AVUI LA VIA AUGUSTA FA VAGA!! (Aquí podeu trobar totes les manifestacions que es faran a Catalunya)

Manifestacions del 29-M:

·        Barcelona: 18h, Passeig de Gràcia/Av. Diagonal. La capçalera sortirà de Passeig de Gràcia/Mallorca. Com sempre, abans de sortir, Josep M. Àlvarez farà declaracions als mitjans de comunicació.

·        Tarragona: 18h, Plaça de la Font.

·        Girona: 19h, Rellotge de la Devesa.

·        Lleida: 18h, Pl. Ricard Vinyes.

·        Tortosa: 12h, concentració a  la Pl. del Mercat Municipal. I a les 19h, concentració a la Pl. Alfons XII.

·        Manresa: 12h, Pl. Onze de Setembre.

·        Granollers: 11h, Pl. de la Corona.

·        Sant Sadurní d’Anoia: 12h, Plaça de l’Ajuntament.

·        Igualada: 12h, Mercat de la Masuca.

·        Tàrrega: 12.30h, Pl. del Carme (“El pati”).

·        Vic: 13h, Pl. Estació de Vic.

·        Vilanova i la Geltrú: 18h, Plaça de la Vila.

·        Vilafranca del Penedès: 18h, Plaça de la Vila.

·         La Seu d’Urgell: 18h, Pg. De Joan Brodieu/Plaça dels Oms.

LA FOTO DEL DIA 28-03-2012

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA VAGA GENERAL DE L 29 DE MARÇ

La vaga general del 29 de març contra la política econòmica i social del govern del PP presidit per Mariano Rajoy, ha estat convocada per les dues centrals sindicals majoritàries, a saber, per la UGT i per CC.OO.
D’altres centrals sindicals com la USO i sindicats minoritaris secundaran la vaga o l’han convocada pel seu compte amb coincidència de la data i hi faran actes paral·lels. Els qui han decidir fer-la “pel seu compte” saben que si haguessin escollit un altre dia, haurien fracassat estrepitosament.
Demà, és possible que piquets informatius (vull pensar que el tema no anirà a més, però no sempre es pot controlar tothom) facin acte de presència a la vora d’alguns centres de treball per a dissuadir a les treballadores i treballadors que vulguin treballar i demanar-los que facin vaga. Ens alguns casos només “la faran” mentre hi hagi presència de piquets i una vegada aquests es retirin per fer la seva tasca a d’altres empreses, s’incorporin al treball.
Per part dels empresaris, ja fa dies que els “piquets informatius” estan actuant. Evidentment la seva actitud és la contraposada als sindicats: pressionen els treballadors per a que no en facin. “Les armes” dels piquets empresarials són molt més poderoses. Només cal amenaçar els treballadors en acomiadaments o la no renovació del seu contracte a la finalització en els casos dels treballadors no fixes.
A una empresa pública d’Amposta, després de fer-los algunes insinuacions sobre els “seus llocs de treball”, se’ls hi ha recordat que se’ls hi descomptarà el dia a la nòmina del mes d’abril (les del mes de març ja estan fetes i no dona temps per a fer rectificacions)

Hi ha empreses on els delegats sindicals “estan prohibits”. Aquí, les coaccions per part de l’empresari (o els seus representants, diguem-los-hi caps de personal, encarregats, etc.) és tan forta que els treballadors ni es plantejaran fer vaga, ja que els conseqüències serien dràstiques.

