RAJOY, EL “DESGRACIAT”

Desgraciat: “Que té desgràcia o mala sort”. Desgràcia: “Pèrdua de la gràcia o el favor d’algú”.

De fet, és doblement desgraciat. Sí, certament. Els que, com jo, ja teniu una edat, imagino que us en recordareu que a les monedes del dictador hi posava la següent inscripció: “Caudillo de España por la G. de Dios”. Érem molts els qui no compreníem que volia dir la “G.”, fins que un dia, algú, ens va dir que aquella lletra amb el punt volia dir “Gracia”. Per tant Franco era “Caudillo de España por la Gracia de Dios”. No per haver guanyat una guerra donant un cop d’estat a la II República, sinó perquè Déu li havia concedit la “gràcia divina”.

Rajoy ho és per les urnes, d’una forma molt més democràtica que Franco, però no té la “gracia de Déu”, què hi farem... Per tant, i en aquest sentit, Rajoy ja és un “desgraciat”.

Però encara n’ha perdut una altra de Gràcia. La que normalment es dóna a tots els governants quan accedeixen a un càrrec. “Els 100 dies de gràcia”. No està escrit en lloc, però normalment, l’oposició i d’altres forces socials com els sindicats, concedeixen aquest 100 dies per a veure quin rumb prendran les seves polítiques abans de començar a fer una oposició ferma. En aquest cas, els sindicats, no li han concedit i, molt abans de complir-se, ja li han convocat una vaga general, la qual ja va pronosticar el president quan va anunciar la reforma laboral.

Des de que Rajoy va ser nomenat president, totes les mesures que ha pres, han anat encaminades a acontentar, primer que res, a la Merkel i al Sarkozy i també als “mercats” que no és una altra cosa que el gran capital i els especuladors. Després calia acontentar els de casa, sobre tot a la CEOE i a la resta d’associacions empresarials. Tenia (té) bona part de la premsa al seu favor, per tant, li lloaran qualsevol mesura que prengui encaminada a fer perdre drets als ciutadans i als treballadors i criticaran qualsevol acció que es prengui en contra del govern del PP. 

Si després de la vaga general (dono per fet que Rajoy no negociarà abans amb els sindicats i, per tant, no es desconvocarà) la pressió sindical no sorgeix efecte, l’economia de les classes mitjanes (les que fins ara han pagat els impostos i han aguantat el país) anirà a la baixa cada dia que passi i el valor dels seus diners disminuint a pressa feta. 
I per finalitzar, és que pobre no té cap gràcia. Li heu pogut veure alguna? Jo no!

El que jo dic, un desgraciat!!