Després de la primera intervenció del Molt Poc
Honorable, on no ha dit res de nou, han intervingut els diferents partits polítics.
Primer els de l’oposició per ordre de diputats: ERC, PSC, PP, ICV-EUA, C’s i
CUP. I, finalment el que va estar el grup de Pujol: CiU que ha fet més d’advocat
defensor que d’una altra cosa.
Tots els grups politics (evidentment tret del
de CiU) han fet a Pujol una sèrie de preguntes relacionades amb els diners que
tenia (o té) a l’estranger, l’origen dels mateixos, si els membres de la seva
família, usant el seu nom i la seva influència s’havien enriquit, etc. Unes
preguntes previsibles a les que Pujol no ha contestat.
De fet, David Fernández, de la CUP, ja intuïa
que no donaria resposta a totes les preguntes i ha advertit a Pujol que si no
responia, el seu grup abandonaria la sala de compareixences, com així ha estat.
Després d’aquesta intervenció s’ha vist el
pitjor Pujol. Quina mala ombra que té
quan vol! A part de no respondre quasi res, s’ha dedicat a fer el paper que
va fer durant tants i tants anys: el de pare. Llavors a renyat els diputats retraient-los
el to de les seves preguntes i fins i tot que li fessin les preguntes. Ha dit
que va acceptar comparèixer tan aviat com li van dir, la qual cosa no és
veritat, ja que durant uns dies va estar jugant a la puta i la ramoneta, sense deixar clar si aniria o no. Finalment,
quan ja va decidir que sí que ho faria, va ser ell qui va marcar l’agenda i va
fixar el dia... I, a sobre, la Presidenta del Parlament li ha pagat el dinar...
També ha estat penosa i patètica la
picabaralla entre alguns diputats, sobre tot la del portaveu de CiU Jordi
Turull (molest com Pujol amb bona part dels seus companys d’hemicicle) amb Alicia
Sánchez-Camacho i Albert Rivera. En aquell moment, la compareixença de Pujol es
convertia més en una guerra de guerrilles sense sentit que a una interpel·lació
a una persona que durant 23 anys va ser el cap del govern català.
Per cert, Pujol ha negat que fos un corrupte i
ha reivindicat la seva gestió al front de la Generalitat. També Jordi Turull ha
volgut separar les dues coses i ha dit que el camí que va marcar Pujol l’any 1980 encara era vàlid...
El que no vol de cap de les maneres CiU
(encara que jo diria més CDC) és que finalment s’acabin destapant les seves vergonyes. Es a dir, que tirant de la
manta (cas Pujol) s’acabi arribant al que ja està sortint per tots els mitjans
d’informació. I sinó és així, que algú m’expliqui el perquè CDC té la seva seu
embargada arran del cas Palau de la Música.
Pujol estava massa acostumat a ser el rei del mambo i es pensava que avui
també havia de fer aquest paper. Però l’era Pujol, a part d’estar liquidada, ha
estat també un mal exemple de fer política i arribar a confondre Catalunya amb
la seva pròpia casa on tot s’hi valia.
No és estrany que tots aquells que van créixer
sota la seva ombra i van mamar de la seva pròpia llet, encara pensen que tot va
ser per Catalunya, tal i com va proclamar el President Companys quan va ser
afusellat.
Pujol no ha estat ni afusellat ni crucificat,
encara que segurament, hauria volgut acabar així els seus dies en lloc del tràngol
que li tocarà passar els propers mesos.
I acabaré amb una frase que ja he emprat
alguna vegada. La maledicció dels gitanos diu així: pleitos tengas y los ganes... Perquè tot i guanyar-los el mal tràngol
pel que et toca passar és considerable.
A Pujol (i a la seva família) encara li queden
per passar molts mals tràngols. Ells s’ho han buscat i de pena no me’n fan gens
ni mica.
Pels fets del Palau (no confondre amb el cas Palau), Pujol va anar a la
presó. Ara no hi anirà per raons d’edat, però som molts (entre ells jo mateix)
que voldríem veure’l entre reixes per tot el mal que ha fet al poble de
Catalunya. Del cas Banca Catalana se’n va deslliurar, segurament per motius polítics
i, potser si, potser que en aquest cas, també ha estat per motius polítics, però
això no treu que hagi obrar malament molt malament i que la societat catalana i
els diputats presents avui al Parlament, els jutgin per això, encara que no
sigui del seu grat, tal i com ho ha fet constar. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada