Any 2007. Acabava l’etapa de Roig com alcalde d’Amposta. El feeling que havien mostrar durant tota la legislatura el propi alcalde i Marta Cid, llavors portaveu d’ERC-EA, era tan gran que fins i tot va cridar l’atenció als periodistes.
Recordo que una vegada, cap el final de la legislatura, tot sortint de la casa consistorial, una periodista es va adreçar a nosaltres i ens va dir:
-Si Ferré ho treu majoria absoluta, el pacte està clar, veritat?
Eren uns altres temps. Llavors l’enemic polític número 1 de CiU era el PSC, tot i que els resultats electorals indicaven que CiU no tenia rival a Amposta, al menys a les municipals. Però CiU mai en té prou i si podia assolir 10 regidors (1 més que la majoria absoluta en aquella època), molt millor. Crec recordar que amb Roig, durant la legislatura 1999-2003 van arribar a tenir 11 regidors (de 17)
Darrerament ERC ha superat al PSC i, de forma automàtica s’ha convertit en la força a batre. Ni les hipotètiques bones relacions entre els cúpules de CiU i ERC, sembla poden aplanar un pacte entre totes dues formacions. Està clar que si CiU torna a treure majoria absoluta no pactarà amb ningú, però i sinó la treu?
Durant el debat a 5 emès pel Canal Terres de l’Ebre, en un moment donat, Ferré va allargar la ma a Miró oferint-li un possible pacte de govern. Va ser quan Tomàs va desvetllar una reunió entre CiU (Ferré i Pere Vidal) i ERC (Tomàs i Jesús Auré) on se’ls hi va oferir als republicans la presidència del Consell Comarcal a canvi de l’alcaldia d’Amposta, passés el que passés...
Es nota que Ferré està neguitós pensant que pot anar-se’n a l’oposició. Potser per això, al míting de tancament de campanya va treure al santcristo gros per mirar de mobilitzar el seu tradicional electorat: Joan Maria Roig.
Quan l’any 2007 Ferré es va presentar per primer cop com a cap de llista, sembla ser que Roig va demanar al seu electorat un darrer favor: què votessin a Ferré.
En qualsevol joc, Roig ja tindria el crèdit esgotat (després del darrer ja no en queda cap) Però en política, sembla ser que sempre pots trobar una excusa per a fer tot el contrari d’allò que has anunciat. I és que la memòria dels ciutadans, sovint és molt feble i només ens recordem del que va passar ahir... No anem més enllà.
Durant tota la campanya hi ha hagut rumors que Miró pactarà amb Ferré i fins i tot s’apunta que Miró podria ser alcalde per un any.
Per a mi no deixa de ser una estratègia dels convergents per mirar de desmotivar l’electorat socialista. A CiU l’interessa que hi hagi una gran abstenció, ja que els d’ells sempre van a votar. En canvi, als que fins ara han estat a l’oposició, els interessa una gran participació, ja que elsabstencionistes, és més fàcil que votin una altra opció abans que a CiU.
Això precisament és el que va demanar durant el debat el candidat socialista Francesc Miró. Per a créixer en vots (i regidors) ha de mobilitzar el vot desencantat d’antics votants socialistes, però també d’aquells que, en els darrers anys, s’han cansat de CiU (què també els hi ha) Només així pot ser alcalde, què és al que aspira. No obstant, costa pensar que el PSC, a part de millorar resultat, pugui obtenir una victòria incontestable que permeti a Miró ser envestit alcalde. A Godall, les primeres vegades va haver de pactar amb ERC. Però tal i con sé li va recordar al debat, Amposta no és Godall. Mentre a Godall era alcalde i vivia aliè de la majoria dels problemes dels socialistes ampostins, a Amposta havíem de patir tota mena de desconsideracions i abusos de poder per part de l’alcalde i el seu equip.
No, no s’entendria que Miró fes alcalde a Ferré. Ni per un any d’alcaldia ni per tota la legislatura. Jo al menys no ho entendria... I crec que no sóc l´únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada