Un candidat s’assembla més a un detergent nou
que a un veí que explica les seves idees.
Per a mi és una frase contundent i que t’invita
a la meditació. La vaig llegir no fa gaires dies en un article d’opinió que
signava Gerard Costa al Periódico de Catalunya i que portava per títol: Màrquèting polític estimulant.
Certament, quan arriben les eleccions, els
candidats, sobre tot els novells, s’intenten vendre mostrant el que diuen que són
les seves virtuts: amb mi sortirem de la crisi, acabarem amb la corrupció i l’atur
o bé, assolirem un estat independent dintre d’Europa... Al final moltes d’aquestes
promeses no es poden complir i és llavors quan els ciutadans deien de creure
amb la classe política.
Recordo el primer cop que vaig anar a una
llista. Va ser a les municipals de 1987 a la Galera. Anava de 4, però vaig ser l’ànima
d’aquella candidatura. El programa estava replet d’idees per a transformar el
poble. Tota la part de Cultura i Joventut la van elaborar una noia i un noi
(Pepi i Xavi) que només tenien 19 anys. Vana anar de 3 i 2 respectivament. Mai
el PSC a la Galera havia obtingut tant bon resultat. Només varem treure 2
regidors però el tercer va estar a tocar. Ja fa temps que el PSC no té
representació a l’Ajuntament de la Galera.
Durant molts d’anys aquells resultats van
seguir sent els millors i crec que només s’han superar 1 o dues vegades. Una d’elles
a les eleccions generals de 1996 que, contra tot pronòstic va guanyar el PSC
mentre a Espanya guanyava Aznar per primer cop.
És evident que el candidat ha de mostrar-se
com a una persona propera. Ha d’arribar als seus conciutadans i,el que és més
important, no els ha de fallar.
NO ha de prometre coses difícils de complir.
Ha de tocar de peus a terra i saber, en tot moment quina és la realitat per a
adoptar les mesures més adients.
Encara que això no és sempre així. Allà on
guanya normalment el PP és insòlit veure com governa la corrupció i hagi qui hagi al davant, sempre acaba
traient majoria absoluta.
Crec que un dia, algú d’un altre planeta
hauria d’estudiar-nos detinguda i minuciosament per mirar d’esbrinar el perquè
actuem d’aquesta manera.
