Cito textualment un titular del Periódico del
passat dilluns: De Gispert assegura que
Pujol anirà al Parlament la setmana del 22. I subtitula: La presidenta critica les presses per crear
una comissió d’investigació.
Si, ja sé, ja sé que primer es va dir que
aniria el 22, però ara ja es parla de la setmana del 22, que no és el mateix.
De fet la primera data va ser a principis de setembre...
També sé que la compareixença és voluntària i
que si vol, Pujol (mira, quasi m’ha sortit un apariat) no té perquè anar.
Al Telenotícies migdia d’avui (com es nota que
estic a casa, ja que normalment no el veig) han dit que el 26 o el 29 (dilluns)
Ja no és que Pujol hagi mentit tota la vida,
tota la vida (repeteixo), sinó que ara està jugant amb els diputats i també amb
la resta dels catalans, molts d’ells gent de bona voluntat, no com jo que mai
em va agrada aquest personatge així com tants d’altres que el van envoltar.
Potser no serà obligatori acudir a donar a
explicacions al Parlament. Total si va, dirà el que li donarà la gana i el que
no, s’ho seguirà guardant. Però Pujol té el deure moral d’anar-hi. Va ser
(fraudulentament) durant 23 anys el president de la Generalitat de Catalunya,
el màxim representant institucional i, per tant, una persona que ha ocupat un càrrec
així no pot de deixar de donar a explicacions sobre si es o no veritat tot el
que ha anat sortint a la premsa durant aquest temps, tant d’ell com de tota la
seva família.
Però com s’ha demostrat que Pujol ha estat
sempre un frau (i no només fiscal), qui sap, primer, si al final acudirà i,
segon, si explicarà la veritat o només es limitarà a dir quatre bajanades.
Perquè no crec que digui allò d’ara no
toca. La fet massa grossa per excusar-se en qualsevol cosa.
En quan a la Presidenta del Parlament, la
Núria de Gispert, tot i no ser del seu partit, ha viscut a l’ombra de Pujol
durant molts d’anys. Voleu que us digui una cosa? (bé, crec que ja la sabeu o
al menys la intuïu) No em crec a tots aquells que diuen estar tristos i
contrariats pel que va fer Pujol. El que estan és preocupats. Preocupats de què?
Imagineu-vos per un moment que Pujol canti i no precisament la Traviata. Que
digui que, efectivament, es cobraven comissions de les empreses constructores i
que això servia per a finançar-se tant ell com el seu partit. Estaríeu o no preocupats
vosaltres si estiguéssiu a la pell d’algun càrrec convergent.
El que voldrien fer els de CiU (CDC, però pel
que sembla també UDC si ens atenem a les paraules de la de Gispert i del propi
Duran) és el que acostuma a fer Mariano Rajoy. Deixar passar el temps, perquè
sembla ser que al final tot s’acaba oblidant.
Tot i creure que una comissió d’investigació
al Parlament no servirà per a gran cosa, crec que és necessària per a que, al
menys, hi hagi gent que no pugui cagar
dur (perdoneu-me l’expressió, però crec que així s’entén bé)
Seran molt més efectius els informes que puguin
fer tant l’Agència Tributària, com la UDEF (Pujol es preguntava fa temps què
era això) i les sentencies dels propis jutjats, encara que, de ben segur,
sempre hi haurà qui les posi en dubte i digui que és per a fer mal a Catalunya.
I per cert, que tornin els diners dels que s’han
apropiat il·lícitament, que d’això no se’n parla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada