7 I MIG, PRÒRROGA I PENALS

Ara ha fet, si fa o no fa un any, vaig escriure un article pera a la revista digital amb la que vinc col•laborant: Vinaròs News (també aquí al blog) L’article duia per nom “Set i mig” i anava sobre els multicinemes d’Amposta i el temps que havia transcorregut des de que van començar a funcionar sense tenir llicència d’activitat. El que a un altra ciutat podria sembla estrany, no ho és a Amposta. Depenen, es clar, de qui hagi al darrera. O sigui tolerància pràcticament absoluta per als uns i ma dura, si cal, per als demés.
Era el mes de setembre de l’any passat quan els multiciemes van tancar les portes en saber-se l’anomalia el mes de setembre de l’any passat. Segons un dels seus propietaris es tractava “d’un tancament provisional d’un mes de durada” per a poder corregir les deficiències i posar-los un altre cop en funcionament.
Però s’hi va estar més temps tancat. No ho recordo ara exactament, però més de dos mesos amb tota seguretat.
Però vet a qui que les deficiències no van ser corregides (o al menys no totes) Va ser més una “rentada de cara” que no una reforma amb profunditat per a poder complir la normativa de seguretat respecte a la prevenció d’incendis i l’evacuació del local dels espectadors en el cas de produir-se un sinistre. Afortunadament, no fa ser així.
Des de l’ajuntament se’ls hi va tornar a donar una llicència provisional de 6 mesos. O sigui, una pròrroga de mig anys més, ja que amb els dos mesos que van romandre tancats, no ho van poder solucionar tot. Passen els 6 mesos i els cinemes seguien fora de normativa. L’alcalde d’Amposta va anunciar al ple que encara els hi donaria 6 mesos més i de no obtenir la documentació per part de l’organisme avaluador, els faria tancar de forma indefinida. Ja ha passat un any... I els multicinemes Amposta segueixen igual. Una de les causes, la porta d’emergència d’una sala que donava al vestíbul, seguia igual.
Al ple de demà, quan “passaran” els decrets d’alcaldia que signa el primer edil de l’ajuntament ampostí, un d’ells, fa referència al tancament dels multicinemes. Això sí, encara es poden “tirar els penals”, ja que els hi ha donat quinze dies més...
Així que el tancament (potser provisional) però indefinit dels cinemes Amposta és imminent. Esgotats tots els terminis que se’ls hi ha anat donant des de l’ajuntament, l’últim avís (el final del partit), ja ha estat anunciat. Veurem si en fan cas o deixen que passin les fires i les festes de Nadal que, ja sé sap, aquest mes de desembre és un bon moment per a fer caixa.

SOBRE LA POLÍTICA D'AMPOSTA

Ahir apareixia a la Veu de l’Ebre una carta amb el títol de “Polítics a Amposta”. No diré qui la signava i si algú ho vol saber que busqui el número 411 de dit setmanari.
L’autor de la carta és un conegut empresari ampostí del “ram de la construcció” que va donant cops a “tort i a dret” (o sigui, sense miraments ni al govern ni als membres de l’oposició)
Segons ell, ni el govern ho fa bé, ni l’oposició tampoc i apel•la per una candidatura independent a les properes eleccions municipals que es faran la primavera de 2011.
Davant d’aquesta “petició” hi hauria que formular-se una pregunta. A qui fa el joc?
Potser ell no sigui conscient, però sense dubtar-ho: als qui ara governen a Amposta, a CiU.
El paper de l’oposició és un paper difícil, incòmode, sense recompenses ni agraïments. I més si estem parlant d’Amposta on s’aplica allò de “si no estàs al meu favor, estàs contra mi”. No hi ha terme mig. Si fas una oposició forta, de confrontament, a l’hora de la veritat et pots trobar amb la “sorpresa” de perdre quasi 500 vots com li va passar al PSC en les darreres eleccions. Mentre que ERC va fer una oposició menys pressionant, d’intentar buscar consensos (no sempre els va trobar) i tot portar com a cap de cartell una exconsellera de la Generalitat, tampoc va assolir els resultats previstos. És veritat que va pujar una mica, però no va assolir els seu objectiu de 6 regidors (els hi vaig sentir dir a ells mateixos) Ni tampoc 5. Es van tenir que conformar amb els quatre que ja tenien en l’anterior legislatura.
Mentre la suma de vots de ERC i PSC freguen els 4.000, CiU, per si sola, ja els supera. L’any 2003, quan hi va haver la gran oportunitat de poder “tombar” la coalició governant si no hagués segut per l’actitud incomprensible d’ICV, les dues candidatures que van acabar a l’oposició, sumaven plegades més vots que CiU que en perdia més de 700, però que com es va veure, no van ser prou per a perdre la majoria absoluta. Ni el 2003 amb l’auge de la lluita anti-transvasament, ni al 2007 amb el canvi del candidat que, fins i tot, va augmentar els vots que havia obtingut l’anterior alcalde la darrera vegada que s’havia presentat.
Vull dir amb això que, avui per avui, és quasi una utopia que CiU, a Amposta baixi dels 4.000 votants fidels que té. I ja sé sap que diu la màxima: Divideix i guanyaràs!
Si a les properes eleccions municipals surt una nova formació independent, a Amposta hi poden haver les següents candidatures: CiU, PSC, ERC, PP, ICV, PxC (Plataforma per Catalunya) i els independents.
Venint la proposta de qui ve, que sempre acaba els seus escrits demanant “salut i república”, caldria pensar que seria una candidatura d’esquerres (no s’entendria una altra cosa) Quan es conforma una candidatura, sempre es pensa en treure el millor resultat possible i per això (estem tots d’acord), és molt important el “cap de cartell”, o sigui, qui acabi encapçalant la candidatura. I els líders o naixen o s’hi fan. Així, per a la nova candidatura si és que s’acaba fent, o busquen un líder molt conegut i carismàtic (la qual cosa és molt difícil de trobar) o en busquen un que, amb el temps que queda, difícilment estarà preparat per afrontar amb garanties els comicis del 2011.
D’on aconseguiria els volts la “nova candidatura”. Ja he dit que de CiU és pràcticament impossible. També PSC i ERC tenen un electoral fidel que, passi el que passi, plogui o faci sol, sempre els votaran (si fa o no fa els qui els van anar a votar les passades eleccions europees) I sempre hi haurà un percentatge de gent que, també, passi el que passi, es presenti qui es presenti, es quedaran a casa o dit d’una altra manera, s’abstindran de votar. A les municipals, a Amposta, són una xifra pareguda als votats de CiU, més de 4.000. Si d’aquest s’aconseguís que n’anessin a votar 1.000 ja seria tot un èxit. Per tant, l’objectiu de la nova candidatura deuria de ser poder “estirar” uns 1.000 vots de l’abstenció, a la vegada de mirar d’esgarrapar uns pocs als altres grups (la qual cosa, com he dit, és força difícil) Amb 21 regidors que tindrà la capital del Montsià la propera legislatura, amb mil vots es podrien obtenir de 2 a 3 regidors. I amb aquest número no és governa Amposta! O sigui, CiU podria revalidar la seva majoria absoluta amb 11 i entre la resta repartir-se els altres 10. Una situació força semblant a la que hi ha ara amb 9, 4 i 4.

VISITA CONSELLERA GELI

La consellera Marina Geli està de visita a les Terres de l’Ebre. Avui a Amposta i la Ràpita i demà a Tortosa.
Aquest migdia, a Amposta, ha inaugurat el nou centre de “fisioteràpia, rehabilitació ambulatòria, domiciliària i logopèdia” depenent de l’Hospital Comarcal del Montsià. Més tard ha assistit a la cloenda de les “VI jornades d’infermeria” a l’auditori de la Unió Filharmònica.
Finalment, a les 5 de la tarda, al saló de plens de l’Ajuntament, ha signat un conveni de col•laboració entre l’Agència de Protecció de la Salut i el propi Ajuntament.

LES REACCIONS SOBRE L’EDITORIAL CONJUNTA D’AHIR DE 12 DIARIS DE CATALUNYA

Ahir, quan vaig decidir penjar l’editorial al meu blog, no em podia pensar que la reacció de la majoria dels ciutadans de Catalunya fos de suport incondicional, ja no només a l’editorial, sinó a l’Estatut que era, a la fi, del que es tractava.
No vull dir que molts em van imitar, ja que, segurament, una àmplia majoria de ciutadans individuals, però també d’associacions, entitats, les universitats, etc., mai han entrat al meu blog i, ni tan sols n’han sentit a parlar. Però em congratulo de la resposta de la majoria dels catalans i espero, perquè no, que el Tribunal Constitucional prengui bona nota del sentiment del poble català i de la defensa que fa de la seva norma bàsica. Un exemple és el setmanari de referència al nostre territori la Veu de l’Ebre, que a l’edició d’aquest divendres també en publica l’editorial.
Aquest suport majoritari, avui recolzat per les dues associacions municipalistes de Catalunya (la Federació Catalana de Municipis i l’Agrupació Catalana de Municipis) han fet un comunicat conjunt en suport a l’editorial d’ahir. També, alguns diaris han demanat l’opinió dels seus lectors a través d’Internet i han fet una enquesta on, majoritàriament, també s’ha vist reflectit el sentiment unànime favorable a l’editorial. Així, per exemple podem veure la del Periódico i també la del Punt (encara que hagi introduït respostes que, al meu entendre, sobren)
Des de Madrid ens culpen de pressionar el TC, però ells no el pressionen? O potser millor encara: la dreta de la caverna no el pressiona?
És del tot xocant la reacció dels populars. Rajoy, passi el que passi al país, els culpable de tots els mals, sempre serà Zapatero. Jo crec que un dia d’aquest sortirà dient fins i tot que és el màxim responsable del cas Gürtel. Després de sentir les declaracions fetes per Rajoy en aquest sentit, un titular del Periódico d’avui és del tot eloqüent: “Rajoy demana al PP que eviti la crítica dura i culpi a Zapatero”.
En quan al paper que ha jugat el President de la Generalitat, penso, que és el que tenia que fer. Com president s’ha de ser prudent, però hi ha un moment que “cal pegar un cop de puny sobre la taula” i dir prou. Això és el que va fer Montilla el passat diumenge durant l’homenatge a Ernest Lluch. No sé si va ser aquest el desencadenant de l’editorial d’ahir, potser no, però va ser un suport extra que va rebre el President i de retruc les forces polítiques catalanes (amb l’excepció del PP i C’s) per a seguir lluitant en defensa de l’autogovern i el federalisme, uns drets que la Constitució reconeix i que el TC pareix que ens vulgui negar...
No m’estendré gaire més explicant que és el que van opinar els diferents polítics (les opinions poden llegir-se a la premsa, per exemple al Periódico), però el que queda clar és que si Catalunya té un enemic comú aquest no és un altre que el PP. Els seus raonaments no s’acaben d’entendre en un partit que, segons diuen els peperos d’aquí, volen defensar els interessos de Catalunya, però a Madrid “ni mengen ni deixen menjar”, es a dir, ni retiren el recurs d’inconstitucionalitat, si propicien la necessària renovació del TC per a garantir, al menys, que els dubtes partidistes i interessats no planegin pel damunt seu.

(l’acudit és ”la punxa d’en Jap, al Punt)