CONSULTA SOBIRANISTA: MANQUEN 2 DIES

Barcelona. Seu de la Delegació del Govern d'Espanya a la plaça Pla de Palau. 

El Ministre de Justícia Rafael Català va tornar a remarcar ahir que si el govern de la Generalitat cedeix l’organització de la consulta a la societat civil, el govern de Madrid no hi posarà cap impediment.

Jo entenc que de facto ja era així quan en lloc de president i vocals de mesa sortits d’un sorteig que fa l’administració (en les altres votacions ho fa cada ajuntament) hi haurà voluntaris relacionats amb l’ANC i a Òmnium Cultural.

Ahir qui va voler prendre protagonisme va ser la delegada del govern central Llanos de Luna advertint els directors dels instituts que poden cometre una falta. Imagino que si, finalment, des del govern de Madrid s’acaba tolerant la consulta, els directors dels instituts podran obrir les portes i cedir les instal·lacions per a organitzar la jornada electoral. Certament muntar un col·legi electoral costa molt poc, però que encara existeixi aquesta incertesa dos dies abans, fa pensar que, efectivament, s’ha estat improvisant molt.

L'alcalde de Mas de Barberans ens explicava avui que també ha rebut una carta de la delegada del govern central advertint-lo sobre la sessió de les escoles com a col·legi electoral, ja que al contrari que els instituts, les escoles si que són competència municipal. 

Però abans va rebre un document del delegat territorial de la Generalitat per a que signés la cessió. L'alcalde es va negar a signar-lo al·legant que hi havia d'haver una sol·licitud formal de petició per part de la Generalitat, al que Pallarés, en primera instància s'hi va negar, però davant la negativa de Josep Lleixà (que així es diu l'alcalde) va acabar per enviar-li. Finalment l'alcalde va signar el document després de modificar-lo lleugerament fent constar que atenia a una petició del govern català i després del perceptiu informe del secretari-interventor de l'ajuntament masover.   

A propòsit de la delegada del govern. Quin paper el d’aquesta senyora no? Sembla ser que només està per tocar el que no sona: ara envio cartes als ajuntaments pel tema de les banderes, ara recordo als directors que poden incórrer en falta si desobeeixen... Al menys abans encara anaven a inaugurar les infraestructures que feia el govern central, però en la poca inversió que hi fan darrerament, es deu de passar tot el dia al seu despatx consultant el Facebook i xatejant amb elscolegues del partit que tingui tan poca feina com ella.

Encara ahir em va arribar la propaganda institucional . Una mica més i no m’arriba. Un exemple més de la improvisació que parlava abans.

I parlant d’aquestes cartes i, també, del cens electoral (per dir-ho d’alguna manera), la Societat Civil Catalana ho ha denunciar per ús indegut de els dades personals. Com que l’Institut Nacional d’Estadística, depenent del govern central, es va negar a facilitar les dades (a part de que hauria d’haver refet el cens per a incloure els joves de 16 i 17 anys), les dades electorals, s’han aconseguit a través de l’Idescat (o Institut d’Estadística de Catalunya) Imagino que aquest organisme les haurà obtingut a través dels ajuntaments que són els que elaboren el padró i les haurà cedit a l’organisme català dintre dels acords que s’estableixen entre les diferents administracions. Però sembla clar que usar-les en un referèndum no pactat amb el govern central, podria ser, efectivament, il·legal, ja que, les competències censals para els casos dels comicis electorals.

I ja per acabar, suposo que us heu assabentat que es va poder veure un comboi militar dirigint-se cap a Barcelona. També sembla que hi ha un vaixell de guerra ancorat al port de la Ciutat Comtal. Espero que tot sigui una coincidència, però ¿us imagineu per un moment que els pitjors auguris es fessin realitat? Més de dos haurien de sortir per cames...    

CONSULTA SOBIRANISTA: MANQUEN 4 DIES

Abans de res voldria recordar-vos el que va dir Mas quan, de forma unilateral, va decidir canviar el format de la votació: La nova consulta no es podrà impugnar, no tindran arguments legals per a fer-ho.

El resultat ha estat un altre. El TC novament ha acceptat el recurs del govern i l’ha tornat a impugnar.

Hi ha una dita molt nostra que diu: embolica que fa fort. I certament, cada dia que passa (afortunadament només queden 4 dies), en lloc d’aclarir-se el panorama, s’embolica més i més.

En el moment de redactar aquest escrit no crec que ningú s’atreveixi a dir que passarà diumenge. Fa unes setmanes es va dir que hi havia preparats no recordo quants mils de guardies civilspreparats per a intervenir en el cas de desacatament.

En canvi, avui he llegit al Periódico que el conseller d’interior Ramon Espadaler ha advertir a Mas que els mossos hauran d’acatar la llei. Per tant, els encarregats d’aturar la consulta si així se’ls hi ordena, seran els mossos d’esquadra.

També he llegit una notícia, al menys, tan sorprenent com l’anterior. Ara diu Rajoy que està disposat a pactar un canvi constitucional amb els socialistes i descarta fer-ho amb els nacionalistes catalans i bascos. I jo pregunto: Ara?

El president del govern, durant els mesos precedents es va omplir la boca anunciant que estava disposat a dialogar amb Mas. En contra del que jo mateix em pensava, es van reunir el 30 de juliol. Per a què?

El resultat d’aquella consulta va ser nul. De no haver-se fet, el resultat hauria estat el mateix. Costa comprendre (al menys a mi em costa) con dos polítics de primera línia que, quan es reuneixen ja demostren alguna cosa, finalment no arribin a cap tipus d’acord. Igual és que mentre un parlava gallec, l’altre o feia en català i no tenien a ma cap traductor. Igual va ser això...

Bromes a part, el motiu de la manca d’entesa entre les dues parts és molt més senzilla: cap dels dos va voler baixar del burro.  

Rajoy, anteposant la Constitució (un dia hauria d’explicar si la va votar o no, tal com van fer els d’AP d’aquella època) i les lleis i Mas, pressionat des de Catalunya per ERC, l’ANC i Òmnium, anteposant el dret a decidir a qualsevol altre benefici. Enrere quedava l’Estatut, el pacte fiscal o el concert fiscal...

Si Rajoy hagués ofert a Mas alguna contrapartida des d’un bon principi, igual no s’hauria arribat a aquesta situació tan rocambolesca. Encara que la millor solució –no us càpiga cap dubte- hauria estat permetre la consulta, tal i com va fer Cameron respecte a Escòcia.

Però la dreta espanyola ha quedat retratada i ha demostrat que està molt més propera a partits com el Front Nacional que al Conservador anglès.

També llegia avui que, tal com va passar el 1714 Catalunya ha tornat a quedar desemparada internacionalment i així s’haurà d’enfrontar al govern espanyol. La lluita no serà tan cruenta com fa 300 anys, però tampoc Madrid s’acabarà imposant políticament com va fer llavors. Potser perquè llavors, tret de Barcelona, la resta del Catalunya va acabar per acatar el nou ordre dels Borbons. Ara intueixo que no serà així. La societat catalana està molt més avançada en tots els aspectes i no donarà el braç a tòrcer tant fàcilment.      

LA PDE DONARÀ SUPORT LOGISTIC A LA CONSUTA DE MAS DEL 9-N

Membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre donen suport a la consulta del 9-N i s’han ofert a col·laborar per a que les votacions siguin un èxit.

Com bé sabeu, la PDE és un moviment ciutadà d’àmplia base i d’ideologia diversa, per tant, mols dels seus membres, ho són a la vegada de l’ANC i, com a tals, participaran activament (de fet ja hi estan participant) en el procés consultiu que acabarà (o no) amb la votació del 9-N.

I perquè us estic explicant una cosa que molts de vosaltres considereu obvia i fins i tot us podeu preguntar on és la notícia.

Amb el titular només pretenia cridar l’atenció dels membres més actius de la PDE, sobre tot de qui gestiona la seva pàgina de Facebook.

Us explicaré. Diumenge, l’administrador de la pàgina de la PDE a Facebook va penjar una notícia sobre una reunió que va tenir el secretari general del PSOE amb militants i simpatitzants de Múrcia. La notícia la va recollir el rotatiu La Verdad de Murcia amb el següent titular: Pedro Sánchez asegura que aprobará «elPHN que el PP ha abandonado»

Si escoltes el vídeo que acompanya la notícia te’n adones de que Pedro Sánchez en cap moment fa menció del PHN, per la qual cosa, dedueixo que, primer, és un titular interessat i segon, és una interpretació lliure de Julián Mollejo que és qui signa la crònica.

Evidentment, als comentaris, fan escarni de Pedro Sánchez i del PSOE, sense tenir en compte que molts de socialistes de les terres de l’Ebre han estat i estan al costat de la PDE i que han acudit a les manifestacions quasi sempre donant suport al territori.

Però el que des del meu punt de vista és més greu, és que l’administrador (o administradora) de la pàgina, o bé no ha escoltat el vídeo o bé també la penjat de forma totalment interessada i, fins i tot demagògica. I Igual que aquesta persona, la majoria dels qui han penjat comentaris criticant l’actitud del secretari general del PSOE.

Mireu, jo ja tinc una edat que no em caso amb ningú. Alguns dels que van ser els meus ídols de jove (González, Guerra, etc.) amb el temps no només ho han deixat de ser, sinó que fins i tot els he criticat obertament per les seves actituds mesquines en contra de Catalunya o de l’esquerra en general. Tret de persones difuntes com Salvador Allende o Olof Palme, el cert és que d’ídols els que es diuen ídols, no en tinc i difícilment en tindré més.

Però m’indigna quan veig comentaris o escolto opinions de gent que, segurament, veuen la palla a l’ull del proïsme i no veuen la biga al seu propi ull.

Gent de la PDE , encara que no ho acceptin, ara per ara estan molt més propers a ERC o a l’ANC que a cap altre partit. I no ho critico, ja que cadascú és ben lliure de fer i pensar el que li doni la gana, però si que els hi demanaria una mica de cura amb segons quins comentaris que deixen penjats per les xarxes.

I és que aquesta mena d’actituds no fa gens de bé a les plataformes que representen (ja sigui la PDE o bé L’ANC) Són actituds que divideixen i que fins i tot poden acabar creant animadversió.