Una part molt determinant de la vaga és el transport públic. Sense transport l’èxit de la vaga estaria pràcticament assegurat. En hores punta, els serveis mínims del transport, serà del 30 % i a la resta de la jornada no està garantit. Això farà que, a les grans ciutats, molta gent que faci  vaga no pugui aprofitar el dia per anar de tendes o de lleure.
Les vagues generals sempre tenen més repercussió a les grans ciutats que a les ciutats més petites i pobles en general. Sobre tot a les grans empreses on la força sindical és gran i el control empresarial, menor.
Demà, tots els qui féssim vaga, tal i com se’ns demana, no hauríem de comprar en lloc. Jo només aniré a comprar el diari perquè el tinc pagat a l’estar-hi subscrit. Tots els productes bàsics que pugui necessitar o ja els tinc a casa o aprofitarà avui per a comprar-los.
Vull acabar amb una pregunta que va fer ahi el Ministre d’Economia Luis de Guindos a Barcelona. Va dir més o menys això: “La vaga general és un instrument del segle XXI?”
Jo en faré un altra: L’abolició de l’estat del benestar és propi dels temps que vivim?
Els governs de dretes i la majoria dels empresaris pretenen tenir esclaus en lloc d’operaris... Però són tan curts que no se’n adonen que ningú podrà comprar-los els seus bens i serveis i llavors ja no faran falta empresaris, tret d’alguns sectors com el de l’alimentació, per bàsic i necessari.

ÉS OPORTUNA LA VAGA GENERAL DEL 29?

Dimecres vaig poder escoltar durant una estona un debat a la SER entre diferents representants polítics de diversos partits sobre l’oportunitat o no de convocar vaga general per al proper 29 de març.
Per al PP, la resta de partits de la dreta (incloent-hi CiU), les organitzacions empresarials i la premsa de la “caverna”, evidentment és del tot inoportuna.
A l’hora d’argumentar-ho diuen que “és una vaga precipitada i que no s’han donat ni els 100 dies cortesia al govern”, “apel·len a la greu situació econòmica d’Espanya”, que “una vaga general no arreglarà res”, que “una vaga no crea ocupació i, en canvi, en destrueix”, etc.
En canvi, per als partits de l’esquerra (incloent-hi el PSOE) la vaga és necessària per a fer repensar als governs l’aplicació de les mesures antisocials i antilaborals que s’han anat aprovant, sobre tot la Llei de la Reforma Laboral.
Tret de Calvo Sotelo, que va passar com un llampec per la presidència del govern d’Espanya, la resta de presidents, han tingut la “seva” vaga General. Felipe González en va tenir dues, però la primera d’elles intranscendent al no estar recolzada per els dues organitzacions sindicals majoritàries.
A Aznar li va arribar en la seva segona legislatura, quan més prepotent es mostrava gràcies a la majoria absoluta obtinguda. Va ser aquella que va sortir el portaveu governamental  dient que la notícia del dia era que “no hi havia vaga” i després s’ho va haver de menjar en patates i “oferir-li el cap a Aznar per a que li tallés”.
En totes hi ha hagut una relativa marxa enrere i s’han acabat acceptant algunes de les reivindicacions socials.
El motiu de muntar-li una vaga general a Rajoy quan només farà 3 mesos i escaig des del seu nomenament com a president del govern d’Espanya, és per la persistent i continuada pèrdua de drets socials i laborals. Perquè els empresaris se’n aprofiten de la situació (tal i com va denunciar el sindicar UGT) i acomiaden treballadors que fa molts d’anys que estan treballant per a l’empresa per a contractar-ne després de nous acollint-se als incentius que els ofereix la nova llei laboral i pagant-los un sou més baix.
Diuen els experts que un dels problemes laborals més importants és que som menys competitius que la majoria de treballadors d’altres països. I no parlo de la Xina (no accepto comparacions amb els xinesos), parlo dels alemanys, dels francesos, dels noruecs, etc.

Cóm és possible que tot i cobrar uns sous més elevats i tenir (normalment) més vacances que els espanyols, siguin més competitius? De veritat costa entendreu, no? La resposta és molt senzilla: perquè tecnològicament estan més preparats perquè porten molt més temps invertint amb r+d+i (recerca, desenvolupament i innovació)

En canvi aquí preferim comprar les patents a l’estranger: Què investiguin els altres!!  -sé sol dir-
Com a conclusió: La vaga del 29 és OPORTUNA i NECESSÀRIA i hauria de ser MASSIVA.  Ja n’hi ha prou de perdre drets socials i laborals. Ningú ens garanteix (perquè no serà així) que quan acabi la crisi recuperarem el que haurem perdut amb molts pocs mesos.
Al menys DIGNITAT!    

PER ACCIÓ I PER OMISSIÓ

Durant els actes de commemoració de l’atemptat de l’11-M de Madrid, el president a Catalunya de la dretana “Asociación de Víctimas del Terrorismo” va criticar els sindicats per dues coses:
-Per haver escollir aquesta data per a convocar les manifestacions.
-Per no haver assistit mai als actes que organitza dita associació.
Sobre la data escollida i per molt respecte que haguem de tenir a unes víctimes innocents, no crec que el dia que es commemora els atemptats, per aquest simple fet, sigui un impediment per a organitzar qualsevol tipus d’esdeveniments. Per posar un exemple: Si per a un 11 de març d’un any qualsevol  la UEFA (o la FIFA)hagués planificat un partit de Champios on jugués el Madrid o un partit d’eliminatòries de la Copa de Europa o Copa del Món de futbol, caldria modificar el calendari? També es tindrien que cancel·lat tota mena d’actes, com per exemple la projecció de pel·lícules de cinema o les representacions teatrals? Perquè partits de futbol en hi van haver, no? Cal ser una mica més seriosos.
I ara anem al segon punt, per a mi molt més important. La mateixa pregunta que va fer el president de l’AVT, li faria jo a la inversa. Ha acudit mai dita associació a les manifestacions sindicals organitzades pels sindicats? (exceptuant Manos Limpias, per suposat)

L’AVT es sentiria molt més còmoda si pogués assistir a les manifestacions sindicals que s’organitzaven durant el règim de Franco per al primer de maig al camp del Santiago Bernabeu i on els “coros y danzas de la Sección Femenina” (de la Falange) feien passar-ho bé a tot el públic assistent i als que des de casa ho miraven per la televisió, entre altres coses perquè no hi havia res més que veure.

Cadascú tria les companyies amb qui vol anar, com recordava l’altre dia Alfredo Pérez Rubalcaba i “l’Asociación de Víctimas del Terrorismo” ja fa molts d’anys ser companys de viatge del PP per a manifestar-se en contra dels governs socialistes i tot allò que pugui fer olor a “roig”. 
Per cert, la manifestació més gran que s'ha fet mai a Amposta va ser la que es va organitzar en contra dels atemptats de Madrid. Aquell dia les forces polítiques, socials i ciutadanes van omplir els carrers de la nostra ciutat.

RAJOY, EL “DESGRACIAT”

Desgraciat: “Que té desgràcia o mala sort”. Desgràcia: “Pèrdua de la gràcia o el favor d’algú”.

De fet, és doblement desgraciat. Sí, certament. Els que, com jo, ja teniu una edat, imagino que us en recordareu que a les monedes del dictador hi posava la següent inscripció: “Caudillo de España por la G. de Dios”. Érem molts els qui no compreníem que volia dir la “G.”, fins que un dia, algú, ens va dir que aquella lletra amb el punt volia dir “Gracia”. Per tant Franco era “Caudillo de España por la Gracia de Dios”. No per haver guanyat una guerra donant un cop d’estat a la II República, sinó perquè Déu li havia concedit la “gràcia divina”.

Rajoy ho és per les urnes, d’una forma molt més democràtica que Franco, però no té la “gracia de Déu”, què hi farem... Per tant, i en aquest sentit, Rajoy ja és un “desgraciat”.

Però encara n’ha perdut una altra de Gràcia. La que normalment es dóna a tots els governants quan accedeixen a un càrrec. “Els 100 dies de gràcia”. No està escrit en lloc, però normalment, l’oposició i d’altres forces socials com els sindicats, concedeixen aquest 100 dies per a veure quin rumb prendran les seves polítiques abans de començar a fer una oposició ferma. En aquest cas, els sindicats, no li han concedit i, molt abans de complir-se, ja li han convocat una vaga general, la qual ja va pronosticar el president quan va anunciar la reforma laboral.

Des de que Rajoy va ser nomenat president, totes les mesures que ha pres, han anat encaminades a acontentar, primer que res, a la Merkel i al Sarkozy i també als “mercats” que no és una altra cosa que el gran capital i els especuladors. Després calia acontentar els de casa, sobre tot a la CEOE i a la resta d’associacions empresarials. Tenia (té) bona part de la premsa al seu favor, per tant, li lloaran qualsevol mesura que prengui encaminada a fer perdre drets als ciutadans i als treballadors i criticaran qualsevol acció que es prengui en contra del govern del PP. 

Si després de la vaga general (dono per fet que Rajoy no negociarà abans amb els sindicats i, per tant, no es desconvocarà) la pressió sindical no sorgeix efecte, l’economia de les classes mitjanes (les que fins ara han pagat els impostos i han aguantat el país) anirà a la baixa cada dia que passi i el valor dels seus diners disminuint a pressa feta. 
I per finalitzar, és que pobre no té cap gràcia. Li heu pogut veure alguna? Jo no!

El que jo dic, un desgraciat!!    

PASSAT, PRESENT I FUTUR

Compro poc Diari Ebre (o Diari de Tarragona) De fet l’he tornat a comprar des del tancament de Público. Segurament ja no el compararé més.

Fa anys es deia “Diario Español” i pertanyia a l’antiga premsa del “Movimiento”. Va arriba la democràcia, i encara que sempre l’he considerat un diari que vira més cap a la dreta que cap a l’esquerra, al parlar molt sobre el nostre territori, feia què, de tant en tant, el comprés.

L’editorial d’avui d’aquest diari m’ha sorprès: “Una huelga del pasado”, titula i remarca “Los sindicatos responden con métodos del siglo XIX a problemas económicos y sociales que requieren otras mentalidades”. Crec que sobra qualsevol comentari. Segons aquest diari i tots els del “Toro Party”, ens voldrien ben calladets i submisos. És el que sempre ha desitjat la patronal espanyola. Què si ha de fer. Potser són ells qui tenen la mentalitat dels australopitecs.

El present és lluita i inconformisme per a guanyar el futur. Així de clar i així de contundent. Firmaria l’empresari un document d’obligat compliment on hi digui que una vegada superada la crisi se’ns retornaran tots els drets perduts? Evidentment, no! La crisi va molt més enllà d’una crisi econòmica i financera. És una crisi social on els ciutadans i els treballadors perdrem la majoria dels drets. Si no lluitem (pacíficament parlant, s’entén) i ens rebel·lem contra tot els que se’n vol imposar, acabarem per ser sotmesos per sempre més i per als nostres fills els espera un futur equiparable al passat dels nostres iaios.

Tal i com deia un dels lemes del 15-M, "El teu futur és ara". ..

Altres diaris com la Razón titulen a la portada: "Huelga contra España". I és que "Espanya" són els del PP i els empresaris afins com ara els de la CEOE. A tota la resta ens deuen de considerar pitjors que els nouvinguts; potser perquè aquests són molt més "obedients".   

Per cert, qui si que sembla que retorna al passat és CDC de les Terres de l’Ebre. He llegit al mateix diari que han escollit una “jovenísima” Imma Juan, la que fa uns quants anys va ser alcaldessa de Deltebre. A la foto, a part del Secretari General del partit, s’hi pot veure també el senador espanyol. Sembla que els costa deixar els càrrecs i els sous.  
  

 

CLASSES DE VAGUES

(Arran de la vaga convocada pels treballadors d’AENA)

Entenc que de vagues n’hi ha de 4 classes:

1.- La que perjudica a l’empresari.
2.- La que no perjudica a l’empresari.
3.- La que no perjudica a l’empresari però sí a l’usuari.
4.- La vaga general.

1.- El primer tipus de vaga és la que fan els treballadors d’una empresa productiva o de serveis que tenen com a objectiu demanar o reivindicar drets laborals i salarials i que afecten directament l’empresari, ja que per cada dia que està l’empresa sense funcionar, significa un greuge econòmic per a l’empresari. Per tant, afecta de forma directa l’empresari que vol que acabi quan abans millor.

