ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA VAGA GENERAL DE L 29 DE MARÇ

La vaga general del 29 de març contra la política econòmica i social del govern del PP presidit per Mariano Rajoy, ha estat convocada per les dues centrals sindicals majoritàries, a saber, per la UGT i per CC.OO.
D’altres centrals sindicals com la USO i sindicats minoritaris secundaran la vaga o l’han convocada pel seu compte amb coincidència de la data i hi faran actes paral·lels. Els qui han decidir fer-la “pel seu compte” saben que si haguessin escollit un altre dia, haurien fracassat estrepitosament.
Demà, és possible que piquets informatius (vull pensar que el tema no anirà a més, però no sempre es pot controlar tothom) facin acte de presència a la vora d’alguns centres de treball per a dissuadir a les treballadores i treballadors que vulguin treballar i demanar-los que facin vaga. Ens alguns casos només “la faran” mentre hi hagi presència de piquets i una vegada aquests es retirin per fer la seva tasca a d’altres empreses, s’incorporin al treball.
Per part dels empresaris, ja fa dies que els “piquets informatius” estan actuant. Evidentment la seva actitud és la contraposada als sindicats: pressionen els treballadors per a que no en facin. “Les armes” dels piquets empresarials són molt més poderoses. Només cal amenaçar els treballadors en acomiadaments o la no renovació del seu contracte a la finalització en els casos dels treballadors no fixes.
A una empresa pública d’Amposta, després de fer-los algunes insinuacions sobre els “seus llocs de treball”, se’ls hi ha recordat que se’ls hi descomptarà el dia a la nòmina del mes d’abril (les del mes de març ja estan fetes i no dona temps per a fer rectificacions)

Hi ha empreses on els delegats sindicals “estan prohibits”. Aquí, les coaccions per part de l’empresari (o els seus representants, diguem-los-hi caps de personal, encarregats, etc.) és tan forta que els treballadors ni es plantejaran fer vaga, ja que els conseqüències serien dràstiques.

Una part molt determinant de la vaga és el transport públic. Sense transport l’èxit de la vaga estaria pràcticament assegurat. En hores punta, els serveis mínims del transport, serà del 30 % i a la resta de la jornada no està garantit. Això farà que, a les grans ciutats, molta gent que faci  vaga no pugui aprofitar el dia per anar de tendes o de lleure.
Les vagues generals sempre tenen més repercussió a les grans ciutats que a les ciutats més petites i pobles en general. Sobre tot a les grans empreses on la força sindical és gran i el control empresarial, menor.
Demà, tots els qui féssim vaga, tal i com se’ns demana, no hauríem de comprar en lloc. Jo només aniré a comprar el diari perquè el tinc pagat a l’estar-hi subscrit. Tots els productes bàsics que pugui necessitar o ja els tinc a casa o aprofitarà avui per a comprar-los.
Vull acabar amb una pregunta que va fer ahi el Ministre d’Economia Luis de Guindos a Barcelona. Va dir més o menys això: “La vaga general és un instrument del segle XXI?”
Jo en faré un altra: L’abolició de l’estat del benestar és propi dels temps que vivim?
Els governs de dretes i la majoria dels empresaris pretenen tenir esclaus en lloc d’operaris... Però són tan curts que no se’n adonen que ningú podrà comprar-los els seus bens i serveis i llavors ja no faran falta empresaris, tret d’alguns sectors com el de l’alimentació, per bàsic i necessari.