Un exemple clar el tindríem amb l’actitud del govern i del PP i, si, perquè no, també del PSOE, cap el procés català. Davant les crítiques i els pals a les rodes, què aconsegueixen? Cada dia més desafectats. Si l’actitud dels d’aquí cap a aquells que no pensem al 100% com ells és similar, la reacció també ho pot ser.

Vaig veure amb l’actitud de la PDE (o al menys de la persona que administra la pàgina de Facebook) el mateix error que comenten els de l’ANC de dividir a la ciutadania en bons i dolents: els bons els que pensen i fan com ells i els dolents, els qui com jo ens guiem més per l’instint que no seguim com a xais al profeta de torn. 

SINÓ QUEDA MÉS REMEI...

Aniràs a votar el 9-N?

Sinó queda més remei...

Com canvien les coses d’un dia per l’altre. Fa un mes ningú hauria dit que la unitat dels partits pro consulta acabés trencada pel costat Mas i els seus. Bé, potser no han estat ells, però és evident que l’estratègia del President de la Generalitat ha fet empipar a la resta dels partits i també a la societat civil que des el primer dia marca està marcant el full de ruta.

La trencadissa de Mas es va produir unilateralment sense que avui encara no hagi explicat quins van ser els motius per a fer-ho. Jo els intueixo, però ell encara no ha dit ni piu...  

Al fons Mas és un covard. Sap que, com a màxima autoritat de Catalunya, si tira endavant el seu propòsit (caldria dir el propòsit del altres), li pot caure a sobre el pes de la llei espanyola. És per això que demana a Esquerra que entre a formar part del govern. D’aquesta manera les culpes seran compartides i si a les Espanyes prenen alguna mesura, tots aniran al mateix vaixell i es repartirà entre molta més gent. Ara potser seria l’únic cap de turc i això ha fet que abandoni la línea de la il·legalitat i s’inventi una sortida que no convenç ningú.

Quan Mas es queda sol al seu despatx o al saló de casa seva, medita i és conscient que els dies com a polític sé li estan esgotant. Fins ara ha buscat mil i una sortida i quasi totes li han acabat sortint bé, però em temo que la darrera ocurrència ha fet saltar la banca i té tots els números per a quedar-se sol i desemparat, al menys de tota la gent que no són del seu propi partit.

Ahir, la Carme Forcadell, des de la tribuna de l’ANC, ja li va deixar clar: Donaran suport al seu 9-N si convoca plebiscitàries abans de 3 mesos. O caixa o faixa! Ara ell haurà de decidir.

Des d’altres partits com les CUP també creuen que votar el 9-N serà com un mal menor. Sense garanties, segurament només amb la participació de tota la gent més engrescada, tal vegada sense cens electoral, però amb urnes i amb paperetes. Això sí.

I després només una única sortida: eleccions anticipades i plebiscitàries. Fins i tot els partits que no estan al carro, ho tenen clar i fa dies que s’estan preparant. Fa unes setmanes, Iceta ja és va proposar com a cap de cartell del PSC. Segurament no és el millor, però és una solució abans de passar per un procés de primàries que els podria deixar sense marge de maniobra si la convocatòria s’acaba fent, tal i com sembla, aviat.

També sembla prou clar que no hi haurà llista única com voldria Mas que, evidentment, es postula com a cap de llista. Però Junqueras, la Carme Forcadell i la Muriel Casals també ho tenen clar i saben que ara, Mas no guanyaria unes eleccions si no és amb la fórmula que proposa. Amb l’empenta que ha agafat ERC en els darrers temps, fins i tot si la candidatura l’encapçalés una altra persona, es podria guanyar a Mas (bé, potser m’he passat una mica...) Però Junqueras sí o la Carme Forcadell. Qualsevol dels dos és capaç de derrotar per primera vegada a CDC (mireu que no he posat CiU, en unes eleccions autonòmiques.

I que passarà si les properes eleccions les guanya ERC? S’atreviran a proclamar de forma unilateral la independència? Sí, segur que sí, estareu pensant... Bé, jo no ho tinc tan clar. Llavors els papers s’alternaran i el president serà un altre, amb tota la responsabilitat que això significa.

I mentre a Madrid mirant cap a un altre costat, com si a Catalunya no estigués passant res... Colla d’incompetents! Polítics mediocres!

LA SOLITUD DE MAS

Quina diferència entre el Mas arropat per la plana major del seu partit, els principals líders de les altres formacions que donaven suport a la consulta del 9-N i altres convidats els dia que va signar el decret de la consulta el 27 de setembre, el que va rebre el suport de centenars d’alcaldes d’arreu del Principat el 4 d’octubre i el d’avui, sol com un mussol. Bé, sol, sol no. L’acompanyava el traductor de signes per a sords, els professionals de la televisió i la ràdio, cal suposar, la gent més propera a l’encara president, tot i no sortir a les imatges i l’escultura de Sant Jordi.

Per què Mas hauria de dimitir ja. De fet ho hauria d’haver fet fa molt de tems i sinó ho va fer només s’entén per l’afany de protagonisme i poder que el caracteritzen com a digne successor de Pujol.

Avui Mas ens ha volgut vendre una consulta descafeïnada. Per què, això d’un procés alternatiu, realment que és?

La resposta no és difícil. El procés alternatiu que proposa Mas és el que sospitaven molts comentaristes no vinculats ni a l’Assemblea Nacional Catalana ni a Òmnium Cultural ni, evidentment als partits que fins ahir mateix estaven recolzant a Mas com si realment fos el messies que van plasmar els cartells electorals del 2012.

Avui he llegit pocs comentaris sobre el pas enrere de Mas, però és evident que hi ha hagut molts de catalans de bona fe que, de sobte, s’han quedat, com es diu vulgarment, amb el cul a l’aire.

Mas ha portat enganyats durant molt de temps a centenars de milers de catalans que es pensaven que amb ell com a President de la Generalitat es portaria fins a Ítaca, la Catalunya independent que uns quans avien anhelat durant molts i molts d’anys i que altres molts es van afegir al carro a darrera hora.

Tant els uns com els altres s’han sentit enganyats. Segurament, els primers seguiran somiant en us estat nou i lliure i, potser, algun dia aquest somni esdevingui una realitat.

Però molts, avui, hauran perdut la poca confiança que els hi quedava en els polítics, s’hauran sentit enganyats i, el que encara és pitjor, traïts pels seus, ja no per aquells altres als qui consideraven botiflers i aliats del poder centralista de l’Estat Espanyol.

És evident que la gent pot pensar el que vulgui i tenir la llibertat d’expressar el que pensa lliurement.

Diumenge, un membre de l’ANC es mostrava disconforme als comentaris sobre haver pintat de groc el Poble Nou del Delta. Argumentava que s’havia fet de forma democràtica i d’acord amb els seus veïns. Ningú ho posa en dubte, però en les seves paraules semblava recriminar al que teníem una opinió diferent a la seva. Com si la llibertat d’expressar-se només fluís en un sol sentit.

Si com diuen els més vells, tenim salut, encara en veurem passar moltes. L’estat de Quebec, al Canadà, ja porta fetes unes quantes consultes independentistes i Escòcia, dintre d’uns anys, voldrà tornar a l’experiència que va viure fa menys d’un mes.

Però en tots dos casos, sempre hi ha hagut una complicitat dels governs dels seus respectius estats, no com aquí on el PP es va mostrar disconforme des del primer dia. I no només el PP, també el PSOE i altres partits d’àmbit nacional.

De moment avui, ICV ja ha anunciat que no participarà en la pantomima ideada per Mas. Entre totes les formacions proconsulta, ICV era, segurament, la menys independentista. Favorables a la consulta sí, però a l’hora de dipositar el vot, molts dels seus militants i simpatitzants, possiblement no haurien votat per un estat independent.

Ara mateix, Mas té molt difícil poder liderar un altre procés. Segurament esperarà els dos anys que li queden mirant de trampejar la situació com pugui i arribar així al final de la seva vida política. Però no es poden descartar altres finals, com l’avançament electoral, una moció de confiança o, fins i tot, una moció de censura que, encara que no arribés a prosperar, encara l’afebliria més del que avui està. 

EL PERIÓDICO: Vídeo per entendre el procés sobiranista.

A UN MES DEL 9-N

Mentre avui al País Valencià celebren la seva diada, en teoria, als catalans ens queda un mes per a votar la consulta.

Com més ens aproparem al 9-N més es clarificarà el panorama. Ja sé que molts de vosaltres encara penseu que podreu dipositar el sí+sí  a la urna de cartró que haurà comprat per a l’ocasió la Generalitat de Catalunya. Però cada cop són més (fins i tot gent dels partits proconsulta) que pensen que el que es farà el 9-N serà simplement una pantomima. O si voleu, es pot dir d’una altra manera: una pseudoconsulta.

Diumenge, Vinaròs News em publicarà la meva columna quinzenal que té per títol Quan només érem socialistes. Entre d’altres coses dic que sóc un dels molts socialistes que el 9-N voldria votar. Però també us he de dir que a hores d’ara encara no ho tinc clar. I no és perquè no pensi que el millor per a Catalunya és que fora independent, sinó perquè no vull a anar de la ma de segons qui i dels que estiren del carro hi ha massa gent que no m’agrada.

Dilluns vaig enviar la columna a Emili Fonollosa, el director de Vinaròs News. Si té temps sé les llegeix de seguida i, en tot cas, sempre abans de publicar-les. Dilluns sé la va llegir i llavors em va preguntar, com a socialista que vull votar, que penso sobre la consulta del 9-N.

Li vaig dir que serà molt diferent si la consulta és legal (ja està clar que no ho serà) o si no ho és. Però encara que no sigui legal, les urnes es posaran al carrer (o als col·legis electorals si voleu) per a que tots aquells que vulguin votar que ho puguin fer. Vull recordar que mesos enrere ja es van recollir vots favorables a la consulta en meses improvisades i sense control de cap mena; així, si volies, podies votar a diferents pobles sense cap tipus de problema.