2.- Aquests tipus de vagues són les que es fan contra un empresari “intangible”. M’explicaré. Normalment són les vagues de funcionaris en contra de l’Administració. Qui és aquí l’empresari? Aquestes vagues poden repercutir al ciutadà, però normalment l’afecten ben poc. Algun company de treball m’ha suggerit alguna vegada fer vaga quan s’acaba un termini important, per exemple el 30 de juny, el darrer dia per a presentar les declaracions de la renda. Jo sempre els hi he dit el mateix: “El govern traurà un decret i allargarà el termini fins al dia 5 o 10 de juliol i ja està! I ara, amb la possibilitat d’enviar les rendes per Internet, el grau d’afectació és del tot intranscendent. A “l’empresari”, representat pels directius dels diferents centres administratius, la vaga no els afecta en res. No té pèrdues econòmiques de cap tipus. Encara que les mesures que pren són les habituals en aquests casos: donar-te de baixa de la Seguretat Social els dies de vaga, descomptar-te les retribucions salarials, etc.

4.- La que ara volen fer els treballadors d’AENA, un ens públic estatal que gestiona els aeroports espanyols. Com l’empresari és l’administració, tampoc l’afecta d’una forma directa. En canvi, a l’usuari que tingui que viatjar aquell dia, el perjudici que li crea és gran.
Els treballadors d’AENA ja han establert el calendari de mobilitzacions coincidint amb les dates clau de vacances de la Setmana Santa i l’estiu. A part del greuge que pot comportar als ciutadans que vulguin volar cap a alguna destinació turística durant aquest dies, també el creen als estats receptors de turisme. Sense dubte, l’estat espanyol sofrirà les conseqüències si no s’arriba a un acord durant els propers dies.

5.- Tal com el seu nom indica, la vaga general és la “generalitzada”, la que afecta a tots els sectors. Són vagues polítiques, pugnes entre els principals sindicats i el govern quan estan en joc interessos col·lectius de la ciutadania. Normalment tots els governs tenen la seva vaga general. Una altra cosa és esbrinar les xifres reals de participació entre la guerra de números que hi sol haver en aquest casos. Per una part els sindicats parlen d’èxit de convocatòria, mentre que els governs minimitzen els efectes de la mateixa.  

29-S

Avui s’ha fet la primera vaga contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

La primera sensació que he tingut, ha estat la de sorpresa. Sorpresa perquè, la veritat, no m’esperava un seguiment tant important com pareix que ha estat (segons els mitjans de comunicació) El sector que més l’ha secundat ha estat la indústria i, segurament, el que menys, l’administració pública. Era d’esperar.

Després d’escoltar per la televisió les primeres informacions i dades, he anat a buscar el diari. Eren quarts d’onze del matí i el Periódico ja estava esgotat. M’han ofert la Vanguardia i he triat Público. M’han dit que diaris n’han arribat la meitat d’un dia normal. També m’han avista de que hi anaven molt poques pàgines. Ja ho havia escoltat. Público ha sortit amb 24 pàgines, es a dir, 6 fulls. I, pràcticament és un monogràfic sobre la vaga d’avui, amb un repàs històrics de la resta de vagues generals que hi ha hagut a Espanya des del restabliment de la democràcia l’any 1997.

Sobre 2/4 de 12 he enfilat cap a Tortosa per assistir a la concentració convocada pels sindicats convocants de la vaga (valgui la redundància) A la ràdio portava Catalunya informació i estaven fent música. He canviat a la SER. Francino i el seu equip estaven allí. Dues trucades. La primera d’una noia que secundava la vaga i es queixava del tracte rebut per l’emissora. Els acusava de “tirar merda contra els sindicats” (literalment) i de criticar de les subvencions que reben de l’estat. Francino s’ha quedat perplex. Li ha preguntat si no s’havia equivocat d’emissora. La jove li ha reiterat que ho va escoltar a la SER. Francino l’ha contradit i li ha dit que mai posarien en qüestió les mesures que pren un “estat de dret” i les subvencions dels sindicats ho eren. Després ha trucat una senyora de Granollers. Ha criticat a la jove que havia intervingut moments abans i ha dit que ella estava en contra de la vaga i dels sindicats. Que de jove també havia segut “revolucionària”, però que ara ja no. I, per a la meva sorpresa, ha donat una noticia sorprenent: “Els piquets informatius cobren 100 euros i el dinar per fer la feia que fan”. Avui no he fet de piquet, però l’any 2002 si que ho vaig fer i, entre d’altres llocs, recordo que varem anar al polígon de Campredó i, concretament a la fàbrica Rehau. No em van pagar ni “cinc”. Potser llavors encara no pagaven...

