TENIR TOTS ELS DRETS I ENCARA VOLER-NE MÉS

Abans d’ahir va quedar clar que mentre el propietari dels baixos comercials “té tots els drets”, els propietaris dels pisos que conformen l’escala i agrupats en la comunitat de propietaris, no en tenim cap.
Però si amb el que vaig contar-vos no en teniu prou, amb la que us contaré avui, penso que encara al·lucinareu més.
Acabada la instal·lació de la xemeneia i retirats els andamis del pati de llums, encara quedava una cosa a fer. Recordareu que vaig explicar-vos que per poder col·locar la xemeneia havien retirat un estenedor i la petita marquesina que evitava que es mullés la roba en cas de ploure. On col·locar-ho? Ho deixarien al terra del pati de llums?
Ahir la meva dona es va abocar al pati de llums per estendre la roba i, oh sorpresa!, l’estenedor i la marquesina els havien col·locat al costat oposat.
El pati de llums quadrat, té, per un costat una gran porta corredora per poder accedir-hi i, per l’altre (el de davant) una paret de vidre o plàstic dur. Els dos laterals són d’obra. Un és propietat de la comunitat i l’altre és la paret mitgera que ens separa de la propietat del costat. Una de les coses que se’ns va dir quan ens hi varem posar a viure, va ser que la paret mitger “ni tocar-la”, literalment “no es podia ni posar un clau” i per a poder posar alguna cosa a l’altra, s’havia de demanar permís a la junta de l’escala.

Ahir, l’estenedor i la marquesina es van col·locar a la paret mitgera! Imagineu-vos l’expressió de la meva dona quan ho va veure i la cara que vaig posar jo quan m’ho va dir. Després parlant amb els veïns, sembla ser que els propietaris de la casa del costat hi havia donat el seu consentiment! Fort, no? 

 

També ahir, un amic, relacionat amb el món de la construcció, ja que és instal·lador d’uns determinats productes, em va dir en privat pel Facebook que, per poder passar per un espai comunitari, l’escriptura ha de dir, explícitament que hi té “servitut de pas”  i si a l’escriptura no hi consta, la junta de la comunitat haurà de fer una reunió extraordinària per aprovar-ho. La primera de les condicions sembla que no existeix i, la segona, evidentment, tampoc.
No obstant això, la policia local que va acudir a requeriment del president de l’escala, va dir que “tot estava correcte”.
Per acabar, el propietari dels baixos comercials sembla que va presumint d’haver-se’n sortit en la seva i la seva advocada (molt competent que coneix en profunditat la Llei, fins i tot abans de promulgar-se, sobre tot quan va a favor dels interessos del seu client) sembla que li va dir que ell pot "campar" lliurement per la nostra escala de baix a dalt i de dalt a baix, sense que li poguéssim dir res.  
Tot plegat em sembla força patètic.  Us seguiré mantenint informats.