Evidentment, si la consulta no és legal, la majoria dels que no són partidaris de la independència, no hi aniran. Per a què? –Pensaran- Total no servirà per a res. I no els faltarà la raó. Dels que si que aniran a votar, un alt percentatge (segur que més del 90%) votaran sí+sí i la resta sé la repartiran les altres opcions, fins i tot els vots en blanc i nuls. Ara bé, tot i poder votar els que tindran 16 i 17 anys (un dels grups més partidaris de la independència), el percentatge votants sobre el total del cens, difícilment arribarà al 50%.

No li vaig explicar de forma tan detallada, però a grosso modo, li vaig dir el mateix i Emili em va respondre que la teoria era força interessant.

Si tinc o no raó ja es veurà dintre d’un mes, però cada dia sembla més clar que CiU se’n acabarà desmarcant i només ERC i les CUP com a partits i l’ANC i Òmnium com a principals associacions cíviques seguiran fins el final.

Una vegada consolidat el fracàs, Mas convocarà eleccions anticipades on, segurament, ERC i CiU no formaran una candidatura conjunta. Serà l’enèsim fiasco de Mas: les terceres eleccions en menys de 4 anys la qual cosa l’hauria de fer recapacitar molt seriosament sobre el seu futur. Però Mas és un d’aquells personatges típics de la factoria de CDC que difícilment acceptarà errors i s’aferrarà al poder fins el darrer alè.

El dia 9 de novembre (o potser abans) sé sabrà qui són realment es traïdors i ens emportarem alguna sorpresa que serà desagradable per a uns i dolça per a d’altres.

Enrere poden quedar manifestacions multitudinàries i altres expressions de força i unitat i al davant la dura i pura realitat.

Ara bé, la unitat que ha demostrat la societat civil més enllà dels partits polítics no acabarà i caldrà buscar altres maneres d’assolir els objectius que no s’hauran pogut aconseguir de la ma dels polítics.

El poble català és massa gran per a deixar-se vèncer. I si des de Madrid es vol tornar a derrotar-nos per la força (encara que només sigui la de la Llei), tard o d’hora, ens tornarem a aixecar tal i com ho hem fet moltes altres vegades i seguirem endavant amb els nostre propòsit. Peti qui peti.          

UN POBLE GROC?

Miro el calendari i veig que avui és 3 d’octubre, per tant, ahir, el dia que es va saber la notícia era 2 d’octubre. Res a veure amb el dia dels innocents que, com tothom sap és el 28 de desembre...

Per tant, no es tracta d’una innocentada... Va de bo? Sí, sembla que sí.

La notícia es pot llegir a la premsa digital comarcal (aguaita.cat, marfanta.com i ebredigital.cat): la ANC vol pintar el Poble Nou del Delta de color groc!! L’acció s’emmarca dintre d’una campanya que portarà a terme l’ANC a diversos indrets de Catalunya i que comptarà amb el suport (per suposat) d’Òmnium Cultural.  

Bé, sembla que ja la tenim muntada... Com sempre hi hauran seguidors i detractors. De moment, sembla ser que l’únic que d’una manera oficial s’hi ha posicionat en contra ha estat el Bisbat de Tortosa, propietari de l’església. I no és poca cosa, ja que el campanar de dita església és el lloc més emblemàtic d’aquet lloc que pertany administrativament al municipi d’Amposta. El campanar del Poble Nou és la millor atalaia per veure el delta de l’Ebre i l’any passat va ser restaurat gràcies a l’aportació econòmica que va fer la Diputació de Tarragona.

Encara que vull imaginar-me el Poble Nou de groc, no ho veig... L’indret és un dels més característics del delta i la seva història es remunta a l’any 1957 quan el dictador Franco va concedir casa i arrossars a un grup de colons. D’aquí que durant molts d’anys portés el nom de Villafranco del Delta.

Si ja va ser una aberració, urbanísticament parlant, l’ampliació del lloc amb diverses cases que res tenien que veure amb les originals, em sembla que ara, pintar-lo de groc torna a ser un altre despropòsit, per molt lloable que sigui la campanya de l’ANC País groc.

No obstant, sembla que una vegada s’hagi filmat l’espot publicitari, que a ben segur, es voldrà que tingui una repercussió internacional, els veïns que vulguin podran demanar que se’ls hi torni el color original, es a dir, el blanc.

Davant mateix de l’església es troba l’edifici conegut com l’Ajuntament del Poble Nou que, com no, en aquest cas des de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta ja s’ha donat el vistiplau corresponent.

Al final pot quedar un poble groc o no, ja es veurà, però a Espanya hi ha un poble blau. Ho sabíeu? És el poble malagueny de Júzcar.    

L’ENDEMÀ DE L’11 DE SETEMBRE. I ARA QUÈ?

Encara que la Carme Forcadell digui que des de la Diada del 2012 hem avançat, ja que tenim data i text per a la consulta sobiranista, penso que tècnicament estem més o menys o estàvem fa dos anys: una societat civil empenyent per l’acció de l’ANC i Òmnium Cultural i uns polítics posant el fre a una situació que els supera i que els hi ve gran.

La convocatòria d’ahir va ser un èxit sense pal·liatius, però amb precedents. L’èxit de la convocatòria de la manifestació de fa dos ans i la Via Catalana de l’any passat han estat clau per a que aquest anys s’hagi pogut superar en escreix els nombre de participants dels dos anys anteriors. Segurament aquesta dada ens dóna una pista important: a Catalunya hi ha cada vegada més gent decidida a seguir endavant per assolir un objectiu clar: la independència de Catalunya.

Però per què he dit que tècnicament estem on estàvem fa dos anys? Senzillament perquè després de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, l’eufòria per l’èxit acabat d’assolir era tant gran que Mas va decidir trencar lligams amb el PP i anar cap a l’aventura de les urnes, pensant que si feia seu l’esperit d’aquella Diada, el poble de Catalunya el convertiria en un heroi nacional de la talla de Rafael Casanova.

Però Mas va errar els càlculs. Pensava que CiU monopolitzaria l’èxit de la manifestació i va convocar eleccions anticipades pensant guanyar per golejada.

Però com vaig llegir per alguna part, els ciutadans, a l’hora de votar una opció independentista, van preferir l’original (ERC) que la copia (CiU) Encara diria més: que una burda còpia, perquè voler fer creure als ciutadans un dia per l’altre que s’ha abandonat la tradicional centralitat per l’opció independentista, des del meu punt de vista és del tots agosarat.

Els resultats de les urnes van ser clars: CiU va guanyar, però va perdre un bon nombre de diputats i va passar d’estar de les mans del PP a les d’ERC, que des de llavors (i des de fora del govern) li ha marcat les pautes a seguir amb l’eterna amenaça de deixar caure el govern de Mas en qualsevol moment.

Mentre ERC ha anat guanyant temps. Ha estat la força que més bé ha sabut rendibilitzar els èxits de les dos convocatòries anteriors i és previsible que amb la d’ahir passi el mateix.

De totes formes, el futur és incert. Tan incert com ho era el 12 de setembre de 2012. Certament tenim data i pregunta per a la consulta però ningú ens garanteix de forma absoluta que el 9-N es pugui votar. O al menys com desitjarien totes les forces polítiques i socials favorables al procés.

Des del govern central (ja ho han dit) tenen preparats tots els mecanismes per a impedir que es faci. Avui mateix, des de les ones de la Cadena Ser, el fiscal general de l’Estat Torres Dulce avisava que el govern pot incórrer en el delicte de desobediència que és l’esglaó anterior al de sedició i, per tant, s’aplicaria el Codi Penal. Una amenaça més de les tantes que hem sentit durant tot aquest temps. De vegades venen de descerebrats que no reben l’advertiment o càstig que es mereixen, però aquest cop ve d’una persona de pes de dintre de l’organigrama de l’Estat Central i que pot actuar quan ho cregui convenient.

I això mateix és el que tem Mas. A Junqueras, com que està fora del govern, segurament no li passaria res, Però Mas podria anar a la presó per signar una convocatòria sense atendre les lleis i les resolucions espanyoles.

No voldria acabar sense fer menció a la Carmen Chacón. El mes de novembre de 2011 (si la memòria no em falla) va venir a Deltebre a demanar-nos el vot per al PSC davant de l’amenaça real d’una victòria del PP, tal com ja ho havia fet 3 anys i mig abans (aquell cop a Tortosa) esgrimint la derogació d’un PHN que tan amenaçava el nostre territori.

Segurament, la Chacón no tornarà a encapçalar una candidatura del PSC, però si ho tornés a fer, que no vingui a demanar-me el meu vot, ja que no el tindrà.

Ahir va ser l’única socialista rellevant que va acudir a l’acte de Tarragona que va organitzar la Societat Civil Catalana. No li feia cap falta anar, però ho va fer.

Segons els organitzadors van acudir 7.000 persones i la Sánchez Camacho deia que la minoria silenciosa ja comença a sentir-se. Molt hauria de créixer en els propers anys per apropar-se al la xifra de 1.800.000 persones que van assistir a la principal manifestació de Barcelona.

Per cert. Jo els hi diria a tots aquest de la Societat Civil Catalana que caldria que dissimulessin una mica més. La Diada ha estat sempre la gran jornada reivindicativa del poble català i acudir amb banderes espanyoles o mixtes és desvirtuar tot el sentit que sé li dóna a un dia com aquest. Des del meu punt de vista hauria estat molt més encertat escollir la data del 12 d’octubre per a fer escoltar la seva veu.

I ja per acabar. Avui escoltava a un ciutadà anònim per televisió que deia no entendre perquè es xiula a algú que porta una bandera espanyola i no a d’altres que porten la d’Euskadi o l’escocesa.

S’ha de ser una mica beneit per a no comprendre-ho. I si a sobre el que porta la bandera espanyola s’apropa als manifestants ho fa amb la voluntat de provocar i sort té de que els manifestants catalans sempre ens hem caracteritzat per pel gran civisme que hem demostrat en tots els actes.                 

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 25

Amb la Muixeranga de Vinaròs. Ahir per la tarda, la meva dona i jo varem acompanyar a la Muixeranga de Vinaròs a la població d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat- Castelló-)

Dintre del marc de la seva festa Major, ahir es va batejar un nou gegant local. Un gegant insòlit i diferent als que havia vist fins ara. Era ni més ni menys que una reproducció del famós campanar del poble i, com no, va ser batejat amb el nom de lo Campanar.

