Després de veure la també lamentable actuació
de Jordi Turull, el que, en teoria, era l’encarregat de formular les preguntes
de CiU al Molt Poc Honorable Pujol i veure-li avui la cara de satisfacció a l’acte
institucional de la signatura del decret que convoca la consulta del 9-N, jo
també penso que es va fer així per evitar parlar avui del cas Pujol o al menys,
desviar l’atenció mediàtica sobre el tema que, sense cap dubte, avui és notícia
important.
Dit això diré que els comentaris que he llegit
o escoltat van en la línia del comentari que he publicat aquest matí, però que
de fet ja vaig escriure anit.
El titular del Periódico és força eloqüent: Bronca
per resposta. I subtitula: Pujol
renya els diputats i segueix sense aclarir els punts foscos de la fortuna
familiar; El fundador de CiU adverteix: ‘Si talles una branca, poden caure nius
i l’arbre sencer’. Per mi ja poden començar a tallar branques, però arreu
de les citats i pobles de Catalunya, a veure que passa i si per una vegada hi
ha sort!
L’editorial, com no podia ser d’una altra
manera, també parla de la compareixença de Pujol i l’han titulat de la següent
manera: Frau al Parlament, I això que Pujol va dir que li tenia molt de
respecte. Us reproduiré el primer paràgraf:
-El
Parlament de Catalunya va viure ahir una de les sessions més vergonyants que es
recorden en tres llargues dècades. La compareixença de Jordi Pujol Soley –el seu
tractament protocol·lari i distincions com expresident de la Generalitat li han
estat retirades- va ser un frau sense pal·liatius a la cambra catalana i als
ciutadans.
Recordeu que ahir us explicava que el
Periódico li feia 7 preguntes? Bé, aquest és el resultat:
1.- ¿Quin és l’origen de la fortuna dipositada a Andorra? Pujol va afirmar que es remunta al capital que va reunir el seu pare
comprant dòlars a Tànger per poder finançar el cotó que necessitava la indústria
tèxtil.
2.- ¿Hi
ha alguna vinculació d’aquests diners amb Banca Catalana? NO VA RESPONDRE.
3.- ¿Es
van utilitzar aquests diners per generar ingressos? NO
VA RESPONDRE
4.- ¿Per
què va trigar tant de temps a regularitzar la fortuna oculta? NO VA RESPONDRE.
5.- ¿És
o ha estat titular d’algun compte a l’estranger? L’expresident
només va donar dues xifres: que el 1980 tenia 140 milions de pessetes i que la
suma acreditada a Andorra és de 4,8 milions d’euros.
6.- ¿Està
al corrent dels negocis dels seus fills? Pujol
només va citar els seus fills per explicar que van assumir la gestió del fons
quan dos administradors van deixar d’encarregar-se d’aquesta gestió.
7.- ¿Ha
rebut algun tipus de pressió política per confessar? L’exlider
de CiU va negar amb vehemència haver contactat el 2012 amb el president Mariano
Rajoy per buscar algun tipus de tracte de privilegi.
Com veieu una trista compareixença d’un
personatge que va dir que havia acceptat anar de forma voluntària i que tenia
un gran respecte per Parlament de Catalunya què, no ho oblidem, és el representant
del poble català. Per tant es podria dir que el paperot que va fer ahir Pujol
va ser una burla al poble de Catalunya que esperava alguna cosa més d’aquell
que un dia va ser el cap de tots.
Bé, possiblement quan he dit que hom esperava
més, potser hauríem d’exceptuar als del seu partit que, imagino, preferiran que
quantes menys coses digui (i sé sàpiguen) molt millor.
Acabaré amb els titulars que resumeixen l’actuació
de cada uns dels grups.
CiU: Ni una sola pregunta al seu
fundador.
ERC: El soci de Mas no va quedar
satisfet.
PSC: L’allargada ombra de Banca
Catalana.
PPC: ¿Quan se n’emportava? El 3, el
4, el 5%.
ICV-EUA: Pujol com encobridor de la
corrupció.
C’s: Incredulitat i actuació davant
la fiscalia.
CUP: Al·legat contra el pujolisme i
acte de protesta.
Us en
heu fet una idea, veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada