Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges
dilluns, 13 d’agost del 2018
diumenge, 12 d’agost del 2018
dissabte, 11 d’agost del 2018
dimecres, 28 de febrer del 2018
dijous, 1 de febrer del 2018
A PROPÒSIT DE LES OLIVERES MIL·LENÀRIES
Els premis aconseguits. |
Una de les notícies més negatives per al
nostre territori d’aquesta darrera setmana ha estat l’espoli de oliveres
mil·lenàries d’una finca del terme d’Ulldecona. Desgraciadament no és la
primera vegada, però personalment me pensava que aquest tema ja estava superat
des de feia anys.
Tal com recordava no fa gaires dies al meu
blog la Via Augusta, una de les
primeres campanyes de conscienciació sobre la necessitat (i prioritat) de
conservar les oliveres mil·lenàries (o monumentals si voleu) del terme d’Ulldecona es va fer durant la primavera de l’any 2000 quan la revista Raïls publicada pel
Centre d’Estudis d’Ulldecona va editar
un monogràfic sobre aquest tema.
La Farga I de l'Arion. |
Jo mai he estat un estudiós, però si una
persona que amb els meus articles busco crear opinió i sensibilitzar els meus
lectors sobre aquelles coses que me preocupen i la conservació del nostre ric
patrimoni tant natural, com cultural ha estat sempre entre les meves
prioritats.
Pocs mesos abans, sobre la tardor de 1999,
vaig fer arribar al Parlament de Catalunya un escrit (precisament el que se va
publicar al número 15 de la revista Raïls)
sobre l’espoli d’oliveres que patia el nostre territori. Aquest escrit on preguntava
com es podien protegir les oliveres mil·lenàries per a evitar l’espoli va ser
llegit pel llavors diputat Josep Maria
Simó i contestat pel Conseller d’Agricultura que molt provablement era Francesc Xavier Marinon que ho va ser
fins el 29 de novembre d’aquell mateix any. La resposta del Conseller no va ser
gens aclaridora i se va limitar a dir que a Catalunya ja es protegia diversos
exemplars d’arbres que per la seva condició tenien la consideració de monumentals,
tal com passava amb les Fargues I i II
de la partida de l’Arion d’Ulldecona
que ho van ser l’any 1997.
L’any 2006 sé va constituir formalment la Mancomunitat de la Taula del Sénia
formada per diversos municipis de les comarques del Nord de Castelló, Sud de
Tarragona i també del Matarranya aragonès. Aquest ens va ser clau a l’hora d’elaborar
un inventari que incloïa les oliveres monumentals dels diferents termes municipals
(Ulldecona, el municipi que més ne té, la Jana, Calig, Alcanar, Godall, la
Sénia, etc.)
Mesurant un dels troncs. |
Però malgrat tots aquests passos en positiu
que s’han fet al llarg d’aquests anys, sembla que estem on estàvem vint anys
enrere ja que com s’ha vist, empreses com Cultius
Ponç de Sant Celoni (Barcelona) poden espoliar amb tota impunitat el nostre
patrimoni natural només que un propietari desaprensiu s’avingui a vendre els
seus exemplars. En aquest cas ni la intervenció de l’Ajuntament d’Ulldecona ni
de plataformes de defensa del territori com Salvem lo Montsià han pogut fer res per aturar-lo. Sembla que la cobdícia
humana no tingui límits en determinades persones.
A l'interior del molí de la Creu. |
Els catalans ens agrada presumir de societat
avançada respecte als nostres conveïns de la resta dels territoris espanyols,
però de vegades te’n adones que no n’hi ha per a tant... Al País Valencià l’espoli
que s’està fent a Ulldecona no s’hauria pogut portar a terme ja que allí si que
hi ha una llei que protegeix les oliveres monumentals. Potser algun polític
català s’ho hauria de fer mirar... No serà que no han tingut temps per a
fer-ho...
I què es pot fer? Sobre tot molta pedagogia.
La pedagogia és la base fonamental per a conscienciar la nostra societat sobre
aquelles coses que, en aquest cas, s’han de preservar per a que les futures
generacions les puguin gaudir.
Lluís Porta donant explicacions els alumnes. |
Precisament aquest matí he tingut l’enorme
plaer de poder acompanyat els alumnes de segon de primària del Col·legi Públic Nostra Senyora de l’Assumpció
de Vinaròs que amb els seus professors i la seva directora al capdavant han visitat
les oliveres mil·lenàries de la partida de l’Arion i posteriorment el molí de la Creu de la Galera. Tant la finca com el molí són propietat de la
família Porta Ferré. Lluís Porta, un dels fills d’aquesta família
és qui ens ha fet d’amfitrió i ha donat una lliçó magistral sobre les oliveres,
la seva procedència i conservació, així com sobre l’elaboració de l’oli.
La sortida d’avui s’inclou dintre d’un seguir
d’activitats que estan portant a terme les xiquetes i xiquets del
col·legi de l’Assumpció de Vinaròs
per a conèixer de prop tot el món de les oliveres i l’elaboració de l’oli, un
dels aliments basics de la nostra dieta mediterrània.
Segurament, a partir de l’aprenentatge que
estan rebent, aquestes xiquetes i xiquets ja no se mostraran indiferents quan
sentiran parlar d’oliveres monumentals.
diumenge, 7 de gener del 2018
ESPOLI INÚTIL
Premsa de 'giny' al parc del Terrall de les Borges Blanques. |
Com sabeu a Catalunya hi ha diverses zones
olivareres: el Baix Ebre-Montsià, la Terra Alta, les Garrigues, Siurana, etc.
Totes amb D.O. tal com passa amb altres productes agraris com per exemple el
vi.
La Farga I de l'Arion (1.703 anys) |
En aquella àpoca me vaig assabentar per l’amic
Paco Itarte d’Ulldecona que a les Borges Blanques, la capital de la comarca de
les Garrigues s’havia fet un parc temàtic sobre l’oli i que les estrelles del
mateix eren una premsa de giny (el vocable segurament ve d’enginy) que originàriament
estava a Freginals i una olivera mil·lenària del terme d’Ulldecona, venuda per
un pagès més amant dels diners que de conservar el patrimoni natural.
L'escriptor Jesús Ávila Granados i Jaume antic a la Jana. |
Per tal de que la gent i sobre tot els
propietaris d’oliveres mil·lenàries prenguessin consciència de que s’havia de
conservar aquest patrimoni únic, la plataforma local Defensem el Montsià va
engegar una campanya i la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona va fer
un monogràfic sobre les oliveres mil·lenàries del seu terme.
En mig dels treballs de recerca dels
estudiosos del centre hi havia un escrit meu que vaig adreçar al Parlament de
Catalunya utilitzant el llavors diputat Josep Maria Simó d’Amposta. Preguntava
a l’escrit quines mesures pensava prendre el govern Català (el darrer presidit
pel Molt Poc Honorable Jordi Pujol) per a evitar l’espoli que estaven patit les
oliveres mil·lenàries.
L'olivera del Catxo a la Sénia. |
Segons Josep Maria Simó, el llavors conseller d’agricultura (segurament Josep Grau) va esquivar la pregunta. O sigui va donar una resposta d’aquelles que de fet no diuen res. Per tant, si alguna mesura s’havia de prendre, havia ser des d’aquí.
Va ser així com el govern municipal d’Ulldecona
presidit per Lluc Raga adoptés la mesura de protegir les oliveres mil·lenàries
i declarar-les bé natural d’interès local.
La màxima concentració d’oliveres mil·lenàries
es troba a la partida de l’Arion i majoritàriament a la finca propietat de la
família Porta Ferré de la Galera. Per tant havia d’arribar a un acord entre l’ajuntament
d’Ulldecona i la família de l’explotació més gran i així sé va fer: L’ajuntament
compraria les oliveres i les cediria en arrendament a la família Porta Ferré
per tal que les conreessin i elaboressin l’oli procedent de les mateixes.
Olivera del museu natural del Pou del Mas a la Jana. |
L’any 2006 se va crear un organisme que ha
estat fonamental a l’hora de conservar el patrimoni natural de les oliveres
mil·lenàries: la Mancomunitat de la Taula del Sénia que agrupa municipis dels
dos costats del riu Sénia i pertanyen a tres comunitats: València, Catalunya i
Aragó. El màxim impulsor i l’ànima mater
durant molts anys va ser l’exalcalde d’Ulldecona Jaume Antich.
Gracies a la labor de Jaume Antic davant la
Comunitat de la Taula del Sénia se van crear els museus naturals d’oliveres
mil·lenàries de l’Arion i del Pou del Pou del Mas de la Jana, així com diverses
àrees: Vinaròs, Alcanar, Canet lo Roig, la Sénia, Godall, la Foia d’Ulldecona,
Calig i Traiguera.
Tota aquesta labor ha produït els seus fruits
ja que se’ls hi ha concedit dos premis molt importants: l’Hispania Nostra i l’Europa
Nostra, part de diversos reconeixements més.
Els amics Chema i Luz amb una amiga al museu natural de l'Arion d'Ulldecona. |
I mentrestant, què ha passat amb el parc
temàtic de les Borges Blanques? La veritat és que va ser un tema del que me
vaig oblidar amb el pas dels anys i que me va tornar a vindre a la memòria el
passat dia 2 quan, casualment, vam visitar la capital de les Garrigues.
-No era aquí on sé va fer un parc temàtic
sobre l’oli? –li vaig preguntar a la meva dona-
Vaig buscar per Internet i efectivament va ser
a les Borges Blanques. I quina és la seva situació actual? Ara mateix està
tancat o sigui que per unes circumstàncies o unes altres ha estat un fracàs.
Per tant, fixeu-vos amb el contrast: mentre
les oliveres mil·lenàries que sé van conservar a les nostres terres gaudeixen d’una
excel·lent salut, el museu artificial de les Borges Blanques ha tingut que
tancar portes. És per alegrar-se’n? Crec que no, sinó tot el contrari. El que s’ha
de lamentar és l’espoli que va patir ja fa quasi dues dècades.
MÉS INFORMACIÓ:
dimecres, 8 de novembre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)