dilluns, 4 d’abril del 2011

LES ELECCIONS MUNICIPALS A TORTOSA. SOBRE LA LLISTA DEL PSC

Poc o res us puc avançar sobre la composició de la llista del PSC a la capital del Baix Ebre. L’hermetisme per part dels seus militants és total. Fins i tot d’aquelles i aquells que són susceptibles d’anar-hi en un lloc destacat.
Fa unes setmanes vaig trobar-me a un consultori mèdic a una regidora i li vaig preguntar directament si “repetia”. Hem va respondre que no em podia dir res. Davant la meva insistència on li vaig remarcar que “només li preguntava per ella”, em va donar  entendre que sí, però la resposta no va ser clara i menys contundent.
La passada setmana, també parlant amb un regidor, en va dir pràcticament el mateix. Ni ell mateix sabia en quin lloc acabaria anant a la candidatura. Això si, em va dir que el “número 2 era una novetat i que es tractava d’una persona independent”.
Sense dir-me pràcticament res, em va dir molt, ja que l número dos d’una candidatura important com és la de Tortosa, no és un lloc qualsevol, per tant, ha de tractar-se d’un “fitxatge estrella”.
Algú em va dir que Joan Sabaté hauria d’anar preparant el seu relleu. En altres circumstàncies anar de número dos significaria d’alguna manera, ser-ne l’alternativa. Però és evident que per a poder-ho ser una persona independent, abans, calen passar molts tràmits, entre d’altres, contar amb el vist i plau de l’agrupació local.
El regidor en qüestió va parlar-me de com veia les eleccions a Tortosa. Em va dir que potser Ferran Bel no ho veia tan clar com pareix que tothom diu. Aquesta conclusió la treia perquè “s’ha reforçat la presència dels barris a la llista de CiU”. Pel que em va dir hi ha dos candidats de Bitem, Campredó i Vinallop i 3 en el cas de Jesús.
Per la seva part, el PSC està constituint una agrupació local a Campredó. El fet és força important ja que tenir militants que puguin treballar “in situ”, quasi sempre és garantia d’obtenir uns millors resultats. Des de Tortosa volen que quedi clar que no és una escissió ni molt menys de l’agrupació local, simplement una “descentralització” igual com ho ha estat recentment el mateix poble al convertir-se en una EMD.