diumenge, 25 de desembre del 2011

UNA “XV”



Als “Quatre Cantons” d’Amposta, on ara hi ha una sucursal de la Caixa, hi va haver la cafeteria Ebro, popularment coneguda com “el de Culderó”.
Un dia, a l’entrar, vaig veure al terra, al costat del taulell,  una caixa de cartró de cerveses de la marca San Miguel, concretament de la classe “Selecta XV”. Com feia temps que la volia provar, vaig decidir que aquell seria el moment de fer-ho. El meu amic Vicent va decidir que ell també la provaria.  
Ens varem seure en una de els taules, no gaire lluny del taulell, en uns típics bancs de fusta amb espatllera.
A l’hora de demanar, quasi tots els amics van optar per una Voll Damm. En arribar a mi, el cambrer va preguntar-me que volia i li vaig dir: “Una equits uve”. Llavors li va demanar a Vicent i li va respondre: “Jo també prendré  ‘una equits uve’”. El cambrer no ho tenia clar i em va tornar a preguntar:
 
-Tu que vols prendre?
-Una “equits uve”, -Li vaig respondre-
-I tu? –Li va preguntar a l’amic Vicent-
-També una “equits uve”. Li tornar a respondre.
L’empipament del cambrer anava creixent, davant del que considerava un intent de prendre-li el pèl per part nostra i entre amenaces de donar-nos una bufetada, encara ens ho va preguntar un parell de cops més.  
Finalment varem decidir prendre una Voll Damm.

dissabte, 24 de desembre del 2011

BON NADAL A TOTS ELS MEUS AMICS I LECTORS!!


Rajoy, al paro (un article de Ignacio Sánchez-Cuenca que publica avui Público)



Ignacio Sánchez-Cuenca
Profesor de Sociología de la Universidad Complutense y autor de Más democracia, menos liberalismo (Katz)
Ilustración de Diego Mir
Mariano Rajoy se equivocó escandalosamente al hablar sobre las cifras de paro en España en su discurso de investidura. Dijo que en España la tasa de paro llega al 23% y que el número de parados es de 5,4 millones. Resulta insólito, por utilizar una expresión a la que recurre con frecuencia don Mariano, que el nuevo presidente del Gobierno falle en un dato tan fundamental. Ya sabemos que su horizonte intelectual es el del diario Marca y que la única lectura que le deja impronta es la del BOE. Pero podía familiarizarse con las magnitudes básicas de la economía. También se equivocó en los cálculos sobre el servicio de la deuda. Por fuerte que sea la actitud patrimonialista de la derecha española, la ocasión merecía guardar las apariencias.
Da miedo pensar en el nivel de sus asesores, los que le preparan las fichas que Mariano, como buen opositor, aprende de memoria. Neocons y neopijos salidos de las escuelas de negocios y de los cuerpos superiores del Estado. Palmeros y pesebreros que tienen la mente puesta en las jugosas rentas que obtendrán del poder. Forman parte de esa derecha carpetovetónica cuyo patriotismo consiste en aprovecharse de España para aumentar sus privilegios. Estos son los que nos van a gobernar. Porque nadie se escandaliza de que nuestros liberales de pata negra tengan puestos de funcionario, no vaya a ser que Mariano dure un telediario.
Rajoy, un oscuro señorito de provincias, un registrador de la propiedad que ha pasado sin pena ni gloria por los múltiples cargos políticos que jalonan su dilatada carrera política, da el pego como segundón, pero en cuanto se pone al frente, su debilidad manifiesta no puede ser disimulada. El elegido por Aznar trata de suplir sus carencias con aplomo retórico, pero dicho aplomo es impostado, pues cada vez que se ve en un aprieto sus ojos comienzan a dar vueltas descontroladamente y su mandíbula se contrae. Su marca consiste en el desconcierto y la indecisión. En Europa ya enarcan las cejas y esbozan una sonrisa displicente: Mariano no va a conseguir calmar los mercados.
La victoria del PP es la victoria de una España mediocre y maleducada. El núcleo de su apoyo electoral está formado por ese grupo que antiguamente se denominaba franquismo sociológico (leían a Vizcaíno Casas y a De la Cierva, veían las películas de Mariano Ozores) y que hoy son simplemente la derechona que se educa con Pío Moa, Fernando Sánchez Dragó, Juan Manuel de Prada y Federico Jiménez Losantos. Una derecha cavernícola y nacionalista que no se avergüenza de tener a Francisco Camps, Ric Costa y el Albondiguilla entre sus filas.
Mariano Rajoy no está preparado para sacar a España de la crisis. Su plan de acción es el mismo que ha seguido durante toda su vida: esperar a que escampe, confiar en que el tiempo arregle las cosas. Recortará a los más débiles para que no le abronquen los suyos, no porque él crea que sirve de algo. Un político desacreditado en las encuestas como él no debería ser el nuevo inquilino de la Moncloa. Como líder de la oposición, recibió la peor valoración ciudadana de nuestra historia democrática. Si le queda algo de dignidad, debería renunciar a la Presidencia del Gobierno. Que se marche y deje paso a una persona capaz que sepa afrontar los tremendos retos a los que se enfrenta España. No puede gobernar el país quien no se entera del número de parados que tenemos. Que se vaya al paro él, que el país no está para bromas.
***
Supongo que el tono de esta crítica les habrá parecido, como a mí, excesivo y zafio. Es un mero pimpampum destinado a denigrar y destruir al rival. Corresponde, sin grandes diferencias, al registro que ha empleado la derecha mediática durante más de siete años contra Zapatero, contra su Gobierno y contra la izquierda en general. Desde el primer día: desde el 14 de marzo de 2004. Empezaron por el atentado del 11-M (algunos aún siguen ahí), continuaron con el Estatut y el proceso de paz, la tomaron con la memoria histórica y arremetieron con saña cuando llegó la crisis económica. No dieron tregua alguna a Zapatero, quien fue objeto continuado de toda clase de ataques e insultos. Las acusaciones eran graves: los socialistas querían romper España y crear un clima guerracivilista, volaban los consensos de la Transición, destruían la familia y se sometían a los designios de los terroristas; la izquierda de Atapuerca, los de la ceja, las bibianas, el peor presidente de la historia de la democracia.
Ahora todo será distinto. Por fin hay un partido preparado en el Gobierno. Con un ministro de Economía que tuvo una alta responsabilidad en Lehman Brothers, como Dios manda. La crispación será cosa del pasado. La acusación de traicionar a los muertos quedará en el olvido; lo mismo sucederá con el voto del PP en contra de las medidas de ajuste el 10 de mayo de 2010. Aquel día el PP optó por aislar al Gobierno, aun si el país corría un riesgo muy alto de intervención de los poderes europeos. Rajoy, en su discurso de investidura, se ha atrevido a reclamar colaboración al PSOE e incluso ha anunciado solemnemente que por fin renovará las vacantes pendientes en el Tribunal Constitucional, RTVE, el Defensor del Pueblo, etc. después de haberlas bloqueado porque estaba en la oposición. El PP se puede permitir todo eso y mucho más; para eso cuenta con el apoyo de la canalla periodística habitual.


