Només fa uns dies article publicat al digital elplural.com em va cridar poderosament l’atenció. El seu titular deia així: ‘La sardana, la danza nacional de Cataluña, la creó un andaluz de Jaén y en su origen hay un componente de clase’.
Anem a pams. ¿Qui va ser el creador de la sardana, la dansa nacional de Catalunya? Sembla que tothom està d’acord que l’origen de la ‘sardana moderna’ (que és a la que es refereix l’article d’ elplural.com va ser Pep Ventura.
En un principi el nom de Pep Ventura Casas sembla català, no andalús com afirma el digital. Si anem a veure qualsevol biografia de Pep Ventura descobrirem que, efectivament va néixer a Alcalá la Real, província de Jaén, tot i que els seus pares eren catalans, concretament empordanesos. El seu pare, militar de baixa graduació estava destinat a aquella zona d’Espanya i d’aquí que Pep Ventura sigui andalús de naixement. ¿N’hi ha prou amb haver nascut a Andalusia per afirmar categòricament que és andalús? Tinc els meus dubtes. Sovint la història s’escriu depenent dels sentiments de qui ho fa. No és l’únic cas que em ve al cap on s’ha volgut fer un gir als fets amb l’única finalitat, penso, d’usurpar el personatge per aconseguir un determinat propòsit.
Un altre exemple és el d’Agustina d’Aragó que, tot i el seu nom, és catalana i, en aquest cas, a diferència de l’anterior no només per naixement.
Agustina Raimunda Maria Saragossa (o Zaragoza, segons les fonts) i Domènech va néixer a Barcelona o a Reus (els historiadors no s’hi posen d’acord), tot i que els seus pares eren naturals de Fulleda (comarca de les Garrigues). Es va casar amb el caporal d’artilleria, el també català, Joan Roca Vilaseca que va ser destinat a Saragossa, d’aquí que Agustina l’acompanyés fins a la capital aragonesa. Per la seva heroïcitat a l’hora de disparar un canó contra l’exèrcit francès de Napoleó Bonaparte es va convertir en una heroïna nacional.
Us haureu fixat que he titulat aquest escrit ‘Per acció i per omissió’. Els dos personatges que he citat anteriorment serien ‘per acció’, ja que tot i la seva relació directa amb Catalunya els presenten a un com andalús i a l’altra com aragonesa. Anem pels tercers que, en aquest cas són pràcticament desconeguts malgrat ser els personatges principals d’un fet determinant per a la història esportiva.
Si us pregunto qui fa fundar el Real Madrid CF, ¿què respondríeu? Si aquesta pregunta me l’haguessin fet a mi allà pels anys 60, segurament hauria contestat que Santiago Bernabéu, ja que dona nom al seu estadi i al torneig de futbol que organitzava el club blanc fins fa uns quants anys.
Però Santiago Bernabéu va ‘aterrar’ al club blanc la temporada 1914-1915 com a jugador juvenil, quan el club feia uns 12 anys que estava fundat. Després d’ocupar alguns càrrecs dintre del club, finalment l’any 1943 va ser nomenat president del Real Madrid CF.
Llavors, ¿qui el va fundar? Potser alguns us sorprendreu, però ho van fer els germans Juan i Carlos Padrós, empresaris catalans de la branca tèxtil establerts a Madrid conjuntament amb Julián Palacios i alguns altres, com per exemple Antonio Bernabéu, germà de Santiago. Juan Padrós va ser-ne el primer president i el seu germà Carlos el tercer. ¿La fundació del Real Madrid CF és o no un fet determinant per a la història esportiva com he dit anteriorment? En canvi, ¿quants aficionats ‘merengues’ coneixen aquest fet?
¿Heu vist mai un reconeixement als germans Padrós per part del Real Madrid CF? Jo no... ¿Per quin motiu s’amaga? ¿Potser per ser catalans? No sigueu malpensats...
Per acabar permeteu-me que us faci una recomanació. La Cadena SER té un apartat que es diu ‘Ser pòdcast’. Entre totes les narracions que podreu escoltar us en recomano una, la de Nieves Concostrina i que s’anomena ‘Acontece que no es poco’, un altre punt de vista d’alguns fets històrics que no han passat precisament com ens ha explicat la ‘història oficial’.
