TENIR TOTS ELS DRETS I ENCARA VOLER-NE MÉS

Abans d’ahir va quedar clar que mentre el propietari dels baixos comercials “té tots els drets”, els propietaris dels pisos que conformen l’escala i agrupats en la comunitat de propietaris, no en tenim cap.
Però si amb el que vaig contar-vos no en teniu prou, amb la que us contaré avui, penso que encara al·lucinareu més.
Acabada la instal·lació de la xemeneia i retirats els andamis del pati de llums, encara quedava una cosa a fer. Recordareu que vaig explicar-vos que per poder col·locar la xemeneia havien retirat un estenedor i la petita marquesina que evitava que es mullés la roba en cas de ploure. On col·locar-ho? Ho deixarien al terra del pati de llums?
Ahir la meva dona es va abocar al pati de llums per estendre la roba i, oh sorpresa!, l’estenedor i la marquesina els havien col·locat al costat oposat.
El pati de llums quadrat, té, per un costat una gran porta corredora per poder accedir-hi i, per l’altre (el de davant) una paret de vidre o plàstic dur. Els dos laterals són d’obra. Un és propietat de la comunitat i l’altre és la paret mitgera que ens separa de la propietat del costat. Una de les coses que se’ns va dir quan ens hi varem posar a viure, va ser que la paret mitger “ni tocar-la”, literalment “no es podia ni posar un clau” i per a poder posar alguna cosa a l’altra, s’havia de demanar permís a la junta de l’escala.

Ahir, l’estenedor i la marquesina es van col·locar a la paret mitgera! Imagineu-vos l’expressió de la meva dona quan ho va veure i la cara que vaig posar jo quan m’ho va dir. Després parlant amb els veïns, sembla ser que els propietaris de la casa del costat hi havia donat el seu consentiment! Fort, no? 

 

També ahir, un amic, relacionat amb el món de la construcció, ja que és instal·lador d’uns determinats productes, em va dir en privat pel Facebook que, per poder passar per un espai comunitari, l’escriptura ha de dir, explícitament que hi té “servitut de pas”  i si a l’escriptura no hi consta, la junta de la comunitat haurà de fer una reunió extraordinària per aprovar-ho. La primera de les condicions sembla que no existeix i, la segona, evidentment, tampoc.
No obstant això, la policia local que va acudir a requeriment del president de l’escala, va dir que “tot estava correcte”.
Per acabar, el propietari dels baixos comercials sembla que va presumint d’haver-se’n sortit en la seva i la seva advocada (molt competent que coneix en profunditat la Llei, fins i tot abans de promulgar-se, sobre tot quan va a favor dels interessos del seu client) sembla que li va dir que ell pot "campar" lliurement per la nostra escala de baix a dalt i de dalt a baix, sense que li poguéssim dir res.  
Tot plegat em sembla força patètic.  Us seguiré mantenint informats. 

 

FOTOS DEL BOSC DE RIBERA, PEL CAMÍ DEL PONT DE TORTOSA

MAS, UN MARINER POC ACOSTUMAT A NAVEGAR I D'ALTRES COSES

Quan algú utilitza un símil per a expressar alguna cosa, és fàcil què, durant rèpliques, s’hi  faci al·lusió. Ahir li va passar a Mas quan va usar símils nàutics a l’hora de parlar de Catalunya. Pere Navarro, per exemple, va dir que “Mas potser té rumb, però no carta de navegació”. També la resta de portaveus van emprar fórmules similars a l’hora de valorar les declaracions del President. I és que Mas mai havia tingut que portar una nau tan gran. Abans, com a primer oficial, el seu pare polític l'acostumava a treure de tots els marrons on es ficava.  
Mas, un cop més va demanar esforços als catalans i col·laboració a la resta de partits per “sentit nacional” i va parla d’una hipotètica “intervenció de Catalunya per part d’Espanya”.
Totes aquestes coses, com a polític em semblen més que correctes, però les vaig trobar a faltar quan CiU era a l’oposició i a Catalunya, llavors com ara, ja hi havia (diuen) crisi.

Ara bé, sembla ser que la crisi no sempre és igual. És molt diferent depenent de si s’està al govern o a la oposició. Des de l’oposició qualsevol mesura que prengui el govern, per excel·lent sempre es considerarà inapropiada, inoportuna o ineficaç. A més, no es mourà un dit per ajudar a qui governa. En canvi, des del govern sempre es demanarà col·laboració i, com ara, es mirarà de tocar la “fibra sensible” d’alguns partits: “per sentit nacional”...  

Penso que igual uns com els altres, quan estan a l’oposició són uns hipòcrites (i ho dic així) Sempre es mira més de treure’n una rendibilitat política que buscar, realment, de millor la situació de la ciutadania.
Quan Mas estava a l’oposició semblava que quan formaria govern, es “menjaria el món”. Què en poc temps solucionaria el problema de la crisi. Era “el govern dels millors2 (us en recordeu?) Al cap de pocs mesos ja hi ha diversos consellers en entredit: Puig, Boi Ruiz, Mas-Colell... Ahir va dir Mas que Catalunya aquest any no sortirà de la crisi. I què es pensava? Perquè si realment s’ho pensava és que és un beneit!  
A Madrid Mariano Rajoy ha fet el mateix. En els 3 anys i mig que va durar la darrera legislatura socialista no va aportar cap tipus de solució ni va prestar cap tipus d’ajuda. Tot el contrari, va posar tots els pals a les rodes que va poder. Per aprovar mesures anticrisi, de vegades, els socialistes van haver de comptar amb el suport implícit de CiU (abstenció) per a tirar-les endavant. –Una mostra del doble llenguatge que ha mantingut sempre CiU, condescendent amb els socialistes espanyols i intransigents amb els d’aquí-.
I què pot passar si la situació no s’arregla? La meva dona ja fa temps que m’ho diu. “Es carregaran l’estat de les autonomies”. De moment el govern central ha intervingut (o no, depèn de qui escoltes) la Comunitat Valenciana, la que té el trist deshonor de ser la més endeutada d’Espanya. Però crec que no serà l’última.
Al parlar de València cal dir que aquí si que no poden culpar els socialistes de mala gestió, ja que no governen des dels temps de Joan Lerma. Aquells lectors més fidels us en recordareu en parlava només fa unes setmanes amb un títol, per a mi, molt explícit: “Valencia es la tierra de las flores de la luz y del amor...”. I de la corrupció política i de la "butxaca foradada".  

RETALLAR ALS NENS I D'ALTRES MESURES

L’Ajuntament d’Amposta ha de patir una profunda crisi per a tenir que retallar als nens. Des del meu record, els Reis Mags d’aquest 2012, no arribaran en vaixell a l’embarcador de l’Ebre. Aquest any, per primer cop, “sortiran” de la rotonda del Lligallo. Llogar el vaixell per a transportar els Reis ha de sortir molt car, sinó, no s’entén.
I és que les retallades arriben a llocs inversemblants, llocs, fins ara, inimaginables, però que no se’ls hi ha escapat als nostres governants (a tots els nivells de govern)
Ja fa algunes setmanes, el portaveu del meu partit ens va dir que, per primera vegada, la regidora d’hisenda els havia cridat per a “pactar” amb ells els pressupostos per al 2012. Imagino que més que voler-los pactar era sondejar-los per a veure si els podien recolzar i així no sortir davant la ciutadania d’Amposta com els únics artífex de les retallades.
A la reunió que tinguérem nosaltres al partit es van suggerir diverses mesures, com la de treure la productivitat d’alguns dels empleats municipals, precisament els que estan més amunt de l’escalafó. Per la meva part jo també vaig ver una aportació, però la majoria del meus companys o es van mostrar indiferents o no hi van estar d’acord.
Però com al meu blog puc posar el que em sembli, us explicaré la meva proposta.
Simplement es tractaria de suprimir la línia regular de bus urbà. Sóc conscient que, per llei, les ciutats de més de 20.000 habitants estan obligades a prestar aquest servei i que, també, el meu partit sempre ha fet una aposta clara per a fomentar-ne l’ús. Però malgrat tot, durant la majoria de viatges, els autocars només transporten “aire”.
Amposta va començar a oferir el servei quan encara no tenien 20.000 habitants i, per tant, no hi estàvem obligats a donar-lo. Va ser un promesa electoral de CiU de l’any 1999 i que, finalment, va començar a donar-lo cap al final de la legislatura, es a dir, cap el 2003. Per tant, ja porta en funcionament més de 8 anys i a hores d’ara no es pot afirmar que sigui un servei consolidat, ni molt menys!