Abans d’arribar a la plaça del mercat m’he trobat amb un conegut que treballa per al departament d’obres públiques de la Generalitat. M’ha dit que no feia vaga, però que hi estava a favor.

En arribar al mercat la primera cosa que he vist han estat patrulles dels Mossos d’Esquadra. Després m’han dit que també n’hi havia de camuflats entre els manifestants. Res d’estrany.

Des d’una tarima els tres líders territorials dels sindicats convocants: UGT, CC.OO. i USOC, des d’una tarima, s’han adreçat als 300 congregats que hi havia (més o menys)

Entre la gent, algun polític. Daniel Pi, vingut a posta de Reus, repartia exemplars de “Treball”. A primera línia (suposo que per sortir millor a la foto) el senador de l’Entesa Pere Muñoz i al seu costat el regidor de Tortosa Ricard Forés. Algú m’ha preguntat si no n’hi havia de socialistes. També n’hi havia: el sindicalista i exalcalde de Xerta Moises Fabra (també a primera línia) i els regidors de Tortosa Cristina Bel i Jordi Bonilla.

Entre els assistents, diverses cares conegudes d’Amposta: el poper cap de llista d’ICV-EUA, l’exregidora Francesca Valldepérez, el sindicalista i també exregidor Antonio Recio, etc.    

A l’acabar l’acte i després de saludar al secretari general del meu sindicat, Valentí Marin, he marxat amb diversos companys d’un total de 5 que n’hi havia del meu centre de treball.

De la poca informació que donen avui els mitjans, una nota significativa és la baixada del consum d’energia. Força significativa a l’hora d’avaluar una vaga general. De totes formes han dit que la baixada ha estat inferior a la del dia de la vaga de l’any 2002. També normal si tenim en compte que als sindicalistes els costa menys sortir contra un govern de dretes que contra un socialista.

Si, finalment, Zapatero convoca els sindicats a negociar, la vaga podrà considerar-se un èxit. Però si no ho fa, la vaga d'avui no haurà servit pràcticament de res. 

EL MANIFEST DE LA VAGA

El “DECRETAZO” de mesures extraordinàries de reducció del dèficit públic va afectar molt
greument les condicions dels empleats públics, sent la primera vegada en tota la història de la
democràcia que se’ns VA REBAIXAR DRÀSTICAMENT EL SALARI!!
S’incompleix així l’Acord del 25 de setembre de 2009 entre Govern i Sindicats, i en especial la
recuperació del nostre poder adquisitiu, que amb la congelació prevista al 2011, ens ha fet quedarnos
amb sous de fa cinc anys, i el que és pitjor trigarem anys en tornar a arribar als sous del 2009.
Es trenca la negociació col·lectiva, un dret que hem trigat anys en assolir i s’obre la porta a un tot és
possible... els acords ja no serveixen.
I ara EL DECRETAZO de la reforma laboral, una iniciativa totalment regressiva pel conjunt dels
treballadors i treballadores d’aquest país, i també especialment pels empleats públics:
• Desequilibra les relacions laborals a favor de les Administracions i els seus Governs
• Atomitza la negociació col·lectiva i fomenta la individualitat
• Aposta per l’ocupació precària
• Permet l’entrada a les ETT i Agències Privades de Col·locació arraconant les nostres borses
de treball i els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat.
• Abarateix i amplia les causes de l’acomiadament
• Dona via lliure als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) a les Administracions
• L’interès general s’ha convertit en la patent de “corso” per justificar qualsevol pèrdua de
drets!!!
Els EMPLEATS PÚBLICS HEM DE DIR NO!!!! AIXÍ NO!!!! BASTA JA!!! EL PRÒXIM 29
DE SETEMBRE VAGA GENERAL!!!!
Però això no és tot, vivim uns temps en què el camí que està prenent la política econòmica del
Govern fa que tot sigui possible, ja no hi ha acords, negociacions, ni diàleg sinó imposicions,
autoritarisme i prepotència. Ara s’anuncien noves mesures contràries als drets de tots/es els/les
treballadors/res adreçades a la retallada de la despesa pública i social:
• Modificació dels sistema actual de jubilacions:
Augmentar L’EDAT DE JUBILACIÓ (67 anys) i el període mínim de carència. En
definitiva, TREBALLAR MÉS PER UNA PENSIÓ MENOR!!!
• Reduir el volum d’ocupació pública, establint una taxa de reposició del 5% ( 1 empleat
públic accedirà a la nostra Administració per cada 20 empleats públics que causin baixa).
Que passaran amb els interins, suplències, borses de treball?? I amb les càrregues de
treball?? I amb els nostres drets de permisos i llicències per conciliar la vida laboral i
familiar??? Si no hi ha personal i no es pot contractar amb dues senzilles paraules: interès
general o necessitats del servei, els nostres drets, que tant ens ha costat aconseguir no seran
res.
• La paga extra del mes de desembre reduïda a mínims, la consolidació i congelació del total
de les retribucions del 2010 pel pròxim 2011 més l’inflació prevista (entre 1,5% i 2%) ens
portarà als empleats públics a una pèrdua del poder adquisitiu superior al
9%, de mitja, i en només dos anys!!!!
ELS EMPLEATS PÚBLICS NI HEM CAUSAT LA CRISI NI SOM CAP
PRIVILEGIATS!!!!
• El Sector públic espanyol és dels més baixos de l’UE
• Som l’Estat que menys gastem en salaris dels empleats públics
• Tenim una taxa de temporalitat del 38%. Per uns serveis públics objectius, neutrals i
independents l’estabilitat és ineludible.
• No volem unes Administracions Públiques clientelistes, corruptes i arbitràries
ja és suficient amb els exemples que durant aquests anys estan sortint a la llum i no són cap
d’ells precisament protagonitzats per funcionaris públics!!!
La crisi era una oportunitat de canvi, un altre model era possible, unes reformes en la línia que
s’està duent a terme en altres països europeus ens haguessin permès sortir d’aquesta crisi reforçats
amb un nou model productiu, una nova política fiscal i una nova política d’ocupació basada en el
diàleg i la negociació.
La retallada en despeses socials, en sous dels funcionaris públics, les privatitzacions tant de les
nostres Administracions Públics amb entrada d’ETT com amb una propera privatització del nostre
sistema de pensions no és el camí. No hem lluitat tant durant tants anys per tornar a enrere!!!
I a més, malgrat la campanya de difamació i desprestigi de la convocatoria d’aquesta vaga general
diguin el que diguin els empleats públics i el conjunt de treballadors/res som el motor d’aquest país.
Tots junts som imprescindibles!!!. SI NOSALTRES PAREM, ES PARA TOT!!!
PER TOTS AQUESTS MOTIUS I RAONS EL 29-S ELS
EMPLEATS PÚBLICS HEM DE RECOLZAR LA VAGA
GENERAL.
NI PODEM NI HEM DE ROMANDRE MÉS TEMPS A
L’EXPECTATIVA, HEM D’OCUPAR EL NOSTRE ESPAI: PER
RESPECTE, PER DIGNITAT PROFESSIONAL I PER DRET.
EL 29-S JO VAIG!!!
TOTS/ES A LA VAGA GENERAL!!!
• 12:00hs Manifestació a la plaça del Mercat de Tortosa

FINALMENT, DEMÀ FARÉ VAGA

Després de molt rumiar-m’ho i de mutu acord amb l’altre delegat de la UGT del meu centre de treball, demà faré vaga. I no és que consideri que no hi ha raons per a fer-la. Què les hi ha. I no és que no cregui que els sindicats convocants no tenen raó. Què la tenen. I no és que pensi que el govern de l’estat (del meu partit) hagi actuat bé- Què no ho ha fet. Els dubtes els tenia de veure la passivitat davant d’una situació així d’una bona majoria de la classe treballadora d’aquest país.

