Quan hi ha un debat entre candidats, ja sigui un cara a cara amb Adam Tomàs o a quatre com dimarts a Canal 21 Ebre amb el mateix Adam Tomás, Francesc Miró o Germán Ciscar, Manel Ferré sempre té un lleuger avantatge sobre els seus rivals polítics: l’acció de govern.
L’acció de govern és un argument que usa bastant per a certificar la feina feta durant el seu mandat de 8 anys on, segons el propi Ferré, fins i tot l’oposició li reconeix.
Quan els debats són tan encaixonats i on, desgraciadament, estan marcats pels límits de temps de la programació televisiva, sovint no es diu tot el que s’hauria o es podria dir.
L’oposició, a part de voler el canvi pel canvi com diu Manolito, li hauria de recordar moltes coses que han passat durant, ja no els 8 anys del seu govern (què també), sinó dels 28 anys ininterromputs de governs de CiU, perquè aquest període amb dos alcaldes ha estat més del mateix, mai hi ha hagut un trencament, sinó una continuïtat.
Començaré pels primers anys de Roig (‘el venedor de bombilles’) Quan va accedir al govern municipal l’any 1987, es va trobar amb una gran herència. El seu antecessor, Josep Maria Simó, havia marcat les línies mestres del que havia de ser l’Amposta del futur.
Va ser durant el mandat de Simó quan es va comprar el recinte del castell, amb el molí de Cercós, seu del que és avui la biblioteca i de la que recentment s’han complit 25 anys, l’edifici de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI) i altres edificis de menys interès. Parlant d’aquests edificis. Durant anys alguns d’ells van ser seu del Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat fins que es va construir el nou al costat del Col·legi Consol Ferré, al Lligallo. Aquestes cases, que havien estat habitatges, avui en dia diu no tenen cap ús. Per què no s’han tirat per terra i s’ha obert la plaça al riu remodelant tot aquell entorn? Per cert, heu vist com està la part del darrere de la biblioteca? Dóna pena!
Segur que un dels edificis dels que Ferré sé sent més orgullós és el de l’auditori, que fins i tot va rebre un premi d’arquitectura. A part d’aquest edifici on s’havia d’ubicar ESARDI i es va acabar instal·lant EUSES, una escola universitària (privada) de salut i de l’esport, hi ha tot un conjunt d’equipaments esportius, educatius, firals i de lleure: pavelló esportiu, pistes annexes cobertes, piscina municipal, institut de tecnificació, col·legi de l’Àngel, pavelló firal, parc dels Xiribecs (el més gran de les Terres de l’Ebre segons el propi Manel Ferré), etc. Sabeu qui era l’alcalde d’Amposta quan es va planificar tota aquella zona i es van construir els primers edificis (pavelló esportiu i col·legi de l’Àngel)? Roig? No! Josep Maria Simó.
I sabeu a qui es deu el primer POUM (Planificació i Ordenació Urbanística Municipal), es a dir, la planificació del casc urbà d’Amposta (Valletes, Lligallos...)? A l’alcalde socialista Josep Maria Simó. Només va governar durant 4 anys, però va saber planificar les bases de l’Amposta del futur. També es van fer altres obres menors, però que han perdurat i després de 30 anys encara fan la seva funció: les passarel·les que uneixen el Pla d’Ampúries i el Grau i la que hi ha a l’avinguda de Santa Bàrbara unint l’avinguda de Catalunya i la prolongació de l’avinguda de Catalunya. Encara ningú ha sabut trobar (i si la té no l’ha fet) una solució millor.
L’obra de govern de Simó era impecable. Tot i això, ja se’n va encarregar Roig i els seus de fer-lo fora i començar així el seu període de 28 anys ininterromputs.
Roig va viure molts anys de rèdit de tot el que Simó va projectar. Us imagineu Amposta sense tots aquests equipaments? Bé, segur que algú ho hauria acabat fent, però va ser Simó.
Evidentment durant els 28 anys de governs de CiU (els 8 darrers amb Manolito com alcalde), s’han fet altres coses. Algunes bé (suposo que són les que li alava l’oposició), però d’altres han significat estrepitosos fracassos: la zona lúdica de Tosses i el tracte de favor amb l’empresa dels multi-cinemes, la zona comercial de Futuro Ciudad de Amposta i el tracte de favor amb l’empresa constructora, el nou escorxador del darrere de la zona del Caprabo i tot els que es va consentir amb les empreses que el van explotar, l’institut Pere Mata, sobredimensionat i que té una discutible ubicació i, fins i tot, l’edifici Espai Km 0, inaugurat recentment per Mas a la seu de l’antic escorxador, a l’avinguda de Sant Jaume... Quantes remodelacions es van fer i quants hipotètics usos sé li van donar abans de convertir-lo en el que ara és?
D’obra de govern només en poden mostrar aquells que governen, però això no vol dir que els membres de l’oposició no han tingut res a veure, ja que, normalment, sempre hi presenten aportacions, ja sigui en format d’al·legacions o d’altres formes (comissions informatives, ple...) El que passa és que no sempre es tenen en compte, com per exemple quan es va posar la senyalització informativa (serveis, equipaments, edificis públics, etc.) sent regidor de governació Manolito i que no les va ni considerar o quan es va remodelar la plaça del Mercat que, davant els nostres suggeriments ens deien: no patiu que quedarà bé...
I és que els convergents tot ho fan bé i sinó ho fan, s’aplica la primera part de la frase.
Podria seguir, però crec que s’entén el que vull dir, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada