Si algú s’espera que la compareixença del Molt
Poc Honorable Jordi Pujol avui al Parlament de Catalunya clarificarà tots els
dubtes que planen sobre ell mateix i la seva família, va errat.
El Mont Poc Honorable, farà el que va fer el
dia que va confessar que havia mantingut durant 30 anys diners a Andorra fruit
de l’herència del seu pare, dirà el que l’interessarà i punt. Per què hauria de
ser d’una altra manera.
Si avui cantés
i expliqués el que volen saber ses senyories, així com la ciutadania en
general, no faria falta la comissió d’investigació que, amb tota seguretat es
farà però que tampoc posarà llum sobre les ombres que envolten al sinistre
personatge. Sí, sinistre, perquè, tal i com s’ha vist darrerament (encara que
hi havia gent que ho sospitava des d’un bon començament) Pujol s’assemblava més
al Dr Jekill i Mr Hyde que no a un
president de la Generalitat de Catalunya que ha de vetllar pels interessos dels
seus conciutadans. Bé, sembla que ell si que vetllava pels interessos dels seus
conciutadans, però només d’uns pocs: la seva família i, segurament també, de la
seva família política (ja ens entenem)
Avui el Periódico es fa aquestes 7 preguntes:
1.-¿Quin és l’origen dels diners dipositats a Andorra?
2.- ¿Aquests diners estan vinculats a Banca Catalana?
3.- ¿Es van utilitzar aquests diners per generar
ingressos?
4.- ¿Per què va trigar tant de temps a regularitzar-los?
5.- ¿És o ha estat titular d’algun compte a l’estranger?
6.- ¿Està al corrent dels negocis dels seus fills?
7.- ¿Ha rebut algun tipus de pressió política per
confessar?
Abans de que respongui preguntes com aquestes
que avui li faran, majoritàriament des de els bancs de l’oposició parlamentària,
molts de nosaltres, segur, tenim la resposta (o al menys creiem tenir-la) Però
no tenim cap tipus de prova per a subjectar els nostres arguments i, per tant, és
el mateix que no tenir res.
Això també ens passa sovint (ves per on) quan
opinem de coses que passen al nostre entorn. Quan ens adonem que les obres d’Amposta
es donen a empreses de fora que després subcontracten a treballadors d’aquí. Quan
es segueix venent fum després dels estrepitosos fracassos de Tosses, Futuro Ciudad Amposta, escorxador nou en
estat de ruïnes, etc. És que quan s’han de fer projectes així no fan estudis
previs de viabilitat. La resposta és no,
per a què calen?
Tornant a la compareixença de Pujol al
Parlament, que ningú s’esperi que serà un càsting de Oh Happy Day ni res semblant. Pujol desentonarà i sovint canviarà
de lletra a les cançons. Tal vegada per a que tot plegat sembli més creïble,
però com passa sempre, s’ho creuran aquells que s’ho vulguin creure (o sigui
els que encara donen suport al Molt Poc Honorable), mentre que per a la majoria
(sobre tot aquells que mai hem congregat amb les idees nacionalistes que deien
representar, digui el que digui avui, ens semblarà que ens amaga més coses de
les que ens explicarà.
Per cert. I algú li demanarà que torni tot el
que ha robat? Seria una bona manera de reconciliar-se amb el poble de
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada