SOLSONA 17

España en estado de temporal

Lo único excepcional se halla en el nivel de ineptitud de un Gobierno que sólo sabe decretar el estado de temporal ante los problemas

ANTÓN LOSADA

Qué cruel ironía. Todo estaba dispuesto para otra vibrante demostración de orgullo español y poderío del aparato gubernativo en el marco incomparable de la Pascua Militar. La ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, iniciaba los juegos de la patria recordándonos que el Ejército está preparado para actuar ante cualquier eventualidad en Catalunya; por desgracia nada nos desvelaba sobre su preparación frente a una eventualidad en Murcia o Lugo, o una nevada en Segovia.

Inconmensurable en su papel de diosa guerrera, con mantilla en vez de espada, aprovechó la jornada  para desvelarnos que el verdadero enemigo habita en las noticias falsas -sin ir más lejos, sobre su emprendedor marido- y ensalzar el compromiso del Ejército con esa nación española cohesionada, abierta, vertebrada y plural; como si aún estuviéramos enterrando a Franco y a un Ejército de la UE le quedara otra opción que acatar la legalidad democrática.

A esa hora de éxtasis siguió otro momento para la historia protagonizado por Felipe VI, errante en su vagar de penitencia y enmienda. Tras tener que gastar el mensaje de navidad en intentar salir del pantano en que se metió con su disparatada alocución sobre Catalunya, ahora debe buscar la sombra de su padre y  ponerse a la cabeza del relanzamiento de la figura de Juan Carlos I como sapientísima majestad y pater amantísimo de la democracia; tras meses de mandarlo a la semiclandestinidad convencido de publique legitimidad y recibir el aplauso de la corte de los milagros o salir bien en los publireportajes eran lo mismo.

Estaba previsto que los juegos de la patria concluyeran con la habitual sesión de escarnio y exorcismo del nacionalismo catalán cuando irrumpió un temporal anónimo para recordarnos y recordarles que gobernar es que los turnos estén completos y los funcionarios estén todos en su turno, las máquinas en su sitio y funcionando, las carreteras transitables, los dispositivos desplegados y preparados antes del desastre y los ciudadanos informados y avisados como Dios manda.

La  primera nevada del año ha cogido al Gobierno Rajoy tan ocupado en la tarea extraordinaria de salvar la unidad de esa España, que no había tenido tiempo de hacer su trabajo más ordinario. Al final, nos hizo falta el Ejército, pero no para sofocar el desafío independentista sino para rescatar a conductores y familias de la nieve, el frío y la noche. Que nos les cuenten otra vez la milonga de la excepcionalidad. Se trataba de una nevada y un temporal tan previsible que no le habían puesto ni nombre. Lo único excepcional se halla en el nivel de ineptitud de un Gobierno que sólo sabe decretar el estado de temporal ante los problemas.

CAPVESPRE EN ROSA

Bon dia!! 

L’ESQUERRA S’ESTANCA

Després del moviment del 15-M (de 2011) una pregunta estava a l’aire: Beneficiarà o perjudicarà al PSOE? De respostes n’hi van haver per a tots els gustos, però me quedo amb una: a la curta el perjudicarà, però a la llarga el PSOE sé reforçarà.

Aquest any se compliran 7 anys des d’aquell 15-M. 7 anys poden semblen pocs, però en política són molts. Són quasi dues legislatures (sempre que s’esgotin) i el PSOE  a Espanya i el PSC a Catalunya sembla que no acaben d’aixecar el cap.

Durant aquests anys dintre del panorama polític espanyol la veritat és que han canviat moltes coses. El PSOE va ser per pèls el partit més votat de l’esquerra quan abans era l’hegemònic sense cap tipus de discussió possible. Una nova força política sorgida precisament del moviment del 15-M va tenir una forta embranzida que fins i tot va estar a punt de quedar segona a les darreres eleccions generals pel darrere del PP. Durant la campanya alguns sondejos d’opinió li atorgaven aquest segon lloc. Però darrerament s’està desinflant tant que el seu fundador Pablo Iglesias està pensant en canviar-li el nom. Li suggereixo un: Casi Podemos!    

En canvi el PSOE sembla molt més preocupat per aguantar aquest segon lloc que ser una alternativa real al PP de Mariano Rajoy. Des del meu punt de vista me sembla del tot inaudit, però és el que aparenta. Mireu que us dic: si algú no li poso remei, no m’estranyaria que quan se tornin a convocar eleccions el PSOE quedés tercer per darrere del PP i C’s (és igual l’ordre)

Han tingut anys per a refundar-se i el que és més important, retornar als seus principis i valors per atreure nous votants i recuperar els que ha perdut al llarg d’aquest 7 anys que han estat molts.

La pèrdua de militants (tot i que no h diran) ha estat constant. El darrer conegut és Pérez Tapias que fins i tot li va arribar a disputar la secretaria general a l’actual líder Pedro Sánchez.

Parlant de Pedro Sánchez la veritat és que m’ha decebut molt. No és el líder que necessita l’esquerra espanyola. Així com tampoc és el líder que aparentava ser quan feia campanya competint amb la inqualificable Susana Díaz. Fa uns mesos, quan estaven enfrontats en plena campanya, ja vaig dir que Pedro Sánchez no era un gran líder, però era el millor que tenia el PSOE. Aparentment no me vaig equivocar.  

Avui mateix el PSOE ha exigit la dimissiódel directori general de la DGT, que depèn del Ministeri de l’Interior,  per la seva pèssima gestió durant les darreres nevades. Darrerament sembla que només estan per demanar dimissions i reprovacions. Igual se pensen que fer oposició al govern corrupte del PP se tracta només de donar algun titular de tant en tant.

Mentre estava escrivint l’article d’avui encara m’he assabentat d’una altra notícia. Eldiario.es publica el següent titular: El PSOE fitxa per a les eleccions de 2019 a l’exlider regional d’IUexpulsat pel seu paper a Caja Madrid. Aquest senyor evidentment té nom i cognoms: Gregorio Gordo Pradel.

L’altre dia li explicava a un amic que la piràmide del PSOE sé sembla cada vegada més a la d’una població envellida amb molt poca base.

Si continuen així sense posar-li remei, me sembla que dintre de poc sé quedaran els quatre càrrecs que queden i els seus fidels, aquells que passi el que passi els voten. Quina pena!