Durant la legislatura passada, amb canvi d’alcalde i regidor responsable, sé li va demanar a aquest últim que fes comissions especials de governació per a tractar única i exclusivament el tema del transport públic municipal. No recordo que se’n fes ni una. Ara bé, a cada comissió informativa de l’àrea s’incloïa un punt a l’ordre del dia per a parlar-ne. Els resultats, com es poden veure, sempre han estat negatius i l’autobús, al menys quan passa per davant de casa nostra, segueix transportant “aire”. 

 

Malgrat les modificacions d’itineraris (tothom pretén que passi per davant de casa seva), malgrat alguna bonificació tarifària per a determinats col·lectius (estudiats i jubilats i pensionistes), malgrat congelar les tarifes un any sí i un altre també, no s’incrementa (al menys de forma significativa) l’ús de l’autobús.
Quan costa el servei a l’ajuntament? Quasi 150.000 euros o el que és el mateix, un 30 milions de les antigues pessetes.
Seria una il·legalitat suprimir-lo? Possiblement sí, però si es retalla la sanitat, l’ensenyament, no es paguen les nòmines dels treballadors i se’ls hi descompta l’IRPF (il·legalment) sobre quantitats no cobrades i no passa res, perquè no es podria aplicar aquesta mesura?
A més, l’administració sempre té un arma que pot usar quan vulgui, el canvi de la normativa que el regula.
Quants llocs de treball es podrien crear amb aquest estalvi? A quantes famílies ampostines ajudaria a arribar a finals de més?

Només demano que hi reflexionem. Segurament sortiria més barat que un taxi traslladés a les persones necessitades que estar pagant a una empresa per un servei intranscendent.

FOTOS DEL BOSC DE RIBERA, PEL CAMÍ DEL PONT DE TORTOSA I I

TENIR TOTS ELS DRETS I NO TENIR-NE CAP

A la meva escala ens sentim impotents. Sembla ser que tothom té més drets que els que allí vivim i som propietaris d’un pis. I tot pels baixos comercials. O per un dels baixos per a ser molt més concret.
Els baixos, per llei, no formen par de la comunitat de propietaris ja que no usen cap de les parts comunes de l’edifici: escala, ascensor, terrat, pati de llums, etc. Però si que tenen dintre de la propietat els comptadors de llum i de l’aigua. Si no els deixes entrar et poden denunciar. Si et col·loquen un bar albs baixos has d’acatar-ho i donar-los totes les facilitats, evidentment sense rebre res a compte. Tal vegada ni les gràcies per les molèsties ocasionades.
Ara hi volen posar un restaurant, però abans s’havien de solucionar alguns impediments, com la instal·lació d’una xemeneia per poder treure els fums. Cap problema, es passa per la part comunitària (pati de llums) Però per a poder-ho fer sé hi ha d’accedir, ja que el pati de llums comença a l’alçada del primer pis. El propietari del primer primera la d’autoritzar a passar per dintre de casa seva. Però qui és el propietari del primer primera? Sembla ser que Unnim (abans Caixa de Sabadell), encara que quan el president s’ha adreçat a l’oficina per algun motiu relacionat amb temes de la comunitat, s’han fet el “suecs”.
Però quan hi anat l’administrador dels baixos on es vol posar el bar, no han tingut cap problema, el propietari (evidentment Unnim) els hi ha deixat la clau per a entrar a la seva propietat i accedir al pati de llums. Una vegada allí han aixecat una bastida fins a dalt de tot per anar col·locant la xemeneia. Mentre, han passat un cable de la llum per la porta i l’escala, han usat l’ascensor, han obert el llum si els hi ha fet falta. Finalment, com pel lloc on havia de passar la xemeneia hi havia un petit estenedor amb una teuladeta i els hi feia nosa, no han tingut cap problema per treure-ho tot. I els propietaris totalment impotents davant de la situació. Fins i tot si algú s’ha trobat la porta oberta i la volgut tancar, li han demanat que no ho fes... Inversemblant. 

