Fa uns dies em van explicar una novatada
en primera persona, es a dir, m’ho va explicar la persona a qui li van
fer i això l’honra, ja que molts no ho explicarien.
La persona en qüestió va ser contractada
per a fer de pastora. Havia de fer-se càrrec d’un ramat de 500 ovelles.
Total l’ajuda que tenia era un gaiato d’uns dos metres d’altura i un
parell de gossos.
El propietari del ramat la va advertir:
-Si un dia hi ha turmenta, pensa que
la llana de les ovelles i el teu gaiato atrauran els llamps i, per tant,
caldrà que prenguis mesures: llença el gaiato i posat al terra de bocaterrosa
amb els braços en creu i les cames obertes.
I, efectivament, quan hi va haver la
primera turmenta, es va desprendre del gaiato i es va tirar al terra seguint
les instruccions que li havien donat. Així es va estar prop d’una hora.
El propietari del ramat, que havia anat
a buscar-la, la va trobar allí al terra tota xopa.
-Què fas aquí?
-El que vostè em va dir que fes en cas
de turmenta.
Es va posar a riure i la van enviar cap
a casa a secar-se i canviar-se de roba.
Llavors jo li vaig explicar un altra.
Seria allà per l’any 1973, quan jo tenia
uns 15 anys, anava amb una colla de la Galera amb ma mare i mes ties a
collir bajoques prop de Jesús i Maria.
Allà, la típica novatada era manar
els joves com jo a buscar el motllo de fer palleres.
Ma mare em va advertir de que, en el
cas de que m’hi diguessin, no hi anés, però sembla ser que sempre hi havia
algú que picava...
