Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUSES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUSES. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 d’octubre del 2025

EUSES, MANEL FERRÉ I UNA HISTÒRIA POC CONTADA

Fa poques setmanes es va debatre al plenari de l’Ajuntament d’Amposta un tema que va deixar a més d’un amb cara d’incrèdul. Em refereixo al tema del ‘deute d’EUSES’ que, per aquells que no siguin d’Amposta, es tracta d’una escola universitària de la salut i l’esport que es va establir a la nostra ciutat l’any 2011.

Durant el ple es va portar a aprovació una addenda (*) al conveni subscrit entre l’ajuntament i EUSES l’any 2011 en el que, entre altres coses, l’escola universitària havia de fer-se càrrec de les despeses de la llum i del manteniment de les instal·lacions que ocupa i ocuparà gratuïtament durant un període de cinquanta anys. Ho heu llegit bé, gratuïtament durant un període de cinquanta anys!

Quan va intervenir el portaveu de Junts per Amposta Manel Ferré i alcalde de la ciutat entre 2007 i 2015 va demanar a Adam Tomàs, l’actual alcalde, que li aclarís si només se n'havia de fer càrrec de la despesa de la llum o també del manteniment. La resposta de l’alcalde va ser taxativa: ¿Vostè m’ho pregunta? Sí va ser vostè qui va signar el conveni! 

La patinada de qui va ser el cap de llista de Junts per Amposta a les darreres municipals va inundar les xarxes socials al cap de poc d’haver passat. El mateix Adam Tomàs ho va compartir al seu compte de Facebook així com també altres regidors i militants del seu partit.

Cal dir, però, que EUSES mai ha pagat i que el deute acumulat durant tot el temps que ha ocupat l’edifici que ubica entre altres dependències l’auditori municipal, és de quasi 300.000 €.  

L’any 2016, la Federació de Veïns d’Amposta, ‘comandada’ per Llorenç Navarro i Àngel Porres, ja van denunciar l’incompliment del conveni per part d’EUSES i en demanaren la revisió. Davant d’aquestes crítiques, EUSES va amenaçar en abandonar la capital del Montsià i incorporar els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que s’imparteixen a la seu de Tortosa.

Fins aquí un resum de la situació. Ara la història poc contada de com va arribar EUSES a Amposta.

L’antecedent universitari a Tortosa va ser l’escola infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (d’ara endavant URV) ubicada a l’Hospital Verge de la Cinta. L’any 2005, el claustre de la URV va aprovar la creació del Campus de les Terres de l’Ebre amb seu a Tortosa per al curs 2005-2006.

A ningú sé li escapa la rivalitat entre Tortosa i Amposta i, encara més durant l’època de la que estem parlant en què, des de Tortosa, es liderava el moviment antitransvasament de l’Ebre, mentre que l’Ajuntament d’Amposta feia seguidisme de la política marcada per la Generalitat de Catalunya governada par CiU favorable a la venda de l’aigua a canvi de concessions per al territori. Era el temps del lema ‘Amposta capital’ de Joan Maria Roig. 

Per tant, Amposta no podia quedar-se enrere i havia de ser seu universitària tant sí com no. Primer es va parlar de l’establiment d’una facultat d’INEF depenent de la Universitat de Lleida. Però vet-ho aquí que Cambrils també aspirava a tenir-la i, dos facultats de la mateixa matèria a la província de Tarragona eren multitud...

L’any 2003, coincidint amb el quart mandat de Joan Maria Roig al capdavant de l’Ajuntament d’Amposta, la Generalitat de Catalunya canvia de color per primera vegada des del seu restabliment després de la dictadura franquista i n’és elegit president el socialista Pasqual Maragall, mentre que Josep Lluís Cardo-Rovira, d’ERC, esdevé conseller en cap. Posteriorment, ja amb José Montilla com a president, ostentaria els càrrecs de conseller de la vicepresidència i més tard vicepresident. 

Aquest fet va significar un sotrac per a les aspiracions d’Amposta de tenir una facultat vinculada a l’esport, ja que Carod-Rovira era (és) fill de Cambrils i, suposadament, treballava perquè la facultat d’INEF s’establís a la població del Baix Camp. Amposta jugava en camp contrari.  

A l’Ajuntament d’Amposta no li quedava més remei que negociar amb EUSES i acceptar totes les condicions que li va imposar. Així, el nou edifici de l’auditori, que en un principi havia d’ubicar la seu de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) va acabar sent la seu en exclusiva d’EUSES, ja que ESARDI es va negar a compartir instal·lacions. Era això o no res! Era tenir seu universitària a qualsevol preu o no tenir-ne.

Per a l’equip de govern de CiU de l’època que el ‘capritx’ de tenir seu universitària per a poder equiparar-se amb Tortosa ho acabés pagant la ciutadania, era un mal menor.

Amb el pas dels anys, el campus de Tortosa de la URV, ha anat incrementat els seus estudis i ja en té uns quants, infermeria, ciències empresarials, turisme, magisteri en educació infantil, etc., a part de Fisioteràpia que és el que s’imparteix a EUSES que està vinculada a la URV; mentre que Amposta, tot i que sembla que a partir del curs 2026-2027 també es podrà estudiar el grau d’odontologia (sempre a EUSES), de moment, només té el de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport esmentat amb anterioritat i gràcies. 


(*) Una addenda és un annex a un escrit, en aquest cas al conveni.

divendres, 23 d’agost del 2024

SEMBLANT, PERÒ DIFERENT

Fins a l'1 de setembre encara podeu veure al Museu de les Terres de l'Ebre l'exposició sobre els primers 80 anys de la Clínica Arrossera d'Amposta reconvertida en Hospital Comarcal d'Amposta. El canvi entre la vella entitat i l'actual s'estava 'coent' durant la campanya electoral de de les municipals de 1995. En aquelles eleccions vaig anar de número 2 a la llista d'IC-V pel darrere d'Anselmo Cano (e.p.d.) i el cap de llista va suggerir-me que havia d'anar al debat sobre sanitat a l'antiga Visió 3, la televisió local d'Amposta quan encara retransmetia en analògic. Entre els debatents Manel Ferré, segon de la candidatura de CiU i, com a metge que és, expert en temes de sanitat. Els altres no teníem el mateix nivell que ell en aquell camp, sobre tot jo. El format del debat era que a cada intervenció dels representants dels altres partits polítics (PSC, PP, Independents i IC-V), hi havia la rèplica de Manel Ferré. Per tant, tot el protagonisme se l'emportava ell. Jo només vaig poder intervindre una vegada. Recordo que la meva intervenció va anar encaminada en demostrar la inconveniència de la ubicació de l'hospital, ja que l'ampliació de la Clínica Arrossera per a reconvertir-la en l'Hospital Comarcal, ja que tallava dos carrers, el del Jardí i el de Jacint Verdaguer. A part d'això era una zona amb poc aparcament per als usuaris. Aquest últim punt és important perquè anys més tard CiU va voler planificar un pàrquing soterrat baix del parc municipal, la qual cosa hauria significat una remodelació integral amb la consegüent arrancada de tota la vegetació existent. ¿On s'hauria pogut fer el nou Hospital Comarcal? La meva candidatura ho teníem clar: al polígon de Tosses, un polígon industrial a tocar d'Amposta, amb excel·lents vistes al Delta i on s'haurien pogut fer els aparcaments necessaris, ja que hi havia (i encara hi ha) molt de sòl lliure. Evidentment, no se'ns va fer el més petit cas. Però l'Hospital Comarcal d'Amposta no ha estat l'únic equipament de la nostra ciutat que va portar certa controvèrsia quan s'havia de fer. Anys més tard a Amposta es van planificar dos grans equipaments: el centre de salut mental i la nova residència d'avis que havia de substituir la vella que s'ubicava com l’Hospital Comarcal al costat del parc. El centre de salut mental en col·laboració amb la Fundació Pere Mata de Reus s'ubicaria als terrenys on fins pocs anys abans havia estat el col·legi dels 'Hermanos', entre els carrers d'Amèrica, de Saragossa, de les Escoles i del Gran Capità. En canvi, la nova residència d'avis anava a la zona del Lligallo, als afores d'Amposta. El clam popular que es fes a l'inrevés no va ser escoltat per l'equip de govern de CiU. Un altre gran equipament que es va fer durant aquells anys a Amposta va ser l'auditori, al final del carrer de Sebastià Juan i Arbó, entre la zona esportiva i firal. La qüestió és que l'auditori era un equipament necessari per a complementar el pavelló de fires, ja que allí es podrien portar a terme actes com la inauguració, conferències, col·loquis i d'altres esdeveniments que es fan durant Fira Amposta i que fins llavors s'havien de fer a una carpa. Als pisos superiors de l'auditori hi havia d'anar l'Escola d'Art i Disseny (ESARDI). Perquè us féssiu una idea de com és l'auditori només us diré que va guanyar un premi d'arquitectura pel seu disseny i innovació. Però vet-tu aquí que al final ESARDI es va quedar allà on havia estat sempre, ocupant un dels vells edificis de la zona del castell i el nou auditori seria cediria a EUSES, una escola universitària de l'esport i la salut. Però el que més us pot sorprendre és que la cessió d'aquesta infraestructura pagada amb diner públic a una empresa privada i que, per tant, el seu objectiu a part d'ensenyar és fer-hi negoci, es va fer de forma gratuïta (és a dir EUSES no paga res a l'Ajuntament d'Amposta) i per un període de 50 anys. Amposta és una ciutat molt generosa! Aquesta cessió que també va fer-se durant els anys de govern de CiU va ser perquè l'equip de govern d'Amposta volia que la nostra ciutat fos seu universitària, igual com ho era Tortosa (primer amb l'escola d'infermeria del Verge de la Cinta) i després pel 'desembarcament' de la Universitat Rovira i Virgili amb diferents facultats. No podíem ser menys... Durant els anys del 'tripartit' s'estava negociant l'arribada d'una facultat vinculada a l'esport de la Universitat de Lleida per a tancar el cercle del Centre de Tecnificació Esportiva que tenim a Amposta. El problema, però, és que hi havia una altra candidatura, la de Cambrils que comptava amb el suport de Josep Lluís Carod-Rovira, un cambrilenc amb molt de pes dintre del govern català de l'època. En adonar-se'n l'equip de govern municipal que l'arribada d'una facultat pública era pràcticament impossible, van decidir donar totes les facilitats a EUSES perquè vingués a Amposta, encara que fos 'hipotecant' durant 50 anys i de forma gratuïta l'auditori municipal.