Més que grans canvis, el que necessita l'ensenyament són petites però constants mesures
La majoria de reaccions davant l'últim informe PISA, sobre qualitat dels sistemes educatius, han girat al voltant del repartiment de competències, la seva titularitat i el nivell de finançament; o s'han limitat a anàlisis precipitades que, en el seu conjunt, resulten allunyades o desenfocades respecte de l'arrel de la qüestió.Ja fa temps, juntament amb experts en educació vaig ser convidat pel Cercle d'Economia a analitzar conjuntament i en profunditat el relatiu fracàs del nostre sistema educatiu. El grup va determinar alguns temes crucials sobre els quals hi va haver gran acord i que, no obstant, no tenen reflex en el debat actual.
El tema més important, perquè és estructural, radica en la constatació que la modificació dels resultats en un sistema educatiu és un procés extraordinàriament llarg. No té gaire sentit fixar-se en els resultats anuals per adoptar mesures per evitar que es repeteixi el mateix l'any següent. Les modificacions i les mesures s'han de portar a terme sabent que només tindran resultat efectiu i profund si es tracta de períodes molt llargs. No convé reaccionar a cop d'enquestes, ja que aquestes ens estan revelant el que vam fer malament fa cinc o deu anys.
El segon tema són les crítiques a l'excés de canvis de regulació al nostre país. Els sistemes educatius responen al que, des de la perspectiva de la teoria de l'organització, es denominen tècnicament burocràcies professionals. Està acreditat que, en aquest tipus d'organitzacions, els grans canvis generen enormes ineficiències. El que requereix el sistema educatiu són petites, però constants, mesures de millora. Mesures progressives, incrementadores, que amb els anys i a poc a poc -com el que va ajustant un sistema complex- permetin resultats substancialment superiors.
Els experts coincideixen també en el fet que és especialment necessària la inversió en educació en les edats més joves. Prioritzar l'educació de 0 a 6 anys és la base per aconseguir l'èxit en etapes posteriors de la formació. En el nostre sistema educatiu tenim un índex d'escolarització en aquesta franja d'edat molt baix: clarament per sota del 50%. D'això poc es parla.
També es va remarcar en l'esmentat workshop que un procés educatiu implica prioritàriament les famílies. En les fases inicials s'hauria de contemplar l'acció no només sobre l'alumne, sinó també sobre la seva família, especialment si té carències econòmiques i educatives rellevants. El que no s'aconsegueixi millorar en aquestes etapes representarà un altíssim cost econòmic per al sistema educatiu en fases posteriors i un alt cost humà per als afectats.
Per un altre costat, és de màxima importància l'autonomia dels centres educatius, ja que estan més ben posicionats per adaptar-se a les necessitats dels seus alumnes. En un sistema com el nostre, en què l'heterogeneïtat dels alumnes en cada centre és molt alta, resulta més peremptòria aquesta autonomia, que redundarà sens dubte en un increment de la qualitat. La direcció dels centres esdevé prioritària i, per tant, la seva autonomia de gestió i la seva formació resulta una activitat crítica.
Pel que fa a la igualtat com a valor fonamental, no ha d'implicar un igualitarisme homogeneïtzador de les persones. L'avaluació de resultats i la creació d'una cultura avaluadora en els diversos àmbits del sistema educatiu són primordials i complement imprescindible de l'autonomia dels centres.
Finalment, tot plegat conflueix en la necessitat de millorar l'assignació dels recursos, ja que a partir d'una determinada quantitat la inversió en educació no implica millors resultats. A partir de cert moment, no per més quantitat de recursos bolcats tindrem millors resultats. El debat crucial és en què es gasten els recursos existents.
Com a criteri orientador, no hauríem d'oblidar que l'essència de la qualitat de l'educació radica en la relació professor-alumne, i més enllà dels coneixements i aptituds són fonamentals les actituds. Per això una àrea d'especial atenció és la gestió del professorat: el seu procés de selecció i contractació; l'actualització de la seva vocació; l'avaluació, carrera professional, retribució i la separació del servei.
En resum, cal una aproximació, a la vegada que àmplia, més focalitzada en els temes rellevants. La qualitat del sistema educatiu, si la centrem només en ell, només ens portarà una millora limitada. Encara que sigui molt repetida segueix sent adequada l'expressió que a un nen no l'educa un professor, sinó el conjunt de la societat. Hem d'anar més enllà en la reflexió (televisió, internet…) i incloure'ns a nosaltres mateixos com a part de la solució del problema augmentant el nostre grau de responsabilitat en el procés educatiu. Professor del Departament de
Direcció General i Estratègia d'Esade.
