Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 d’agost del 2018

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. L'ARION (ULLDECONA) 4






dijous, 1 de febrer del 2018

A PROPÒSIT DE LES OLIVERES MIL·LENÀRIES

Els premis aconseguits. 
Una de les notícies més negatives per al nostre territori d’aquesta darrera setmana ha estat l’espoli de oliveres mil·lenàries d’una finca del terme d’Ulldecona. Desgraciadament no és la primera vegada, però personalment me pensava que aquest tema ja estava superat des de feia anys.
Tal com recordava no fa gaires dies al meu blog la Via Augusta, una de les primeres campanyes de conscienciació sobre la necessitat (i prioritat) de conservar les oliveres mil·lenàries (o monumentals si voleu) del terme d’Ulldecona es va fer durant la primavera de l’any 2000 quan la revista Raïls publicada pel Centre d’Estudis d’Ulldecona va editar un monogràfic sobre aquest tema.
La Farga I de l'Arion. 

Jo mai he estat un estudiós, però si una persona que amb els meus articles busco crear opinió i sensibilitzar els meus lectors sobre aquelles coses que me preocupen i la conservació del nostre ric patrimoni tant natural, com cultural ha estat sempre entre les meves prioritats.
Pocs mesos abans, sobre la tardor de 1999, vaig fer arribar al Parlament de Catalunya un escrit (precisament el que se va publicar al número 15 de la revista Raïls) sobre l’espoli d’oliveres que patia el nostre territori. Aquest escrit on preguntava com es podien protegir les oliveres mil·lenàries per a evitar l’espoli va ser llegit pel llavors diputat Josep Maria Simó i contestat pel Conseller d’Agricultura que molt provablement era Francesc Xavier Marinon que ho va ser fins el 29 de novembre d’aquell mateix any. La resposta del Conseller no va ser gens aclaridora i se va limitar a dir que a Catalunya ja es protegia diversos exemplars d’arbres que per la seva condició tenien la consideració de monumentals, tal com passava amb les Fargues I i II de la partida de l’Arion d’Ulldecona que ho van ser l’any 1997.
L’any 2006 sé va constituir formalment la Mancomunitat de la Taula del Sénia formada per diversos municipis de les comarques del Nord de Castelló, Sud de Tarragona i també del Matarranya aragonès. Aquest ens va ser clau a l’hora d’elaborar un inventari que incloïa les oliveres monumentals dels diferents termes municipals (Ulldecona, el municipi que més ne té, la Jana, Calig, Alcanar, Godall, la Sénia, etc.)
Mesurant un dels troncs. 

Però malgrat tots aquests passos en positiu que s’han fet al llarg d’aquests anys, sembla que estem on estàvem vint anys enrere ja que com s’ha vist, empreses com Cultius Ponç de Sant Celoni (Barcelona) poden espoliar amb tota impunitat el nostre patrimoni natural només que un propietari desaprensiu s’avingui a vendre els seus exemplars. En aquest cas ni la intervenció de l’Ajuntament d’Ulldecona ni de plataformes de defensa del territori com Salvem lo Montsià han pogut fer res per aturar-lo. Sembla que la cobdícia humana no tingui límits en determinades persones.
A l'interior del molí de la Creu.

Els catalans ens agrada presumir de societat avançada respecte als nostres conveïns de la resta dels territoris espanyols, però de vegades te’n adones que no n’hi ha per a tant... Al País Valencià l’espoli que s’està fent a Ulldecona no s’hauria pogut portar a terme ja que allí si que hi ha una llei que protegeix les oliveres monumentals. Potser algun polític català s’ho hauria de fer mirar... No serà que no han tingut temps per a fer-ho...
I què es pot fer? Sobre tot molta pedagogia. La pedagogia és la base fonamental per a conscienciar la nostra societat sobre aquelles coses que, en aquest cas, s’han de preservar per a que les futures generacions les puguin gaudir.
Lluís Porta donant explicacions els alumnes. 

Precisament aquest matí he tingut l’enorme plaer de poder acompanyat els alumnes de segon de primària del Col·legi Públic Nostra Senyora de l’Assumpció de Vinaròs que amb els seus professors i la seva directora al capdavant han visitat les oliveres mil·lenàries de la partida de l’Arion i posteriorment el molí de la Creu de la Galera. Tant la finca com el molí són propietat de la família Porta Ferré. Lluís Porta, un dels fills d’aquesta família és qui ens ha fet d’amfitrió i ha donat una lliçó magistral sobre les oliveres, la seva procedència i conservació, així com sobre l’elaboració de l’oli.
La sortida d’avui s’inclou dintre d’un seguir d’activitats que estan portant a terme les xiquetes i xiquets del col·legi de l’Assumpció de Vinaròs per a conèixer de prop tot el món de les oliveres i l’elaboració de l’oli, un dels aliments basics de la nostra dieta mediterrània.  

Segurament, a partir de l’aprenentatge que estan rebent, aquestes xiquetes i xiquets ja no se mostraran indiferents quan sentiran parlar d’oliveres monumentals. 

diumenge, 7 de gener del 2018

ESPOLI INÚTIL

Premsa de 'giny' al parc del Terrall de les Borges Blanques. 
Més o menys quan s’anava a canviar de segle sé va començar a tenir consciència sobre l’espoli que patia el nostre territori sobre tot en quan a les oliveres mil·lenàries, però també d’altres elements relacionats amb l’elaboració d’oli.
Com sabeu a Catalunya hi ha diverses zones olivareres: el Baix Ebre-Montsià, la Terra Alta, les Garrigues, Siurana, etc. Totes amb D.O. tal com passa amb altres productes agraris com per exemple el vi.
La Farga I de l'Arion (1.703 anys) 

En aquella àpoca me vaig assabentar per l’amic Paco Itarte d’Ulldecona que a les Borges Blanques, la capital de la comarca de les Garrigues s’havia fet un parc temàtic sobre l’oli i que les estrelles del mateix eren una premsa de giny (el vocable segurament ve d’enginy) que originàriament estava a Freginals i una olivera mil·lenària del terme d’Ulldecona, venuda per un pagès més amant dels diners que de conservar el patrimoni natural.
L'escriptor Jesús Ávila Granados i Jaume antic a la Jana. 

Per tal de que la gent i sobre tot els propietaris d’oliveres mil·lenàries prenguessin consciència de que s’havia de conservar aquest patrimoni únic, la plataforma local Defensem el Montsià va engegar una campanya i la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona va fer un monogràfic sobre les oliveres mil·lenàries del seu terme.
En mig dels treballs de recerca dels estudiosos del centre hi havia un escrit meu que vaig adreçar al Parlament de Catalunya utilitzant el llavors diputat Josep Maria Simó d’Amposta. Preguntava a l’escrit quines mesures pensava prendre el govern Català (el darrer presidit pel Molt Poc Honorable Jordi Pujol) per a evitar l’espoli que estaven patit les oliveres mil·lenàries.
L'olivera del Catxo a la Sénia. 

Segons Josep Maria Simó, el llavors conseller d’agricultura (segurament Josep Grau) va esquivar la pregunta. O sigui va donar una resposta d’aquelles que de fet no diuen res. Per tant, si alguna mesura s’havia de prendre, havia ser des d’aquí.
Va ser així com el govern municipal d’Ulldecona presidit per Lluc Raga adoptés la mesura de protegir les oliveres mil·lenàries i declarar-les bé natural d’interès local.
La màxima concentració d’oliveres mil·lenàries es troba a la partida de l’Arion i majoritàriament a la finca propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Per tant havia d’arribar a un acord entre l’ajuntament d’Ulldecona i la família de l’explotació més gran i així sé va fer: L’ajuntament compraria les oliveres i les cediria en arrendament a la família Porta Ferré per tal que les conreessin i elaboressin l’oli procedent de les mateixes.
Olivera del museu natural del Pou del Mas a la Jana. 

L’any 2006 se va crear un organisme que ha estat fonamental a l’hora de conservar el patrimoni natural de les oliveres mil·lenàries: la Mancomunitat de la Taula del Sénia que agrupa municipis dels dos costats del riu Sénia i pertanyen a tres comunitats: València, Catalunya i Aragó. El màxim impulsor i l’ànima mater durant molts anys va ser l’exalcalde d’Ulldecona Jaume Antich.
Gracies a la labor de Jaume Antic davant la Comunitat de la Taula del Sénia se van crear els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion i del Pou del Pou del Mas de la Jana, així com diverses àrees: Vinaròs, Alcanar, Canet lo Roig, la Sénia, Godall, la Foia d’Ulldecona, Calig i Traiguera.
Tota aquesta labor ha produït els seus fruits ja que se’ls hi ha concedit dos premis molt importants: l’Hispania Nostra i l’Europa Nostra, part de diversos reconeixements més.   
Els amics Chema i Luz amb una amiga al museu natural de l'Arion d'Ulldecona.

I mentrestant, què ha passat amb el parc temàtic de les Borges Blanques? La veritat és que va ser un tema del que me vaig oblidar amb el pas dels anys i que me va tornar a vindre a la memòria el passat dia 2 quan, casualment, vam visitar la capital de les Garrigues. 

-No era aquí on sé va fer un parc temàtic sobre l’oli? –li vaig preguntar a la meva dona-

Vaig buscar per Internet i efectivament va ser a les Borges Blanques. I quina és la seva situació actual? Ara mateix està tancat o sigui que per unes circumstàncies o unes altres ha estat un fracàs.

Per tant, fixeu-vos amb el contrast: mentre les oliveres mil·lenàries que sé van conservar a les nostres terres gaudeixen d’una excel·lent salut, el museu artificial de les Borges Blanques ha tingut que tancar portes. És per alegrar-se’n? Crec que no, sinó tot el contrari. El que s’ha de lamentar és l’espoli que va patir ja fa quasi dues dècades. 

MÉS INFORMACIÓ: