PAGAR ALS BONS CONDUCTORS, ÉS LA SOLUCIÓ?

El debat l’acaba d’encetar l’ajuntament de Puigcerdà (comarca de la Cerdanya) quan ha decidit “pagar” a tots aquells que l’any passat no van cometre cap infracció de trànsit amb els diners que es van recaptar en multes.
Segons es diu, els infractors solen ser un grup més aviat reduït respecte a tot el col•lectiu de bons conductors, però, sovint, reincidents. És a dir, uns pocs cometen la majoria de les infraccions.
Això vol dir, primer que res, que la quantitat que tocarà a cada un dels bons conductors serà petita, tal i com ho reconeixia el seu regidor de governació (si no ho recordo malament) Per tant, la gratificació per conduir bé no compensa. La compensació és una altra, la que apliquem la majoria dels conductors: una conducta cívica per evitar accidents i molèsties a molts de ciutadans, molts d’ells vianants.
Qui em coneix sap la sensibilitat que tinc jo de cara a evitar qualsevol situació incorrecta. És evident que, com tots (i qui digui el contrari, menteix) cometo infraccions, la majoria degut a distraccions. Però evito altres situacions com aparcar malament, fer maniobres temeràries, etc.
L’altre dia anant pel carrer vaig veure a un conciutadà que conec i vaig estar mirant-lo per a saludar-lo. Finalment, qui em va veure va ser la seva dona i ens varem saludar amb ella. Al cap de pocs dies ens trobarem en una situació totalment diferent i se’m va disculpar dient-me que ells quan va a peu igual que quan va amb el cotxe, només mira al davant. Li vaig respondre que, quan va amb cotxe, mirar sempre al davant “és una virtut”.
Darrerament m’estic fixant que molts de conductors no solen posar els intermitents per avisar de les seves maniobres. Crec que resulta del tot xocant que ara que els cotxes van equipats amb la darrera tecnologia, no “portin intermitents”! Fixeu-vos i veurem com el que dic és veritat. Una acció tant senzilla com aquesta podria evitar molts accidents.
Con a conductor experimentat (fa 32 anys que tinc el carnet de conduir i porto més de 600.000 quilòmetres fets) penso que la solució idònia per evitar accidents és castigar al màxim als infractors reincidents per conductes temeràries. Un exemple. Una cruïlla amb intensitat alta de circulació. Una sèrie de cotxes venen per aquell carrer i en arribar-hi poden optar en girar a l’esquerra, la situació més habitual, seguir cap avant i, finalment girar a la dreta (la qual cosa fan els menys) mentre la majoria de conductors esperaven pacients que els de davant anessin sortint tenint en compte els que circulaven per l’altre carrer, un cotxe es va posar a la dreta de tots i no per girar a l’esquerra ni tant sols per seguir pel mateix carrer. Quan va poder va girar a l’esquerra passant de forma totalment temerària per davant del primer que estava aturat! Afortunadament no va passar res perquè la majoria dels conductors tenen una mica més de seny. Una altra maniobra que, normalment no es fa bé, és girar per una rotonda. Són pocs els que saben fer-ho. A la del pont del Mil•lenari de Tortosa, per la part de Ferreries, vaig veure no fa molt una altra acció digna de ser citada com exemple d’allò que no s’ha de fer. Un cotxe hi circulava en direcció a “València” i anava canviant de carril i avançant els altres vehicles. Quan finalment es va posar al davant meu, vaig pensar que continuaria per la C-12 (cap a Amposta o Santa Bàrbara), però no, va enfilar-se pel pont! Un bon grapat de conductors encara no saben que quan hi ha dos carrils, el de l’esquerra és pe girar cap a l’esquerra. Seguir cap avant pot significar creuar-se amb algú que circula pel de la dreta i gira cap a l’esquerra, que també els hi ha!
Dintre de la ciutat hi ha molts que deixen el cotxe en doble fila o davant d’un gual perquè “entren un moment a comprar”. Aquesta situació es produeix constantment a la botiga que tinc als baixos del bloc on visc. Ahir abans de 2/4 de cinc, anava a l’església perquè hi havia un enterrament. Plovia. A un dels carrers de la xarxa principal d’Amposta hi havia una furgoneta aparcada sobre la vorera amb els quatre intermitents posats (per això si que en tenen), la qual cosa obligava als vianants a tenir que baixar de la vorera i tenir que trepitjar l’aigua de la pluja, ja que en aquell lloc és molt estreta. Quan tornava cap a casa i ja feia més d’una hora que hi havia passat, encara seguia al mateix lloc, immòbil... Vaig trucar a la policia local. No sé si van acudir o no, però la situació crec que era per això.

(La foto és d'un aparcament a l'avinguda de la Ràpita -el principal carrer d'Amposta-, cruIlla amb el carrer Fortuny)

LA MOCIÓ PER LA COCAPITALITAT

Tal i com va anunciar l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta, per al ple d’avui s’havia de debatre la moció per la cocapitalitat o “Sobre la divisió territorial de Catalunya i la Vegueria de l’Ebre” que era com figurava a l’ordre del dia.
D’entrada cal dir que la moció l’ha argumentat l’alcalde i no el portaveu de CiU al ple que és qui ho acostuma a fer.
Encara que al text de la moció es demanaven diverses coses i se’n posaven en dubte algunes més (com el finançament, el debat territorial i el consens necessari, etc.), el rerefons de la moció, com ja s’ha dit, era el reconeixement “oficial” de la cocapitalitat d’Amposta.
La resposta del portaveu del PSC ha segut, primer que res, congratular-se del canvi d’actitud per part del grup de CiU que, fins ara, sempre havien reivindicat la “capitalitat” territorial o de la futura vegueria. També li ha demanat a l’alcalde que es busquessin complicitat d’altres poblacions i ciutat com les capitals comarcals (Móra d’Ebre i Gandesa), però sobre tot de Tortosa i també dels altres pobles de la comarca del Montsià. L’alcalde li ha dit que així es faria i que, Amposta, sempre s’havia mostrat “generosa” cap a les altres poblacions del territori. També s’ha posat en dubte la bona fe de l’ajuntament quan es critica el paper jugat per la Generalitat i d’una manera especial a Jordi Ausàs, com a Conseller de Governació i res se’n diu de la Diputació de Tarragona que, amb la seva desaparició, propiciarà la creació dels consells de vegueria. Finalment se li ha dit que el debat que s’estava portant, tot i ser enriquidor i desenvolupar-se amb serenitat, era “estèril”, ja que la població té altres coses més importants en que pensar, com per exemple la economia domèstica.
Per part d’Esquerra se li ha retret a l’alcalde “voler entorpir la posada la creació de les vegueries i, principalment la vegueria de l’Ebre” i també se li ha recordat a l’alcalde que l’Estatut preveu el finançament de les vegueries amb les mateixes dotacions econòmiques que ara perceben les diputacions provincials.
Si fem una mica d’història, veurem com a Amposta, CiU va començar a parlar de “capitalitat” a principis d’aquesta dècada quan a quasi tot el territori es parlava del Pla Hidrològic Nacional, de transvasament de 1.050 Hm3 d’aigua de l’Ebre principalment cap a València i Múrcia, d’assemblees informatives, manifestacions, etc. Però a Amposta, aquest temes millor no “tocar-los” i el llavors alcalde i avui senador d’Espanya va treure’s del seu barret en forma de “conillet blan” la capitalitat. Encara recordo les camisetes que es van repartir pel poble entre diferents afilitats, simpatitzants i d’altres amb el lema “Amposta capital” i les dessuadores que lluïa l’equip femení de handbol amb el mateix lema.
Des d’ençà, la “història” de la capitalitat ha anat apareixent a la nostra ciutat de tant en tant per demostrar que la idea encara era ben viva. També de tant en tant s’ha volgut disfressar una mica el seu significat com quan es va dir que el significat de “capital” volia dit “important”...
I serà, segurament, pel que es recordarà a l’anterior alcalde, ja que, finalment, se’n va apropiar fins el punt de que va crear una empresa que porta aquest nom: “Amposta capital” i que, segons ell mateix “es dedica a fomentar la cultura i divulgar el nom de la ciutat arreu del territori”.

MANIFESTACIÓ A ASCÓ EN CONTRA DEL MTC

Més de 2.000 persones s’han aplegat aquest matí de diumenge a la població d’Ascó (comarca de la Ribera d’Ebre) per a demanar que no es faci el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears.
La manifestació, al igual que les que férem en contra del PHN o d’altres, ha transcorregut sense cap tipus d’incident i amb un caire lúdic i reivindicatiu.
A l’arribar a la plaça de l’església, s’ha llegit el manifest i han hi hagut alguns parlaments per fer recapacitar a l’alcalde de la població que al ple extraordinari que ha convocat per a dimarts, acabi per no presentar la candidatura per ser seu del també anomenat “cementiri nuclear”.


Durant els parlaments s’han pogut sentir crits en contra de Zapatero, de Montilla per a que “digui clarament al govern espanyol que Catalunya no vol emmagatzemar els residus nuclears de totes les centrals nuclears d’Espanya”, però sobre tot contra l’alcalde de la vila, el convergent Rafael Vidal. Encara que el que més m’ha cridat l’atenció ha estat quan s’ha dit que “Catalunya no pot ser independent si dintre del seu territori s’hi emmagatzema tot el residu d’urani de les centrals nuclears espanyoles”.
El cert és que no m’he trobat sol, ja que quan tens clara una idea i la defenses, tots els qui t’envolten també comparteixen el mateix ideal. Però és veritat que he trobat a faltar als “meus”. Mentre ERC tenia una nodrida representació política amb el delegat del govern Lluís Salvador i el President de la Federació de l’Ebre Gervasi Aspa al cap davant, en representació “oficial” del PSC només hi havia el diputat al Parlament i alcalde de Batea Joaquim Paladella. Tampoc he vist cap càrrec de CiU.


Entre els assistents he pogut veure i he tingut ocasió d’anar a saludar a uns dels primers lluitadors en contra de l’energia nuclear, el calero Joan Rebull i la seva esposa Marinia, a qui ja fa quasi 30 anys que conc.
Penso que aquestes terres, diguin el que diguin alguns col•lectius com el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ens hi juguem massa, segurament que el nostre futur. Amb l’aigua que es volia transvasar cap al sud ens hi el jugàvem, però amb el MTC, també.


Una vegada acabada la manifestació i quan ja ens en tornàvem a buscar el cotxe, m’ha sorprès una pancarta que es contraposava a les “oficials” (segurament que col•locades pel propi ajuntament i que estaven escampades per tot el poble) on s’hi podia llegir “Sí al MTC”, on hi posava “No al MTC”. I és que no tota la població d’Ascó hi està a favor...

COM ES PERDEN UNES ELECCIONS

Unes eleccions es poden perdre de moltes maneres però hi ha una frase que els resumeix totes: “Pel desencant dels ciutadans”.
Avui per avui no estic en condicions d’afirmar si Montilla està o no a favor de que el MTC o cementiri nuclear vagi a Ascó. Coneixent el President sabem que és un home parc en paraules i potser trigarà una mica en donar una resposta contundent a les pretensions de la població riberenca. També potser que Montilla opti per no dir res que és el mateix que “donar la ‘callada’ per resposta”. Però n’estic segur que no trigarem massa dies en saber alguna cosa.
De moment, el que ja sabem, és que Ascó presentarà la seva “candidatura” al MTC el proper dimarts com també o ha fet la població de Yebra (Guadalajara)
Si, finalment, no hi ha un pronunciament clar (i català) de l’executiu, en un any electoral com es aquest, pot passar que la participació a les eleccions previstes inicialment per al mes de novembre, sigui molt baixa o que hi hagi un bot en blanc massiu.
Les Terres de l’Ebre som una regió desencantada des de fa moltes dècades. No es cert que mai ningú se’n recordi de nosaltres! Se’n recorden quan els hi som imprescindibles per a col•locar-nos centrals nuclears, de cicle combinat com la que pretenia Móra la Nova, parc eòlics, magatzems de gas, cementiris nuclears o necessiten la nostra aigua. I si no se’n recorden, sempre hi ha qui els crida com ho ha fet ara l’alcalde d’Ascó.
Ara fa just dos anys, la població ebrenca tornava a estar en peu de guerra. L’amenaça d’una interconnexió de xarxes entre els dos sistemes hídrics, el Consorci d’aigües de Tarragona per un constat (CAT) i Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), per l’altre, posaven en perill, una vegada més “la integritat física” de l’Ebre. I tot apuntava que arguments a favor n’hi havia pocs, només es pretenia per als casos “d’emergència nacional”. Però quan les canonades ja estiguessin posades i l’aixeta oberta, qui impediria la circulació constant de l’aigua?
Però en dos anys, la situació no ha canviat gaire. El cabal ecològic de l’Ebre encara no s’ha fixat i des de les comunitats autònomes susceptibles de rebre aigua en cas de fer-se el transvasament, no han deixat de reivindicar la famosa “agua para todos”.
El projecte Castor amb una planta de gas al terme de Vinaròs i, per tant, molt propera als termes d’Alcanar i Ulldecona i l’emmagatzematge estratègic de gas natural on van estar un dia les bosses de petroli, es a dir, davant la costa de la Ràpita, també ha estat motiu de rebuig per part de la població veïna més afectada. Però com sol passar quasi sempre, s’acaba construint al poble del costat on l’oposició no ha estat tant forta. No el tenim a les Terres de l’Ebre, però, pel cas, em dóna ben bé igual.
No fa gaires mesos vaig estar a la manifestació de la Lear. Però com la empresa ubicada a Roquetes, aquests darrers mesos, han segut moltes les empreses que, o han tancat portes, o han fet ERO’s deixant a una bona part de la seva plantilla al carrer. El tancament de la Lear era el més significatiu, només això. Llavors des del govern se’ns va prometre que vindria indústria cap a les nostres comarques. Però la única nova que havia de vindre, la foneria Gallardo, va anunciar fa poc que desistia temporalment del seu projecte, no sense haver tingut una oposició ciutadana molt forta, ja que, pareix, es tracta d’una indústria força contaminant.
De la “resta” de la nova indústria, encara no sabem res. I, el MTC no és la solució, ni molt menys! Potser donarà molts diners al poble que el rebrà i, com passa, amb les centrals nuclears, als del costat, però de llocs de treball en crearà molt pocs i, a sobre de baixa qualitat.
Però aquesta mena de coses, acaba “passant factura” als qui governen. Avui el diari el Punt fa referència a unes declaracions fetes per Gervasi Aspa tot recordant el que li va passar a Pujol per no haver-se oposat amb rotunditat al PHN. Ara, de no fer un viratge ràpid i contundent, podria passar al PSC de Montilla i tornar a donar el govern de la Generalitat a CiU.
És evident que hi ha decisions que cal prendre amb fermesa. Però quan tenen una forta oposició per part de la ciutadania del territori, val més posar-te al seu costat. I no només pels vots, també per què un govern ha de recolzar sempre els seus ciutadans en contra de qualsevol agressió territorial, interna o externa.

(Foto de Xavier Moliner publicada al Periódico)