I jo pregunto: què cal fer per a què es mobilitzin?

Primer va ser la manifestació del 23 de febrer en contra de retardar l’edat de jubilació als 67 anys, amb participacions més aviat baixes. Després la vaga dels funcionaris del 8 de juny on, pareix, el centre on treballo va ser una digna excepció a l’hora de protestar en contra la retallada salarial dels empleats públics. A la majoria dels centres de les diferents administracions la incidència va ser nul·la o escassa.

Finalment, en la darrera prova de força, els sindicats van convocar per a demà la primera vaga general en contra del govern Zapatero per a protestar per la reforma laboral que va aprovar el Congrés dels Diputats amb els únics vots favorables del grup socialista i gràcies a l’abstenció de CiU.

Amb aquesta reforma, els treballadors i treballadores d’aquest país perdran molts drets socials que han trigat dècades en aconseguir-los. A partir de la reforma acomiadar un treballador resultarà relativament fàcil per a l’empresari. Tindrà un cost molt baix i s’amplien les causes objectives de l’acomiadament. Si l’empresari passa per un moment financer complicat o té una caiguda de comandes per part dels seus clients, seran prou motiu per acomiadar treballadors. Quan t’acomiadaven de forma improcedent, abans havien de pagar-te 45 dies per anys treballat. Ara, amb la reforma 12! I ni així!!

El treballador (i la treballadors) pareix que no sigui conscient de la gravetat de les mesures que s’aplicaran (al menys que la vaga de demà sigui un èxit i obligui el govern a rectificar) El treballador (i la treballadors9 estan apoltronats i semblen temorosos i resignats davant de la situació que els ve a sobre.

Els que demà no faran vaga, com sempre passa en aquest casos, hi troben mil excuses: la vaga arriba tard, no s’aconseguirà res i ens descomptaran el dia, els sindicats no defensen prou els nostres interessos. A l’arribar aquí, jo ocuparia el lloc de Kennedy i diria: “No preguntis que és el que poden fer els sindicats per tu. Pregunta’t que pots fer tu pels sindicats”. Sense la força que donen els treballadors els sindicats no en tenen suficient per a enfrontar-se al govern i a la patronal en condicions d’avantatge.

No voldria acabar sense explicar-vos el perquè dels meus dubtes sobre fer vaga o no.

Ja he explicat que com a funcionar em vaig mobilitzar el 8 de juny contra una retallada de sou que em semblava (i em sembla) totalment injusta. Molts dels meus companys també ho van fer. La sensació que tinguérem, va ser la d’estar sols. A la majoria dels ciutadans d’aquest país (molts treballadors) és que les retallades dels nostres sous ja els pareixia bé: “Ja està bé, ells tenen la feia assegurada”. Ara ens reclamen una solidaritat que la resta de col·lectius no van tenir amb nosaltres quan l’havien de tenir.

Finalment faré vaga perquè sóc delegat i, segurament, els altres companys i companyes del meus sindicat no entendrien que demà anés a treballar. He estat quasi sempre solidari amb la resta de treballadors, però els primers de solidaritzar-se i rebel·lar-se han de ser els propis treballadors. I molts, demà, acudiran al seu lloc de treball perquè no veuen més enllà del dia de demà que els descomptarien els sou si vessin vaga. En canvi,pareix, el seu futur (i el dels seus fills) no els importa gaire.

Avui un treballador i una treballadora de dues assessories de les que venen normalment a presentar papers m’han preguntat sobre el que faria jo demà. Al preguntar-los sobre que farien ells, m’han respost: “Jo treballaré”.