Tot i que he viatjat sovint per plaer visitant diversos indrets de Catalunya,
Espanya i fins i tot de l’estranger, només fa uns dies vaig viure una manera
diferent de fer-ho. Mentre la meva dona, una amiga, la nostra gosseta Greta i
el gos de l'amiga Byl feien les últimes etapes del Camí de Santa Jaume per
terres de Galícia, des de Sarria a
Santiago de Compostel·la, jo els hi donava assistència i a la vegada feia
turisme per allà on passàvem.
Una de les
poblacions per on transcórrer el camí de Sant Jaume és Palas de Rei, el poble natal de José
Blanco, més conegut com a 'Pepiño' Blanco que va ser ministre amb
Zapatero i vicesecretari general del PSOE, tal com em recordava l'amic Manolo
Fernández.
Aquell
dia al matí, mentre les caminadores havien sortit de Palas de Rei i es dirigien a Melide, vaig agafar una carretera en sentit
contrari a Melide per a veure si
trobava alguna cosa interessant pel camí. Només havia recorregut uns pocs
quilòmetres quan vaig veure una indicació: 'Igrexa romànica
de Vilar de Donas'. No ho vaig
dubtar. Després de girar a la dreta, vaig seguir les indicacions que em
portaven per un camí asfaltat fins que vaig veure l'església. Vaig aparcar el
cotxe i vaig començar a fer fotos amb el mòbil. En veure que la porta de reixa
de ferro que donava accés al recinte estava oberta hi vaig entrar per poder fer
les fotos de més a prop.
De sobte vaig
veure com un senyor gran se m'apropava i abans que em
digués res el vaig saludar:
- ¡Buenos días...!
- Buenos días y mucho frío -em
va contestar-.
- Tampoco tanto -havíem d’estar a uns 14º- Un poco fesquito sí...
- ¿De dónde viene usted?
-em va preguntar-.
-Del Delta del Ebro -li
vaig contestar-.
En aquell moment va arrancar a cantar:
- ‘El Ebro Guarda
silencio al pasar por el Pilar, la Virgen está dormida, la Virgen está dormida y no la quiere despertar...’
Després de les primeres notes em vaig unir a aquell senyor entonant aquella cançó
que va popularitzar Manolo Escobar. Així que es pot dir que vam
improvisar un duet.
Llavors em va dir que m'ensenyaria l'interior de l'església, la qual cosa em va
sorprendre gratament, ja que mai hauria pensat tenir tanta sort. Em va dir
que ell entraria per una porta lateral i que m'obriria la porta principal que
estava tancada per dintre. Inesperadament, un cotxe
aparca darrere del meu i hi baixa un senyor molt elegant amb barret i
bufanda i s'apropa a nosaltres. Després de saludar-nos el senyor major ens
reitera que ens obriria la porta, la qual cosa també sorprengué el nouvingut.
Una vegada dintre comença a explicar-nos amb molt de detall una escena que
podia veure's en una làpida i tot seguit ens va preguntar:
- ¿Sabéis cuántos años tengo?
I jo li vaig respondre:
- Más de 90...
-¡96!
El ‘senyor elegant’ va exclamar:
- ¡No puede ser...!
Va ser
llavors quan vaig pensar que havia d'immortalitzar el moment i li vaig demanar
si li podia fer una foto i molt amablement em va dir que sí. Tot
seguit em va vindre al cap explicar el que vivia, per això, li vaig demanar que
em digués el seu nom.
- Jesús García. A Jesús lo crucificaron; espero
que a mi no... -em va respondre-.
Posteriorment, va
anar explicant-nos el que representava tots i cadascun dels elements que
conformaven l'església, sobretot els frescs que decoraven la cúpula i l’absis mentre
anava responent a les preguntes que li feia el ‘senyor elegant’ que em va dir
que era mexicà, però que feia molts anys que vivia a Itàlia.
Una mica més tard va entrar un matrimoni navarrès i ens van dir que l'any
passat ja havien intentat visitar-la, però estava tancada i no ho van
poder fer.
Abans d'acabar aquella inoblidable visita guiada encara van entrar tres dones
que pel seu aspecte i la seva vestimenta tot feia pensar que eren estrangeres
que estaven fent el Camí de Sant Jaume i que s'havien desviat uns pocs
quilòmetres per a veure aquella joia del romànic gallec.
Per a mi va
ser tot un plaer poder viure aquella experiència per a poder explicar-la posteriorment
als meus seguidors.
MÉS INFORMACIÓ:
https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_Vilar_de_Donas