 

La setmana passada el president va acudir al negociat d’obres de l’ajuntament per assabentar-se si disposaven del corresponent permís d’obres, projecte, etc. Van enviar-hi a l’inspector. Però a hores d’ara encara desconeixem si tenen tots els permisos o ho estan fent il·legalment.

Com dic al títol del comentari d’avui, sembla que ells hi tinguin tots els drets i els propietaris cap.
Si la propietat del primer primera fos d’un particular en lloc d’una entitat financera, els hi hauria donat permís per poder passar per casa seva? Hauria deixat treure l'estenedor?... Ho dubto. I llavors com hi haurien accedit, amb un helicòpter?   
Sembla ser que mentre uns hi tenen tots els drets del món, d'altres no en tenim cap. I no és la primera vegada que ho puc comprovar!!  

LA NOVA ETAPA DE LA REVISTA AMPOSTA: TORNA LA CENSURA?

Any nou etapa nova.  Tal i com ja es va anunciar en el darrer número, la Revista Amposta està preparant canvis per al 2012: serà a tot color, mensual i (com no!) s’apujarà de preu.
Però tots aquests canvis em semblen insignificants i superficials, més de forma que de fons. Fins i tot l’increment de preu que, sense cap dubte, ve donat pel color.
HI hauria d’altres mesures que prendre, però molt em temo que no serà així. Per exemple, i per higiene democràtica, caldria canviar el director (l’alcalde) per una persona molt més neutral i objectiva; hauria de ser molt més participativa i oberta, tant de cara les associacions, clubs, etc, com al ciutadà. Però sobre tot més plural i rigorosa. Ara (i perdoneu-me el qualificatiu) és n revista partidista, més pròpia del partit que governa la nostra ciutat amb majoria absoluta que d’una revista municipal editada per l’ajuntament.
Recordo que fa uns anys, crec que era la Vanguardia (o el Mundo), la va incloure dintre del grup de revistes més manipulades i controlades pel govern municipal. Aquesta informació, evidentment, no va agradar gens al llavors equip de govern (va ser la darrera legislatura del senador espanyol) i recordo que, especialment, a l’actual número 2 del grup CiU.

Aquell fet va produir que s’obrís una mica als grups polítics amb representació a l’ajuntament, però els que no hi estan segueixen en un total ostracisme i, qualsevol escrit que adrecin per a la seva publicació serà tractat com una carta al director. Això si és que l’acabin publicant. L’interès que pugui tenir l’escrit no serà motiu per a publicar-lo com articles d’opinió. Bé, al menys que hagi estat escrit per algun membre de la federació que governa la ciutat.

També em temo que la nova etapa tornarà a portar la censura a la Revista Amposta. A finals de novembre vaig enviar a la Revista Amposta un escrit (Carta al Sr. Mas, President de la Generalitat) i que també vaig enviar a diversos mitjans (segur que la majoria dels meus lectora la va llegir) des de llavors han sortit al carrer dos números i cap dels dos la va publicar. El primer, el que va sortir abans de fires, vaig pensar que potser no hi havia hagut temps; però el segon, si no la va portar, va ser perquè van haver de considerar que el seu contingut “podria ser perjudicial per a la ment dels ampostins” i millor no publicar-ho.
Feia 12 anys que no em censuraven una carta. Llavors el director era un altre, però sembla ser que les majories absolutes i el poder acaben afectant tothom.  

FOTOS D'AMPOSTA DEL DARRER DIA DE L'ANY 2011

CONGELAT O SOCARRIMAT?

Segons les informacions oficials, aquest any, al funcionaris de l’administració de l’estat, se’ns congela el sou per segon any consecutiu després de ser retallats fa un any i mig.
En canvi, no és cert que se’ns hagi congelat; a la pràctica, se’ns ha retallat en espera de veure com quedarem a partir del mes de març. Se’ns ha retallat primer perquè a partir de la nòmina del mes de gener, l’import líquid que cobrarem serà inferior degut a la pujada del tipus de retenció de l’IRPF. També se’ns ha suprimit l’aportació que feia “l’empresa” al pla de pensions, que no és que sigui molt, però eren uns 100 euros anuals i que en aquests darrers anys ja se’n havia rebaixat a uns 80. Però com a la renda per una part consta com ingrés i per l’altra com a deducció, la realitat és que acabava afectant molt poc. Però seran més de 100 euros menys...
De els mesures que va prendre el PP el dia 30, el cert és que sorprenen. Penso que molts pocs funcionaris s’haurien estranyat si ens haguessin retallat. Rajoy va dir que aplicaria moltes de les mesures que va prendre Mas a Catalunya. I una d’elles, com sé sap, és la retallada de salaris als treballadors públics de la Generalitat. Però Rajoy, pel motiu que fos, va preferir esperar fins el mes de març a prendre algunes mesures. Les prendrà? No les prendrà? Personalment penso que no les ha pres per covardia, una característica en la trajectòria del president del govern espanyol.

De moment ha demostrat que no es pot confiar en allò que diu. En campanya va dir que “de guanyar els socialistes, s’apujarien els impostos i de guanyar el PP, no”. A la “primera de canvi” ha pujat l’IRPF fins als límits de fa 20 anys! I ningú ens pot assegurar que a partir del mes de març no apugi l’IVA fins al menys al 20 % (ara el tipus normal és del 18)

En canvi si que s’apujarà l’IRPF (tal i com ja deia al principi del meu escrit) però per a tothom: per a les rendes més altes però també per a les rendes més baixes. L’altre dia, crec que va ser el diputat d’ICV-EUA Joan Coscubiela, va dir que aquesta mesura hauria de fer “sortir els colors als socialistes per no haver aplicat aquesta mesura”.
El que no tinc clar és que passarà amb l’Impost sobre el Patrimoni que el govern socialista va aprovar per al 2011. Si continuarà en vigor o Rajoy el suprimirà.
Incrementar els tipus de l’IRPF comportarà, segurament, una recaptació més elevada, però també més discriminatòria, ja que amb més o menys proporció, tothom haurem de contribuir més a les arques de l’estat i és evident que no significa el mateix esforça per aquell que amb té penúries per arribar a final de més o els que arriben de forma sobrada (per exemple el president de Bankia que sembla ser –jo no he fet els càlculs, però si que hi ha qui els ha fet- que cobra uns 6.000 euros diaris)
Tot aquesta situació comporta que, com jo, hi hagi molta gent socarrimada per l’elevat cost que els suposarà una crisi que no han provocat. Cost econòmic, social i, per a molts, també laboral.
De moment encara no he vist mesures que puguin ser eficaces per a crear ocupació i treure el país de la crisi. I molt em temo que vagi per a llarg.
D’aquesta situació sortirem tots o no sortirem. O dit d’una altra manera: en hi trauran quan els hi doni la gana o no ens hi trauran!  

LES PRIMERES FOTOS DENÚNCIA DE L'ANY 2012

A Amposta es va iniciar una campanya d'estalvi de llum. Perfecte! Però no a tot arreu s'està fent. Al carrer Buenos Aires (el balcó a l'Ebre) hi ha dues torres de llum amb 5 punts de llum cadascuna. 
Potser el consum és insignificant, però mica a mica... S'ompli la pica!

FOTOS DEL BOSC DE RIBERA, PEL CAMÍ DEL PONT DE TORTOSA I

LA CONTRAREVOLUCIÓ FINANCERA

S’explica, que arran de la revolució industrial, que va començar a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII i, que es va estendre per la majoria dels països d’Europa a finals del segle XIX, les treballadores i treballadors van començar a adquirir uns drets ignorants fins llavors pels capitalistes de l’època.

Les dues principals festes obreres, venen, precisament, d’aquella època. L’1 de maig, la festa del Treball fa ser establerta l’any 1889 a París pel congrés obrer socialista per commemorar “els màrtirs de Chicago” (4 de maig de 1886) El 8 de març, dia de la dona treballadora, en record a la mort d’un centenar de dones a l’interior d’una nau tèxtil a Nova York l’any 1908.

Durant el segle XX (i més concretament després de la II Guerra Mundial) les treballadores i treballadors van anar adquirint drets sobre tot laborals i sanitaris fins arribar a la societat del benestar que em conegut tots: ensenyament i sanitat universals, pensions, salaris justos i negociables, pagues extraordinàries, vacances, dies de permís, etc. 

La llarga jornada de treball (es diu sovint que els nostres avis treballaven de sol a sol) es va anar reduint poc a poc: de 48 hores a 44, després a 42, a 40... Recordo que de menut es parlava de la setmana anglesa que consistia en fer festa dissabtes a la tarda. Ara, la majoria de les treballadores i treballadors els dissabtes no treballen, tret d’alguns serveis públics i d’altres que fan torns com els treballadors de les autopistes, per posar un exemple. 

Però arriba un moment en que el capitalisme se’n adona que aquesta situació no pot continuar. Què els treballadors han assolit un status comparable als privilegis que ells han gaudit sempre gràcies als diners que han acumulat i que sovint han estat fruit del treball dels seus operaris. L’altre dia, una companya de treball, em datava exactament l’inici d’aquesta nova etapa: 9 de novembre de 1989, el dia de la caiguda del mur deBerlín. Aquest dia comença la revolució capitalista. Primer a bona part dels països de l’Est que, des de la Segona Guerra Mundial estaven sota règims comunistes i finalment, ja al segle XXI arriba a la resta dels països d’Europa, els Estats Units, Japó, etc., els països desenvolupats.  

La crisi econòmica que estem vivint en l’actualitat és la part més visible d’aquesta contrarevolució que anomeno “financera”, però que evidentment podria tenir d’altres noms.

Bona part dels drets adquirits, aproximadament, en un segle, es perdran. La sanitat comença a no ser universal: en alguns països les pensions s’estan congelant o, fins i tot, com el cas d’Itàlia es retallen; la majoria dels salaris també sofriran retallades i juntament amb això, alguns dels drets obtinguts com els dies de permís o, tal vegada (qui sap?), les vacances; l’ensenyament públic cada cop es veurà més arraconat a favor del privat, sovint religiós (i evidentment catòlic)

El govern de la Generalitat de Catalunya, president per Mas, a part de retallar el salaris dels treballadors públics que té al seu càrrec, també els hi vol treure el que volen anomenar “privilegis”: una setmana extra per maternitat/paternitat i dies d’assumptes propis.

I jo pregunto: Tenen alguna cosa que veure aquests permisos amb la recuperació econòmica del país? És que la Generalitat s’estalviarà diners amb aquesta mesura? Rotundament no! Sóc treballadors públic encara que de l’administració de l’Estat i quan un company o companya de treball gaudeix de permís, les seves tasques es reparteixen entre la resta de companys.

El fet de voler reduir aquesta mena de drets és la que em va fer pensar que al darrere de la crisi econòmica s’amaga alguna cosa molt més important.

I quan s’acabarà la crisi? Molt fàcil, quan els capitalisme (actualment el món financer) ho vulgui. De sobte se’ns dirà que s’està sortint de la ciris i com aquell que no vol, llavors, en un tres i no res, ja estarem fora.

Però aquesta crisi l’acabarà pagant el món laboral (de fet ja la començat a pagar): l’acomiadament serà lliure o ben prop, els salaris molt més baixos, els permisos reduïts sensiblement, la sanitat “cofinançada” i l’ensenyament privat i concertat.

Caldrà un altre segle més per a tornar a recuperar els drets? Nosaltres ja no ho veurem.           

BENVINGUTS AL 2012, L'ANY DE LES RETALLADES (MÉS)

L'ANY 2012 DECLARAT L'ANY INTERNACIONAL DEL "CONSUMISMO"

CON SU MISMO coche.
CON SU MISMO abrigo.
CON SU MISMO jersey.
CON SU MISMO par de zapatos.
CON SU MISMO bolso.
CON SU MISMO vestido.
CON SU MISMO collar
...

Podeu anar engrandint la llista si us ve de gust...

I un desig. Continueu "CON SU MISMO PUESTO DE TRABAJO!!"