El 26 de novembre començarà l’ardu camí cap a
una consulta popular, no cap a la independència.
 |
| El coll de les Forques del Perelló. |
Qui ho diu? Oliver Alonso.
On ho diu? A l’article L'endemà: sobirania i referèndum que va publicar el Periódico
de Catalunya el passat dia 15.
Imagino que la majoria dels meus lectors ho té
clar, però no està de més recordar-ho per si algú li entren ganes de votar no sé què...
El proper diumenge 25 de novembre anirem a les
urnes, però ni és un referèndum ni és un plebiscit. Simplement són unes
eleccions autonòmiques com les tantes que hem tingut fins ara a Catalunya.
Què passarà a partir del dia 26? De moment és
una incògnita.
La força guanyadora hauria de mirar de
convocar un referèndum, preferentment,
durant la propera legislatura, tal i com va aprovar el Parlament de
Catalunya fa només unes setmanes. Però tampoc és que sigui una obligació.
Si guanya CiU per majoria absolta, que faci el
referèndum està per veure. De veritat que penso així. Si guanya sense majoria y
ha de pactar (imagino que ho faria amb ERC), llavors és molt possible que es
faci i no m’estranyaria gens que, finalment, s’acordés fer-ho el 2014 pel
simbolisme que representa aquest any (300 anys de la pèrdua de les llibertats
del poble català)
Si CiU no necessita a ningú, molt em temo que segueixi jugant a la puta i la ramoneta, ja que per ells no
és prioritari. Ells prioritzen la cartera per davant de cap ideologia política.
Com em deia una amic avui mateix al Facebook: Amb la senyera amaguen la cartera. I jo afegiria encara més: I tots els draps bruts que no són pocs.!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada