LES MUNICIPALS A AMPOSTA. LES NOVETATS DE LA CANDIDATURA DE CIU

Encara que va córrer el rumor de que si l’exalcalde i senador espanyol acabaria formant part de la candidatura que encapçalarà l’actual alcalde Manel Ferré, finalment no serà així.
L’altra “sorpresa” anunciada és la de Paco Paz, president del Club Naútic Amposta i persona, fins ara, no vinculada a CiU. Si a sobre sé li afegeix que criticava amb freqüència la política que es feia des de l’ajuntament ampostí, cal suposar que alguna cosa li hauran promès per a que accepti anar de 3. Normalment no es fa res gratuïtament.  
Ja no en noms, però si en llocs, una de els novetats és que els candidats de Unió Democràtica, tradicionalment havien ocupat els llocs 5 i 10 de la llista. Cal recorda que el pacte que hi ha entre CDC i UDC, estableix que de cada 5 components, al menys un ha de ser del partit de Duran Lleida. Aquest any el d’Unió ocuparan els llocs 4 i 7 i seran (era més que previsible), després de la “marxa” de Sisco Fosch (3 legislatures) Rosita Pertegaz i Toni Obalat, els dos treballadors de l’assessoria de Ramon Maria Calduch. Queda demostrada (per aquells que ho desconeixien) la relació que hi ha entre Unió i l’assessoria esmentada.
Una altra novetat és la presència d’Eros Esquerre, un jove ampostí expert en temes de joventut i esports i que “substituirà” a Josep Vallés (Pepo) La sortida de la llista de Vallés ja vaig pronosticar-la fa mesos. Amb tota probabilitat, al lloc 10 anirà el professor del col·legi Soriano Montagut José Antonio Nos.
Així, fins al lloc 11 que els donaria la majoria absoluta, la llista quedaria poc més o menys així.

1.- Manel Ferré
2.- Isabel Ferré
3.- Paco Paz
4.- Rosita Pertegaz
5.- Josep Garriga
6.- Eros Esquerré
7.- Toni Obalat
8.- Mari Mar Panisello
9.- Laia Subirats
10.- José Antonio Nos i
11.- Josep Manel Ferré

S’observa, entre d’altres coses, “l’ascens” de Garriga que passa del lloc 9 al 5. En canvi (i com si d’una competició es tractés), Laia Subirats perdria força dintre de la llista passant de la 6 (sinó recordo malament) a la 9. Com també la perdria Josep Manel Ferré que nomes sortiria si CiU treu majoria i per tant, té totes les possibilitats de tornar a governar.  
Com era previsible “cau” de la llista Pere Vidal, per voluntat pròpia i com ja he dit, Sisco Fosch, fins ara l’únic representant d’Unió a l’Ajuntament.

Fa un any aproximadament vaig fer el meu pronòstic. No podia encertar les novetats, però alguna cosa de les que vaig pronosticar s’ha acabat complint.     

LES ELECCIONS A AMPOSTA. PRESENTACIÓ AL PÚBLIC DE LA CANDIDATURA DEL PSC

A la plaça Adolf Ventas de la capital del Montsià, avui a la tarda, els socialistes ampostins han fet una festa per a presentar en públic la seva candidatura amb l’actuació del grup de rumba catalana “Mico i Pico”. També s’han ofert botifarres per a tots els assistents acompanyades de cervesa i refrescs.

Unes 700 persones han donat suport al llarg de la tarda a la candidatura socialista d’Amposta encapçalada per Antoni Espanya.

A l'acte han assistit els alcaldes de Sant Jaume d'Enveja Joan Castor Gonell i el de Godall Francesc Miró, així com també el secretari de Política Municipal de la Federació de l'Ebre del PSC Manel de la Vega. 

Vull mencionar també la presència d'Antonio Recio integrant de la candidatura d'ICV-EUA d'Amposta i l'històric militant del PSUC Secundino Ferré. .  

LES MUNICIPALS AL MONTSIÀ. ELS CAPS DE LLISTA DE CIU

Aquesta setmana es van presentar a Amposta els caps de llista de CiU a la comarca del Montsià. Com és normal hi tindran llistes a tots els pobles.

Després de veure els candidats cal dir, en primer lloc, que cap sorpresa pel que fa a Amposta, Santa Bàrbara i Masdenverge, els tres únics municipis on tenien l’alcaldia. A Amposta, tal i com ja s’havia anunciat, repetirà com a cap de llista Manel Ferré, Jordi Boronat ho farà per Santa Bàrbara i Alvaro Arasa, per Masdenverge.

Pel que fa a la resta, moltes novetats.

A Alcanar s’hi presentarà el masdenvergenc Ivan Romeu, pel que m’han dit un home molt de missa, a més de futbolista.

A Freginals Josep Roncero. És el primer cop que s’hi presenta. Pareix que al poble més petit dels Freginals hi ha una pugna oberta entre l’actual alcalde Josep Lluís Fernández i els altres dos partits que formen par del consistori Progrés Municipal, la marca blanca del PSC i CiU.

A la Galera repeteix Ramón Muñoz, més conegut com Ramoncín. Abans d’encapçalar la llista de CiU ho havia fet per una candidatura independent.

A Godall Estefania Lleixà. Crec que també és la primera vegada que es presenta de cap de llista.

A Mas de Barberans, després de un temps d’incertesa, s’hi acabarà presentant Sònia López, amb l’objectiu d’arrabassar-li l’alcaldia a Josep Maria Lleixà. Al Mas sempre hi ha hagut alcaldes socialistes.

Per Sant Carles de la Ràpita Joan Martín. La marxa de l’històric Miquel Alonso fa que les eleccions d’aquest any estiguin força obertes. Tots els ànims del món per a Josep Pitarch, el candidat del PSC.

Per Sant Jaume Josep Maria Fumadó. Difícilment desbancaran a l’actual alcalde del PSC Joan Castor Gonell. Sant Jaume va ser un dels pocs pobles on no hi va vèncer CiU en les passades autonòmiques del mes de novembre.

A la Sènia també és novetat Eduard Robert, fill del militant socialista de Tortosa Pere Robert. La Sénia és un feu tradicional de les esquerres i on CiU, crec recordar, només va tenir l’alcaldia 4 anys de la ma de Julio Allepuz. Amb diferents novetats, inclosa la del cap de llista socialista en la persona de Manel Tomàs, potser també sigui un dels pobles on més obert està el resultat.

Finalment a Ulldecona, crec que també és novetat, s’hi presenta un altra dona, Núria Balagué.

Segons les informacions que disposo, i com ja he dit abans, al Mas de Barberans fins no fa gaires dies, no sé sabia qui seria definitivament el cap de llista (en aquest cas la cap de llista) Segons sembla, des d’Amposta li tenien que donar el “vist i plau”.

Certament des de la capital de Montsià hi ha molt que dir a l’hora de formar les candidatures. CDC no només “controla” la vida ampostina, sinó que també és la que “remena les cireres” a molts dels pobles de la comarca. A la Galera, per exemple, m’ho va dir el propi Ramoncín, va ser l’exalcalde Roig en persona qui li va anar a parlar per a que abandonés els projectes independents i es presentés per CiU.      

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. LA LLISTA D’ICV-EUA

La fotografia de la llista d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUA) va ser la primera d’aparèixer per Internet.
A priori cal dir que hi ha moltes cares noves. La majoria. Dels veterans continua l’Àngel Porres, que va ser qui va encapçalar la candidatura de fa 4 anys i, previsiblement, serà el número 2. També continua una història, Lupe Torta a qui (no sé si ho puc dir) Toni Espanya li va oferir integrar-se a la candidatura del PSC. De fet, Toni va estar intentant formar una candidatura unitària fins a darrera hora i, em consta, que va parlar amb Salvador Queral (el cap de llista) i Antonio Recio diverses vegades.
Des del PSC es pensa que el millor que podria passar tant per a ICV-EUA com per al propi PSC, és que la formació ecosocialista tragués, al menys, 1 regidor. La qual cosa, tal i com s’ha demostrat en les darreres dècades, a Amposta és molt difícil.
Jo mateix vaig formar part d’una candidatura de ICV, la de 1995. Anava de número dos pel darrera d’Anselmo Cano. A la candidatura també hi eren, entre d’altres la pròpia Lupe Torta i Francesca Valldepérez, que va ser regidora només quan va integrar una candidatura del PSC (legislatura 1999-2003)
L’any 2003, Iniciativa va voler formar la seva pròpia candidatura. Aquella vegada CiU va perdre més de 700 vots i va estar a punt de perdre 2 regidors. Però només a punt. Els 9 que va obtenir li van seguir donant la majoria absoluta.
Però tornem a l’any 1995. El que molt poca gent sap és que la candidatura d’ICV es va gestar entre l’agrupació local de CDC d’Amposta i un dels màxims representants dels comunistes en aquella època. Posaré nom i cognom per a que tothom sàpiga de qui estic parlant. De Daniel Rius per part de Convergència d’Amposta i Batista Beltran d’Alcanar. La metamorfosi política de Beltran és de sobra coneguda: va començar al PSUC i ha acabat a Convergència. No sé si Anselmo Cano ho sabia. A mi no m’ho va dir mai. Evidentment si hagués conegut l’estratègia, no hauria format part de la candidatura. L’estratègia era clara: restar vots als socialistes que, aquella vegada, estaven encapçalats pel difunt Pere Margalef.
Tornant a la llista d’ara, hi vaig poder veure a Joan Enric Vidal i a la seva dona Glòria Cid (veïns de Santa Bàrbara) Es dóna la circumstància que Joan E. Vidal és el metge d’Aldover i, segons em va explicar, va ser un dels màxims valedors de l’actual alcalde, el meu homònim, Joan Ferré. També s’hi veu a la foto Joan Josep Gras de la Ràpita, la germana del qual és companya meva de treball.
Per tant s’arriba a la conclusió que, com a passat la majoria de vegades, han tingut veritables dificultats per a poder “tancar” la llista. L’any 95 també va d’haver-se completar amb militants de la Sénia.

Que tinguin alguna cosa més que sort, ja que tot farà falta. Només amb sort no es guanya. Per a guanyar calen vots i a Amposta, com sé sap, la major part van a parar al sac de CiU. 

(A la foto el candidat per ICV-EUA Salvador Queral)

LES ELECCIONS MUNICIPALS. ESTRATÈGIES

Què fa l’equip de govern d’Amposta quan vol quedar bé amb un col·lectiu a qui no ha afavorit o fins i tot, ha perjudicat?

Durant aquesta legislatura, per molt que s'intenti minimitzar, hi han hagut diversos casos conflictius. Només us en explicaré dos i, possiblement, són els menys significatius: les molèsties ocasionades per les obres que s’han fet a diversos carrers del centre de la ciutat, tant als veïns com a les botigues i la polèmica que hi va haver davant la concessió de les obres d’urbanització dels Eucaliptus a una unió temporal d’empreses (UTE), de la qual, l’empresa “gran”, era de fora d’Amposta. Algunes empreses constructores van presentar al·legacions a la concessió que van ser desestimades pel ple de l’Ajuntament on, l’equip de govern va imposar el seu criteri en contra dels dos grups de l’oposició. O sigui, com passa amb tots els punts polèmics, CiU imposa la seva majoria absoluta o com es diu en política, “el corró”.  
Per tot això, l’alcalde, tenia que fer un gest d’apropament cap a aquests dos col·lectius. A les empreses constructores se’ls hi va agrair públicament la bona tasca realitzada per acabar a temps el parc dels Xiribecs. L’alcalde, en el seu discurs electoralista, els va mencionar un per un pel que, sé suposa, era la seva obligació. En canvia es va “oblidar” d’agrair la tasca desinteressada d’alguns del participants a l’acte, segurament perquè sap que no el votaran. Em refereixo als músics del conservatori de la Diputació de Tarragona de Tortosa i als pares que, desinteressadament, els van portar a assajar durant una setmana.    
Però la “reconciliació” amb els botiguers va ser encara més al·lucinant. Abans de veure’s afectats per els obres dels carrers de la zona centre, una de les més comercials d’Amposta, els comerciants ja estaven “mosques” per la construcció de la nova zona comercial al costat del cementiri on, de moment, s’ha inaugurat una zona de galeries comercials amb 30 establiments i l’hipermercat Carrefour, la joia del projecte. La “solució” de l’alcalde va ser concedir-los el premi Amposta 2010 a la Federació de Comerç, un reconeixement que, suposadament, premia una labor destacada de l’any anterior.

Per acabar-ho d’arrodonir, a la capçalera de portada de la revista Amposta, hi apareix la presidenta de FECOAM, l’Elena Jiménez, com la cara més visible dels comerciants i comerciantes d’Amposta.

I no és que els comerciants ampostins no se’ls hi hagi de reconèixer la labor que fan (es clar que sí!) però la manera com s’ha decidit fer-ho i sobre tot el moment, fan pensar que el que s’intenta des de CiU és recuperar uns vots que, molt possiblement, els puguin donar per perduts.

Però a part del reconeixement, que hi guanyen els comerciats? Clients? Evidentment que no!

Si es volen deixar enganyar és el seu problema. Però segons sigui el resultat del dia 22, el problema es farà extensiu a d’altres milers de ciutadans.  

ELECCIONS MUNICIPALS. LA FOTO OFICIAL DEL PSC D'AMPOSTA

Ara sí!!

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PRESENTACIÓ A LA PREMSA DE LA LLISTA DEL PSC

La meva voluntat hauria estat poder mostrar-vos la foto oficial del grup que diumenge pel matí  se'ns va fer davant de la seu de l'Ajuntament, tal i com ja us havia informat. A manca d'això us ensenyaré una sèrie d'imatges de la presentació davant la premsa, així com la llista de tots els que integren (avui sí) la candidatura del PSC per a les properes municipals del 22 de maig a Amposta. 

Com tots sabeu està encapçalada per Antoni Espanya i la número dos, tal i com ja va passar ara fa quatre anys, per la diputada al Congrés Lluïsa Lizárraga. 

Definitivament queda així: 

1.- Antoni Espanya

2.- Lluïsa Lizárraga

3.- Joan Castellano

4.- Jenny Facerias

5.- Judit Ventura

6.- Javier Gil

7.- Maria Joan Martí

8.- Júlia Idiarte

9.- Dionisio Cano

10.- Matias Muñoz

11.- Nicole Condruz

12.- Inma Elies

13.- Joan Ferré

14.- Mirian Galindo

15.- Margarita Sales

16.- Martí Gavaldà

17.- Paco Guerrero

18.- Amadea Ferreres

19.- Pepa Cano

20.- Copèrnic Betoret

21.- Josep Maria Monfort

Suplents

Manolita Zaragoza

Josep Maria Simó

Dolors Espelta

LES ELECCIONS MUNICIPALS A TORTOSA. SOBRE LA LLISTA DEL PSC

Poc o res us puc avançar sobre la composició de la llista del PSC a la capital del Baix Ebre. L’hermetisme per part dels seus militants és total. Fins i tot d’aquelles i aquells que són susceptibles d’anar-hi en un lloc destacat.
Fa unes setmanes vaig trobar-me a un consultori mèdic a una regidora i li vaig preguntar directament si “repetia”. Hem va respondre que no em podia dir res. Davant la meva insistència on li vaig remarcar que “només li preguntava per ella”, em va donar  entendre que sí, però la resposta no va ser clara i menys contundent.
La passada setmana, també parlant amb un regidor, en va dir pràcticament el mateix. Ni ell mateix sabia en quin lloc acabaria anant a la candidatura. Això si, em va dir que el “número 2 era una novetat i que es tractava d’una persona independent”.
Sense dir-me pràcticament res, em va dir molt, ja que l número dos d’una candidatura important com és la de Tortosa, no és un lloc qualsevol, per tant, ha de tractar-se d’un “fitxatge estrella”.
Algú em va dir que Joan Sabaté hauria d’anar preparant el seu relleu. En altres circumstàncies anar de número dos significaria d’alguna manera, ser-ne l’alternativa. Però és evident que per a poder-ho ser una persona independent, abans, calen passar molts tràmits, entre d’altres, contar amb el vist i plau de l’agrupació local.
El regidor en qüestió va parlar-me de com veia les eleccions a Tortosa. Em va dir que potser Ferran Bel no ho veia tan clar com pareix que tothom diu. Aquesta conclusió la treia perquè “s’ha reforçat la presència dels barris a la llista de CiU”. Pel que em va dir hi ha dos candidats de Bitem, Campredó i Vinallop i 3 en el cas de Jesús.
Per la seva part, el PSC està constituint una agrupació local a Campredó. El fet és força important ja que tenir militants que puguin treballar “in situ”, quasi sempre és garantia d’obtenir uns millors resultats. Des de Tortosa volen que quedi clar que no és una escissió ni molt menys de l’agrupació local, simplement una “descentralització” igual com ho ha estat recentment el mateix poble al convertir-se en una EMD.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. FOTO DE “FAMÍLIA” DEL PSC

Aquest matí, a les escales de la Casa Consistorial d’Amposta, els integrants de la llista del PSC han acudit per a fer-se la foto oficial així con d’altres d’individuals.

Com que Toni em segueix vetant a que faci pública la candidatura i la foto oficial, evidentment no la tinc, ja que jo també hi era, us en faig un avançament.

L’anècdota, si ho voleu dir així, la protagonitzat Lluïsa Lizárraga. La diputada ha estat l’última en arribar. 

LES ELECCIONS MUNICIPALS. L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Espero que a més d’un li estranyi el títol d’avui. Què pinta l’Agència Estatal d’Administració Tributària (l’AEAT) en unes eleccions municipals? Molt fàcil. L’Administració de Tortosa és un viver de polítics municipals força important.

En aquest moments tenim a Josep Maria Lleixà, actual alcalde de Mas de Barberans, candidat a la reelecció i que ja havia estat regidor de cultura a les legislatures de 1995-1999 i 1999-2003.

També Genoveva Margalef, actualment encara en espera de destinació, va ser regidora del Perelló entre 2003 i 2007. L’any 2007, gràcies a un pacte amb ERC va ser dos anys alcaldessa i el altes dos ha format part de l’equip de govern com a regidora un altre cop. També va ser l’anterior directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE)

Enric Povill també fa unes legislatures va encapçalar la llista de CiU a Paüls, d’on va ser-ne regidor. Actualment també n’és regidor i tot i que no li he preguntat, suposo que repetirà.

Consol Cordero, qui va ser la número dos de la candidatura del PSC a l’Ajuntament de Tortosa només pel darrere de Joan Sabaté i que ha estat 8 anys de regidora (la primera legislatura com a regidora de governació), també va passar per l’AEAT abans d’incorporar-se a Ensenyament.

Jo mateix he estat 8 anys de regidor a l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta amb el PSC.

Finalment, i com a novetats, qui és l’administrador (o sigui el cap de l’administració) serà també el cap de llista del PP, tal i com ja vaig anunciar en aquest mateix blog.

L’última “incorporació” a la vida política municipal serà Joaquín del Pino que anirà en un lloc de sortida a la llista de CiU a l’Ajuntament de Tortosa, llista encapçalada per l’actual alcalde Ferran Bel. Del Pino, que torna a ser delegat territorial de la Federació Catalana de Futbol, ja que anava en la llista guanyadora després de celebrar-se les eleccions diumenge passat. Segons ha dit té previst renunciar al càrrec de delegat si surt regidor i CiU acaba governant la capital del Baix Ebre.  

D'altres companyes i companys com Rosa Sancho i Josep Maria Aiximeno i Guillermo Villamora també han han format part de candidatures municipal, però no han sortit càrrecs electes. 

Com es pot veure, de tot i variat.   

(La foto correspon a la vaga de funcionaris del 8 de juny de l'any passat)      

LES MUNICIPALS. EL JOC BRUT

Els de CiU a Amposta sé saben dominadors absoluts de la situació. Controlen tot allò que sigui controlable sempre mirant el seu propi beneficis que no és altre que seguir governant la ciutat. El preu que s’hagi de pagar per aconseguir-ho, és el de menys.

El que costa fer una llista electoral només ho saben els que ho intenten. Els responsables de cada partit han de fer una mena de trencaclosques i mirar d’encaixar cada una de les peces electorals que no són d’altres que els components de la llista. La dificultat o la facilitat a l’hora de confeccionar la llista és directament proporcional a la implantació del partit.

És fàcil fer llistes posant amics i familiars, però quan s’intenta fer una llista el més plural possible, de vegades surten imprevistos que fan que l’hagis de retocar una vegada i una altra.

El PSC d’Amposta no s’escapa d’aquesta mena de coses. El cap de llista i primer secretari del partit, abans no ha tingut la llista tancada, ha hagut de suar de valen. Durant diversos mesos ha estat parlant amb gent independent a qui creia ideològicament pròxima o al menys, amb ganes de treballar per Amposta i fer-ho d’una forma diferent a com ho han fet els diferents governs municipals que hi ha hagut en els darrers 24 anys a la nostra ciutat. No sempre se’n ha sortit.

Alguns dels qui ha parlat no volen fer pública la seva afinitat política, no sigui que a “algú” no li agradi. Vaja, que no són tot el valents que caldria ser! Però d’altres, després de dir-li que sí, que aniran a la llista (cap d’ells havia d’ocupar un lloc rellevant), s’han tornat enrere perquè “se’ls hi ha promès un lloc de treball en cas de tornar a guanyar”. Increïble que al segle XXI passin aquestes coses, però passen... Com és veu, a l’hora de la veritat no hi ha ideologia ni afinitat que pugui competir amb una promesa. Al menys que s’acabi complit...

Però no només el nostre partit ha estat “atacat” externament. Ara fa quatre anys, el PP d’Amposta va aconseguir el sí d’un conegut empresari per a encapçalar la llista amb un mínim de garanties d’èxit. A aquest empresari sé li va comunicar per mig d’un soci (ja difunt) que des de CIU o es veia “amb bons ulls” que agafés aquella responsabilitat. Finalment hi va renunciar i el cap de cartell del PP va ser el mateix que havia estat feia 4 anys i que no havia aconseguit sortir-ne regidor.

Recordo que passades les eleccions, al carrer la Ràpita de Tortosa, molt prop d’on jo treballo vaig trobar a un militant històric del PP de la capital del Baix Ebre. No diré qui era aquest militant però el seu nom tindria certa similitud amb les sigles del seu partit. Em va preguntar pels resultats d’Amposta i, evidentment, varem parlar de que, per segona legislatura seguida el PP s’havia quedat sense representació. Quan li vaig explicar el que us acabo d’explicar a vosaltres, la seva resposta va ser: “Sí, alguna cosa he sentit...”. Per tant, no són ni fantasies ni converses de bar. Són fets reals. Poc demostrables, això sí, però reals.             

QUAN VA COSTAR LA FESTA DELS XIRIBECS?

El ple de l’Ajuntament d’Amposta d’ahir va ser un ple ensopit, sense temes de gaire interès a debatre. De fet aquesta ha estat la tònica general d’una legislatura que ja s’acaba.

Potser el “millor moment” d’un ple extraordinàriament curt (una mitja hora, quan se’n han fet de més de dues hores) va ser quan el portaveu i candidat del PSC li va preguntar a l’alcalde, dintre de l’apartat de precs i preguntes, “quan havia costat la festa dels Xiribecs”.

Festa o míting per a fer-se autobombo? Jo crec que els dues coses. Per una part una gran festa on hi van intervenir tota una sèrie de gent, des de músics i actors, fins els qui van escriure la música i el guió, els qui ho van dirigir tot plegat, etc. i, per suposat, el públic que hi va assistir i que, també, formava part de l’espectacle.

L’alcalde, evidentment, no podia deixar passar l’ocasió per a fer publicitat dels seus 4 anys de mandat. Una legislatura “d’èxits” on a Amposta s’han fet moltes coses gràcies a l’anterior govern de la Generalitat i als diferents “plans Zapatero”. La qual cosa, evidentment, no les va saber reconèixer...

Però quan va costar tota aquella gran festa?

A correcuita, la regidora de Cultura i festes va convocar-nos divendres pel matí amb l’únic propòsit d’explicar-nos com seria la festa dels Xiribecs. Però quan varem sortir la sensació que ens va quedar és que, el principal objectiu havia estat “rebaixar” la xifra que s’estava donant per Internet.

Segons la responsable de Cultura i Festes, mentre per la xarxa es deia que l’esdeveniment costava uns 35.000 euros, ella “es pensava que costava uns 12.000... Potser una mica més”.

Qui li va manar que digués aquesta xifra? Evidentment el màxim responsable de l’Ajuntament, o sigui, l’alcalde.

Però resulta ser que a la Comissió Informativa d’Hisenda, lloc on entre altres coses, “passen” les factures que s’han de pagar d’un import superior als 1.500 euros, la suma dels imports de les factures relacionades amb la festa dels Xiribecs, pujaven a uns 29.000 euros, una xifra molt més propera als 35.000 que “corria” per la xarxa que als “12.000 o una mica més” que ens anunciava la regidora de Cultura. Segurament si als 29.000 euros sé li sumen les factures d’imports inferiors o, fins i tot, de coses pendents de facturar, estarem molt prop als 35.000 euros que s’havien anunciat.   

Però tornem al ple d’ahir. Quina va ser la resposta de l’alcalde? Com es sol dir en aquests casos, l’alcalde se’n va sortir per la tangent i no va respondre d’una manera clara i contundent.

La resposta de l’alcalde va ser que “Amposta es mereixia una festa com aquesta”. “Que després de l’època que estem vivint on no hi ha gaires motius per a les alegries –va continuar dient- per una vegada el poble d’Amposta va sortir al carrer i va gaudir de la festa”. La qual cosa ningú posa en dubte. També va dir que “els restaurants de la ciutat s’havien omplert com feia temps que no passava”. La qual cosa també és certa.

Però totes aquestes veritats, amagaven la gran mentida, es a dir, el cost real d’una festa feta per enaltir la seva figura i fer un míting electoralista davant d’unes 5.000 persones. Un aforament que sap que ja no tindrà més d’aquí al 22 de maig.

     

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ELS CANDIDATS PEL DAVANT I PEL DARRERA

Aquest marí, a instàncies de Roser Royo del diari el Punt s'han reunit a les escales de la casa consistorial d'Amposta els candidats dels 5 principals partits que concorreran a les properes eleccions municipals del 22 de maig a la nostra ciutat.

Encara que, oficialment, el PP i ICV-EUA, no s’han presentat (al menys a mi no em consta), amb la foto d’avui queda més que evident qui seran els que encapçalaran la llista.

En definitiva, per CiU, l’actual alcalde i candidat a la reelecció, Manel Ferré, pel PSC , Antoni Espanya, per ERC-EA, Adam Tomàs, pel PP, Guillermo Martínez i, finalment, per ICV-EUA, Salvador Queral.

Segurament d’aquí al 22 de maig encara hi ha temps per a que es perfilen altres candidatures. Imagino que PxC acabarà conformant una candidatura, encara que l’hagin d’acabar d’omplir gent de fora. Recordo que fa 4 anys també ho va fer el PACMA, el partit antitaurí. Amposta va ser l’única ciutat o poble de les comarques de l’Ebre on es va presentar i la llista estava integrada totalment per gent de fora de la nostra ciutat.  

(A la foto, i d'esquerra a dreta: Guillermo Martínez (PP), Antoni Espanya (PSC), Manel Ferré (CiU), Adam Tomàs (ERC-EA) i Salvador Queral (ICV-EUA) 

 

FEBRE INAUGURADORA

No és res nou que, de sobte, als equips de govern se’ls hi desperti la “febre inauguradora” quan s’apropen les eleccions.

El nostre govern municipal tampoc n’és aliè a aquest fenomen i aquest cap de setmana ens en dona unes bones mostres.

Mentre a l’agenda cultural del mes de març, per ahir divendres 25, estava prevista la presentació i recital poemari de Rafel Haro “Els crisantems”, a la biblioteca Sebastià Juan i Arbó, a les 8 del vespre, així com també la inauguració de l’exposició “El cos de les pàgines (memòria de bitàcola)” de l’Antonia P. Ripoll al Centre d’Arts Visuals, també a les 8, el nostre equip de govern, “contraprograma”, tal i com ho fan algunes televisions, a la mateixa hora, la inauguració d l’Hotel d’Entitat, al carrer Verge del Carme, allí on fa uns anys s’ubicava l’anomenada Central d’Aigües.

L’alcalde i els seus equips (a hores d’ara n’hi ha al menys dos: els que surt i el que entra) estaven molt interessats en escenificar un apropament a les entitats associatives del municipi amb l’entrega simbòlica de les claus dels diferents despatxos que s’hi han construït. Un apropament més fictici que real, ja que, si els governs de CiU han fet una política de cedir locals a les diferents entitats del poble, ha estat més per la pressió de l’oposició que així ho venia reclamant des de fa diverses legislatures, que no per iniciativa pròpia.

En arribar-hi, em va sorprendre la presència de dos cotxes patrulla de la policia local. Al primer agent que vaig trobar li vaig preguntar si és que s’esperava l’arribada d’alguna persona important, ja que no s’havia anunciat res. Em va dir que “no li constava”. Per tant, cal pensar que la policia local (recordo 2 COTXES i 4 POLICIES) devien d’estar per protegir a l’alcalde i al senador espanyol, ja que no crec que hi estiguessin per protegir-me a mi o a la diputada Lluïsa Lizárraga, que també hi era present a l’acte...

Per cert, quan l’equip de campanya del senyor alcalde va “contraprogramar” l’acte de la inauguració de l’Hotel d’Entitats, algú, amb una mica de seny, els hi va fer veure que a la mateixa hora hi havia programades més inauguracions. Pel que sembla, el responsable de la campanya, un vell dirigent local, va dir: “És igual, com que natros en som més, podrem estar presents en tos els actes, els altres no”. “Els altres” també ens varem repartir...

Aquest matí, al passeig fluvial s’inaugurava el “Centre de Rem Olímpic-Club Nàutic d’Amposta”. Pel que sembla encara li queda bastant per acabar, però com que el temps va en la seva contra, ja que dintre de poc ja no es podrà inaugurar “legalment” res, ara cal “fer-se la foto” a totes les obres, tant les que estan acabades com les que no. Com així va passar ahir pel matí amb l’aparcament del mercat on només van acudir membres del govern municipal sense cap comunicació a la resta dels grups.

Però aquesta nit arriba l’acte dels actes: La inauguració després de més de 10 anys (3 legislatures) del parc dels Xiribecs.

En una demostració de “a veure qui la té més grossa”, ahir l’alcalde va repetir per enèsima vegada de que es tracta del parc “més gran de les Terres de l’Ebre”.

S’hi faran diversos espectacles: teatral, piromusical, etc. De moment el que hi ha és un ball de xifres. Mentre per Internet es diu que el cost total de l’espectacle és de 35.000 euros, la regidora de Cultura en va reunir ahir per a dir-nos que “no costaria molt més de 12.000”. Però també va dir que “no n’estava del tot segura”...

L’acte és a les 8:30 del vespre i tal i com va passar ahir, també hi ha hagut una “contraprogramació”, ja que a les 8, a l’auditori de la Lira, actuen el conjunt de metalls i percussió de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dintre de la 10à edició d’Amposta de banda a banda.

Algú s’ha queixat oficialment? Molt parlar pel darrera, però a l’hora de la veritat encara hi ha por a possibles represàlies. O no?         

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. CANDIDATURA DEL PSC

Anit es va reunir l’executiva de l’agrupació local del PSC d’Amposta amb l’únic objectiu de fer pública la candidatura a les properes municipals per part del primer secretari de l’agrupació i candidat a l’alcaldia Antoni Espanya.

Encara que no es trobava tancada al 100 %, si que es pot dir que, d’haver-les, hi hauran molt poques novetats respecte als 24 noms i llocs que va anunciar ahir Antoni Espanya.

Ei!!! Si algú es pensava que avui publicaria la llista del PSC, està equivocat/da. Vaig agafar un compromís amb el candidat de no rebel·lar-la fins al menys després d’aquesta mateixa nit que s’aprovarà en assemblea general de militants i simpatitzants de l’agrupació.

Vaig donar-li un ultimàtum a l’Antoni Espanya i li vaig dir que si no la publicava al seu blog, ho faria jo al meu. Em va dir: “Espera’t”.

Que us puc avançar de la candidatura? Primer que res que jo vaig de 13 (sempre he dit que val més 13 que 12!) Segon que hi ha moltes cares noves. Entre els 6 primers hi ha 4 que fins ara no havien anat mai en cap candidatura socialista. Entre els 5 primers hi ha tres dones i una d’elles té 23 anys. Amb tota probabilitat, la llista la tancarà simbòlicament Pep Simó, l’única alcalde socialista que hem tingut. Per tant, aire nou, il·lusió i esperança per a l’ajuntament d’Amposta!    

Companys i companyes que aneu als denominats “llocs de sortida”, felicitats i mota sort!

D’ESQUERRA AMPOSTINA A ESQUERRA REPUBLICANA

Ahir, al blog del candidat a l’alcaldia d’Amposta Adam Tomàs, s’anunciava la renovació del pacte electoral entre ERC i EA (Esquerra d’Amposta)
EA va néixer com Esquerra Ampostina i era un partit d’àmbit local integrat per persones amb ideologia comunista que havien abandonat el PSUC. A Catalunya, a principis dels anys 80, els dissidents havien format el Partit dels Comunistes de Catalunya encapçalats per Pere Ardiaca.
La dirigent històrica d’ERC d’Amposta, Marta Cid, va convèncer EA per a formar una coalició electoral per a presentar-se a les municipals, ja que, des de la restauració de la democràcia, ERC no havia obtingut cap regidor al consistori Amposta. Això va donar peu a que militants i simpatitzants d’ERC entressin a formar part de EA que, com he dit, va canviar de nom i va passar a dir-se Esquerra d’Amposta.
Al principi, els llocs principals de la candidatura el tenien els antics comunistes, però poc a poc aquesta tendència ha anat canviant i, en les darreres eleccions, dels 4 regidors del grup, 3 són de ERC i el quart, el que podem considerar d’EA, té doble militància. Per tant es pot afirmar que avui en dia, EA és residual dintre de la coalició.
Fa un any aproximadament (manifestació contra el MTC de Móra d’Ebre) vaig anunciar que per a les eleccions del 2011 no es renovaria el pacte electoral. I si ho vaig dir és perquè un destacat membre d’EA així m’ho va dir. Aquest destacat membre, que forma part del grup dels comunistes, ara és un dels promotors de la candidatura que sota les sigles de ICA-EUA, segurament, s’acabaran presentant als comicis municipals.
De totes formes, i acceptant el meu error de donar per mort i enterrat el pacte amb EA, he de dir que penso que en aquesta precampanya ERC ha fet un ús inadequat de les seves sigles, ja que les ha usat, per exemple, en l’acte de presentació del candidat fa unes setmanes quan el pacte encara no s’havia formalitzat oficialment.
És evident que per a poder signar el pacte s’ha de comptar amb la majoria dels militants de EA, la qual cosa, pel que sembla, no ha estat gaire complicat, perquè el partit, també de forma majoritària, està format per militants i simpatitzants d’ERC. Fins i tot, com ja he dit més amunt, alguns integrants dels sector comunista, avui, estan més propers a ERC que no a EUA.
Recordo que quan hi va haver l’aproximació d’ERC cap a EA, la meva dona, a una militant (o simpatitzant) d’aquella formació, li va dir: “Aneu en compte amb Marta que quan menys us en donareu, s’haurà fet l’ama del partit”. L’amiga li va respondre que “la tenien controlada”. El pas del temps ha donat la raó a la meva dona.
Dit això, penso que Marta Cid va tenir la visió política necessària per a impulsar el seu partit fins els èxits electorals que ha obtingut a Amposta. Malgrat tot, èxits incomplets, ja que no va poder assolit l’alcaldia l’any 2007.

En definitiva, cada vegada queda menys d’EA i molt més d’ERC.  

ELECCIONS MUNICIPALS A AMPOSTA. SEGONA SORPRESA?

Divendres passat em van filtrar que CiU havia fitxat per a la llista a l’actual president del Club Nàutic Paco Paz i que aniria de número 7.

Com he fet fins ara, aquesta informació, tot i que la font és força fiable, la poso una mica en “conserva” esperant que s’acabi confirmant o no.

De totes formes, de ser certa la informació, això voldria dir que l’actual equip de govern trontolla per algun lloc. No és normal que amb 4 anys de “nou” govern, l’alcalde vulgui fer canvis al seu equip. Si les coses han anat bé, si tothom ha complit amb la feina que li pertocava fer, al menys els 9 primer de la llista, el que són actualment regidors, haurien de continuar. Exceptuant al senyor Pere Vidal que com he vingut fent jo mateix al llarg d’aquesta legislatura, ja havia anunciat que no continuaria. Però la resta sí... És del tot evident que el relleu natural del senyor Vidal hauria de ser la senyora Anabel Marco, gerent durant molts d’anys a la GURSAM i, per tant, experta en temes urbanístics. Recordo que el senyor Vidal ha estat el regidor d’Urbanisme i també de Personal.

Ja fa temps que vaig anunciar més canvis a la llista de CiU. No ho tornaré a repetir ara. Vaig pronosticar que de l’actual equip de govern 3 no repetirien. Però el fitxatge del senyor Paz no entrava dintre de les meves previsions. També és veritat que, amb tota tranquil·litat CiU pot aspirar a treure un desè regidor, ja que l’increment del nombre de regidors de 17 a 21, fa que sigui factible aconseguir-ne al menys un altre, la qual cosa posaria a CiU molt propera a revalidar la majoria absoluta a l’ajuntament d’Amposta.       

LES ELECCIONS MUNICIPALS. NOUS PARTITS

Constituir partits diferenciats del partits clàssics és una tasca difícil. Ja no només per la complexitat que té la formació en si, sinó per que s’ha de tenir prou base, es a dir, militants i simpatitzants per a que el projecte pugui tenir unes mínimes garanties d’èxit.

Fa unes setmanes es va constituir a Deltebre (encara que a ells no els agradi, avui per avui és el nom oficial del poble), un partit secessionista que defensa la separació del nucli de la Cava i per tant, la divisió del poble tal i com estava a finals dels anys 80 quan la Cava i Jesús i Maria eren barris de Tortosa. Es tracta de "Unió pel Poble de la Cava". 

Certament, els habitants de la Cava (possiblement més que Jesús i Maria) sempre han tingut un sentiment de que són “un poble” i per això han mantingut l’equip de futbol i han fet unes festes paral·leles a les oficials del municipi. Jo conec molts caveros i caveres que quan els preguntes d’on són et diuen que de la Cava, obviant completament la unió un tant artificial de Jesús i Maria. Jo crec que si tenen un cap de llista una mica amb cara i ulls, poden obtenir uns bons resultats electorals. No sé exactament la tendència o ideologia de la nova formació, a part de ser segregacionistes, però a priori, penso que poden pescar vots de totes les formacions polítiques més clàssiques.

On també s’acaba de formar una nova formació política és a Ulldecona. Els promotors del nou partit han buscat un nom un tant original, però força usat com eslògan polític, amb diverses variants. El nou partit polític es diu “+ Ulldecona” i no em consta que s’hagin presentat en públic.

Divendres, durant la inauguració de l’exposició que sobre la simbologia franquista es va fer a Ulldecona, li vaig preguntar al regidor d’ERC Josep Rodrigo sobre la nova formació polítics. La meva sorpresa va ser quan ell em va dir que n’era un dels promotors. Em va dir que després dels anys que portava a ERC, “ja n’estava una mica fart i que van decidir fer un nou partit local per atreure molta gent que seria impensable que s’haguessin apropat en altres circumstàncies”. Jo li vaig dir que d’acord, però aquesta mena de coses tenen els seus pros i els seus contres i si el pro era l’apropament de gent nova, el contra era no comptar amb el suport d’un gran partit. Em va donar la raó.

Però des d’Amposta em van donar una nova versió dels fets. Segons em va explicar un destacat dirigent de la formació republicana, el projecte de “+ Ulldecona” no aniria més enllà de buscar una nova denominació d’ERC a la població del Montsià i que, darrera del nom, s’incorporarien les sigles “AM”, que com la majoria dels lectors saben significa “Acord Municipal” i que és la “marca blanca” de la formació republicana a diversos pobles, com per exemple Freginals i que, a l’hora de constituir els consells comarcals, els regidors obtinguts acaben integrats amb els d’ERC.

Així, tot indica, que l’objectiu final de “+ Ulldecona” es esgarrapar cap a la nova formació uns vots, sobre tot del sector més jove de la població i que ara votaven a d’altres formacions o simplement optaven per abstenir-se al no veure’s identificats en cap de les formacions concurrents als comicis.              

LES MUNICIPALS A LA COMARCA DEL MONTSIÀ. PACTES

És un tant insòlit que partits polítics dels considerats “grans” estableixin pactes electorals abans de celebrar-se les eleccions.

Si fa unes setmanes és fa formalitzar un pacte entre el PSC i ERC al municipi de Santa Bàrbara, ara tot apunta que a la Galera es pot repetir el mateix pacte.

A Santa Bàrbara, el PSC, que durant moltes legislatures ha encapçalat Fernando Romeu, formarà tàndem de sortida amb ERC, on, aquest cop, el cap visible és el “campredonenc” Marc March en lloc de Maria Josep Cid, esposa del biòleg Carles Ibàñez.

Segons em van explicar aquesta setmana i com ja he dit abans, a la Galera es formalitzarà un pacte semblant. Però hi haurà una diferència. Pareix que a Santa Bàrbara serà Fernando Llomabart qui encapçali la llista i, en canvi a la Galera, seria l’actual alcaldessa Ester Martí.

Per aconseguir un pacte com aquest s’havien de superar diferents obstacles. El primer, m’imagino, que estiguessin d’acord les direccions de tots dos partits. Però un dels esculls més importants era com es feia a l’hora de computar els vots per al Consell Comarcal del Montsià.

Per aconseguir això tots dos partits renunciarien a les seves pròpies sigles i es presentarien amb les dues “marques blanques”, a saber Progrés Municipal (PM) per part del PSC i Acord Municipal (AM) per part d’ERC.

En els cas de Santa Bàrbara els dos primers anys els regidors “comptarien” per al PSC i els altres dos per a ERC. I a la Galera passaria al revés.

Sobre la Galera també se’m va informar que l’actual número dos Claudi Valmaña, no repetirà per motius laborals, ja que està o haurà de treballar a Barcelona. No obstant això, els dos primers de la llista serien d’ERC i el tercer del PSC, una mica com és ara la correlació de forces polítiques al municipi ja que, mentre ERC té dos regidors (recordo que governa conjuntament amb el PP que també en té dos), el PSC, en la darrera legislatura no en va treure cap.

La darrera cosa que se’m va dir és que hi ha certa incertesa sobre la llista del PP. Qui va ser el número 2 les passades eleccions Ernesto Bel, allunyat del partit des de fa temps, no continuaria.