Com sabeu, la dona, normalment triga 9 mesos
en parir. Encara que també hi ha parts de 7 mesos (setmesins), 8 (vuimesins) i
alguns que s’avancen uns dies.
El part
electoral de Mas serà d’aquests últims, no serà ben bé 9 mesos, però poc se’n
faltarà. La data fixada, el 27 de setembre, dia de la Mare de déu de la Mercè,
patrona de Barcelona, tal i com recordava el periodista i capellà Jaume Reixach,
director del Triangle.
Segons Mas, va escollir aquesta data pel
simbolisme que representa ja que tot just farà un any de la signatura del
decret de convocatòria del 9-N, aquell
que havia de ser i finalment va ser molt menys del que havia...
En canvi, Jaume Reixach el considera una mena
de frau, ja que el mes de setembre, encara és un mes on hi sol fer bon temps i
mols de barcelonins aprofitaran el cap de setmana de la festa major per
allunyar-se una mica de la capital catalana. Uns, els més sensibles
electoralment parlant, segurament demanaran votar per correu (encara que no sempre
arribi a bon port –ho dic per experiència personal-), però n’hi haurà (no sé si
molts o pocs) que decidiran abstenir-se, la qual cosa restarà participació a
les eleccions i, fins i tot, es possible que les descafeïni una mica.
Però deixant a part aquest punt (personalment
no m’afectarà), el que si que és molt discutible, és que s’hagin anunciat amb
tanta antelació. Si ja de per si els partits sempre estan en precampanya (ja
que, de vegades, no sé sap mai quan s’acabarà dissolent un parlament), aquest
cop la precampanya se’ns farà llarga i feixuga i ningú ens podrà garantir que l’acció
de govern sigui la que hauria de ser en un període normal. De fet, els partits
de l’oposició, retreuen precisament a Mas que hagi deixat l’acció de govern en
un segon pla i s’hagi dedicat a preparar el camí cap a la independència o allà
on finalment ens acabi portant.
De moment, el pacte Mas-Junqueras ja ha donat
els primers beneficis a Arturo: veurà com s’acaben aprovant uns pressupostos
que, ni de lluny pensava que se’n sortiria i evitarà la comissió d’investigació
sobre Pujol que hi ha oberta al Parlament de Catalunya. Vull recordar (hi ho
faig perquè m’indigna) que ERC ha evitat fins a 4 vegades la presència de Mas a
dita comissió, excusant-se que és el President de Catalunya i com a tal s’ha de
salvaguardar la seva persona.
Mireu, de xoriços n’hi ha de moltes classes:
de porc, de gall d’indi, picants, sense picar, més gruixuts, més prims... Però
a que tots són xoriços? Vull dir amb això que si es demostra que Mas, com Pujol
o com tants d’altres, és un delinqüent, ERC es convertirà en el seu còmplice.
Ara només són socis (bé, ara mateix, en aquest precís moment no ho sé...),
llavors, a més a més, es convertiran en una mena d’encobridors.
Segons algunes opinions, Mas i Junqueras volen
acaparar tot el protagonisme fins el 27-S. Sembla ser que pel camí aniran
abandonant a la resta de partits que o bé estaven a favor del dret a decidir
(com ara ICV-EUA) o bé aquells que, obertament, són partidaris de la independència
de Catalunya, com són les CUP (Catalunya o Països Catalans?)
Des del meu punt de vista, l’estratègia de Mas
està encaminada, primer, a guanyar temps per a veure si remunta les enquestes i
segon, en el cas de que guanyi i acabi governant amb ERC, continuar al
capdavant de la Generalitat uns quants anys més.
Sí, he dit Generalitat. Per què? Per què ells
(CDC i ERC) diuen que proclamaran la independència si treuen majoria? Bé, està
per veure.
Estan per veure moltes coses, com ara que
passarà amb les denúncies que tenen obertes per desacatament, prevaricació i
alguna cosa més.
De moment, l’única cosa que sembla que hi ha
clara és que es convocaran eleccions per al 27-S, però ni això està clar, ja
que encara no s’han convocat i d’aquí a aquella data encara falten 8 mesos.
Ni un part es fa tan llarg, ja que voltant i
girant, quan la futura mare se’n assabenta ja n’han passat dos i només en
queden 7...
