Llista de, amb, sense o contra el president

SISCU BAIGES

Ser català és una creu. O viure a Catalunya i prendre's seriosament el debat polítco-territorial dels darrers anys. El famós 'procés' s'ha anat embolicant que no és només que molta gent n'hagi desconnectat per avorriment sinó que ho ha fet perquè s'ha perdut. És com quan en una de les recents versions de Star Trek, el comandant Spock li etziba al protagonista: "Jo no sóc el nostre pare". Si intentes entendre el sentit de l'expressió perds el fil de la resta de la pel·lícula.

Tinc la impressió que a molts catalans els passa alguna cosa semblant. Ja no saben qui és son pare polític. Queden tres mesos per les eleccions autonòmiques i ja no saben en quina llista encaixa la seva ideologia. Si les eleccions no són per triar diputats sinó per decidir si Catalunya ha de ser independent o no, per què no ho plantegen més clar?. Després es queixen de la pregunta de la consulta interna d'Unió Democràtica però, a hores d'ara, quina és la llista bona? La llista del president? La llista 'amb' el president? La llista sense el president? La llista contra el president?

Jordi Sánchez, que ha vingut a posar pau i una mica de patxorra al procés, s'apunta a la cerimònia de la confusió amb una consulta als socis de l'Assemblea Nacional Catalana que també té tela: "Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?"

Mani? És d'aquelles consultes que requereixen quatre respostes: Sí, No, Abstenció i 'No ho he entès'.

Entre riures i emprenyamentes hem anat passant els anys. En portem quasi cinc processant-nos. Riu-te'n d'en Kafka. Ara toca que cadascú passi la seva llista. Oriol Junqueras diu que amb 68 diputats n'hi ha prou per proclamar la independència. Quasi millor que ho faci ara que entre els seus i els de CDC els tenen de llarg. Clar que si restem els diputats d'Unió, potser els números no surten. Artur Mas diu que té amagada la DUI per si un cas venen els "indis".

Només faltaria que a més d'imposar la independència per decret obliguin els catalans a saludar com ho feia el comandant Spock. Crec que Polònia hauria de ressuscitar Leonard Nimoy i donar-li un paper al programa. I un altre a Raimon. Quan diu allò que "Jo no sóc dels meus, quan els meus volen que sigui com ells voldrien i no com saben que sóc".

Perquè diguin després que ser català és fàcil!

DIFÍCIL SER ORIGINAL

El procés ha arribat a un punt on, sigui quina sigui la decisió que s’acabi prenent, haurà de ser la definitiva.

A hores d’ara sembla gaire bé impossible presentar una proposta que sigui original, diferent a totes les que s’han fet fins ara, ja que m’ensumo que s’han esgotat totes les possibilitats: què si llista unitària encapçalada pel President, què si llistes separades amb un programa comú, què si una llista unitària amb membres de la societat civil, què si una llista unitària exclusivament amb membres de la societat civil... Difícil, molt difícil seguir l’estela dels esdeveniments. I si per a mi és difícil, imagineu-vos per a un persona que es miri la política amb cert distanciament i l’única cosa que fa es agafar la papereta del seu partit i anar a votar el dia que toca. I, a sobre, el dia anterior al 27-S serà la jornada de reflexió... Encara haurem de reflexionar més? Què no portem mesos reflexionant sobre si hem de votar l’opció independentista o no o engegar-los a tots a fregir espàrrecs (locució políticament correcta, ja que no m’atreveixo a transcriure la primera cosa que m’ha passat pel cap)

La darrera, darrera de totes els propostes (al menys fins el que jo sé) va ser la que ahir va presentar la CUP al Parlament: una llista unitària integrada només per persones de la societat civil i, amb posterioritat, llavors sí, es farien unes eleccions plebiscitàries. ERC va acceptar ràpidament la proposta, en canvi, sembla que a Mas el va deixar descol·locat i es va quedar sense resposta (un fet força insòlit per a ell)

Mentre, la part contrària (per dir-ho d’alguna manera), els que no són favorables a un estat independent, també miren d’agrupar-se o al menys això és el que pretén algun dels seus líders. Aquest és el cas d’Albert Ribera de C’s que voldria agrupar al PP i PSC per contrarestar l’altre bàndol. El PSC ja se’n ha desmarcat i veuria amb més bons ulls configurar un bloc on es prioritzi la part social, es a dir, un bloc d’esquerres.  

Aquest bloc que, recordem-ho, el Periódico l’anomenava Catalunya en Comú (per fer-ho d’algun manera) estaria integrat, en principi per Podem i ICV-EUA i tal com es visualitza el panorama, podria ser que tant el PSC, com UDC, es quedessin a peu sense poder integrar-se a cap dels dos grups principals.

Dit tot això, no m’agradaria que la ciutadania acabés anomenant-los bons i dolents segons quina sigui la seva preferència política: independentista o no independentista. Qualsevol opció és legítima i els pensament de la ciutadania lliure.

Però no em digueu que el panorama que s’apropa no és complicat. Sovint és més difícil escollir entre dues formacions que fer-ho entre 25, ja que entre dues opcions és possible que no te’n acabi agradant cap o al menys en un grau suficient com per a que siguin mereixedors del vot. En canvi, entre moltes opcions, és molt més difícil que no en trobis una que representi els teus ideals.

A l’hora de la veritat, el 27-S i després de la reflexió del dia abans, intueixo que encara seran molts els que no tinguin clar el sentit del seu vot. Potser per això, segons les darreres enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), cada vegada siguin més els que s’escapendel bloc independentista per a incorporar-se al social.

Caldrà veure si la nova fórmula, en el cas de que s’acabi portant a terme, podrà, per un costat, atreure als que han marxat i, a la vegada, incorporar indecisos.

NI molt menys el partit està acabat i encara que els experts creuen que aquesta setmana s’hauria de decidir quasi tot, sospito que les negociacions duraran fins el darrer moment, tal com passa amb les incorporacions dels jugadors de futbol.      

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 8-07-2015

 Un altre cotxe ocupant el pas de vianants al carrer Jacint Verdaguer d'Amposta. Aquí la pintura també està mig esborrada, però crec que es veu prou. 
Per aquesta zona s'hi pot trobar aparcament fàcil, tal com podeu veure a les fotos.  

VILANOVA D'ESCORNALBOU (1)