Sabeu que mai faré costat a Mas i estic allunyat de la posició de Junqueras. Però tot això no treu que el 27-S (recordeu que encara no està convocat), pugui votar un altra opció que porti al seu programa la independència com un dels seus objectius. Però estic més pel tema social que per l’independentista.
Vaig escoltar divendres a la Cadena SER que en el decurs d’un debat organitzat per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya hi va haver un rifi rafe entre Junqueras i Iceta.
Junqueras va acusar els socialistes de contar contes de fades quan parlen de la reforma constitucional, ja que, segons el líder republicà, aquesta és pràcticament impossible, perquè hi hauria d’haver al Congrés una majoria de forcés progressistes (ja sabeu que cal una majoria de 2/3 de la càmera baixa)
Sembla ser que aquesta afirmació va irritar Iceta que va replicar Junqueras a qui també va acusar d’explicar contes en el tema de la independència i va posar com exemple la consulta del 9-N que no va portar en lloc. Segons la SER, també li va dir que un estat federal no es menys utòpic que assolir la independència per segons quines vies.
No pretenc amic lector que estiguis d’acord amb mi, però penso que quan una persona té raó, sé li ha de donar i punt i, en aquest cas, el primer secretari del PSC, la té.
Quan faig referència al procés no puc de deixar de pensar en els polítics conversos que l’han vist com una sortida per a poder seguir ocupant els seus càrrecs (electes o no) La imatge que guardo del vestíbul de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta on els convergents monopolitzaven tot el protagonisme, no se’m esborrarà mai.
Digueu-me a mi quin interès poden tenir Roig i Santiago en que Catalunya esdevingui un estat independent?
Sopars de duro no, per favor!
Podeu ampliar la notícia a Vilaweb.