A part de la Muixeranga de Vinaròs, també hi eren presentat altes colles geganteres com la d’Ulldecona i Benicàssim, així com un nombrós seguici on hi havia des de timbalers a sevillanes, passant per cavalleries, una colla de dolçainers vestits de festa i tota mena de capgrossos (cabuts com diuen allí)

Després dels actes protocol·laris amb la presència de les autoritats i pubilles, a partir de les 7 de la tarda es feia el pregó de la Festa Major que ve a ser com una cercavila o desfilada on hi van participar tots els grups que he esmentat i uns quants més.

Mentre es donava la volta al poble, els grups anaven amenitzant al nombrós públic assistent amb els més variats números. Així, la Muixeranga va realitzar tota mena de figures que van ser molt aplaudides per un públic desconeixedor de la creació del grup.

Una vegada acabats els actes, al pati del col·legi públic, l’ajuntament va oferir a tots els participants un sopar de germanor.

Nova amenaça de transvasament. Segons informa el diari digital l’Aguaita.cat, el govern de CiU té un informe sobre la taula per a transvasar aigua cap a Barcelona del canals Segarra-Garrigues.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ho havia denunciat reiterades vegades. Normalment,. Els canals de reg estan sobredimensionats, és a dir, portarà més aigua que la que necessiten els regants. I per a què es destinarà aquesta aigua sobrera? A apagar la set de la indústria de la zona metropolitana de Barcelona, ja que sabem que el consum de d’aigua de boca, mica en mica va baixant.

Una vegada més es demostra que els governs de CiU són transvasistes. Quan no des del tram final de l’Ebre, del Roina i sinó, tornem a l’Ebre, aquest cop des del Segre... Però no ens enganyem, al Delta li va el mateix mal o pitjor (l’aigua del Segre és de millor qualitat) si el transvasament es fa a 30 quilòmetres de la desembocadura o de més cap a munt.

Cas Pujol. El Cas Pujol no para de donar notícies. Imagino que hi ha un fotimer de periodistes intentat esbrinar el que encara no ha publicat ningú. Ahir per exemple, el Periódico de Catalunya explicava que la banca andorrana no es refiava e la procedència de la fortuna que els Pujol (en plural) tenien dipositada. I és que quan entren més diners que allò que es pot considerar normal (el barem és diferent per a tothom), cal començar a sospitar de la procedència dels calers. Si un té un sou (o sous) declarats d’una certa quantitat de diners (als que li has de restar els que necessiten per a viure), o et toca la loteria quasi sempre com a Carlos Fabra o els estàs aconseguint il·lícitament. Tu mateix...

I avui, informa el Triangle que ara, qui està sota sospita és la Fundació Pujol. Sembla ser que la família (això sé sembla cada cop més a un relat de la Màfia italiana) podria haver blanquejat diners a través de la fundació.

No és el primer cop que una fundació està sota sospita. Penso que les fundacions vinculades a partits polítics, sindicats o polítics en general o haurien d’estar prohibides o bé supercontrolades pels organismes que tenen aquesta finalitat.

Rajoy tanca la porta. I no precisament la de casa seva perquè sé li hagin acabat les vacances. Tanca la porta definitivament a que a Catalunya es faci un referèndum considerat com a no legal. Ara a mas i els seus tenen per davant la difícil decisió sobre que han de fer. Si fan cas a Esquerra i entitats com l’ANC i tiren pel camí del mig, malament, ja que els hi pot caure tot el pes de la justícia en el cas de que es consideri que han vulnerat les lleis estatals. I si no ho fan, està clar que la ruptura amb ERC (sembla ser que els republicans cada cop tenen més coll avall que serà així) és més que imminent.

Munir. Ja fa anys, quan Messi era un marrec de només 18 anys, li vaig preguntar a mon nebot Silvà (net d’un exiliat republicà a França) si n’havia sentit a parlar. Hem va dir que no. Jo li vaig dir que retingués el nom, ja que seria un gran futbolista. Sembla ser que Munir va pel mateix camí. Pocs jugadors han fet un debut en partit oficial amb el Barça a l’alçada del que va fer ahir el jove d’origen magrebí. Munir podria convertir-se en la gran sensació de la lliga.

Caldrà veure dues coses: el temps que trigarà el club en fer-li una fitxa del primer equip amb una clàusula de rescissió que sigui prohibitiva per als grans clubs i el que trigarà del Bosque en cridar-lo pe a la selecció (al menys per a la sub-219 amb la finalitat de que no pugui jugar amb Marroc, ja que imagino que com passa amb els Alcántara, deu de tenir la doble nacionalitat.     

I SI ENS ESTIGUESSIN PREPARANT?

A aquestes alçades sembla una mica inversemblant que Òmnium Cultural, una de les dues associacions (l’altra és evidentment l’ANC) insinuï que el 9-N es podria formular una altra pregunta.

Tots sabeu el paper que han estat jugant l’ANC i Òmnium. Més d’una vegada he dit que marcaven el pas que seguia ERC, CDC i el propi govern de la Generalitat. Sense el braç executor d’aquestes dues associacions, difícilment s’haurien assolit els èxits de convocatòria que van tenir la diada de l’11 de setembre de 2012 i la Via Catalana de 2013.

Cada cop sembla més provable que hi haurà una trobada entre Mas i Rajoy. Segueixo dient que veig poc provable que es faci abans del setembre, ja que damà ja és 20 de juliol i una reunió de l’alt nivell d’aquest no s’improvisa, al menys que ja estiguin els temes preparats.

Rajoy s’ha enrocat i ha dit per activa i per passiva que ell no baixarà del burro. Està clar que li oferirà a Mas una millora del finançament (aquest punt sempre surt) i, tal vegada, reformar la Constitució per a convertir Espanya en un estat federal, per a la sorpresa del socialistes i d’altres partits emergents.

Mas, també sembla enrocat, però no tant. Ja el coneixem. Sabem que es ven per una mica de poder. ¿Ja no ens en recordem de quan va anar a Madrid a negociar amb Zapatero una rebaixa de l’Estatut de Maragall a canvi de que el PSC el votés President com el cap de la llista més votada a les eleccions autonòmiques? Igual ara li ofereixen alguna cosa similar, fins i tot fer una gran coalició entre CiU, el PP (evidentment) i el PSC (ja que sinó no arribaran a la majoria absoluta necessària)

I llavors què? Deixar que corri el temps i que els resultats siguin acceptables.

Només Òmnium i l’ANC podrien convèncer ERC de que una cosa així seria, de moment, la millor sortida.

I si ens estiguessin preparant? La segona part al setembre, segurament després de la Diada.         

CATALUNYA INDEPENDENT. DIA 1

Què no estigui d’acord amb el primer secretari del PSC Pere Navarro en el tema de l’estatus  que hauria de tenir Catalunya, no vol dir que pugui coincidir amb ell en d’altres coses, també en algunes de les seves opinions sobre el tema.

Això ho dic, perquè el passat dimecres dia 18 vaig llegir al Periódico el següent titular: Navarro denuncia l’Estat propi ideal que dibuixa l’independentisme. I subtitula: El líder del PSC critica que l’ANC doni ‘ordres’ a Mas des del mitjans.  

Penso el mateix. Un cop Catalunya sigui independent, a partir del dia 1, ens trobarem amb una realitat que, potser molts dels que avui en dia es declaren independentistes convençuts, no s’han parat a pensar. La crisi econòmica, si és que encara dura (quasi tot dóna que pensar que serà així i sinó pregunteu-ho als treballadors de la Generalitat que tornaran a perdre una paga extraordinària el 2014) no acabarà de la nit al dia. En aquest punt la situació és comparable amb l’esperança que tenien dipositada alguns amb el triomf del PP a les darreres generals. Com està ara el país? Molt pitjor que quan el van deixar els socialistes, sobre tot, respecte a la pèrdua de drets. No vull dir amb això que a Catalunya les coses també aniran de mal en pitjor, però és evident que no s’arreglarà de cop i volta i que haurà de passar un temps fins a que tot es normalitzi. Una dada que s’ha sabut aquest dies. Segons la oenegé Intermón Oxfam (des del meu punt de vista gens sospitosa de recolzar posicionaments anticatalans), per a l’any 2025, si l’actual conjuntura econòmica no canvia, a Catalunya hi haurà sobre un 35 % de pobres, 10 punts més que en l’actualitat.

Molts dels actuals independentistes (antics, conversos i semiconversos, tal com els denomina  Joan Tàpia al seu article la independència i els contes de fades, de dijous 19 –també al Periódico-) tenen una visió força idealitzada de la Catalunya del futur. Possiblement algun dia se’n adonaran del seu error.

A la majoria d’aquest independentistes, aquells que només per sentir-s’hi ja es pensen que són més catalans que ningú, a casa (no sóc l’únic) els anomenem catalans de la ceba. Normalment es mostren intransigents amb tot aquell que no segueixi fil per randa els seus postulats, al més propi estil convergent: si no estàs amb mi, estàs en contra meva.  

A pesar de tot, sabeu que vaig assistir a la crida que l’ANC va fer per assistir a la Via Catalana de l’11 de setembre, com també vaig acudir a la manifestació que l’any passat es va fer a Barcelona per la Diada. Una cosa no treu l’altra. En deia un amic del meu fill (que milita a les CUP) que un dia així hem d’anar plegats per a demostrar la nostra força i que quan tinguem la independència ja ens barallarem... Sóc de la mateixa opinió: junts, però no revolts.

Quan arribi el dia 1 de després de la independència, a Catalunya hi haurà les mateixes forces polítiques que dos dies abans. Hi seguirà havent-hi una dreta formada pel PPC Ciutadans i CiU, uns partits més o menys de centre (ERC i PSC) i uns altres que situaríem a l’esquerra ICV, EUA, les CUP, etc. I, si fa o no fa, continuaran els mateixos problemes. Segurament la no dependència de Madrid, a mig termini, ajudarà a millorar alguns temes com l’econòmic, però no serà la terra promesa que ens volen fer creure alguns.

Per acabar voldria fer una pregunta per a veure si algú me la sap respondre? A qui voten persones com la Carme Forcadell o la Muriel Casals? D’una cosa estic segur: ni a les CUP ni a ICV-EUA i per suposat tampoc al PSC, al PP o a Ciutadans.