MAMPORRERO

Escultura de l'alcalde Palau, al costat del pont penjant d'Amposta. 

Les dones de les CUP, encapçalades per l’Anna Gabriel, la Gabriela Serra i d’altres diputades i càrrecs de la formació van sortir per autodenunciar-se de ser velles, putes, lletges, malfollades, tontes, etc.  

Ho feien per a denunciar els insults masclistes que han rebut via xarxes socials i que fins ara havien aguantat sense dir res quan el més lògic (segons per aquí), hauria estat contestar-los amb un mena de: i tu més!  

Fa anys, quan les xarxes socials eren incipients (de fet crec que ni Facebook ni Twitter existien encara), via carta al director em van dir coses com mamporrero (*) i que tenia el cap ple de merda... Me’n van dir més, però no me’n recordo...

A diferència de els dones de les CUP, els insults no poden considerar-se masclistes, més que res perquè jo sóc home i no dona, però eren insults.

El de mamporrero me’l va dir un tal JRA, inicials que, en principi, no pertanyen a ningú en concret, tot i que algú s’hi amagava al darrere. Va ser una època molt convulsa on vaig tenir l’agosarament d’atacar al cacic local; el que jo anomeno Rojo y Gualdo. Que jo recordi només una vegada em va respondre a la Revista Amposta, la qual cosa fins i tot va significar un honor per a mi que una persona com ell tan ocupada en resoldre els temes que afectaven a la nostra ciutat.

Normalment no necessitava contestar directament perquè ja tenia qui ho feia per ell (i em deien mamporrero a mi!), com per exemple el tal JRA...  

Sempre he pensat que el tal JRA era el mateix que mesos abans havia enviat una carta a la Revista Amposta fent-se passar per un ampostí que vivia fora i que quedava meravellat de la transformació d’Amposta des de que governava CiU. Aquella carta anava signada amb les inicials JVRA. Com veien, la coincidència és molt gran. Després de llegir aquella primera carta vaig pensa: I quin motiu el porta a no voler-se identificar? Entenc que un usi un pseudònim o unes inicials quan critiqui alguna cosa... Però per a parlar-ne bé? Evidentment, si ho hagués fet amb el seu nom real, els lectors de la revista se’n haguessin adonat que els vincles amb Rojo i Gualdo eren molt estrets. Tant que se’l coneixia com lo bolso de l’alcalde perquè sempre anaven junts a tot arreu (de fet el 9-N de 2014 els vaig veure junts participant activament en l’organització del referèndum)  

L’altre, el que em va dir que tenia merda al cap, va abraçar la fe convergent d’avui per demà. De no significar-se políticament amb cap partit a fer-se de l conveniència i ocupar el càrrec de president local en un tres i no res... Quan l’amo li va ordenar que ataqués ho va fer sense cap tipus de mirament, tot i que fins llavors havíem tingut una bona relació.  

Aquesta vegada la carta (evidentment en resposta a una anterior meva) es va publicar al diari el Punt. Aquella publicació va fer que adrecés un escrit a Pep Collelldemont, el defensor del lector del citat diari i tot i que va publicar la meva queixa a la secció que tenia tots els diumenges, el rotatiu en cap moment es disculpar per haver-la publicat. Durant aquell temps el Punt tenia delegació a Tortosa i el seu responsable era el periodista Jordi Prades que més tard va ser destinat a la delegació de Tarragona.

Aquells que em llegiu sabeu que puc atacar els meus enemics, fins i tot podeu considerar que sovint puc arribar a acarnissar-me amb segons qui, però mai he faltat al respecte a ningú. Per tant, reivindico el mateix tracte.

El motiu pel que tinc desactivats els comentaris al blog també es deu al mateix. Sempre de forma anònima de tant en tant, elspalmeros convergents em deixaven comentaris malsonants (deixem-ho així) No tenien la valentia de donar la cara, tot i que el seu partit governava Amposta i, per tant, comptaven amb molt més suport que jo.

Fixeu-vos fins on va arribar la hipocresia que una vegada van obrir un blog al que li van posar el nom de JUANHERVIR, en una mena de traducció del meu nom al castellà. Dintre només hi havia un escrit meu i la traducció a l’idioma del imperio... Sense comentaris.  

(*) Mamporrero: Mamporrero és la persona -en l'exèrcit, habitualment un caporal- que dóna el dret, és a dir, el qui ajuda, mans a la verga, el semental a penetrar l'egua.

(Encara que en el meu cas volia significar una altra cosa) 

7 DE FEBRER: DESTINACIÓ AMPOSTA

El dia 7 de febrer els ciutadans de Catalunya tenen (tenim una cita a Amposta) Però també poden venir tots aquells ciutadans d’altres punts que vulguin ser solidaris amb el riu i el delta.

Aquesta serà la tercera gran manifestació que es farà a Amposta. La primera va ser el dia 28-10-2000 i la segona el 18-05-2008.

La primera va reunir unes 20.000 persones i es considera la primera gran manifestació de totes les que va convocar la PDE en contra del PHN d’Aznar i companyia. Aquella vegada vaig tenir l’honor d’escriure el manifest que va llegir el professor Toni Costes baix l’atenta mirada del pont penjant.

Aquella vegada els afiliats i simpatitzants de CiU, majoritàriament no van acudir a la manifestació, encara que molts, de ben segur, moralment donaven suport. Amb tota seguretat, des de Barcelona es van donar instruccions per a que no assistissin i, com no podia ser d’una altra manera, els dirigents i membres de CiU d’Amposta van vigilar per a que la manifestació tingués el menor impacte possible. Tot i això vaig calcular que la meitat dels manifestants eren ampostines i ampostins de tots tipus de ideologies polítiques.  

Una vegada derogat pel govern de Zapatero del PHN, el govern del Tripartit volia fer una cosa molt estranya: interconnectar les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) L’objectiu era assegurar l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona després d’un període de sequera. Davant el rebuig de la gent de l’Ebre representats per la PDE, el govern català va justificar-ho dient que seria una interconnexió  reversible (sé li podrà donar la volta com un mitjó, van arribar a dir...)

Tot i que el meu partit formava part del govern i que la majoria dels meus companys que ocupaven càrrecs van decidir no acudir, jo sí que ho vaig fer. I no només això, hi havia gent que estava pendent de mi.

Abans de començar la manifestació van venir els de Vilaweb (del grup el Punt) per a fer-me unes preguntes. No va ser casualitat, ja que es van dirigir a mi pel meu nom. No vaig mossegar la llengua a l’hora de dir que pensava dels meus companys de partit.

També una periodista em va preguntar si dimitiria com a regidor. Li vaig dir que no, que tenia clar que aquella seria la meva darrera legislatura a l’ajuntament i que la pensava acabar. Tret d’aquest punt no tenia discrepàncies importants amb els meus companys de grup i no eren ells els responsables de que es volgués fer la interconnexió.

http://www.vilaweb.tv/resum-de-la-manifestacio-contra-el-transvasament-a-amposta

Mentre, els de CiU ja havien aprés dels seus errors i van decidir donar suport a la Plataforma. No obstant, l’actitud de l’Ajuntament d’Amposta ni de lluny, va ser la que està mostrant el consistori actual. És cert que es van poder veure regidors de CiU perdutsentre els manifestants, però ni l’exalcalde Roig ni Ferré, que era alcalde en aquell moment, hi van estar presents. L’assistència va ser molt similar a la de la manifestació de l’any 2000.

Segons les previsions, més per res pel que s’està veient a les xarxes socials, la manifestació del dia 7 es preveu multitudinària. Amb el lema de Vatros pugeu sempre, ara baixem natros, des de diferents punts de Catalunya s’estan organitzant autocars per aquell dia amb destinació Amposta. La implicació de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural està sent la clau de l’èxit.  

Però qui segur que no hi seran (ni falta que fa!) seran Roig, Ferré i el seu cercle més íntim d'amistats perilloses.    

Per si voleu aprofundir en la informació. 

http://bibliotecatarragona.gencat.cat/web/.content/bp_tarragona/documents/arxiu/webs_guies_tematiques/autors_i_temes/pla2.pdf

http://www.ebre.net/bloc/

http://www.ub.edu/cres/catala/recursos_i_bbdd/ebre.htm

CANVIS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ D’AMPOSTA

La meva dona estava canviant les emissores de la ràdio del cotxe fins trobar-ne alguna que li fos del seu grat. Es va sorprendre quan va trobar una emissora (Amposta Ràdio) on es donava en directe el ple de l’Ajuntament d’Amposta. Aquesta ha estat una de les novetats positives de l’actual equip de govern d’EA presidit per Adam Tomàs. Però l’única.

L’emissió en directe dels plens municipals va ser, durant molts d’anys, una reivindicació de l’oposició quan governava CiU amb majoria absoluta. En 8 anys que vaig estar de regidor, no recordo que mai, quan es tocava aquest tema, l’equip de govern s’hi mostrés en contra. Això sí, hi trobaven tot tipus d’excuses. Durant un temps, quan a Amposta hi havia canal municipal de televisió, també es demanava que pogués ser televisat, però una de les làmpades del saló de plens dificultava una perfecta emissió.

No sé si ho recordareu, però a Amposta es va desenvolupar entre el 2004 i el 2007 (darrera etapa de Roig con alcalde) un projecte anomenat Ciutat Digital. El regidor de Noves Tecnologies d’aquella època era Sisco Fosch. Dic això perquè Sisco Fosch ens va parlar de la possibilitat de que una vegada desenvolupat el sistema informàtic que comportava el programa Ciutat Digital, tal vegada es podria emetre via Internet. Tampoc! Ni per televisió, ni per Internet, ni per la ràdio... Quan no hi ha voluntat de fer una cosa, no es fa i punt. No cal pegar-li més voltes.

Durant els 8 anys, al ple vaig haver de veure (i aguantar) tot tipus d’actituds autoritàries i també despectives cap a l’oposició, sobre tot, cap al portaveu del nostre grup Antoni Espanya. Us imagineu que els ciutadans d’Amposta se’n haguessin assabentat de la veritable cara dels alcaldes Roig i Ferré? No seria aquest motiu suficient per a no retransmetre els plens?  

Però s’ha pogut veure no era tan complicat. Només cal voluntat i ganes de canviar les coses i fer-ho bé.

També a la Revista Amposta he notat un canvi. Vagi per davant que tot i que tradicionalment el director de la revista hagi estat l’alcalde, penso que el director hauria de ser algú d’altre. És evident que l’alcalde no pot estar al plat i les tallades i que en realitat no exerceix de director de la revista municipal. Per tant, per a ostentar un càrrec purament honorífic, millor que l’ocupés una altra persona, per exemple qui fa de cap de redacció.

Però bé, com he dit s’ha notat un canvi que, amb el pas del temps, espero i desitjo que encara s’accentuï més. A part de que l’alcalde no surt a tantes fotografies com ho feien Roig, però sobre tot Ferré (al número de febrer va establir un rècord que fins i tot deu de ser mundial: 36 fotos en 36 pàgines), també s’ha donat més protagonisme als regidors, tant els de l’equip de govern com els de l’oposició publicant entrevistes en cada un dels números.

Fa anys, un regidor que va ser de dos governs consecutius de Roig amb responsabilitats en dues àrees prou importants com són governació i hisenda, en sortir, es lamentava de que durant tot aquest temps, la Revista Amposta no li hagués fet ni una entrevista; ni quan s’havien d’aprovar els pressupostos municipals...

I és que tot el protagonisme l’acaparaven els alcaldes. Igual Roig com Ferré van ser alcaldes-dictadors o cacics si voleu... Per cert, una paraula que no els agradava gens ni mica... Però el temps ha demostrar que, al menys en Ferré (l’època de Roig sembla com a més oblidada o potser perquè tenia més carisma que el seu successor) es va saltar-se diverses vegades la línia que separa la legalitat de la injustícia.

ALS CRÈDULS D’AMPOSTA

Divendres es va saber la notícia i ràpidament va córrer com la pólvora per les xarxes socials: l’anterior alcalde d’Amposta Manel Ferré havia estat imputat per fer-se una casa il·legal al Delta.

La notícia pot sorprendre a alguns, però no a qui, com jo, varem compartir saló de plens durant 8 anys (4 com a regidor de l’equip de govern i 4 com alcalde)  No obstant això, cal dir que la imputació no s’ha fet per corrupció com ve sent tan habitual amb els polítics d’aquest país.

Dit això però, cal remuntar-nos a 10 anys enrere (concretament 10 anys i mig), quasi el mateix temps que té la nostra gosseta Electra.

Era divendres de Setmana Santa i estàvem a Bronchales, en plena serra d’Albarracín passant uns dies, tal i com fa molta gent quan arriben aquest dies. Vaig rebre una trucada de Toni Espanya anunciant-me que dissabte farien una roda de premsa contra els atacs soferts per Convergència d’Amposta. Li vaig dir que estava molt lluny i que no hi podria assistir.

Toni, com Lluïsa Lizárraga i com jo mateix només portàvem dos anys a l’ajuntament i, juntament amb Josep Maria Montfort, ens varem atrevir a fer una d’aqueles coses que en aquells moments a Amposta estava quasi que considerada com a delicte: denunciar uns fets que per a nosaltres eren molt greus i que afectaven de ple a regidors de l’equip de Joan Maria Roig i Grau.

Per un part, Daniel Rius, regidor de governació feia a les vegades de promotor immobiliari a Amposta i per l’altra Manel Ferré, primer tinent d’Alcalde i regidor de Governació i Sanitat s’estava construint una casa (alguns la van anomenat picadero) a una zona protegida dintre del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

En la part que corresponia a Daniel Rius, varem demanar un informe als serveix jurídics de la Diputació de Tarragona que ens van respondre que, si bé era lícit, èticament era reprovable que el regidor de governació actués de promotor immobiliari a la seva mateixa població.

La segona notícia (la de la casa de Manel Ferré) va ser portada del setmanari l’Ebre, però el periodista que va anar a fer la foto (què segurament no tenia GPS o no el sabia fer anar) es va equivocar i va fotografia una caseta dels voltants que va ser la que es va publicar.

El departament de premsa i propaganda de l’Ajuntament d’Amposta es van agafar a l’error del periodista com si fos un clau roent i ràpidament van girar la notícia en contra nostra: d’acusadors, passàvem a ser acusats amb el consentiment dels crèduls. d’Amposta que, per aquell temps es creien tot allò que sortia de la boca de Roig. 
El que va haver d'aguantar el portaveu socialista Toni Espanya aquells dies només ho sap ells i la seva família... Un altre hauria abandonat la política, però Toni es va refer i va continuar lluitant en contra dels cacics d'Amposta. 

En la seva defensa, Ferré va dir que només es tractava d’un magatzem agrícola, ja que el temps que tenia lliure el volia dedicar a fer de pagès. No sé vosaltres, però jo maig li vaig veure nafres al palmells de la ma i que segurament sé li haurien fet si hagués agafat una aixada per a cavar els que cultivava a l’hort...

Us he de dir que a hores d’ara encara no sé on està exactament aquesta caseta. Més o menys la situo per l’entorn dels Ullals de Baltasar, però si he passat alguna vegada per davant, no l’he sabut identificar. Però per si tenia cap dubte sobre el particular (podia creurem o no la versió de Manolito), la sentència definitiva me la va donar un cusi meu que un camió formigonera.

-Digui el que digui, allò és una casa per a viure, no un magatzem agrícola. El sòl és molt inestable i si hi vols entrar amb el camió, es mou molt, així que tenim que deixar el camió al camí i entrar el formigó amb carretons.     

Quan divendres es va saber la notícia de que agents del SEPRONA (unitat especial de la Guardia Civil en temes de Medi Ambient) havia denunciat a Manel Ferré, va haver qui va dir que ara encara faltava el de SAGESA, ja que sembla que el tema encara s’està investigant i fa poc es van registrar diversos ajuntaments més.

I això encara no és tot. Un veí de l’àtic on viu l’ha denunciat per haver fet unes obres il·legals a la terrassa del seu habitatge...

I aquest senyor ens donava lliçons d’ètica i moral.

I sempre treballant pel bé d’Amposta i dels seus habitants...

I els crèduls s’ho empassaven tot i la culpa sempre la donaven a l’oposició que eren els dolents de la pel·lícula...

Amb molts d’anys de retard, però finalment una bona part dels crèduls sembla que van acabar per obrir els ulls i es van adonar que a Amposta també s’hi feien coses brutes. Però d’altres crèduls encara pensen que es tracta d’una campanya en contra d’aquells que durant 28 anys van estar al capdavant dels destins de la nostra ciutat. Pobrets! Realment em feu pena...    


Per cert, una de les definicions que dóna el diccionari de l'Institut d'Estudis catalans del mot crèdul és: Que creu fàcilment en les coses sobrenaturals. 
Potser si que es pensaven que Roig i companyia eren sers superiors o extraterrestres!  

JUNTS I CADA VEGADA MÉS REVOLTS

Començaré amb una anècdota. Dilluns passat, en arribar a treballar em va preguntar una companya:

-Vas anar ahir al parc?

-A què, a veure les mones? –li vaig contestar-.

Tot i que sabia que Junts pel Sí havien estat mítingnejant a Tortosa, no sabia que l’acte s’havia fet al parc Teodor González...

Els més joves potser no ho sabeu, però quan jo era menut, anàvem al parc a veure les mones, el nom popular per a referir-nos al zoo... Per tant, ben pensat, encara que ho vaig dir d’una manera inconscient, trobo que em va quedar bé i tot.

Dimecres li va tocar el torn a Amposta. Ningú em va preguntar si aniria a la plaça del mercat a escoltar als de Junts pel Sí i, per suposat, tampoc vaig haver d’usar l’expressió d’uns dies abans, però, casualment, hi vaig passar.

Encara no eren les 8 i ja es podien veure als primers adeptes i alguns candidats; altres anaven arribant. Entre ells Adam Tomàs, Ramon Bel, Anabel Marco, Lluís Salvadó i Germà Bel, a qui Manel Ramon li estava fent una entrevista. Cal dir que tots junts feien patxoca. Només fa uns mesos es tiraven els trastos al cap i ara van de la maneta... Preciosa estampa!

En canvi, nosaltres anàvem cap a la plaça de la Vila per assistir a la tercera concentració en suport als refugiats sirians i que promou l’oenegé Pallassos sense fronteres. Si a la primera en fórem 50, a la segona la xifra va baixar a 20 i ahir en seríem 10 malcontats. Segurament alguns ja no varen passar de la plaça del mercat... De fet, els polítics només hi van assistir a la primera concentració.  

L’acte és molt curt. Júlia Montardit és limita a explicar-nos que s’ha decidit (o no) durant la setmana sobre els refugiats (evidentment) i guardar un minut de silenci. Després cadascú ja pot anar on vulgui.

Al tornar a passar per la plaça del Mercat ja hi havia una mica més de públic. Al darrere, vaig veure a Rojo y Gualdo parlant distesament amb algú (no vaig reparar amb qui)

-Mira, el més independentista de tots ja ha arribat –vaig pensar-.

Ens varem posar a parlar amb unes amigues que estaven assegudes a la bacallaneria i tot seguit va començar l’acte cridant els candidats que hi eren present. El primer en prendre la paraula l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs i com que jo tenia cap intenció d’escoltar-los, vaig marxar. Tenia altres coses que fer...

Però hi va haver qui s’hi va quedar... Entre qui ho va fer, una jove de 21 anys que després de parlar el tercer, va dir:

-Ja n’han parlat 3 i fins ara només han parlat de la independència... És què no hi ha res més?

Immediatament va rebre una resposta:

-De moment fa temps que ningú ens governa i sembla ser que després del 27-S tot continuarà igual... I què passa amb aquella gent que s’ho estan passant més malament?

En un moment donat, la persona que m’ho va explicar va marxar. No tenia el més mínim interès en continuar escoltant els oradors.

