divendres, 27 de novembre del 2009

LES REACCIONS SOBRE L’EDITORIAL CONJUNTA D’AHIR DE 12 DIARIS DE CATALUNYA


Ahir, quan vaig decidir penjar l’editorial al meu blog, no em podia pensar que la reacció de la majoria dels ciutadans de Catalunya fos de suport incondicional, ja no només a l’editorial, sinó a l’Estatut que era, a la fi, del que es tractava.
No vull dir que molts em van imitar, ja que, segurament, una àmplia majoria de ciutadans individuals, però també d’associacions, entitats, les universitats, etc., mai han entrat al meu blog i, ni tan sols n’han sentit a parlar. Però em congratulo de la resposta de la majoria dels catalans i espero, perquè no, que el Tribunal Constitucional prengui bona nota del sentiment del poble català i de la defensa que fa de la seva norma bàsica. Un exemple és el setmanari de referència al nostre territori la Veu de l’Ebre, que a l’edició d’aquest divendres també en publica l’editorial.
Aquest suport majoritari, avui recolzat per les dues associacions municipalistes de Catalunya (la Federació Catalana de Municipis i l’Agrupació Catalana de Municipis) han fet un comunicat conjunt en suport a l’editorial d’ahir. També, alguns diaris han demanat l’opinió dels seus lectors a través d’Internet i han fet una enquesta on, majoritàriament, també s’ha vist reflectit el sentiment unànime favorable a l’editorial. Així, per exemple podem veure la del Periódico i també la del Punt (encara que hagi introduït respostes que, al meu entendre, sobren)
Des de Madrid ens culpen de pressionar el TC, però ells no el pressionen? O potser millor encara: la dreta de la caverna no el pressiona?
És del tot xocant la reacció dels populars. Rajoy, passi el que passi al país, els culpable de tots els mals, sempre serà Zapatero. Jo crec que un dia d’aquest sortirà dient fins i tot que és el màxim responsable del cas Gürtel. Després de sentir les declaracions fetes per Rajoy en aquest sentit, un titular del Periódico d’avui és del tot eloqüent: “Rajoy demana al PP que eviti la crítica dura i culpi a Zapatero”.
En quan al paper que ha jugat el President de la Generalitat, penso, que és el que tenia que fer. Com president s’ha de ser prudent, però hi ha un moment que “cal pegar un cop de puny sobre la taula” i dir prou. Això és el que va fer Montilla el passat diumenge durant l’homenatge a Ernest Lluch. No sé si va ser aquest el desencadenant de l’editorial d’ahir, potser no, però va ser un suport extra que va rebre el President i de retruc les forces polítiques catalanes (amb l’excepció del PP i C’s) per a seguir lluitant en defensa de l’autogovern i el federalisme, uns drets que la Constitució reconeix i que el TC pareix que ens vulgui negar...
No m’estendré gaire més explicant que és el que van opinar els diferents polítics (les opinions poden llegir-se a la premsa, per exemple al Periódico), però el que queda clar és que si Catalunya té un enemic comú aquest no és un altre que el PP. Els seus raonaments no s’acaben d’entendre en un partit que, segons diuen els peperos d’aquí, volen defensar els interessos de Catalunya, però a Madrid “ni mengen ni deixen menjar”, es a dir, ni retiren el recurs d’inconstitucionalitat, si propicien la necessària renovació del TC per a garantir, al menys, que els dubtes partidistes i interessats no planegin pel damunt seu.

(l’acudit és ”la punxa d’en Jap, al Punt)