LES ENTREVISTES LES CARREGA EL DIABLE

Sala de premsa del Palau de la Generalitat de Catalunya

No tinc cap dubte de que la concentració de la Meridiana va ser un gran acte electoral. I TV3 va ser la corretja de transmissió necessària per a portar les imatges i les veus a tots els indrets de Catalunya. Ara bé, si per això s’ha de compensar o no a la resta de formacions polítiques, ja no hi entro.

A part d’això, explicava l’altre dia que la pràctica totalitat de la Meridiana per on hi va haver la gran concentració humana, estava ple de cartells de la candidatura de Junts pel sí. M’imagino que a les 11:59 dels dia 10, els diferents equips per a col·locar les pancartes, ja estaven preparats amb la finalitat de que ningú els pogués prendre aquells espais. Els cartells d’altres formacions comCatalunya sí que es pot o la CUP tenia una presència testimonial, mentre que els altres formacions brillaven per la seva absència. Casualitat? No crec en aquesta mena de casualitats.

Davant la denúncia dels partits contraris a la independència (i fins i tot del dret a decidir) presentada a la Junta Electoral Central, aquesta, va dictaminar que, efectivament, es va tractar d’un acte electoralista i que, per tant, s’havia de compensar a la resta de partits en un programa especial i a la mateixa franja horària.

No cal dir que això va ocasionar un gran enrenou no només al si de Junts pel sí, sinó entre els seus fidels i fins i tot entre els que no ho són, però que es decanten cap el costat del procés. Així, ràpidament, va córrer per Whatsapp un missatge per a que el públic en general no mirés la nostradurant la retransmissió del programa especial.  

Televisió de Catalunya va recórrer la sentència i va oferir fer un programa d’entrevistes als candidats d’altres formacions, la qual cosa ha estat rebutjada per la JEC perquè un programa d’entrevistes no té la consideració d’informatiu.

Dit això he d’explicar-vos que hi ha dos classes d’entrevistes: les pactades i les no pactades (o només en part) Les pactades són aquelles on l’entrevistat suggereix a l’entrevistador les preguntes que li ha de fer per al seu lluïment personal. Són exemples d’entrevistes pactades les que els hi feien a Roig i Ferré a Amposta Ràdio.

Però si l’entrevistador és un professional de prestigi, evidentment, no pacta l’entrevista, encara que la majoria de temes que surten, al ser d’actualitat, l’entrevistat pot intuir perfectament que sortiran al llarg de l’entrevista.

Diumenge per exemple, dintre del Objetivo de la Sexta, Ana Pastor va entrevistar Arturo Mas. Segurament que a Mas li hauria agradat més que l’hagués entrevistat la Mònica Tarribas, però no totes les entrevistes televisades les hi pot fer la mateixa periodista...

Sabeu que Mas té moltes tables, fet que li va permetre sortir-se’n airós de la majoria de les preguntes... Però finalment la Pastor li va fer la següent pregunta:

    -Sr. Mas, diguem tres inconvenients que comportaria la independència...

-Aquí Mas es van encallar. El primer inconvenient que es trobaria Catalunya seria la tramitació de la incorporació a la UE, ja que donava per fet que l’Estat espanyol hi posaria tota mena de traves. Encara que moments abans havia afirmat (i continuava afirmant) que Catalunya no quedaria fora de la UE, perquè estava dintre... I el segon inconvenient seria que Espanya no compraria els productes catalans (així com també, Catalunya deixaria de comprar productes als empresaris espanyols), la qual podria significar un estancament econòmic encara que temporal... No va arribar a enumerar un tercer inconvenient.

Mas, sovint, responia a Pastor amb alguna pregunta, mentre que la periodista era contundent amb el President:

-Aquí les preguntes les faig jo, Sr. Mas...

A Mas no se’l veia còmode, sobre tot quan l’Ana Pastor li va preguntar per la corrupció que hi ha als voltants de Convergència. Aquí Mas va dir que posava la ma al foc per Daniel Osàcar, el tresorer a qui sé li imputa el finançament irregular del partit i va negar que el seu partit es financés irregularment a través de les comissions per les obres realitzades per determinades empreses.

Finalment, Mas també va dir que mai renunciaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat si la seva candidatura (o la que va ell) fos la més votada (la qual cosa està assegurada abans de començar la partida)

I és que si TV3 fes finalment les entrevistes als candidats no independentistes, potser en lloc de sortir-se’n bé, podrien sortir-ne malparats i en lloc de ser un programa per al lluïment personal, podria resultar tot el contrari.

I és que ja sé sap: Sovint les entrevistes les carrega el diable.