Escultura de l'alcalde Palau, al costat del pont penjant d'Amposta. |
Les dones de les CUP, encapçalades per l’Anna Gabriel, la Gabriela Serra i d’altres diputades i càrrecs de la formació van sortir per autodenunciar-se de ser velles, putes, lletges, malfollades, tontes, etc.
Ho feien per a denunciar els insults masclistes que han rebut via xarxes socials i que fins ara havien aguantat sense dir res quan el més lògic (segons per aquí), hauria estat contestar-los amb un mena de: i tu més!
Fa anys, quan les xarxes socials eren incipients (de fet crec que ni Facebook ni Twitter existien encara), via carta al director em van dir coses com mamporrero (*) i que tenia el cap ple de merda... Me’n van dir més, però no me’n recordo...
A diferència de els dones de les CUP, els insults no poden considerar-se masclistes, més que res perquè jo sóc home i no dona, però eren insults.
El de mamporrero me’l va dir un tal JRA, inicials que, en principi, no pertanyen a ningú en concret, tot i que algú s’hi amagava al darrere. Va ser una època molt convulsa on vaig tenir l’agosarament d’atacar al cacic local; el que jo anomeno Rojo y Gualdo. Que jo recordi només una vegada em va respondre a la Revista Amposta, la qual cosa fins i tot va significar un honor per a mi que una persona com ell tan ocupada en resoldre els temes que afectaven a la nostra ciutat.
Normalment no necessitava contestar directament perquè ja tenia qui ho feia per ell (i em deien mamporrero a mi!), com per exemple el tal JRA...
Sempre he pensat que el tal JRA era el mateix que mesos abans havia enviat una carta a la Revista Amposta fent-se passar per un ampostí que vivia fora i que quedava meravellat de la transformació d’Amposta des de que governava CiU. Aquella carta anava signada amb les inicials JVRA. Com veien, la coincidència és molt gran. Després de llegir aquella primera carta vaig pensa: I quin motiu el porta a no voler-se identificar? Entenc que un usi un pseudònim o unes inicials quan critiqui alguna cosa... Però per a parlar-ne bé? Evidentment, si ho hagués fet amb el seu nom real, els lectors de la revista se’n haguessin adonat que els vincles amb Rojo i Gualdo eren molt estrets. Tant que se’l coneixia com lo bolso de l’alcalde perquè sempre anaven junts a tot arreu (de fet el 9-N de 2014 els vaig veure junts participant activament en l’organització del referèndum)
L’altre, el que em va dir que tenia merda al cap, va abraçar la fe convergent d’avui per demà. De no significar-se políticament amb cap partit a fer-se de l conveniència i ocupar el càrrec de president local en un tres i no res... Quan l’amo li va ordenar que ataqués ho va fer sense cap tipus de mirament, tot i que fins llavors havíem tingut una bona relació.
Aquesta vegada la carta (evidentment en resposta a una anterior meva) es va publicar al diari el Punt. Aquella publicació va fer que adrecés un escrit a Pep Collelldemont, el defensor del lector del citat diari i tot i que va publicar la meva queixa a la secció que tenia tots els diumenges, el rotatiu en cap moment es disculpar per haver-la publicat. Durant aquell temps el Punt tenia delegació a Tortosa i el seu responsable era el periodista Jordi Prades que més tard va ser destinat a la delegació de Tarragona.
Aquells que em llegiu sabeu que puc atacar els meus enemics, fins i tot podeu considerar que sovint puc arribar a acarnissar-me amb segons qui, però mai he faltat al respecte a ningú. Per tant, reivindico el mateix tracte.
El motiu pel que tinc desactivats els comentaris al blog també es deu al mateix. Sempre de forma anònima de tant en tant, elspalmeros convergents em deixaven comentaris malsonants (deixem-ho així) No tenien la valentia de donar la cara, tot i que el seu partit governava Amposta i, per tant, comptaven amb molt més suport que jo.
Fixeu-vos fins on va arribar la hipocresia que una vegada van obrir un blog al que li van posar el nom de JUANHERVIR, en una mena de traducció del meu nom al castellà. Dintre només hi havia un escrit meu i la traducció a l’idioma del imperio... Sense comentaris.
(*) Mamporrero: Mamporrero és la persona -en l'exèrcit, habitualment un caporal- que dóna el dret, és a dir, el qui ajuda, mans a la verga, el semental a penetrar l'egua.
(Encara que en el meu cas volia significar una altra cosa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada