Començaré amb una anècdota. Dilluns passat, en arribar a treballar em va preguntar una companya:
-Vas anar ahir al parc?
-A què, a veure les mones? –li vaig contestar-.
Tot i que sabia que Junts pel Sí havien estat mítingnejant a Tortosa, no sabia que l’acte s’havia fet al parc Teodor González...
Els més joves potser no ho sabeu, però quan jo era menut, anàvem al parc a veure les mones, el nom popular per a referir-nos al zoo... Per tant, ben pensat, encara que ho vaig dir d’una manera inconscient, trobo que em va quedar bé i tot.
Dimecres li va tocar el torn a Amposta. Ningú em va preguntar si aniria a la plaça del mercat a escoltar als de Junts pel Sí i, per suposat, tampoc vaig haver d’usar l’expressió d’uns dies abans, però, casualment, hi vaig passar.
Encara no eren les 8 i ja es podien veure als primers adeptes i alguns candidats; altres anaven arribant. Entre ells Adam Tomàs, Ramon Bel, Anabel Marco, Lluís Salvadó i Germà Bel, a qui Manel Ramon li estava fent una entrevista. Cal dir que tots junts feien patxoca. Només fa uns mesos es tiraven els trastos al cap i ara van de la maneta... Preciosa estampa!
En canvi, nosaltres anàvem cap a la plaça de la Vila per assistir a la tercera concentració en suport als refugiats sirians i que promou l’oenegé Pallassos sense fronteres. Si a la primera en fórem 50, a la segona la xifra va baixar a 20 i ahir en seríem 10 malcontats. Segurament alguns ja no varen passar de la plaça del mercat... De fet, els polítics només hi van assistir a la primera concentració.
L’acte és molt curt. Júlia Montardit és limita a explicar-nos que s’ha decidit (o no) durant la setmana sobre els refugiats (evidentment) i guardar un minut de silenci. Després cadascú ja pot anar on vulgui.
Al tornar a passar per la plaça del Mercat ja hi havia una mica més de públic. Al darrere, vaig veure a Rojo y Gualdo parlant distesament amb algú (no vaig reparar amb qui)
-Mira, el més independentista de tots ja ha arribat –vaig pensar-.
Ens varem posar a parlar amb unes amigues que estaven assegudes a la bacallaneria i tot seguit va començar l’acte cridant els candidats que hi eren present. El primer en prendre la paraula l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs i com que jo tenia cap intenció d’escoltar-los, vaig marxar. Tenia altres coses que fer...
Però hi va haver qui s’hi va quedar... Entre qui ho va fer, una jove de 21 anys que després de parlar el tercer, va dir:
-Ja n’han parlat 3 i fins ara només han parlat de la independència... És què no hi ha res més?
Immediatament va rebre una resposta:
-De moment fa temps que ningú ens governa i sembla ser que després del 27-S tot continuarà igual... I què passa amb aquella gent que s’ho estan passant més malament?
En un moment donat, la persona que m’ho va explicar va marxar. No tenia el més mínim interès en continuar escoltant els oradors.
A l’arribar a casa vaig trobar una carta del Sr. Alcalde demanant-me el vot per a Junts pel Sí. No considero que sigui oportú que Adam Tomàs, com alcalde, entri a casa meva a demanar-me el vot. Si fos candidat (i no em val que em digui que és un dels 100.000 candidats, ja que a la llista no hi va) ho entendria que ho fes com a tal, però mai com alcalde. Aquesta mena d’errors, a la llarga es paguen.
Segons informa la Marfanta, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre va fer el mateix i el PSC el va denunciar davant la Junta Electoral de zona. Per cert, el text és molt semblant, sinó fos que es tracta de la mateixa candidatura, l’alcalde de ribarojenc podria denunciar al d’Amposta per plagi. Una relliscada monumental!
Però no tots els alcaldes ho han fet. El de Tortosa per exemple, no i això que la seva número 2 és candidata.
Aquesta setmana algú em recordava que ja va 100 dies que està al govern... Ha arribat el moment d’anar marcant-lo de prop?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada