 |
| Un camió de bombers!!! Uala!!! |
dimarts, 6 de gener del 2015
Fi de partida
XAVIER BRU DE SALA
Escriptor
Hi ha divisió de parers, entre els independentistes, sobre la preferència d'una o diverses candidatures. Contra el que pronosticaven els sondejos, el president Mas va posar la gran llista com a condició sine qua non per avançar les eleccions. Junquerasaposta en canvi per anar separats, si bé sota el paraigua d'un punt programàtic comú. El pols entre tots dos ha durat setmanes. Alguns es pensen que no s'ha acabat i confien en el seu desenllaç preferit. Però el fet és que aquesta partida, la de les llistes, estava decantada abans de començar. O bé Junqueras ha estat fent comèdia per cedir al final, cosa que el perjudicaria de forma greu, o sap des del primer dia que la té guanyada i actua en conseqüència. Això de les negociacions i les reunions no serveix per a res, per a res més que per entretenir el públic amb un guinyol.
Es poden comptar amb els dits els independentistes que prefereixen allargar la situació. Al contrari, és molt gran el consens sobre el següent: sigui o no millor la llista única, més val eleccions immediates amb diverses llistes que no deixar passar l'ocasió. Com que Mas ha posat el seu futur a mans dels independentistes i per tant està al seu servei, sotmès al veredicte de l'ANC, Òmnium i el sobiranisme civil i mediàtic organitzat, no té altre remei que convocar. Però hi ha un problema: Mas ha demostrat que és un home fiable, de paraula, i ara s'haurà de desdir. ¿Quan i com? Al més aviat possible. Presentant la renúncia com un sacrifici a la tossuderia de Junqueras, a qui acusarà, si bé amb la cautela de qui tira la pedra i amaga la mà, com l'impediment per a la unitat, un aliat que a l'hora de la veritat el deixa sol, el 9-N i en les plebiscitàries.
Junqueras té aquesta batalla guanyada, però no les eleccions. En els últims mesos ha anat creixent el nombre de masistes d'esquerres, ciutadans que mai votarien CiU, i menys ara, i menys la CDC delsPujol, però que prefereixen Mas a Junqueras com a conductor del procés. Si la comèdia s'allarga, si Mas triga a cedir, és perquè mentrestant s'ha dedicat a fer la llista de país que preconitza. Amb la màxima discreció, però sense descans. Quan la tingui embastada, tan sols li caldrà, hores abans de l'anunci de la convocatòria, confirmar que les personalitats designades estan disposades a acompanyar-lo encara que Junqueras es negui a pujar al vaixell o pailebot de la independència. L'objectiu és aquest: Una llista de país, encapçalada pel president; una llista de partit, la de Junqueras i ERC; i una llista d'alternatius per la independència, forjada a partir de la CUP.
Junqueras guanya aquesta partida, però continua reculant davantMas. I així serà fins que renunciï a convertir Mas en el seu instrument i assumeixi les conseqüències de ser líder.
dilluns, 5 de gener del 2015
AIXÍ ES PERD UNA LLIGA
Ahir el Barça va fer un mal partit a Anoeta i
va acabar perdent. Però no només va perdre el partit, també va perdre la
possibilitat de col·locar-se líder (això sí, el Madrid ha jugat un partit
menys) i el que és pitjor, jugant així pot perdre la lliga abans d’hora.
Luis Enrique va tornar a sorprendre a l’afició
no fent jugar, d’entrada, ni a Messi ni Neymar. Segurament perquè pràcticament
no havien entrenat al tenir permís per estar-se uns dies més de vacances... No
sé, igual l’any que ve els hi poden donar vacances fins el juny...
A principi de temporada ens va il·lusionar a
tots un jove jugador de nom Munir. Va començar el campionat fent un gol i
tirant una pilota al pal, a més de ser el màxim golejador de la pretemporada. Què
se’n ha fet? Des d’aquell partit no ha tornat a marcar, però Luis Enrique ahir
el va posar a l’equip inicial. El seu rendiment va estar a l’alçada de la
resta, fins i tot dels que van sortir des de la banqueta: molt dolent.
Des del meu punt de vista, el màxim
responsable del que està passant és l’entrenador, és Luis Enrique. Entenc que
un jugador (Jordi Alba) pugui fer un gol en pròpia porteria al minut 2 de
partit. Un accident. Però és que l’entrenador té més de 90 minuts (comptant l’afegit)
per a remuntar i el Barça ahir va ser incapaç de fer-ho.
Hauria estat bé que els jugadors s’haguessin
conjurat per donar la volta al partit, però sempre és l’entrenador qui ha de
canviar el sistema i els jugadors per a donar a l’equip l’aire nou que
necessita en cada instant. I Luis Enrique, pel que sembla no ho sap fer.
I, a sobre, gens d’autocrítica, ni per part de
l’entrenador ni tampoc per part dels jugadors.
Així volen guanyar títols aquesta temporada?
Em sembla que en aquest pas quedaran en blanc
(i no blanc Madrid precisament) I el que és més preocupant: la temporada que ve
poden repetir èxits, ja que si el
Barça no pot fitxa fins 2016 i els jugadors del B (per molt que es digui), tampoc són cap garantia (només cal veure
els resultats dels darrers partits), ja m’explicaràs!
Sort de que el Madrid va perdre a Mestalla. El
València li va pegar una bona repassada i els va fer baixa a la terra després
de vint-i-tants partits guanyant de
forma consecutiva.
Això sí, el Madrid es va avançar gràcies a un
gol de Cristiano Ronaldo fet, com no, de penal. Un penal que per alguns va ser
clar i per altres no tant. És veritat que li dóna al braç del jugador
valencianista i que desvia la trajectòria de la pilota, però també diu el
reglament que hi ha d’haver voluntarietat i l’infractor estava retirant la seva
extremitat per a no haver d’impactar amb la pilota. És, si els números no em
fallen, el penal número 8 que li xiulen a favor al Madrid. El penalet, és un dels fets més característics
de la història del Madrid. Quan té un partit costa amunt, l’àrbitre els hi
xiula quasi sempre un penal per a desencallar-lo. Així, qualsevol...
Però aquest argument no em serveix d’excusa
(ni molt menys!) per a justificar la irregular temporada del Barça. Els
blaugranes estan on estan per mèrits propis (igual que l’equip de bàsquet, que
després de guanyar al Madrid amb comoditat, no han tornat a guanyar cap partit
més i n’han jugat 3)
Sovint, mentre me’n vaig cap a casa, escolto
el Larguero, el programa d’esports en català de la SER. Fa dies que parlen de
la sentència del TAS i que si hi hauran o no eleccions anticipades.
Ja sé que molts preferiu Laporta de president.
En cap etapa de la història blaugrana s’han assolit tants de títols. Però com a
persona, des del meu punt de vista és un indesitjable i jo preferiria veure a
un altre de president. Això sí, amb Guardiola a la banqueta.
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 5-01-2014
Tres vehicles en doble fila: la furgoneta és dels propietaris de la fruiteria del cantó, el camió està fent càrrega i descàrrega... I el tot terreny?
Sort de que el carrer Amèrica d'Amposta és ample!!
2015, d'il·lusió també es viu
SISCU BAIGES
Periodista
“Que totes les teves il•lusions es facin realitat aquest nou any”. Aquesta és una de les expressions habituals en les felicitacions que s’han creuat aquests dies els ciutadans i ciutadanes de mig món.
Quines són aquestes il•lusions? A Catalunya, hi ha un bon grapat de gent que tornarà a viure aquest any –com ja va fer l’anterior- amb la gran il•lusió d’aconseguir la independència del país. Un altre grapat de gent centrarà les seves il•lusions en evitar-ho. I la resta?
Pels que voldrien que 2015 representi un canvi de les polítiques econòmiques que han escanyat els seus països i han deteriorat el sistema de benestar pinten bastos. En cap dels missatges a la població fets aquests dies pels líders polítics s’ha filtrat la idea que cal reconèixer els errors de gestió econòmica dels darrers anys i recuperar la de que cal preocupar-se més de les persones que de les entitats financeres.
Alguns diuen que ja anem millor perquè la gent ha perdut la por de quedar-se sense feina. I estan contents perquè la prima de risc ha baixat dels cent punts. Mentre, una quarta part de la població no té feina, el salari mínim es puja 3,3 euros al mes i les pensions, 2,5. Moltes famílies continuen traient els seus avis de les residències perquè no poden pagar les quotes corresponents i els malalts d’hepatitis C han de tancar-se als hospitals per demanar que els donin els medicaments que necessiten per sobreviure i que l’administració escatima perquè una empresa sense escrúpols vol fer-se d’or amb la venda d’aquests fàrmacs.
Ningú que mani ven il•lusió. A Bèlgica,Holanda, Itàlia, França, Alemanya o on sigui. Als belgues els diuen que s’han de jubilar més tard, als holandesos que el seu govern ja no pot fer front als costos de l’estat del benestar social i que les famílies s’han de preocupar pels seus membres afectats d’Alzheimer i als italians que s’ha de facilitar els acomiadaments dels treballadors.
A Alemanya els han fet creure que van molt bé perquè tenen poc atur però la pobresa i la manca de perspectives en què viuen milions dels seus ciutadans els porta a descarregar en els immigrants la seva frustració. ACNUR es queda sense diners per alimentar adequadament els centenars de milers de persones que viuen en camps de refugiats després d’escapar dels combats a Síria o l’Iraq. I quan milers d’aquests immigrants intenten arribar a Europa molts d’ells moren ofegats a la Mediterrània o són rebutjats pels nous grups xenòfobs que apareixen a Alemanya o Suècia. Abans els van precedir partits i agrupacions similars a França o la Gran Bretanya, entre d’altres països.
Per ara, les úniques veus que proclamen que “un altre món és possible” sorgeixen des de l’oposició política i social. Què passaria si els propietaris d’aquestes veus arriben al poder polític. Posem per cas Grècia o Espanya?
És pura il•lusió tornar a escoltar governants que diguin que totes les persones amb dependència seran ateses pels serveis públics, que els malalts tindran els medicaments que necessiten, que ningú no serà desnonat de casa seva si no pot pagar la hipoteca o el lloguer, ni li tallaran l’aigua, el gas o la llum si no pot fer front a les despeses que comporten aquests subministraments, que cap nen passarà gana i que tots podran anar de colònies i estudiar a la universitat, si ho desitgen?
Algú ens ho dirà aquest 2015? I més encara, algú ho durà a la pràctica?.
D’il•lusió també vivim!
diumenge, 4 de gener del 2015
LA FOTO DENÚNCIA DEL 4-01-2015
La foto l'he fet aquesta mateixa tarda sobre 2/4 de 7. El carrer, per aquells que no l'heu reconegut, és l'Innocenci Soriano Montagut, un dels carrers de la xarxa principal d'Amposta. De fet, la majoria dels cotxes que surten d'Amposta direcció Santa Bàrbara, passen per aquí.
No trobeu que aquesta furgoneta estaria dificultant el pas dels vianants?
I si a sobre tenen mobilitat reduïda...
Puc assegurar-vos que a menys de 50 metres (a la costa que va cap el Consell Comarcal) hi havia aparcament, ja que ha estat allí on he deixat el cotxe per anar a fer la foto.
HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA VII
A principis de desembre, des de l’ajuntament es va convocar a la colla castellera a una reunió que s’havia de fer el dimarts dia 2 a les 9 de la nit al saló de plens pel tema de l’atorgament de subvencions. No s’especificava res més.
Per tant, es deixava a l’imaginari de cadascú el motiu concret pel que se’ns convocava. El més lògic era pensar que se’ns comunicaria l’atorgament de la subvenció promesa, a l’hora que es farien les corresponents fotografies per a la Revista Amposta i el lluïment dels polítics de l’equip de govern. El que s’entén col·loquialment com un besamanos o vassallatge de les associacions cap a les autoritats locals.
Res d’això. En lloc d’un besamanos es va tractar-se d’una plantofada a les associacions presents:
-A vatros us falta això...
-I a vatros, allò...
-I a vatros això i allò...
Estupefactes, els representants de la colla castellera, es van atrevir a preguntar:
-I a natros que ens falta?
Després de revisar tota la documentació i com que no trobaven a faltar res, van fer com quan et para la policia de transit, que alguna cosa t’han de trobar:
-Us falta justificar que no heu rebut cap altra subvenció pel mateix concepte pel qual demaneu aquesta...
Consultades les bases de l’atorgament de subvencions, hi ha un punt dintre d’una declaració més àmplia, que fa referència a que els justificants no es faran servir per a cal altra subvenció, però no s’ha d’incorporar expressament cap més document.
País...
NOTA DE COMIAT D'UN FUNCIONARI
Hoy es mi último día en la Agencia.
No se pueden resumir fácilmente "treinta y tantos" años en unas líneas.
En primer lugar puedo decir que ha sido, sin duda, una satisfacción poder compartir mis tareas con la inmensa mayoría de vosotros. No hay pretensión de halago en ello. En muchos casos una alta calidad profesional. En la mayoría de los casos un elevado pundonor. Y en la práctica totalidad de los casos, a poco bien que fuesen las cosas, una gran ilusión por el trabajo bien hecho y los buenos resultados.
Por lo que se refiere a mi, que me voy, podría decir como resumen que "conocí tiempos mejores" (incluso tiempos en los que me sentí muy orgulloso de trabajar en esta empresa, aunque hoy pueda parecer mentira una afirmación así).
Por lo que se refiere a ti, que te quedas, si no eres "super A", ¡ánimo!, seguro que llegarán y que vivirás tiempos mejores (tiempos en los que sientas que tu trabajo en la Agencia contribuye a un país mas justo, menos desigual y más eficaz; en los que puedas sentir que tu trabajo es importante y tu opinión tenida en cuenta; en los que, cuando lo necesiten, contesten a los ciudadanos personas y no máquinas; en los que la coordinación no sea solo uniformidad y jerarquía).
Y si eres "super A financiero y tributario" ... pues enhorabuena, que las penas con pan son menos. Individualmente también te deseo lo mejor, que nadie te lo regaló. (Y seguro que compartiríamos el deseo de la mayoría de las mejoras indicadas anteriormente). Colectivamente, sin embargo, espero que vuestra influencia en la toma de decisiones de la Agencia decline algún día, para que no primen en tantas y tantas ocasiones vuestras "mejoras", sino que se impongan las necesidades de mejora en el funcionamiento general de la Agencia.
En todo caso, un fuerte abrazo y mis mejores deseos para todos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)