Avui hem anat a Barcelona. Ha estat un dia estrany per a mi. No perquè anés a Barcelona, sinó perquè no m’he comprat el diari... I comprar la premsa cada dia és una cosa que faig des de fa molts d’anys. Quan no ho faig, normalment, és perquè alguna cosa m’ho impedeix.
Bé, dit això, us explicaré allò que considero més important. Les notícies d’economia han tornat a ser portada de tots els mitjans. Després de la patacada d’ahir, avui s’han recuperat una mica. A veure si ens deixen tranquils d’una punyetera vegada els mercats i podem gaudir d’un final d’estiu plàcid.
Aquesta tarda-nit, en posar el diari, he escoltat a la SER que la Junta de Castella la Manxa (Correctament dit Castella “la Taca”) que presideix la Mari Dolo de Cospedal, no ha pagat el darrer més a les farmàcies i algunes d’aquestes han fet vaga. I ja està “liada!”
A la SER debatien sobre la legalitat o no de la mesura (per tractar-se d’un sector d’interès públic) i d’altres temes. Un dels contertulians ha dit una cosa que m’ha agrada i, fins i tot ho posaré en majúscules per a què és vegi bé: “UN PARTIT, QUAN ARRIBA AL GOVERN, HA D’ARRIBAR ‘PLORAT’”. Es a dir, durant la campanya és pot criticar l’adversari (de vegades alguna cosa més que adversari), dir mentides (no està bé, però se’n diuen) i, evidentment, defensar el programa (el teu) i demanar el vot (per al teu partit) Però quan s’arriba al govern s’ha de governar i deixar de plorar. Evidentment, el portaveu i el conseller de Sanitat (o Salut) del govern manxec diu que tota la culpa és del govern anterior. I la Mari Dolo? Ella segueix de vacances i per tant, no diu ni piu. Encara que el tema, sembla que requeriria de la seva presència.
I jo pregunto: I si Barreda i el PSOE, haguessin guanyat les eleccions, què hauria passat? Tampoc hi hauria hagut diners per a pagar la despesa farmacèutica? I si tot es tracta d’una estratègia del PP per a reafirmar el que ja va dir abans i després de les autonòmiques i municipals, que “no hi havia diners a la caixa”.
No obstant això, jo que he estat 8 anys a un ajuntament, quan han fet falta diners per a pagar una despesa corrent (normalment les nòmines i la Seguretat Social) dels treballadors, s’ha demanat un préstec. També recordo que una vegada, a la Sénia, l’oposició (el govern estava en minoria) volia boicotejar un préstec amb la mateixa finalitat i recordo que els vaig tractar d’irresponsables.
A Catalunya, quan han fet falta diners (amb el govern d’Entesa i ara amb el govern presidit per Arturo), amb permís del govern central, s’ha emès deute públic. Per què no ho fa el govern de Castella la Manxa (perdó una vegada més, la Taca)?
Haurem d’estar atens a com es desenvoluparà el tema els propers dies.
