LES FOTOS DEL DIA 16-04-2014 O EL QUE PASSA QUAN UN CAMIONER NO ES CONEIX AMPOSTA

Aquesta escena ha passat fa només un moment a l'avinguda de Catalunya d'Amposta. Un camió estranger (segurament de Marroc) ha entrat a Amposta sense conèixer-la. I s'ha trobat que una mica més ja no pot sortir. Com podeu veure a les fotos 2 i 3, l'ajudant ha hagut de baixar i dirigir la maniobra. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ESQUENA D'AMPOSTA I

LES ‘PIULADES’ DE DÉU

No al matrimoni gai. Si a les famílies NORMALS com la meva: mare verge, pare colom i fill i pare la mateixa persona. 

 

Me se’n va anar la ma fabricant fills de puta. 

 

Atenció als sopars d’empresa què ja sabeu com va acabar la meva!

 

Alguns folleu tan malament que ni tan sols és pecat. 

 

Si repeteixes una mentida durant 2000 anys es converteix en religió.

 

A mi no em pregunteu on està l’avió de Malàisia. Vaig tenir a Moisès 40 anys per anar d’Egipte a Palestina. L’orientació no és el meu. 

 

L’Església és una entitat sense ànim de lucre. 

 

Però que lletjos sou, cabrons!  (Carta de Sant Pau als 'adefesios') 

 

Venc sepulcre semi-nou. Pràcticament sense usar. Motiu: resurrecció. 

 

No tot el que apareix a la Bíblia es fals. La numeració de les pàgines és correcta. 

 

Plaça Colón de Madrid. Visita del Papa 1.500.000 (segons el govern del PP) 22-M 50.000 (segons les mateixes fons) El miracle de la multiplicació dels catòlics a Colón. 

 

A tots aquells que em reseu per aprovar els exàmens. Una mica més avall al mapa hi ha xiquets morint-se de gana i tampoc faig res. 

 

A aquest pas, quan donin els Jocs a Madrid, l’esgrima es farà amb espasa làser.

LES DUES VEGADES QUE VAIG ESTAR A LA MONUMENTAL

El passat dissabte 12 d’abril es va commemorar el centenari de la plaça de toros Monumental de Barcelona, en desús des de fa uns quants anys arran de la prohibició del toros per part del Parlament de Catalunya.

Vagi per davant que estic en contra d’algunes prohibicions o de posar límits a determinades coses. És cert que allò que denominen art del toreig es pot considerar tortura cap a l’animal per part de determinats col·lectius, però també és cert que hi ha d’altres casos de maltractament que fins i tot estan beneïts pels governs, com per exemple la situació precària de moltes famílies amb l’agreujant de l’endarreriment a l’hora de rebre els ajuts públics que els hi permetin arribar a final de mes.

El Periódico de Catalunya de dissabte portava un ampli reportatge sobre aquests 100 anys de la monumental, incloent-hi els esdeveniments que han tingut lloc, que no sempre han estat relacionats amb els toros.

Només per posar-hi uns exemples, en citaré uns quants: Els concerts dels Beatles el 3 de juliol de 1965, el dels Rolling Stones el 14 de juny de 1976 i Bob Marley el 30 de juny de 1980; el discurs de Companys en solidaritat amb el poble de Madrid durant la guerra Civil Espanyola el 7 de març de 1937; i, finalment, el míting de Felipe González el 24 d’octubre de 1982, 4 dies abans de l’aclaparadora victòria del PSOE a les eleccions legislatives.

Casualment, aquell 24 d’octubre de 1982 em trobava a Barcelona i no ens volguérem perdre un esdeveniment com aquell. Venia de comprar-me uns pantalons i en entrar a la plaça, van comprovar que no hi portés amagat algun objecte perillós. Per sort hi varem arribar aviat, ja que en el moment de començar l’acte, la plaça es va omplir fins la bandera... El Periòdico ho qualifica com a rebentar.  

Hi van intervenir els càrrecs del PSC, com Joan Raventós i Narcís Serra, en aquells moments l’alcalde de Barcelona. També hi van haver actuacions musicals com la de Serrat, reconegut socialista. Finalment va aparèixer Felipe González com si es tractés d’una estrella. Com l’acte s’allargava molt i havíem d’agafar el metro, al cap d’una estona d’haver començat la intervenció de qui seria el President del Govern Espanyol només uns dies després, ens en anàrem. A la sortida, veiérem que havia quasi tanta gent fora com dintre. Allí, en una espècie de rambla, s’hi havia col·locat una pantalla gegant per a que la multitud que s’hi aglomerava poguessin seguir el míting des d’allí.

I quina va ser la segona vegada? Encara que sembli increïble, el dia següent. I encara que hi sembli més increïble encara, per assistir al míting de CiU amb Jordi Pujol, Miquel Roca i companyia. Segurament us preguntareu que hi feia jo allí. Molt fàcil, acompanyar com a familiar a la banda de cornetes i tabals Grup Balmes de Santa Bàrbara que havien estat contractats per a intervenir-hi.

Recordo que aquell dia hi varem anar amb el meu cotxe, un Seat 127. Com que no ens coneixíem Barcelona, ens costava molt trobar-ho. Fins i tot varem arribar a Badalona i tinguérem que donar la volta. Finalment li preguntarem al conductor d’un cotxe que, després de intentar explicar-nos com s’arribava, va optar per dir-nos que el seguíssim. I així ho férem. A 120 km/h per Barcelona!! Finalment, a l’arribar a l’alçada de la Monumental ens la va senyalà. La persecució havia acabat.