EL PAPEROT DE ROMEVA

Diumenge per la nit, les televisions (al menys aquells canals que acostumo a mirar) estaven sensiblement polititzats: a la Sexta parlaven de les eleccions gregues i a TV3 hi havia un debat de candidats (7)

Vaig mirar de posar una altra cadena, però cap em va fer el pes. La meva dona em va dir que posés TV3 per veure que deien aquells que aspiren governar-nos. Així va ser com vaig veure part del debat (ja sabeu que quasi mai en miro cap)  

Els debats serveixen als telespectadors per a reafirmar postures o fer decidir indecisos. Per aquells que tenim un vot definit, ens ha de decebre molt el nostre candidat com per a canviar el vot a darrera hora.

Tots els candidats van estar en la seva línia. De sorpreses poques. Potser els que suscitaven més expectació van ser la candidata de C’s (Inés Arrimadas) i el de la CUP (Antonio Baños), més pel desconeguts que són que per una altra cosa.

L’Arrimadas, tot i que als mítings no sol ser la protagonista (està sempre supeditada a la intervenció del seu cap de files Albert Rivera) la vaig veure força desimbolta i traient el geni quan calia. De Baños em limitaré a dir el que avui dia d’ell el Periódico: Còmode. Com si estigués veien el debat recolzat en la barra d’un bar... I és que no hi ha res com ser coherent i no tenirmorts a l’armari.

Precisament d’això no pot presumir el candidat de JxS Raül Romeva. Romeva va ser diumenge l’ase de la majoria dels cops, però ho deu de fer gustós, ja que ell solet s’ho ha buscat.

A diferència de la majoria de debats, no hi va haver blocs, es a dir, tothom va poder parlar del que va voler quan va voler. Així, el debat va ser molt més àgil, encara que els interrupcions eren constants, fins i tot de la moderadora, la Tarribas. Tot i això, en un moment donat, l’Arrimadas va treure el tema de la corrupció i, ràpidament, tothom va voler dir de la seva. Per tant. La Tarribas va haver d’acceptar que es parlés de la corrupció durant una estona.

Va ser llavors quan més és va trobar a faltar a Mas. Alguns candidats es van referir a ell com el número 4 de la seva candidatura... Romeva es va limitar a dir que quan Catalunya serà independent, hi haurà tolerància zero amb la corrupció i que si algun membre de la seva candidatura es veu esquitxat per algun cas de corrupció, serà inflexible i el farà dimitir ràpidament.

No sé si és conscient Romeva de que en aquella candidatura pot arribar a estar més sol que la una. Si tot va bé no passarà res: el Parlament investirà a Mas com a President i... (bé, ja ho veurem a partir de l’endemà de la investidura) Però si hi ha discrepàncies i el Romeva té l’atreviment d’aixecar una mica la veu, es pot trobar amb una bona puntada de peu al cul, al menys que hagi blindat el seu status.    

El que va dir Romeva diumenge els ho he sentit a dir a molts votants de JxC: primer anem per la independència i després ja ens aclarirem entre nosaltres... Reafirmant que a partir d’aquell moment es serà inflexible amb la corrupció.

Aquell que no combreguem amb la candidatura de Mas ens ho mirem de forma diferent. L’objectiu de Mas és ser independents per a posar el comptador de la corrupció a zero i d’aquesta manera esborrar com si mai haguessin existit els casos de corrupció que afecten al seu partit.

Una bona estratègia que, pel que es veu, li pot arribar a donar el resultat esperat.

LES ENTREVISTES LES CARREGA EL DIABLE

Sala de premsa del Palau de la Generalitat de Catalunya

No tinc cap dubte de que la concentració de la Meridiana va ser un gran acte electoral. I TV3 va ser la corretja de transmissió necessària per a portar les imatges i les veus a tots els indrets de Catalunya. Ara bé, si per això s’ha de compensar o no a la resta de formacions polítiques, ja no hi entro.

A part d’això, explicava l’altre dia que la pràctica totalitat de la Meridiana per on hi va haver la gran concentració humana, estava ple de cartells de la candidatura de Junts pel sí. M’imagino que a les 11:59 dels dia 10, els diferents equips per a col·locar les pancartes, ja estaven preparats amb la finalitat de que ningú els pogués prendre aquells espais. Els cartells d’altres formacions comCatalunya sí que es pot o la CUP tenia una presència testimonial, mentre que els altres formacions brillaven per la seva absència. Casualitat? No crec en aquesta mena de casualitats.

Davant la denúncia dels partits contraris a la independència (i fins i tot del dret a decidir) presentada a la Junta Electoral Central, aquesta, va dictaminar que, efectivament, es va tractar d’un acte electoralista i que, per tant, s’havia de compensar a la resta de partits en un programa especial i a la mateixa franja horària.

No cal dir que això va ocasionar un gran enrenou no només al si de Junts pel sí, sinó entre els seus fidels i fins i tot entre els que no ho són, però que es decanten cap el costat del procés. Així, ràpidament, va córrer per Whatsapp un missatge per a que el públic en general no mirés la nostradurant la retransmissió del programa especial.  

Televisió de Catalunya va recórrer la sentència i va oferir fer un programa d’entrevistes als candidats d’altres formacions, la qual cosa ha estat rebutjada per la JEC perquè un programa d’entrevistes no té la consideració d’informatiu.

Dit això he d’explicar-vos que hi ha dos classes d’entrevistes: les pactades i les no pactades (o només en part) Les pactades són aquelles on l’entrevistat suggereix a l’entrevistador les preguntes que li ha de fer per al seu lluïment personal. Són exemples d’entrevistes pactades les que els hi feien a Roig i Ferré a Amposta Ràdio.

Però si l’entrevistador és un professional de prestigi, evidentment, no pacta l’entrevista, encara que la majoria de temes que surten, al ser d’actualitat, l’entrevistat pot intuir perfectament que sortiran al llarg de l’entrevista.

Diumenge per exemple, dintre del Objetivo de la Sexta, Ana Pastor va entrevistar Arturo Mas. Segurament que a Mas li hauria agradat més que l’hagués entrevistat la Mònica Tarribas, però no totes les entrevistes televisades les hi pot fer la mateixa periodista...

Sabeu que Mas té moltes tables, fet que li va permetre sortir-se’n airós de la majoria de les preguntes... Però finalment la Pastor li va fer la següent pregunta:

    -Sr. Mas, diguem tres inconvenients que comportaria la independència...

-Aquí Mas es van encallar. El primer inconvenient que es trobaria Catalunya seria la tramitació de la incorporació a la UE, ja que donava per fet que l’Estat espanyol hi posaria tota mena de traves. Encara que moments abans havia afirmat (i continuava afirmant) que Catalunya no quedaria fora de la UE, perquè estava dintre... I el segon inconvenient seria que Espanya no compraria els productes catalans (així com també, Catalunya deixaria de comprar productes als empresaris espanyols), la qual podria significar un estancament econòmic encara que temporal... No va arribar a enumerar un tercer inconvenient.

Mas, sovint, responia a Pastor amb alguna pregunta, mentre que la periodista era contundent amb el President:

-Aquí les preguntes les faig jo, Sr. Mas...

A Mas no se’l veia còmode, sobre tot quan l’Ana Pastor li va preguntar per la corrupció que hi ha als voltants de Convergència. Aquí Mas va dir que posava la ma al foc per Daniel Osàcar, el tresorer a qui sé li imputa el finançament irregular del partit i va negar que el seu partit es financés irregularment a través de les comissions per les obres realitzades per determinades empreses.

Finalment, Mas també va dir que mai renunciaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat si la seva candidatura (o la que va ell) fos la més votada (la qual cosa està assegurada abans de començar la partida)

I és que si TV3 fes finalment les entrevistes als candidats no independentistes, potser en lloc de sortir-se’n bé, podrien sortir-ne malparats i en lloc de ser un programa per al lluïment personal, podria resultar tot el contrari.

I és que ja sé sap: Sovint les entrevistes les carrega el diable.  

PLOU SOBRE MULLAT

En el decurs dels dies, la indignació ciutadana va in crescendo. Es fa estrany trobar un dia que no passi cap fet excepcional que vagi en detriment de l’administrat. La revista satírica Mongolia, fa unes setmanes, va fer un tuit que deia més o menys així: Felicitats espanyols, portem 6 hores sense nous imputats.  

Avui podria parlar-vos de Chávez i Griñán que, ahir els va citar el jutge per a declarar encara que, de moment, no estan imputats, però no ho faré. Vull parlar-vos del tema que avui està indignant a la majoria dels habitats de les Terres de l’Ebre i Baix Maestrat, sobre tot de les poblacions de Vinaròs, Alcanar, la Ràpita, etc. Les més properes a la plataforma Castor que havia de reconvertir el subsòl que hi ha enfront de la costa de les citades poblacions amb un magatzem per a combustible en un pla estratègic promogut pel govern de Zapatero.

La pregunta que avui tothom es fa, és la següent: Cóm es pot pagar una indemnització de 1.350 milions d’euros duna manera tan ràpida?

Tots coneixem (o em conegut) a gent que estan esperant durant mesos i tal vegada anys per a cobrar una indemnització, ja sigui per haver patit un accident, per haver segut acomiadats del seu treball, etc. Molts d’aquests han estat passant penúries durant els mesos d’espera.

I ara de sobte, ACS, l’empresa del president del Madrid Florentino Pérez, en un temps que segurament ha estat rècord, ha cobrat per haver-li estat clausurada la instal·lació que estava fent.

I una pregunta més: ¿No tenen dret les poblacions de les Terres de l’Ebre que, durant dies de l’octubre de l’any passat, es van veure afectades pels terratrèmols que, tal i com es va demostrar, va ocasionar el Castor? Al menys per danys morals a la població també haurien de rebre una indemnització.

Segurament, el govern del PP s’excusarà per la rapidesa de l’operació en que els diners els han avançat diversos bancs. Damunt! Si la primera notícia indigna, la segona multiplica la indignació!

Uns bancs que, tal vegada han estat rescatats amb diner públic, es a dir, amb diners de tots els ciutadans que paguem impostos, també els de la zona afectada... Uns bancs que en lloc d’ajudar als emprenedors, als autònoms, a les petites empreses, als que no poden pagar la hipoteca del pis, ajuden als poderosos. La indignació em va creixen per moments! Quina vergonya de sistema que tenim! I el govern impassible el ademán... (ja m’enteneu, oi?) No és estrany que cada cop hi hagi més gent que tenen la intenció de votar a Podemos per veure si pot remoure les estructures de l’Estat i donar-li la vota com si fos un mitjó.

L’altre dia vaig escoltar una notícia, que segurament ha passat desapercebuda per a la majoria de vosaltres i que seria el cas contrari.

Recordareu que anys enrere, el govern valencià del PP va fer clausurar els repetidors de TV3 i Catalunya ràdio que hi havia al País Valencia i que eren propietat d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) El govern valencià va posar quantioses multes per no voler atendre els requeriments de tancament que els hi havia fet prèviament. Després de presentar recurs al Ministeri de Foment, aquest, els hi ha donat la raó, ja que és el ministeri qui té les competències en radiofreqüències i, per tant, anul·la les sancions del govern valencià. No obstant, ara és el propi ministeri qui els sanciona.

ACPV al·lega que no té diners per a pagar la nova multa i, el seu desig seria que es compensés el pagat amb el que els hi toca pagar. Veureu com no serà possible, la qual cosa significarà la mort de l’entitat procatalanista.

Per si voleu llegir més sobre la indemnització pel Castor, accediu a la pàgina del Triangle.               

ELS MITJANS INFORMATIUS PÚBLICS

Tots sabem que els mitjans informatius es deuen, primer als seus propietaris i segon a la publicitat.

Segur que tots tenim unes cadenes de televisió favorites i llegim (ja sigui en paper, ja per Internet) uns determinats diaris. També a l’hora d’escoltar la radio tenim unes determinades preferències.

Voleu que us digui les meves? En quan a la televisió, TV3 i la Sexta, en quan als diaris, en paper llegeixo el Periódico (n’estic subscrit) i per Internet, eldiario.es i publico.com. També el Triangle que m’arriba per correu electrònic. En quan a les emissores de ràdio (que normalment escoto quan vaig amb el cotxe) o sintonitzo la SER o Catalunya informació per estar al corrent de les notícies més recents.

Després d’aquest preàmbul, us parlaré dels mitjans públics. O sigui, d’aquells que es paguen amb els diners de tots els contribuents, com per exemple TV3, però sobre tot de TVE.

La televisió catalana, és evident que està al servei dels partits que governen Catalunya. No em negareu que el temps que dediquen a la informació de temes com el de la consulta, de vegades no és excessiu. En canvi, sobre d’altres temes d’interès  en passen molt més de puntetes. Ahir mateix us deia que sobre el Cas Pujol, un programa d’actualitat com .Cat va trigar a debatre més de 2 mesos i mig. Una mica excessiu, no us sembla? I, a sobre (també ho recordareu), des del meu punt de vista, no va complir les expectatives. De totes maneres, potser sí que en l’actualitat, TV3 és molt més imparcial que en temps de Pujol. Recordo els darrers anys del seu mandat, quan tot just va coincidir amb la lluita contra el transvasament de l’Ebre, que donava una informació molt poc rigorosa sobre el tema i no sempre des del punt de vista dels interessos de les nostres terres.

Us parlava al començament d’aquest escrit del Triangle. El que m’ha arribat avui mateix, explica que Lluís Foix, que va ser director adjunt i sotsdirector de la Vanguardia, ha admès ara que Pujol controlava els mitjans catalans. Retornant a l’època pujoliana, el mateix Triangle es va queixar sovint de que no portava publicitats institucional, aquella que fan els organismes públics i que serveix per a finançar els mitjans, però que, a la vegada, es converteix en una arma de doble fil, ja que llavors ja no pots ser igual de imparcial.

Però el summum de la desinformació i manipulació informativa arriba a aquells mitjans controlats pel PP. Fa anys, durant l’etapa de Zapatero, quan es posaven exemples de parcialitat als mitjans públics es parlava sempre de Canal Nou i de Tele Madrid. De Canal 9 sempre recordaré (Pot de Plom ho va explicar molt bé) el dia de la dimissió de Camps. No van donar la notícia fins passades diverses hores. Llavors van emetre un especial explicant fil per randa totes les meravelles que va fer D. Francisco durant els seus anys davant de la Cheneralitat Valenciana. Però en cap moment es va dir que havia dimitit dels seu càrrec de president. Molt fort!!

De l’antiga TVE, la de l’etapa d’Aznar, segurament recordareu com es va tractar informativament parlant de la vaga general de l’any 2002, la guerra de l’Iraq, l’atemptat de Madrid o la lluita contra el PHN.

Després d’una etapa socialista on els mitjans públics espanyols van recobrar la credibilitat perduda, amb altes quotes d’audiència, la tornada al poder del PP va tornar a portar la parcialitat i la manca de rigor a TVE. Un exemple: Informe Setmanal, tan parcial que el van d’haver de treure del seu horari habitual de màxima audiència per a portar-lo a la mitja nit dels dissabtes, un horari de molta menys audiència.

El PP va anar fent fora a tots els professionals que li feien nosa, com l’Ana Pastor i al seu lloc ha anat col·locant professionals de dubtosa reputació arribats de Tele Madrid.

Ahir mateix llegia per Internet que parlant del cas estrella d’aquests dies, l’evola, va emetre unes imatges d’un hospital alemany com si es tractés d’un d’aquí. Per suposat l’alemany estava molt millor equipat per a lluitar contra aquesta malaltia infecciosa.

Però el més greu és que tot això s’està fent amb diners teus i meus i de manera totalment impune.

Un cosa semblant, però molt més domèstica, és el que passa amb la Revista Amposta. Algú que visqui a la capital del Montsià em pot dir quan Convergència treu al carrer alguna revista pròpia del partit? Només en període electoral. Durant quasi 4 anys no cal, ja que la revista dirigida per l’alcalde Manel Ferré i que també compta amb la regidora de mitjans de comunicació Rosita Pertegaz com a sotsdirectora, els hi fa tota la feina.  
Fa uns anys, no recordo si la Vanguardia o el País, posava d'exemple a la Revista Amposta de parcialitat al servei del govern municipal (CiU)           

.CAT I PUJOL

Dijous vaig veure per primera vegada el programa .Cat que anava sobre el cas Pujol.

Havia llegit que el programa arribava tard ja que com tots sabem, el cas Pujol va esclatar quan el patriarca de la família, el Molt Poc Honorable Jordi Pujol va confessar que el seu pare li havia deixat una herència, els diners de la qual els tenia a Andorra i que mai els havia declarat.

Moderat per la Mònica Oltra, el programa va comptar amb els següents col·laboradors: Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Itziar González exregidora del PSC, Ernesto Ekaizer, periodista, Joan B. Culla, historiador, Francesc Marc Álvaro, periodista, Joan Queralt, catedràtic de dret penal i Laia Bonet, professora de dret administratiu.

El cert és que esperava alguna cosa més del debat. Un debat molt centrat amb els fets que han passat, però sense aportar res de nou.

Tots i cadascú van donar la seva opinió sobre els fets i tos (no recordo ningú que no ho fes) van expressar la seva sorpresa ja que ningú podia esperar que un polític que ha estat 23 anys al capdavant de la màxima institució de Catalunya fos un delinqüent.

Es va parlar poc del cas Banca Catalana, molt possiblement l’origen de tot plegat. Sembla ser que molts poc es creuen que l’origen de la fortuna dels Pujol sigui la herència del seu pare Florenci i més si tenim en compte que ni la seva pròpia germana ni els seu cunyat, íntim col·laborador de Jordi Pujol van declarar que desconeixien aquest capítol de l’herència.

Es va opinar que, culpant al seu propi pare, mirava d’exculpar els seus fills. També es va dir que els qui movien els fils de la trama mentre ell exercia de president, era la seva dona i el seu fill gran.

Però com he dit, sense novetats rellevants.

Del debat em vaig quedar amb una idea. Sempre hi ha que diu coses enginyoses i aquesta em va agradar. Crec que va ser Joan Queralt el que va dir que tots, quan entrem als Jutjats hem de passar per l’arc que detecta els metalls. Allí s’han de deixar les claus, el moneder, el rellotge i d’altres objectes metàl·lics. Però els polítics, quan passen, a més a més, es deixen la memòria i així, quan el jutge els hi pregunta per fets concrets, li responen que no se’n recorden, que no ho poden precisar, que no n’estan segurs... etc., etc.   

I, efectivament, és així.   

DIARI DE L'AGOST. DIJOUS 7 (Segona part)

Crítiques no si us plau. Twitter (una xarxa social on no tinc compte) ahir n’anava ple. Resulta ser que Toni Soler, un dels directors de programes de televisió és crítics amb el món de la política en general, no accepta que el critiquen. Tan lluny va arribar el tema que, fins i tot, va anunciar que podia acabar per dimitir i deixar de fer Polònia i Crackòvia.

Sembla ser que Soler va fer un al·legat a favor de la independència de Catalunya i alguns internautes li van dir que el món que ell pintava era massa idíl·lic i que la realitat podia ser molt diferent.

Per acabar-ho d’adobar, va qualificar de facherio a aquells que no pensen com ell abans d’abandonar Twiter.

El govern de CiU, amb el suport d’ERC, està beneficiant cada cop més el sector privat per damunt del públic. Així, d’una manera encoberta, alguns serveis hospitalaris es deriven als hospitals privats amb qualsevol excusa. Un exemple que he pogut viure en primera persona. L’hospital d’Amposta (públic però de gestió privada), tanca els quiròfans durant tot el mes d’agost amb l’excusa de que s’han de fer obres. I ahir mateix, per la ràdio, vaig escoltar que un hospital de Barcelona va obrir els quiròfans després de l’estiu, precisament el dia de la Mercè, el 24 de setembre! Què passa si hi ha intervencions urgents? Evidentment s’ha d’anar als hospitals privats. Encara que al pacient no li costi res, l’hospital privat té uns ingressos que normalment no tindria.

En l’ensenyament passa una cosa similar. Si els col·legis concertats reben més ajudes, aquestes s’acaben convertint amb millores per al centre. De vegades, aquestes millores resulten determinants a l’hora d’escollir col·legi per als fills.

De la Habana ha llegado un barco cargado de... I es tractava d’endevinar de quin producte anava carregat: cafè, cotó, sucre...

El buc escola de la Marina Espanyola Juan Sebastián el Cano no  venia de la Habana sinó de Cartagena de Indias (Colòmbia) portant un carregament d’uns 147 quilos de cocaïna.

Sembla ser que tres guardiamarines van anar pujant a bord petites quantitats de droga amagada entre la seva roba.

Caldria saber si aquesta va ser la primera vegada que s’intentava o ja s’havia fet d’altres vegades.

No sé si sabeu, durant 15 dies vaig ser marino. Vaig anar a Cartagena (no de Indias), però les seqüeles d’un accident laboral que vaig tenir uns mesos abans van ser determinants per a que la Marina em donés inútil. Sobre tot al principi, m’agradava porta objectes relacionats amb l’Armada. Encara recordo un clauer on es podia llegir: Juan Sebastián el Cano, puente de mando.  

EL DRET A LA INFORMACIÓ

Qui diu que al País Valencià les coses no estan canviant? I tant què canvien, però per a pitjor!!

Entre els diversos governs del PP (Zaplana i Camps) i la justícia espanyola més casposa, van aconseguir tancar els repetidors de TV3 que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) tenia escampats al llar de la geografia llevantina.

Una vegada clausurat el darrer i quan tot semblava que no podia anar pitjor, va tancar Nou (fins el final Canal 9) i Ràdio 9, per culpa d’una mala gestió política.

Prova d’això és que la Justícia va atendre el recurs presentat pels comitès d’empresa sobre l’ERO que pretenien fer. Llavors, la decisió del govern de Carlos Fabra va ser salomònica: tancar la televisió i la ràdio públiques valencianes.

El més trist de tot és llavors tot eren laments. Aquells que durant anys els van estar lament el cul (perdoneu el barbarisme i l’expressió) es van convertir en els principals detractors d’una direcció política que, durant anys, s’havia dedicat a col·locar amiguets i donar contractes a empreses relacionades amb l’entramat de la Gürtel. Aquells que van estar anys donant la cara pel PP valencià es van convertir de la nit al dia en els seus principals enemics.

Però encara podia anar a pitjor... Ara, la Justícia Espanyola (què cada vegada té menys de Justícia i més d’Espanyola) ha fet tancar el repetidor de Catalunya Ràdio que, com els de televisió, propietat també d’ACPV.

Però com estem a l’era de la tecnologia, les barreres que els humans posen a la informació són més fàcils de salvar que només unes dècades enrere. Avui gràcies a les noves tecnologies i suports digitals, es pot veure la televisió i escoltar la ràdio des de la majoria de punts civilitzats del Planeta. Però igual com es rep el senyal, també es pot inhibir i això precisament és el que ara pretén fer el govern valencià, saltant-se a la torera el dret a la informació que tenen tots els ciutadans del món.

No sé el temps que li queda al govern del PP. Encara que les enquestes indiquen que ara mateix perdrien la majoria absoluta i que es podria formar un govern alternatiu dels altres partits, està per veure: l’enquesta definitiva és la que els ciutadans atorguen a les urnes.

Per tant, el PP està fent servir els mateixos cartutxos de sempre: la censura informativa. Gràcies a aquesta censura, la població valenciana no es va assabentar de la gravetat de l’accident del Metro de València de l’any 2007, de totes les trames corruptes que han escurat la tresoreria del País Valencià: Gürtel, Brugal, EMARSA, etc. Al temps que veien magnificats tots el esdeveniments que es van portar a terme, així com les grans inauguracions.

Ja ho deia el cap de propaganda del regim de Hitler (crec recordar): Qui controla la informació, controla el poder. I als segle XXI encara hi ha governs que segueixen usant la seva metodologia.

I el poble com borregos!

PAÍS VALENCIÀ

El govern d’Alberto Fabra (el nou number one de la classe política pepera valenciana), després d’uns primers mesos prometedors al front de a seva comunitat, finalment, ha decidit desenterra la destral de guerra contra Catalunya i contra tot el que representa.

Coneixedor de que als seus antecessors la política anti-catalana els va funcionar a les mil meravelles, Fabra retorna als principis i l’essència del bunker barraqueta(*) per a mirar de guanyar-se els votants quan han decidit no seguir donant suport al PP valencià.

Curiosament, aquest fet passa després de que el Tribunal Suprem hagi donat la raó als d’Acció Cultural del País Valencià en l’enrenou dels repetidors televisius que permetien veure TV3 al llarg i ample del territori valencià, a la qual cosa s’oposaven els blaveros (**)

I és que la cultura catalana està mal vista pels valencians més extremistes; sobre tot si satiritzes els estereotips valencians. Tampoc no els agrada gens ni mica que s’expliqui a la ciutadania dels tripijocs dels seus dirigents com ara Carlos Fabra, Francisco Camps o Rita Barberà. Com el PP controla els mitjans de comunicació públics dintre de la seva comunitat, se’n guarden molt d’emetre informacions que els hi puguin perjudicar. En canvi, TV3 si les donaria amb la repercussió negativa que podria tenir (electoralment parlant) per als interessos de la casta dirigent del PP valencià.

Com que, des de València, no es pot imposar que s’eliminin certs continguts informatius que ells poden considerar inapropiats per als seus súbdits, la qual cosa aniria en contra de la llibertat d’expressió, ara volen que no es digui País Valencià a la seva comunitat autònoma.

El terme País Valencià és el que, normalment s’ha usat a Catalunya per a referir-nos a la nostra comunitat autònoma veïna del Sud. També l’usen la majoria dels valencians d’esquerres i, fins on pugui el PP, també volen que el deixen d'usar, com ara a les Corts Valencianes. 

De fet, la denominació de la seva comunitat va ser l’entrebanc més gros que van tenir quan es va redactar l’estatut d’autonomia valencià, ja que els valencians de dretes haurien preferit que s’anomenés Regne de València. Com que les diferències eren insalvables, al final es va decidir per una tercera opció molt més ligth, però que a la pràctica no satisfeia a ningú, encara que en el temps sé la van apropiar les dretes: Comunitat Valenciana.

El comportament de la dreta valenciana denota un gran complex d’inferioritat i una por extrema davant l’actitud que poguessin prendre els seus ciutadans en el cas de que la llengua i la cultura catalana els arribés amb tota normalitat.

Recordo que els dirigents peperos valencians van ser els primers de crear un conflicte lingüístic en anomenar valencià al català que es parlava a València i no reconèixer la unitat de la llengua, sense cap tipus de rigor i contradient a la pròpia Universitat Valenciana. Anys més tard el conflicte el provocaria el PP de Bauzà a Mallorca i, recentment la Maria Fernanda Rudi al cap davant del PP aragonès (i amb el suport del PAR) amb l’invent dels idiomes Lapao i Lapapyp.  

De tota aquesta situació, el que trobo del tot inversemblant és que no hi hagi la mateixa correspondència a l’hora d’admetre l’idioma propi al S i al N del riu Sénia. Mentre a Catalunya s’admet el valencià com una variant dialectal del català i els professors, professionals de la sanitat etc. poden opositar també a Catalunya sense cap tipus de problema (la prova són tots els integrants d’aquests col·lectius que treballen a Catalunya), a València no reconeixen els nivells de català atorgats per l’autoritat lingüística d’aquí, amb l’impediment que això representa a l’hora de voler ocupar una plaça de les mateixes característiques a l’àmbit del País Valencià (a mi no m’ho podran prohibir) 

 

(*) Bunker barraqueta.- S’anomena així al col·lectiu de valencians més intransigents respecte a l’idioma català i totes aquelles influències culturals que puguin arribar de Catalunya.  

(**) Blaveros.- Si fa o no fa significa el mateix. La terminologia deriva del blau que porta la bandera oficial valenciana. Per les informacions que tinc, l’actual ensenya del País Valencià, seria còpia de l’estendard de Jaume I el Conqueridor i que, després de la conquesta de València el lliurar a la ciutat. Aquí, la dreta valenciana, també va imposar els seus criteris davant del que s’havia acceptat fins aquell moment.   

ELS DEBATS SOBRE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA

Ahir pel matí a TV3 es debatia el tema de la imputació de l’Oriol Pujol Ferrusola pel cas de les ITV. Fins i tot es preguntava als espectadors si els imputats se’ls hi respectava suficientment els seus drets.

La mateixa pregunta se’ls hi va traslladar als contertulians que van opinar que, evidentment, els drets jurídics sí, en canvi, la ciutadania no respectava suficientment drets com la presumpció d’innocència. De totes formes trobaven lògic que fos així degut a l’alarma social que s’ha creat durant els darrers temps.

També es van extrapolar els casos de corrupció catalana amb els de València on es va dir que els ciutadans de la comunitat veïna es van assabentar del cas Gürtel el dia en que el President Camps va dimitir, ja que mai abans s’havia fet un debat com el que s’estava portant a terme a la televisió catalana.

El cert és que ni el darrer dia es va informar sobre les conseqüències del cas Gürtel amb la dimissió de Camps. Recordeu el vídeo de Xavi Castillo (Pot de Plom)? Si no el recordeu (o no l’heu vist)us en faré cinc cèntims. Amb to sarcàstic, Xavi Castillo opina sobre les imatges que havia emès Canal 9 hores abans i que es podien visualitzar al televisor del costat. A les imatges es feia al·lusió a les excel·lències de Camps repassant els moments estelars  del seu mandat, però en cap cas es pronunciava la paraula dimissió. Canal 9, juntament amb TeleMadrid, són els canals televisius on la manipulació informativa és més gran degut a la influència dels governs autonòmics del PP.

Efectivament, a TV3 hi ha diferents programes on es poden veure periodistes, polítics, professors i fins i tot jutges debatent temes d’actualitat. Però també és cert que hi ha temes que sé solen passar de puntetes o simplement, es limiten a cobreix l’expedient. Aquests temes, no diré tabús, però si feixucs per a la direcció de la cadena, són els relacionats amb Convergència Democràtica de Catalunya i, sobre tot, amb la família Pujol. Per tant, la pluralitat i el rigor informatius no són sempre els que s’escauria en casos qualificats d’interès general, com per exemple la imputació del Secretari General de CDC i fill del President Jordi Pujol.  

És molt difícil trobar mitjans informatius amb la independència necessària per abordar els grans temes d’actualitat sense veure’s influenciats pels grans lobbys de poder que hi ha a totes les societats avançades.        

PREFERENTS...

 

Al TN Migdia han parlat dels bancs de semen; de com es regulen les donacions, de que aquestes són anònimes i altruistes, etc. Ara bé, jo pregunto:



Tenen preferents els bancs de semen, com ne tenen els bancs i les caixes convencionals?

M'agradaria que algú em pogués respondre el dubte. Gràcies.


Com avui és el dia que és, permeteu-me que us expliqui un acudit.


Un xiquet li pregunta a son pare:

Papa, papa, si tens un accident, donaràs els ulls al banc d'ulls?

I el pare li respon:

Sí fill meu, i els ous a Flan Dhul.

FELICITATS ALS VALENCIANS I A LES VALENCIANES (al menys a una part)

Litografia d'Antoni Tàpies. 

El Tribunal Suprem va dictar dimecres una sentència d’aquelles que alegren a molta gent. La majoria dels ciutadans de Catalunya  que ens mostrem susceptibles quan s’ataquen les nostres llibertats, però sobre tot, els valencians i valencianes que han lluitat en defensa dels seus.

L’ús del català (que al País Valencià l’anomenen valencià) és imprescindible per a la supervivència del idioma.

Però el PP a València, no ho ha fet només per a que no es catalanitzi la seva comunitat, sinó, també, per a mantenir pura la ment dels seus ciutadans. I és que tot allò que els arriba de Catalunya és pervers i pot perjudicar la forma de pensar. Per tant, res millor que clausurar els repetidors de TV3 que hi havia per tot el territori valencià propietat de l’Associació Cultural del País Valencià.

Durant anys, la televisió Pública valenciana, Canal 9 ha estat el mitjà informatiu més important del territori i, com tot hom sap, es tracta d’una televisió plural que informa amb un rigor informatiu digne d’elogi, al contrari del que passa amb TV3 que és una televisió més partidista (bé, de vegades potser sí)

Imagino que els d’Acció Cultural deuen d’estar més contents que els xiquets amb sabates noves. No només es podran tornar a posar en marxa els repetidors televisius, sinó que, a sobre, el govern de la Cheneralitat els hi haurà de tornar l’import de les multes milionàries que els hi havia posat per resistir-se a acatar les normes arbitràries dels diferents governs del PP; de Zaplana primer i de Camps més tard.

Fa uns anys vaig col·laborar (crec recordar que amb 10 euros) a sufragar una d’aquestes multes. En compensació em va arribar, no una, sinó 2 litografies de Tàpies. No vull que ens retornin els diners. No cal, 10 € més o menys no influiran en la meva economia per arribar a final de mes. I així ho demanaria a tots els qui, com jo, vam fer aquest gest de forma desinteressada.

Tots aquests diners els podríem emprar en fer una gran festa de celebració i, des d’aquí, els suggereixo que convidin a personatges com els citats amb anterioritat i d’altres com la Rita Barberà, Ricardo Costa, etc. per a que se’n adonin que Catalunya és terra de pau i els catalans gen pacífica que no pretenem obligar a ningú a res, al contrari del que fan ells.

Vull acabar amb unes piulades que vaig llegir al Periódico:

 

@sangarvi Amb ‘TV3 al País Valencià’ hi ha dos valencians. Els que volen que cadascú vegi o no la televisió que vulgui, i els que t’ho prohibeixen.

 

@Gafas_y_reloj A veure, aquells que us molesta ‘TV3 al País Valencià’ repetiu amb mi: Si no vull veure TV3, no poso aquest canal”. És molt fàcil, de veritat.  

DIVENDRES A AMPOSTA (Dijous)

Avui l’Espartac Peran ha entrevistat al Pare Jony (el mossen Joan Enric Reverté) i junts han fet un hipotètic recorregut pels indrets més emblemàtics d’Amposta: façana fluvial, pont penjant, zona del castell, torre de la Carrova, museu de les Terres de l’Ebre, ubicat a les antigues escoles Miquel Granell i ermita de la mare de Déu del Montsià. També ha parlat del centre de tecnificació esportiva.

Evidentment quan s’entrevista a algú, ja sigui per manca de temps o de memòria, es fàcil deixar-te alguna cosa. Per a mi el gran oblit del pare Jony han estat les cases modernistes, la majoria d’elles situades a l’avinguda de la Ràpita, el símbol del creixement urbanístic de principis del segle XX: la casa Fàbregues, la casa Talar-Morales, la casa Fàbregas (no confondre amb l’anterior), la casa Masià i la casa del Notari.  

Per si ho voleu veure:  http://www.tv3.cat/videos/4118390/Turisme-a-Amposta

DIVENDRES A AMPOSTA (DIMECRES)

"Oda a Amposta" a la plaça del Mercat.

Com sabeu, Amposta és la protagonista del programa divendres que presenta des dels estudis de TV3 de Barcelona Xavi Coral i des dels exteriors l’Espartac Peran.

Avui Lluís Garcia ha explicat la diferència que hi havia entre les anguiles i les angules i ha explicats tots els secrets d’aquests suculents plats¨com es pesquen, on es reprodueixen, el llarg viatge d’anada i tornada des dels llocs de reproducció fins les nostres badies, etc. Mentre, Eli Bo, la seva esposa cuinava un plat d’anguiles en suc.

Posteriorment han estat protagonistes les dues bandes de música local: la Unió Filharmònica i la Lira Ampostina, amb els seus directors, Carles Royo i Octavio Ruiz, respectivament.

Finalment la banda de la Fila ha fet una petita actuació en directe.  

 http://www.tv3.cat/videos/4116630/Anguila-i-angula-del-delta-del-Ebre

 http://www.tv3.cat/videos/4116690/La-Lira-Ampostina-i-la-Unio-Filharmonica-dAmposta

DIVENDRES A AMPOSTA

Recreació de la inauguració de les obres del pont.

Durant aquesta setmana (de dilluns a dijous), l’equip d’exteriors del programa Divendres de TV3 s’està emeten des de la nostra ciutat.

Dilluns des de la plaça de Fidel (o de l’Aube), al costat mateix de l’Ebre i dimarts, dimecres i dijous des de la plaça del Mercat (o Ramon Berenguer IV), un emplaçament molt més cèntric.

Les emissions exteriors sempre comencen amb les “Paraules en ruta” del filòleg Màrius Serra a qui acompanya l’Espartac Peran que va “donant veu” al públic present. Van sortir un bon grapat de paraules ebrenques (no exclusivament ampostines) i la gent (poca, la veritat) que donaven caliu als visitants, anaven explicant el significat.

Certament a d’altres poblacions molt més petites hi ha hagut més assistència de públic. Aquest matí, companys de treball han incidit en aquest tema. Entre el poc públic assistent, el departament de cultura el ple (o quasi): la regidora, la tècnic del departament i la bibliotecària. No sé si als altres pobles que ha visitat abans el programa, també hi són presents representants i treballadors de l’ajuntament, com no els conec, no puc opinar.

A poc de començar, un grup “d’indignants” va envair l’improvisat plató al crit d’”Andreu llibertat”, en suport al jove tortosí empresonat pels fets de la vaga general del 29-M, andreu Curto Baiges. Mentre, l’Espartac deia que “hi havia llibertat d’expressió”, la càmera anava apartant-se de la gent i la pissarra (on el Màrius Serra escriu les paraules típiques locals) i poc a poc, enfocava el riu. El que no sé és com es va acabar la protesta, si de forma voluntària o algú els va fer fora.

En canvi avui el dia ha estat molt més tranquil. La doctora Montserrat Folch ha explicat les propietats de l’arròs, el conreu més tradicional i han entrevistat al president de la Cambra Arrossera del Montsià Miquel Fàbregues. Després s’ha recreat el mercat de començaments del segle XX amb diferents parades i artesans i, finalment, Guardet lo Cantador ha improvisat unes jotes per al programa.

Els propers dies estaré expectant per veure si hi passa alguna cosa digna de ser narrada.

LES FICADES DE POTA DE TV3

Imatge de "30 minuts""Entrampats a l'Aldea".

Aquesta nit TV3 emetrà el segon capítol de “Gran Nord”, una sèrie de producció pròpia que es desenvolupa a una zona concreta del Pirineu català.
La sèrie ridiculitza els habitants d’aquella comarca amb estereotips difícilment assimilables: les festes tradicionals, la forma de govern municipal, la manera de saludar, etc.
Encara que el nom del lloc sigui fictici, pel que sembla, els habitants de la zona l’han identificat perfectament i, per aquest motiu, han fet palesa del seu malestar en diversos mitjans, com per exemple a la xarxa social Twitter. 
Resumin: No els ha fet cap gràcia la forma en que han estat caracteritzats.
Diumenge 6, també TV3, va dedicar el programa “30 minuts” a la fallida de la Cooperativa Agrària de l’Aldea”. També va ser un despropòsit subtitular alguns diàlegs de pagesos afectats. Què jo recordi quan van començar les emissions de TV3 no subtitulaven a cap presentador del Telenotícies que parlaven un català oriental difícilment comprensible en aquella època per als habitants de les nostres comarques.
No sé si és manca de sensibilitat per part de la televisió catalana o, tal vegada, tinguem la “pell massa fina”, però les crítiques quan han hagut em fa pensar que alguna cosa s’ha fet malament.

Diuen que riure-se’n d’un mateix és un exercici saludable. Encara que, des del meu punt de vista els dos fets són molt diferents. Mentre un és una sèrie de ficció, tal vegada inspirada en la pel·lícula francesa “Benvinguts al Nord”, l’altre programa tractava de al realitat d’un poble afectat per un greu problema econòmic. 

Mireu el video de "30 minuts".  

POTSER AVUI HEU VIST TV3...

I més concretament el programa divendres que condueix Xavi Coral i fa els exteriors l'Espartac Peran. Avui aquest exteriors es feien des de Ribes de Freser (Comarca del Ripollès) Quan he escoltat que feien una demostració de gossos d'atura, he parat atenció. De sobte tot m'ha resultat molt familiar. La mateixa demostració la varem veure fa uns tres anys al municipi de Bossost (si la memòria no em falla en un viatge que varem fer a la Vall d'Aran.
Si heu vist les imatges, segur que estareu d'acorD amb mi que són els mateixos protagonistes.
La pista me l'ha acabat de donar la gosseta "cendra", un nom fàcil de recordar i que ja seria molta casualitat que n'hi haguessin dues.
Os deixo amb unes quantes imatges més.

L’ARRIBADA D’EN MAS

Bé, certament encara no ha estat nomenat “Molt Honorable”, però després de no superar la votació d’investidura d’avui dimarts, cada cop queda menys per assolir l’anhelada a fita.

Després del discurs d’ahir, algunes coses ja van quedant clares. La primera, en termes econòmics, és la d’aconseguir el concert econòmica per a Catalunya. I la segona, en termes nacionals, és impulsar una “transició nacional”. Aquesta darrera proposta m’ha recordat quan, des de l’oposició va voler crear (no estic segur de que ho aconseguís) la “casa gran del nacionalisme”.

Evidentment, tant una com l’altra estan molt en la línia del discurs polític convergent.

Tanmateix, una de les primeres mesures que es prendran serà la supressió total de l’impost de Successions i Donacions. No ens enganyem, si suprimeixen l’impost, els diners que es recaptarien per aquest concepte els hauran de buscar d’un altre lloc.

Avui, en un horari poc habitual per a mi, he pogut escoltar les intervencions de Jan Laporta, el líder de SCI i la d’Albert Rivera, cap de cartell de C’s.

Laporta li ha dit a Mas que la proposta de concert econòmica é “fer volar coloms” ja que Madrid no hi consentirà. Però és que a més, el concert econòmic, segons la Constitució, només el poden tenir les comunitat forals, es a dir, el País Basc i Navarra. També li ha parlat del victimisme endèmic de CiU, etc. No obstant, Laporta ha insistit en la “independència”, ja que segons ell, és factible. En el cas de que Catalunya proclamés la independència com li ha demanat l’anterior president del Barça de forma unilateral (la qual cosa no passarà ja que Mas no està disposat a fer-ho) tal i com ho va fer Kosova i, encara que Laporta parli d’integració a la Unió Europea, la pressió d’Espanya sobre els països integrants, seria tant forta que no acabarien mai reconeixent-la.

Les dues propostes (tant el concert econòmic com la transició nacional) són dos picades d’ullet a ERC, una formació que, a priori, no està per la labor d’abstenir-se a la segona sessió d’investidura.

Però a part de les propostes que va fer Mas en el seu discurs, és obvi que quan governi canviaran moltes coses.

Unes d’aquestes ja ens les apunta avui el setmanari el Triangle en la seva edició digital. Segons el Triangle, hi haurà canvi de programació a TV3. La notícia per si sola, no suposa cap novetat important, ja que de canvis de programació sempre n’hi ha. Però quan un d’aquest canvis afecta un dels programes més emblemàtics en els darrers anys, fa, al menys, reflexionar-hi. Estic parlant de “Polònia”. Mentre Mas ha estat cap de l’oposició i amb el govern d’Entesa dirigint els destins de Catalunya, no hi ha hagut més problema. El programa ha parodiat a Montilla, Carod, Saura, el propi Mas, Zapatero, etc. Però Mas no consentirà que se’l parodiï com a president de Catalunya. On anirem a parar! Us imagineu Polònia durant l’època de Pujol Jo no!

L’altre programa és Infidels. Aquest programa no reflecteix per a res els valors de la federació nacionalista. Fins i tot deuen de considerar-lo com a “perillós” per a les ments de molts dels seus votants.