Fi de partida

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Hi ha divisió de parers, entre els independentistes, sobre la preferència d'una o diverses candidatures. Contra el que pronosticaven els sondejos, el president Mas va posar la gran llista com a condició sine qua non per avançar les eleccions. Junquerasaposta en canvi per anar separats, si bé sota el paraigua d'un punt programàtic comú. El pols entre tots dos ha durat setmanes. Alguns es pensen que no s'ha acabat i confien en el seu desenllaç preferit. Però el fet és que aquesta partida, la de les llistes, estava decantada abans de començar. O bé Junqueras ha estat fent comèdia per cedir al final, cosa que el perjudicaria de forma greu, o sap des del primer dia que la té guanyada i actua en conseqüència. Això de les negociacions i les reunions no serveix per a res, per a res més que per entretenir el públic amb un guinyol.

Es poden comptar amb els dits els independentistes que prefereixen allargar la situació. Al contrari, és molt gran el consens sobre el següent: sigui o no millor la llista única, més val eleccions immediates amb diverses llistes que no deixar passar l'ocasió. Com que Mas ha posat el seu futur a mans dels independentistes i per tant està al seu servei, sotmès al veredicte de l'ANC, Òmnium i el sobiranisme civil i mediàtic organitzat, no té altre remei que convocar. Però hi ha un problema: Mas ha demostrat que és un home fiable, de paraula, i ara s'haurà de desdir. ¿Quan i com? Al més aviat possible. Presentant la renúncia com un sacrifici a la tossuderia de Junqueras, a qui acusarà, si bé amb la cautela de qui tira la pedra i amaga la mà, com l'impediment per a la unitat, un aliat que a l'hora de la veritat el deixa sol, el 9-N i en les plebiscitàries.

Junqueras té aquesta batalla guanyada, però no les eleccions. En els últims mesos ha anat creixent el nombre de masistes d'esquerres, ciutadans que mai votarien CiU, i menys ara, i menys la CDC delsPujol, però que prefereixen Mas a Junqueras com a conductor del procés. Si la comèdia s'allarga, si Mas triga a cedir, és perquè mentrestant s'ha dedicat a fer la llista de país que preconitza. Amb la màxima discreció, però sense descans. Quan la tingui embastada, tan sols li caldrà, hores abans de l'anunci de la convocatòria, confirmar que les personalitats designades estan disposades a acompanyar-lo encara que Junqueras es negui a pujar al vaixell o pailebot de la independència. L'objectiu és aquest: Una llista de país, encapçalada pel president; una llista de partit, la de Junqueras i ERC; i una llista d'alternatius per la independència, forjada a partir de la CUP.

Junqueras guanya aquesta partida, però continua reculant davantMas. I així serà fins que renunciï a convertir Mas en el seu instrument i assumeixi les conseqüències de ser líder.