I SI ENS ESTIGUESSIN PREPARANT?

A aquestes alçades sembla una mica inversemblant que Òmnium Cultural, una de les dues associacions (l’altra és evidentment l’ANC) insinuï que el 9-N es podria formular una altra pregunta.

Tots sabeu el paper que han estat jugant l’ANC i Òmnium. Més d’una vegada he dit que marcaven el pas que seguia ERC, CDC i el propi govern de la Generalitat. Sense el braç executor d’aquestes dues associacions, difícilment s’haurien assolit els èxits de convocatòria que van tenir la diada de l’11 de setembre de 2012 i la Via Catalana de 2013.

Cada cop sembla més provable que hi haurà una trobada entre Mas i Rajoy. Segueixo dient que veig poc provable que es faci abans del setembre, ja que damà ja és 20 de juliol i una reunió de l’alt nivell d’aquest no s’improvisa, al menys que ja estiguin els temes preparats.

Rajoy s’ha enrocat i ha dit per activa i per passiva que ell no baixarà del burro. Està clar que li oferirà a Mas una millora del finançament (aquest punt sempre surt) i, tal vegada, reformar la Constitució per a convertir Espanya en un estat federal, per a la sorpresa del socialistes i d’altres partits emergents.

Mas, també sembla enrocat, però no tant. Ja el coneixem. Sabem que es ven per una mica de poder. ¿Ja no ens en recordem de quan va anar a Madrid a negociar amb Zapatero una rebaixa de l’Estatut de Maragall a canvi de que el PSC el votés President com el cap de la llista més votada a les eleccions autonòmiques? Igual ara li ofereixen alguna cosa similar, fins i tot fer una gran coalició entre CiU, el PP (evidentment) i el PSC (ja que sinó no arribaran a la majoria absoluta necessària)

I llavors què? Deixar que corri el temps i que els resultats siguin acceptables.

Només Òmnium i l’ANC podrien convèncer ERC de que una cosa així seria, de moment, la millor sortida.

I si ens estiguessin preparant? La segona part al setembre, segurament després de la Diada.