A l’arribar a casa vaig trobar una carta del Sr. Alcalde demanant-me el vot per a Junts pel Sí. No considero que sigui oportú que Adam Tomàs, com alcalde, entri a casa meva a demanar-me el vot. Si fos candidat (i no em val que em digui que és un dels 100.000 candidats, ja que a la llista no hi va) ho entendria que ho fes com a tal, però mai com alcalde. Aquesta mena d’errors, a la llarga es paguen.

Segons informa la Marfanta, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre va fer el mateix i el PSC el va denunciar davant la Junta Electoral de zona. Per cert, el text és molt semblant, sinó fos que es tracta de la mateixa candidatura, l’alcalde de ribarojenc podria denunciar al d’Amposta per plagi. Una relliscada monumental!

Però no tots els alcaldes ho han fet. El de Tortosa per exemple, no i això que la seva número 2 és candidata.

Aquesta setmana algú em recordava que ja va 100 dies que està al govern... Ha arribat el moment d’anar marcant-lo de prop?

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS DIA 13

De Manel Fontdevila a Público. 

La millor defensa un bon atac

Fa dos dies que parlo del PP i del cas (perquè hi ha cas) Jorge Fernández Díaz. Sembla ser que, finalment, els populars després de donar-li voltes i més voltes ha trobat l’excusa: el ministre va rebre a Rato perquè aquest va anar a intercedir per un familiar que estaria rebent amenaces...

Com bé sabeu es tracta de la tercera versió dels fets. La primera va ser per un tema personal i després per transparència... Molta transparència però jo només hi veig opacitat!  

Quan algú ha de donar diverses opinions sobre el mateix fet, o bé no se’n assabenta de la pel·lícula o bé menteix descaradament. La sensació que tinc és que tant Jorge Fernández Díaz con el portaveu Popular Rafael Hernando, meneteixen descaradament.  

I per mirar de posar una mica de llum, l’altre Hernándo, Antonio, el portaveu socialista, ha presentat una denuncia davant la fiscalia per a que aquesta investigui el rerefons de la trobada.

Ràpidament ha sortit Rafael Hernando per a dir que estan estudiant, a la vegada, querellar-se contra el PSOE per haver vist delicte on, segons ells, no l’hi ha.

L’actitud del PP em sembla pròpia d’un règim autoritari i em recorda moltíssim a vivències pròpies de la meva època de regidor a l’ajuntament d’Amposta.

El paper de l’oposició és, sobre tot, fiscalitzar l’acció del govern, però hi ha governs que no toleren ni això i sempre van amb amenaces i miren com poden donar la volta a la situació per a que, questa se’ls hi torni en contra.

A l’argot futbolístic ja ho diuen: la millor defensa és un bon atac. Encara que l’atac sigui sense sentit, sense cap tipus de tàctica, al tun-tun.  

Un Madrid que no genera notícies

Avui he mirat les notícies a la Sexta. I jo em pregunto: No hi haurà cap cadena que informin des d’un punt de vista rigorós i que a sobre siguin del Barça. La Sexta és, objectivament parlant, una de les poques cadenes que donen una informació rigorosa i veraç, però a l’hora dels esports, preval els madridisme. Sobre tot quan li toca el torn a Josep Pedrerol i el seu espai: Jugones.

Quan encara falten uns dies per a començar la lliga espanyola, el Madrid no té cap compromís oficial, mentre el Barça va jugar la Supercopa d’Europa i encara té per davant la Supercopa espanyola contra l’Athlètic Club.

I es clar, si no hi ha noticies futboleres, de que han de parlar els seguidors blancs?

Per això, avui, quasi 48 hores després de que es jugués la final de la Supercopa d’Europa, han tret unes imatges, però sobre tot un so, on es podia escoltar a Gerard Piqué menyspreant al Madrid.

Ho han avançar a les notícies i quan ja ha començat el programa de Pedrerol, aquest ha estat més de 5 minuts parlant del tema. Després d’analitzar-les ben analitzades, han anat pels voltats del Bernabeu a preguntar a la gent que, casualment, devien de passar per allí i, tauleta en ma (es podia veure com els entrevistats miraven tots cap avall) per a mostrar-los la seqüència, els hi demanaven l’opinió... I es clar, què han de dir? Tots en contra del Barça...

Si fossin objectius, haurien pogut desplaçar-se fins el Nou Camp per a demanar l’opinió als seguidors del Barça. Segurament les opinions haurien estat del tot diferents.

Roig: viu o cuejant!     

Us deia l’altre dia que m’havien dit que feia temps que no veien a Rojo y Gualdo. Bé, per als seus fans (si és que entre els que em segui n’hi ha algun), us diré que està viu i cuejant. Aquest matí l’haurien vist pels voltants del Mercat entrat a un establiment. Ha tornat a casa per ... La festa Major!

Un altre cap de soca (i perdoneu-me l’expressió)  

Ja sabeu que molt poques vegades uso l’insult o la desqualificació, però les declaracions d’avui del secretari de l’Institut de la Joventut (INJUVE) del govern d’Espanya, precisament el dia que es commemora el dia mundial de la joventut, són més pròpies d’una analfabet en temes d’ocupació que d’un alt càrrec.

Entre les perles que ha deixat anar, en destaco dues.

1.-Segons Ruben Urosa Sánchez (recordeu aquest nom, perquè no trigarà en escalar llocs dintre de l’organigrama del PP), que un jove tingui una feina temporal, no vol dir que sigui precària.  

Des del meu punt de vista, si un treball és temporal, de per sí, ja es precari, perquè el jove no pot tenir una estabilitat i, per tant, no es pot plantejar el futur amb l’optimisme que caldria. I una matisació més: Què penseu d’un jove que després d’acabar la carrera tingui que realitzar tasques per les que no calgui cap tipus de formació prèvia? És o no és per aquell jove un treball precari encara que l’hagin contractar per a 3 mesos?

2.- Rebutjava el secretari de l’INJUVE que hi haguessin falsos autònoms. El falç autònom seria aquella persona a qui un empresari contracta per a una determinada tasca, però en lloc d’assegurar-lo, el fa donar d’alta al règim d’autònoms de la Seguret Social.

Com sabeu treballo a l’Agència Tributària i sabeu quin és el pas previ a donar-se d’alta d’autònoms? Passar per la nostra oficina a complimentar el model 037. Segurament que no tots, però algun d’aquest ens ho diu:

-Vinc a donar-me d’alta perquè un empresari m’ha donat feina, però m’ha dit que m’havia de fer autònom. Un exemple? Un senyor amb una situació familiar difícil a qui van contractar per anar a repartir ous amb la seva furgoneta.  

Una vergonya que s’aprofitin així de la gent que passa moments difícils i, com es veu, amb la tolerància del nostre govern que fins i tot nega la situació.  

LA MALA EDUCACIÓ

Les darreres eleccions municipals del 24 de maig han posat de manifest la mala educació que tenen alguns polítics quan van resultar perdedors.

Segurament els dos exemples més clars les personifiquen Esperanza Aguirre per una part i Rita Barberá per l’altra.

Esperanza Aguirre va estar durant tota al campanya fustigant Manuela Carmena, la candidata deAhora Madrid, llista vinculada a Podemos. Però quan l’evidència es fa realitat, s’haurien de guardar els formes i l’Espe no ho va fer.

Durant la campanya era evident que la llista de Manuela Carmena trauria un grans resultats, però potser ningú esperava que tan bons, fins el punt de quedar-se a només un regidor del PP. A partir d’aquí, l’Espe, va començar a moure els seus tentacles, esperant que algú s’hi deixés enredar. Però ningú va caure al seu parany que no era un altre que, primer, ser l’alcaldessa electa de Madrid i, segon, en el cas de no poder-ho ser, si, al menys, formar part de l’equip de govern.

Durant el ple d’investidura és habitual que puguin intervenir els portaveus de la resta de partits que, en el seu discurs, solen traçar les línies mestres de com es pensa actuar durant els 4 anys de legislatura. Solen ser discursos políticament correctes, carregats de bones intencions i, sovint de ma estesa cap a l’alcalde i del seu equip. El de l’Espe, no. Esperanza Aguirre va aprofitar el seu torn para tornar a carregar contra Manuela Carmena. Deplorable.

Però com amb això no en tenia prou, sembla que els becaris de l’Aguirre van remenar per les xarxes socials esperant algun drap brut en el passat dels candidats de Ahora Madrid. I els van trobar. Van haver de retrocedir 4 anys fins el 2011, per a trobar uns tuïts comprometedors en el compte del Regidor de Cultura Guillermo Zapata i fins i tot el de Participació Ciutadana i Transparència Pablo Soto. La pregunta és: No ho podrien haver dit abans? Segurament ho van fer en el moment que més mal podia causar.

A Rita Barberá també sé la coneixia el suficient com per a que no ens estranyéssim massa de la seva actitud. Només cal recordar les Falles d’aquest anys quan va fer befes als familiars de les víctimes del Metro de València. Falta d’elegància, però sobre tot una falta d’educació monumental. Però tal vegada no era el que semblava, coneixen com es coneixia per tota València la seva addicció per la ginebra, igual aquell dia anava una mica més carregada del que hi solia anar normalment.

Rita, a diferència de l’Espe, ja ni es va presentar a la presa de possessió del nou alcalde de Compromís Joan Ribó. Va renunciar a l’acta per a no haver de veure com sé li entregava la vara d’alcalde.

Hi ha qui diu que la vara d’alcalde l’entrega el sortint. No té perquè. També la pot lliurar el president de la mesa d’edat i que és el més gran d’edat entre tots els regidors electes.

Així va passar a Amposta. Mentre José Tomás Reverté va ser el president de la mesa, Miquel Subirats com a regidor més jove, va exercir de vocal. Va ser el primer qui va fer entrega de la vara al nou alcalde Adam Tomàs.

Mentre, a primera fila, els dos anteriors alcaldes Joan Maria Roig i Manel Joaquim Ferré, acompanyats de els seves respectives esposes i Josep Gil, que va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura de Franco.

Potser el protocol de l’Ajuntament així ho tenia previst, però no veig el motiu del perquè les esposes dels exalcaldes havien de tenir un lloc de més privilegi que altres exregidors relegats a les fileres posteriors.

No obstant, la polèmica de la jornada va tenir com a protagonistes a Manel Ferré i la seva esposa que se’ls va poder veure riure de forma molt distesa.

Aquesta actitud contrasta i molt amb la que va protagonitzar el mateix Ferré hores abans de l’acte durant la recepció d’un grup d’empresaris xinesos a la seu del Consell Comarcal on va mostrar un semblant trist i abatut.

De que reien? No sé si ho sabre mai del segur, però és un comportament lleig que també demostra la seva mala educació.  

EL DARRER ACTE OFICIAL DE MANEL FERRÉ

Dissabte pel matí, poques hores abans de la constitució dels nous ajuntaments, Manel Ferré assistia al darrer acte oficial com alcalde en funcions. Va ser a la recepció que el consell comarcal va donar a una delegació d’empresaris xinesos.

No sé si per manca de previsió d’aquells que van fixar el dia o bé, perquè estava programada des de feia temps i ningú se’n va recordar de les eleccions municipals, sigui com sigui, dissabte una delegació d’empresaris xinesos van ser rebuts al Consell Comarcal del Montsià per l’alcalde en funcions Manel Ferré i per un tècnic del mateix consell.

Segons el tècnic, a Manel Ferré el va veure consternat i amb el semblant trist. També em va explicar que va aprofitar l’ocasió per a lamentar la dura campanya que sé li ha via fet i que no entenia els motius pels quals sé li havia fet. Una vegada més (i ja ho he dit en més d’una ocasió) poca o gens autocrítica.

Tal com diu una dita, cria corbs i et trauran els ulls. I això és el que va fer Ferré durant els 8 anys d’alcalde. El 4 anys que vaig coincidir amb ell a l’ajuntament quan l’alcalde era Roig, semblava una altra cosa. Les meves confrontacions primer amb Roig i més tard amb Ferré tenen, en tots dos casos, un origen clar.

En el cas de Roig, va ser com a conseqüència d’una reunió que varem tenir l’any 1999 a petició seva. El motiu va ser una carta que vaig adreçar a la revista Amposta proposant una sèrie de millores al pla de circulació que tot just s’estava enllestint. Després de fer-me esperar durant una llarga estona, durant la qual vaig trobar a Ferré que em va dir que aquella era la forma de fer les coses, finalment Roig em va fer entrar al seu despatx. En aquella època a mi se’m identificava amb ICV, ja que l’any 1995 m’havia presentat de número dos per darrere d’Anselmo Cano. No recordo exactament la duració de la reunió, però va ser força llarga, al menys ½ hora, durant la qual, el 95% del temps, va estar parlant Roig i només al final em va dir unes poques coses. Quan vaig sortir d’allí vaig pensar: El que m’ha fet Roig ha estat pegar-me una esbroncada perquè no li ha agradat gens el contingut del meu escrit. També vaig pensar que l’interès de Roig per conèixer-me era sobre tot, per avaluar la meva capacitat com a possible rival. Suposo després de la reunió va quedar tranquil en veure que no li significava cap competència.  

A partir d’aquell moment la meva relació amb Roig va ser molt tensa, fins i tot durant el 4 anys de regidor amb ell d’alcalde. L’evitava tot el que podia i quan tenia ocasió, no dubtava en criticar les seves formes.

Amb el relleu de Ferré vaig pensar que la situació canviaria. Ferré tenia una carrera universitària mentre que Roig només era simple un botiguer sense pràcticament estudis. Però aviat es van diluir les meves esperances de canvi.

La gota que va fer vesar el got va ser un dilluns de festa major durant un acte del programa. A la saleta que hi ha a l’entrada del Museu de les Terres de l’Ebre, es feia el lliurament de regals als vellets de la residència d’avis per haver participat al concurs de pintura. Aquell dia em vaig sentir menyspreat com mai m’hi havia sentit. Entre l’alcalde, la regidora de Serveis Socials i la resta de regidors presents de l’equip de govern, em van obviar totalment, com si jo no fos un regidor de l’Ajuntament d’Amposta.

Imagino que no he estat l’únic cas que ha rebut un tracte degradant dels nostres edils. Personalment en conec algun més, però la majoria ni han transcendit ni transcendiran mai, al menys dels cercles més íntims dels afectats.

Ja ho anuncio, quan pugui parlar més clar, ho faré i llavors sé sabrà del tot el que són capaços de fer. Tot al seu temps.

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. ELS DUBTES

Després de la inesperada i brillant victòria d’EA-AM a Amposta, arrabassant la majoria absoluta que tenia CiU, es de suposar que moltes coses canviaran tan al poble, com al sí de l’ajuntament.

El govern de Manel Ferré havia apostat molt fort per la residència d’avis. Una residència sobredimensionada segons molts i amb seriosos dubtes sobre la concertació de places. Evidentment no es pot deixar de banda una cosa que està començada, però, es continuarà endavant o es deixarà com està ara? (Ho dic perquè crec que no està totalment acabada)

Sovint he insistit sobre el CAP que va entrar en escena durant la campanya electoral de 2011 i del que mai més se’n havia sentit a parlar fins la campanya d’aquest anys, 4 anys després. Per la qual cosa, sembla (ja sabeu que del dit al fet...) que Ferré tenia aparaulada amb el departament de Salut la construcció d’aquest nou cap. Mantindrà la Generalitat els seus compromisos? O amb el canvi de govern posaran excuses per a no fer-se?

Però no tots els projectes iniciats per CiU durant el seu mandat passaran a millor vida. Els encerts en la gestió, com són el Centre de Tecnificació (ERC hi va apostar fort quan estaven al govern de la Generalitat), la Festa del Mercat a la Plaça entre d’altres, es previsible que rebin un impuls important, així com la Festa Major. Però, disminuiran el nombre d’espectacles taurins? Des d’aquí els encoratjo a que els redueixin de forma dràstica en detriment d’actes alternatius culturals, esportius, etc. de gran format per a que la ciutadania d’Amposta en pugui gaudir.  

Però els dubtes més grans que tinc, és que passarà amb la gent col·locada a dit pels anteriors alcaldes. Ah! Què es diuen càrrecs de confiança? D’aquests mateixos... El més lògic és que se’n aniran fora i, cal esperar que Adam en redueixi el número en pro de l’estalvi.

Sobre l’estalvi, li vaig escoltar dir a Adam que s’havia de canviar l’enllumenat actual per leds. Seguiran fent d’intermediaris Roig i Santiago? O es mirarà de trobar alguna empresa que no tingui intermediaris i, per tant, es podrà reduir el preu de cost?

I amb la Revista Amposta, què passarà? Es mirarà de donar-se un nou impuls amb un contingut molt més plural i informatius de temes que puguin interessar al poble? O bé s’optarà per fer-la desaparèixer? I encara una tercera possibilitat: Fer-la exclusivament digital.

És evident que no pot seguir sent un pamflet al servei del grup que governa Amposta, què és en el que s’havia convertit des de fa molts anys a les mans de CiU. Feu memòria. Quantes revistes pròpies ha tret CiU durant la darrera legislatura? Jo no en recordo cap! Per a què? Tenint la Revista Amposta on l’alcalde era present a tots els actes, no els hi feia cap falta. Crec recordar que va ser a la revista del mes de febrer que va sortir a 36 fotos, tantes com pàgines té la revista. Per algú aliè que no conegui la realitat de la ciutat i les ocupacions del fins ara alcalde, pensaria que es passava les 24 hores del dia a Amposta i, la majoria d’aquestes passejant pel poble i assistint a tota mena d’actes. Res més lluny de la realitat. Al menys passejar, passejava poc; ell, com el seu predecessor, eren més d’agafar el cotxe.

De Tots els temes que poden sorgir, el que més em preocupa (suposo que ja ho sabeu), és l’estat de la via pública i això inclou tant la circulació com la neteja.

El tema de circulació, sobre tot a l’hora d’aparcar (o simplement deixar el cotxe –hi ha qui ni es molesta en aparcar-lo-) significa un autèntic caos. Així de contundent. L’anarquia que hi ha a Amposta ha arribat a límits difícilment superables. Vull pensar que el relaxament de la policia local es deu a la manca d’interès dels seus caps en voler solucionar la situació. I què l’alcalde tragués les multes als seus companys de partit, amics i coneguts, tampoc no ajudava gens per a motivar a la policia a l’hora de posar una mica d’ordre.

El mateix passa amb brutícia que es troba per tot arreu. Amposta és un poble brut. Segurament, una part de la culpa és per la manca de papereres. Hi ha carrers importants d’Amposta, com l’avinguda de Catalunya que no tenen uns sola paperera. Però la principal causa és la manca de civisme de la ciutadania. Hi ha negocis (sobre tot bars) que dipositen les seves deixalles en grans bosses o les ampolles de vidre en caixes al costat de les bústies dels contenidors, quan estan obligats per les ordenances municipals a gestionar-los, es a dir, portar-los a la deixalleria o utilitzar el servei municipal de recollida al propi establiment.

Dintre de 4 anys, per a quan acabi la legislatura, notarem canvis significatius a la nostra ciutat? Esperem que sí. Esperem que Adam i el seu equip tinguin els encerts necessaris per a millorar totes les mancances dels anteriors equips de govern de CiU.

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. L’ACCIÓ DE GOVERN

Quan hi ha un debat entre candidats, ja sigui un cara a cara amb Adam Tomàs o a quatre com dimarts a Canal 21 Ebre amb el mateix Adam Tomás, Francesc Miró o Germán Ciscar, Manel Ferré sempre té un lleuger avantatge sobre els seus rivals polítics: l’acció de govern.

L’acció de govern és un argument que usa bastant per a certificar la feina feta durant el seu mandat de 8 anys on, segons el propi Ferré, fins i tot l’oposició li reconeix.

Quan els debats són tan encaixonats i on, desgraciadament, estan marcats pels límits de temps de la programació televisiva, sovint no es diu tot el que s’hauria o es podria dir.

L’oposició, a part de voler el canvi pel canvi com diu Manolito, li hauria de recordar moltes coses que han passat durant, ja no els 8 anys del seu govern (què també), sinó dels 28 anys ininterromputs de governs de CiU, perquè aquest període amb dos alcaldes ha estat més del mateix, mai hi ha hagut un trencament, sinó una continuïtat.

Començaré pels primers anys de Roig (‘el venedor de bombilles’) Quan va accedir al govern municipal l’any 1987, es va trobar amb una gran herència. El seu antecessor, Josep Maria Simó, havia marcat les línies mestres del que havia de ser l’Amposta del futur.

Va ser durant el mandat de Simó quan es va comprar el recinte del castell, amb el molí de Cercós, seu del que és avui la biblioteca i de la que recentment s’han complit 25 anys, l’edifici de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI) i altres edificis de menys interès. Parlant d’aquests edificis. Durant anys alguns d’ells van ser seu del Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat fins que es va construir el nou al costat del Col·legi Consol Ferré, al Lligallo. Aquestes cases, que havien estat habitatges, avui en dia diu no tenen cap ús. Per què no s’han tirat per terra i s’ha obert la plaça al riu remodelant tot aquell entorn? Per cert, heu vist com està la part del darrere de la biblioteca? Dóna pena!

Segur que un dels edificis dels que Ferré sé sent més orgullós és el de l’auditori, que fins i tot va rebre un premi d’arquitectura. A part d’aquest edifici on s’havia d’ubicar ESARDI i es va acabar instal·lant EUSES, una escola universitària (privada) de salut i de l’esport, hi ha tot un conjunt d’equipaments esportius, educatius, firals i de lleure: pavelló esportiu, pistes annexes cobertes, piscina municipal, institut de tecnificació, col·legi de l’Àngel, pavelló firal, parc dels Xiribecs (el més gran de les Terres de l’Ebre segons el propi Manel Ferré), etc. Sabeu qui era l’alcalde d’Amposta quan es va planificar tota aquella zona i es van construir els primers edificis (pavelló esportiu i col·legi de l’Àngel)? Roig? No! Josep Maria Simó.

I sabeu a qui es deu el primer POUM (Planificació i Ordenació Urbanística Municipal), es a dir, la planificació del casc urbà d’Amposta (Valletes, Lligallos...)? A l’alcalde socialista Josep Maria Simó. Només va governar durant 4 anys, però va saber planificar les bases de l’Amposta del futur. També es van fer altres obres menors, però que han perdurat i després de 30 anys encara fan la seva funció: les passarel·les que uneixen el Pla d’Ampúries i el Grau i la que hi ha a l’avinguda de Santa Bàrbara unint l’avinguda de Catalunya i la prolongació de l’avinguda de Catalunya. Encara ningú ha sabut trobar (i si la té no l’ha fet) una solució millor.

L’obra de govern de Simó era impecable. Tot i això, ja se’n va encarregar Roig i els seus de fer-lo fora i començar així el seu període de 28 anys ininterromputs.

Roig va viure molts anys de rèdit de tot el que Simó va projectar. Us imagineu Amposta sense tots aquests equipaments? Bé, segur que algú ho hauria acabat fent, però va ser Simó.

Evidentment durant els 28 anys de governs de CiU (els 8 darrers amb Manolito com alcalde), s’han fet altres coses. Algunes bé (suposo que són les que li alava l’oposició), però d’altres han significat estrepitosos fracassos: la zona lúdica de Tosses i el tracte de favor amb l’empresa dels multi-cinemes, la zona comercial de Futuro Ciudad de Amposta i el tracte de favor amb l’empresa constructora, el nou escorxador del darrere de la zona del Caprabo i tot els que es va consentir amb les empreses que el van explotar, l’institut Pere Mata, sobredimensionat i que té una discutible ubicació i, fins i tot, l’edifici Espai Km 0, inaugurat recentment per Mas a la seu de l’antic escorxador, a l’avinguda de Sant Jaume... Quantes remodelacions es van fer i quants hipotètics usos sé li van donar abans de convertir-lo en el que ara és?

D’obra de govern només en poden mostrar aquells que governen, però això no vol dir que els membres de l’oposició no han tingut res a veure, ja que, normalment, sempre hi presenten aportacions, ja sigui en format d’al·legacions o d’altres formes (comissions informatives, ple...) El que passa és que no sempre es tenen en compte, com per exemple quan es va posar la senyalització informativa (serveis, equipaments, edificis públics, etc.) sent regidor de governació Manolito i que no les va ni considerar o quan es va remodelar la plaça del Mercat que, davant els nostres suggeriments ens deien: no patiu que quedarà bé...

I és que els convergents tot ho fan bé i sinó ho fan, s’aplica la primera part de la frase.

Podria seguir, però crec que s’entén el que vull dir, no?  

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. ELS RUMORS

Any 2007. Acabava l’etapa de Roig com alcalde d’Amposta. El feeling que havien mostrar durant tota la legislatura el propi alcalde i Marta Cid, llavors portaveu d’ERC-EA, era tan gran que fins i tot va cridar l’atenció als periodistes.

Recordo que una vegada, cap el final de la legislatura, tot sortint de la casa consistorial, una periodista es va adreçar a nosaltres i ens va dir:

 -Si Ferré ho treu majoria absoluta, el pacte està clar, veritat?

Eren uns altres temps. Llavors l’enemic polític número 1 de CiU era el PSC, tot i que els resultats electorals indicaven que CiU no tenia rival a Amposta, al menys a les municipals. Però CiU mai en té prou i si podia assolir 10 regidors (1 més que la majoria absoluta en aquella època), molt millor. Crec recordar que amb Roig, durant la legislatura 1999-2003 van arribar a tenir 11 regidors (de 17)

Darrerament ERC ha superat al PSC i, de forma automàtica s’ha convertit en la força a batre. Ni les hipotètiques bones relacions entre els cúpules de CiU i ERC, sembla poden aplanar un pacte entre totes dues formacions. Està clar que si CiU torna a treure majoria absoluta no pactarà amb ningú, però i sinó la treu?

Durant el debat a 5 emès pel Canal Terres de l’Ebre, en un moment donat, Ferré va allargar la ma a Miró oferint-li un possible pacte de govern. Va ser quan Tomàs va desvetllar una reunió entre CiU (Ferré i Pere Vidal) i ERC (Tomàs i Jesús Auré) on se’ls hi va oferir als republicans la presidència del Consell Comarcal a canvi de l’alcaldia d’Amposta, passés el que passés...  

Es nota que Ferré està neguitós pensant que pot anar-se’n a l’oposició. Potser per això, al míting de tancament de campanya va treure al santcristo gros per mirar de mobilitzar el seu tradicional electorat: Joan Maria Roig.

Quan l’any 2007 Ferré es va presentar per primer cop com a cap de llista, sembla ser que Roig va demanar al seu electorat un darrer favor: què votessin a Ferré.

En qualsevol joc, Roig ja tindria el crèdit esgotat (després del darrer ja no en queda cap) Però en política, sembla ser que sempre pots trobar una excusa per a fer tot el contrari d’allò que has anunciat. I és que la memòria dels ciutadans, sovint és molt feble i només ens recordem del que va passar ahir... No anem més enllà.  

Durant tota la campanya hi ha hagut rumors que Miró pactarà amb Ferré i fins i tot s’apunta que Miró podria ser alcalde per un any.

Per a mi no deixa de ser una estratègia dels convergents per mirar de desmotivar l’electorat socialista. A CiU l’interessa que hi hagi una gran abstenció, ja que els d’ells sempre van a votar. En canvi, als que fins ara han estat a l’oposició, els interessa una gran participació, ja que elsabstencionistes, és més fàcil que votin una altra opció abans que a CiU.

Això precisament és el que va demanar durant el debat el candidat socialista Francesc Miró. Per a créixer en vots (i regidors) ha de mobilitzar el vot desencantat d’antics votants socialistes, però també d’aquells que, en els darrers anys, s’han cansat de CiU (què també els hi ha) Només així pot ser alcalde, què és al que aspira. No obstant, costa pensar que el PSC, a part de millorar resultat, pugui obtenir una victòria incontestable que permeti a Miró ser envestit alcalde. A Godall, les primeres vegades va haver de pactar amb ERC. Però tal i con sé li va recordar al debat, Amposta no és Godall. Mentre a Godall era alcalde i vivia aliè de la majoria dels problemes dels socialistes ampostins, a Amposta havíem de patir tota mena de desconsideracions i abusos de poder per part de l’alcalde i el seu equip.

No, no s’entendria que Miró fes alcalde a Ferré. Ni per un any d’alcaldia ni per tota la legislatura. Jo al menys no ho entendria... I crec que no sóc l´únic.

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LES POLÈMIQUES DE LA CAMPANYA

Els registres que va portar a terme la Guardia Civil el passat 28 d’abril a les seus de l’Hospital Comarcal i la Casa Consistorial s’han fet presents durant la campanya electoral.

Si ja abans de que comencés la van circular fotos retocades, així com caricatures i acudits al·lusius sobre tot a Manel Ferré, aquests darrers dies ha aparegut per les xarxes socials un fotomuntatge on sobre el fondo de la façana de l’edifici de l’ajuntament custodiada pels agents de la Guardia Civil, s’hi poden veure tres crucificats. A mi em van arribar dues versions pràcticament idèntiques, sinó fos que a una hi havia un quart personatge agenollat.

L’estampa tenia similituds amb la del calvari on estava, recordeu, Jesús entre els dos lladres (un de bo i un de dolent) La figura del mig tenia el rostre de Manel Ferré, mentre que la de l’esquerra (segons el sentit de la foto) era la de Daniel Rius i el de la dreta, el més irreconeixible, l’empresari Joan Lluís Ripollés.

Algú em va preguntar si els que acompanyaven a Ferré eren les 3 R. Li vaig respondre que efectivament (com ja he dit abans: Roig, Rius i Ripollés)   

Segurament la crucificació pot tenir diverses interpretacions, però n’hi ha una que em sembla la més lògica. Si el registre de les dependències municipals va acabar a quarts d’una de la nit (ja 29 d’abril), al cap de poques hores, l’alcalde va sortir, acompanyats pels seus apòstols, a tranquil·litzar a la seva parròquia, ja que no als que no ens refiem d’ell ni d’altres ampostins il·lustres. Durant la seva compareixença, Ferré es va fer el màrtir i va assegurar que a Amposta no hi passava res. Més o menys el mateix va fer quan va reunir als treballadors municipals per a garantir-los el bon funcionament de l’ajuntament i fins i tot, dirigint-se al responsable de realitzar els pagaments (recordeu que estàvem a finals de mes), li va preguntar:

-Les nòmines d’aquest mes ja estan pagades, no?

Hi ha molts ciutadans que opinen que anar de víctimes pot reportar-los alguns beneficis en forma de vots extra. Potser els suficients per a que tornin a treure majoria absoluta. Ja es veurà.

I per què acompanyen a Ferré els altres tres personatges? No tinc cap dubte de que la presencia de Rius es deu a un article d’opinió aparegut a la revista digital la Directa on, precisament, qui va ser la ma dreta de l’exalcalde Roig, no sortia gens ben parat. Rius també va afirmar que tot el que es deia a l’article signat per l’Oriol Fuster, era mentida. Quina novetat!

Suposo que igual com el tercer en qüestió és Ripollés, bé podria ser qualsevol altre, com per exemple el propi Roig que, en aquests moments tan difícils per a Ferré li ha tornat a fer costat. Ripollés, durant molts d’anys va ser com una mena de cervell a l’ombra. Soci de Roig en alguns negocis com el frustrat centre comercial Futuro Ciudad Amposta o el macrocomplex dels Merinos a Màlaga, l’empresari va idear projectes que, des d’un bon principi, van ser polèmics, com per exemple la urbanització Montsianell o el funicular que havia d’unir el casc urbà en la també frustrada zona d’oci de Tosses, entre d’altres.

I què fa Roig agenollat? La postura és la d’un pidolaire que demana almoina. Segons una publicació de la CGT de Lleida, quan Roig era senador espanyol, era el més endeutat de ses senyories amb un deute aproximat de més d’un milió d’euros.

Eixugar un deute així no deu de ser fàcil. Possiblement per això, Roig no s’ha acabat de jubilar, tot hi que ja fa temps que va complir els 65 anys. Com sabeu, fa mesos que us vaig dir que Roig estaria fent d’intermediari entre els ajuntaments de CiU del territori i empreses que es dediquen a la eficiència energètica, concretament a la instal·lació de leds. Cal suposar que Roig pretén així treure’s un complement a la pensió.

Durant al baralla que hi va haver a les escales de la casa consistorial entre Roig i Germán Ciscar, aquest darrer li va dir que era un venedor de bombilles...

Dimarts em va arribar un missatge privat on s’assegurava que la foto en qüestió havia estat esborrada d’alguns comptes de els xarxes socials i se’m demanava que la publiqués, ja que semblava que a mi no m’esborraven res. De moment...

Si encara voleu més informació, cliqueu AQUÍ.