dimarts, 24 d’abril del 2018

MERCENARIS DE LA POLÍTICA


Només ens falta Manuel Valls fent política per aquí. Si se confirmen els més que rumors, l’ex primer ministre francès, barceloní de naixement, podria ser el cap de llista de Ciutadans per Barcelona a les municipals de l’any que ve.
Segons Rivera, el seu gran mentor, qualitats no n’hi falten: europeista convençut, demòcrata i sobre tot, sobre tot, antiindependentista. Impossible reunir més qualitats en una sola persona!
Manuel Valls va ser primer ministre de França amb el socialista François Hollande de President de la República.
Se socialista significa tenir uns valors, però no cal que, precisament, siguin el que reuneix Valls. Se pot ser per exemple europeista crític, demòcrata sé li suposa, independentista (per què no?), solidari, antifeixista, antixenòfob, etc.

La maniobra de Ciutadans respecte al fitxatge estrella de Manuel Valls me sembla totalment fora de lloc. Primera i principal pel menyspreu que fa a la seva pròpia militància: És que no tenen cap candidat en garanties per encapçalar la llista de Barcelona? I segona. Per molt barceloní que sigui de naixement, no crec que conegui en profunditat la política catalana. Per definició un francès és un jacobí xovinista. I crec que mentre va exercir el seu càrrec ho va demostrar en escreix. A part d’això, recordem-ho, va haver de liderar les polítiques del seu país durant els difícils anys de la crisi i no se’n va sortir precisament airós.
A la història no hi deuen d’haver massa precedents de polítics que han ocupat càrrecs públics (o al menys ho han intentat) en més d’un país. Però dintre del propi país si que hi ha precedents de polítics que han anat canviant de jaqueta segons les circumstàncies.
Adolfo Suárez va passar de ser ministre secretari general del Movimiento a fundar el seu propi partit (la UCD) i quan se’n va donar compte que sobrava encara ne va fundar un altre: el CDS.
Vans ser molts els càrrecs de la UCD que van passar a l’AP de Manuel Fraga quan el vaixell centrista s’enfonsava. 
Un d’ells Rafael Arias-Salgado que va ser ministre amb Suárez i Aznar. Com anècdota us diré que Rafael Arias-Salgado com a president de Carrefour España va ser present a la inauguració del fracassatcentre comercial.
I més recentment el flamant candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana Toni Cantó. L’exactor, després de ser diputat per la UPyD de Rosa Diaz i posteriorment de Ciudadanos, en adonar-sen del poc recorregut que tenia el seu anterior partit.
Persones com Manuel Valls (o Toni Cantó) només se mereixen un qualificatiu: mercenaris de la política.

Jo anteposo per sobre de tot la coherència i la ideologia. Ha pogut deixar de militar al PSC, però els meus valors socialistes segueixen intactes. Pot dir el mateix Manuel Valls? Ho dubto molt!

Inauguració del Carrefour amb Rafael Arias-Salgado. 



LES LÍNIES NAZCA D’AMPOSTA


No sé si coneixeu (o al menys n’heu sentit a parlar) de les línies Nazca. Leslínies Nazca són un conjunt de dibuixos que, per a veure’ls de forma completa s’ha de fer des de l’aire. D’aquí que alguns ho han interpretar com a missatges dirigits a visitants d’altres planetes. Se localitzen al desert de Nazca, al Perú.
Diumenge, al passeig del Canal Marítim vaig descobrir una sèrie de línies que bé podrien considerar-se les línies Nazca ampostines. Si les primeres són Patrimoni de la Humanitat, proposo que l’Ajuntament les declara, al menys bé d’interès local.  
Tot i que ignoro qui n’és l’autor o autors d’aquesta extraordinària obra d’art, trobo que seria molt fàcil esbrinar-ho. Només cal buscar entre els joves que aquests dies han canviat les rodes de darrere de la seva motocicleta pagant el seu pare.  





I també se poden veure des de l'aire... ;-)







LA NOSTRA RIBERA 518






SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA 23