MÉS CIRERETES

L’altre dia feia menció de les “cireretes del pastís” que aquest any ha obtingut el Barça. Tornar-les a enumerar seria reiteratiu. Per això només us parlaré de les darreres dues.
La primera d’elles la varen fer pública abans d’ahir i es referia al reconeixement oficial del Barça com el “millor equip del món mundial”. El reconeixement venia de la ma de la Federació Internacional d’Història i Estadística del Futbol (IFFHS)
Suposo que tampoc s’han hagut d’esforçar-se gaire per arribar al “veredicte final”. Si el Barça ha guanyat els 6 títols oficials possibles als que podia accedir i els que no ha guanyat és perquè no els ha jugat (Copa Libertadores, lliga i copa de els altres països europeus, sud-americans, africans, etc.) Com tampoc els altres equips poden jugar les competicions d’aquí... Està clar.


Però als tornejos oficials on ha coincidit amb equips dels altres països, n’ha sortit guanyador. I això, l’any 2009, només ho ha fet el Barça!
Finalment, els seu entrenador Josep (Pep) Guardiola ha obtingut el mateix premi. No podia ser d’una altra manera.
Ignoro com es fa la votació. Si només se’n pot votar a un o pots votar-ne a diversos i donar-los a cadascú d’ells un determinat número de punts (com es fa al Festival d’Eurovisió) Si s’hagués fet de la primera manera, el que no podria entendre és com algú pogués haver puntual a un altre equip que no fos el Barça i a un altre entrenador que no fos en Pep Guardiola!

SOPAR D'ANIVERSARI DE VINARÒS NEWS

Ahir per la nit, al conegut restaurant de Vinaròs “el Langostino de Oro” que regenta el cuiner Salvador Alcaraz, va tenir lloc el sopar del 13è aniversari de Vinaròs News, la revista digital de la capital del Baix Maestrat amb la que vinc col•laborant des de fa més de 2 anys.
Per a mi era el tercer sopar, però cada cop que vaig em permet més relacionar-me amb les diverses persones que per uns motius u pels altres hi assisteixen. Hi ha tota mena de col•laboradors: els que fan les cròniques de les notícies que passen a les comarques de l’Alt i Baix Maestrat, però també a la del Montsià, els col•laboradors que signem la nostra columna cada quinze dies passant, els fotògrafs, etc. Sempre encapçalats pel director de la publicació Josep Emili Fonollosa.
Com tots els anys, els sopar va estar deliciós, encara que només sigui el pretext per a trobar-nos un cop a l’any. Però si no ho digués li faria un lleig a l’amfitrió i per això cal remarcar-ho, i si és necessari amb lletres majúscules.
En acabar el sopar, Josep Emili ens va el tradicional discurs d'agraiments als que hi erem presents i als que no hi van pocer assistir.
Ahir vaig poder conèixer per primer cop i gaudir de la seva conversa del meu “homònim”. Em feia goig conèixer-lo i el cert és que no em va defraudar. Em va dir que tenia les seves arrels a Ulldecona i, pel que em va semblar era “cadufero”, es a dir, de Benicarló.
Gràcies per tot, Emili!

SENSE TDT

Ens van “vendre” la TDT com la televisió del futur. El cert és que, fins ara, no l’havia posat gaire i és que a casa tenim el Digital + i, normalment mirem la variada oferta de programes que fan allí. TV3, l’únic canal dels que solem mirar a casa i que no està incorporat al Digital + ho veiem amb l’antic sistema analògic.
De tant en tan, quan posava la TDT veia que fallava, però pensava que quan arribés l’anunciada apagada estarien resolts.
El cert és que no ha esta així. Avui no he pogut veure TV3 perquè per l’analògic ja no funciona i pel digital no puc veure res.
No sé a que serà degut, suposo que a la climatologia. Encara que, avui, només puc exclamar: “Merda de TDT!”

EL PP I LA JUSTÍCIA

Segurament que el titular més contundent sobre el tema és el de la portada del diari Público: “El PP comença l’any als tribunals”.
Certament, i per motius diversos, el PP sé les ha de veure amb la justícia. El primer cas és la citació per part d’un jutge a la seva secretaria general la Maria Dolores de Cospedal per a que aporti probes de l’espionatge que, segons va denunciar l’estiu passat, pateix el seu partit per part del govern. És un tema dels que el PP en fa us sovint i que fins ara encara no ha pogut aportar cap indici de que això fos així. El sistema SITEL, comprat quan el avui líder del PP Mariano Rajoy era el responsable del Ministeri de l’Interior, avui és posat en dubte pel PP perquè, segons aquest partit s’utilitza per a espiar “milers d’espanyols”. Una manera molt poc elegant de voler evitar que s segueixin espiant casos com els Gürtel, el Palma Arena, els espionatges de la “capital i corte”, etc. que esquitxen al PP i dels que pareixia que, darrerament n’estaven pràcticament oblidats. Seria cosa de les festes nadalenques...
El segon cas seria també l’ordre dictada per un jutge de Madrid “obligant” al PP de València per a que li faci arribar la comptabilitat relacionada amb el cas Gürtel d’aquella comunitat autònoma. Tal i com s’ha vist finalment, des de el seu president Francisco Camps, seguit pel que va ser (o encara ho és) el seu secretari general Ricardo Costa, fins al “porter” de la seu del PP, tenen alguna cosa que veure (i també que amagar) sobre la trama corrupta ideada per Francisco Correa (d’aquí el nom de Gürtel -corretja en alemany-)
I per finalitzar un cas d’allò més sorprenent, al menys per a mi: el cas (valgui la redundància) que li ha fet el govern de València, presidit per Francisco Camps (ens el trobem fins a la sopa!) a una sentència del Tribunal Suprem sobre el barri del Cabanyal.
El barri del Cabanyal és un dels barris més popular de la capital valenciana. L’any 1993, l’ajuntament va declarar-lo bé d’interès local perquè, en la seva majoria, les seves cases eren d’estil modernista popular (de poble, no del partit! –m’enteneu?-) Però vet aquí que un dia, a “algú” sé li va ocorre la idea de perllongar l’avinguda Vicente Blasco Ibáñez fins la mar. I d’aquí ve el problema. Ja que per això calia tirar per terra més de 400 cases! I com s’havien de tirar uns habitatges “protegits” per la llei de patrimoni? Així que el PP va “tirar pel recte” i va ordenar el seu enderroc. Recursos, sentències i més recursos fins que el Tribunal Suprem (el de Madrid) falla a favor dels veïns i diu que “el Cabanyal ni tocar-lo!”. Però el PP encara tenia una carta amagada a la seva màniga: treure-li l’especial qualificació al barri i de ser un barri protegit per la llei de patrimoni local, a deixar-ho de ser i així poder arribar fins la mar sense cap impediment!
Aquesta és la manera d’actuar del principal partit de l’oposició i, avui per avui, única alternativa de govern als socialistes.
Com diria Bernd Shuster. “No hace falta “dessir” nada más”.