LES FOTOS DEL DIA. A GRANS MALS, GRANS REMEIS



La foto també està feta al barri de Ferreries. Com el carrer és molt estret i per a entrar un cotxe a casa està molt just, la millor solució "llimar" la pared per ampliar el pas.

divendres, 23 de desembre del 2011

DISCULPES D’UN MAL PAGADOR




De vegades jo també m’he de “menjar en patates” algunes de les coses que dic. Sempre he afirmat que els de CiU mai admeten que s’han equivocats, ells sempre ho fan tot bé. Estava errat. Mas, el president de la Generalitat ha admès que es van equivocar quan van restar de les nòmines dels seus treballadors un IRPF sobre quantitats que ho havien cobrat. I?
Perquè em sembla que el simple gest de demanar disculpes quan “l’han cagat” és del tot insuficient. O és que les famílies dels empleats públics d’aquest país mengen de disculpes? Em sembla que no.
Una solució immediata seria que el dia 28, amb el 80 % de la paga, se’ls hi tornés la major part d’aquest diners descomptats erròniament, més o menys fins cobrir el 100 % de la paga extraordinària. Potser amb aquest gest el govern de la Generalitat es rentar un tant la seva malmesa imatge.
Però encara és insuficient. D’alguna ment pensant va d’haver de sortir la idea de descomptar-los l’IRPF de les nòmines. No sé si del propi conseller Mas-Colell o d’algun director general, assessor, etc. Evidentment si va ser del conseller, deixa molt malament a un dels més prestigiosos professor d’economia que hi ha al món i que ho ha estat de les de Berkeley i Harvard (EE.UU) i després de la Pompeu Fabra.
Sigui de qui sigui la “fotuda de pota” la cosa no pot quedar així i caldrien dimissions més que immediates. Potser els passi pel cap fer dimitir a algun personatge de rang inferior per a salvar ells la pell, però algun culpable hauria d’assumir la monumental errada.
Segurament després, quan ja ningú se’n recordi el tornaran a recol·locar a algun altre departament i ja està, però al menys demostrarien que de tant en tant, també els de CiU són humans.  
Tant d'acusar al governs socialista de morós...   

UNA JUGADA ROCAMBOLESCA



Dimecres el Banc Central Europeu (BCE) va posar a disposició dels bancs comercials una quantitat força respectable, quasi ½ bilió d’euros (uns 480.000 milions per ser-ne una mica més exactes) a un interès d’1 % anual. Evidentment els governs de la zona euro van fer una crida a les entitats financeres per a que acudissin a la subhasta. Ja sé sap que una cosa és el que demanaran i l’altra la que s’acabaran emportant-se, això depèn del total que es demani i si es cobreix o no les previsions.
Aquests diners han de servir, principalment per a donar crèdit a empreses i famílies i activar així l’economia (què pro falta li fa), però sembla que també pot servir per a comprar deute sobirà dels països de la zona euros i, evidentment, la temptació en comprar aquell que dóna més interès, està sobre la taula. Per tan, es pot crear més especulació i, a la llarga, pot arribar a passar com als bans alemanys i francesos (sobre tot) que es van veure atrapats per la situació econòmica de Gràcia i Itàlia.  

LES FOTOS DEL DIA 23-12-2011. PORTES TAPADES

A aquest local del carrer Ulldecona, molt abans de l'empresa de la qual encara hi figuren el rètols, hi va estar el concessionari de la Citroën. la SAMSA.
Ara ja portava uns anys abandonada i el vàndals havien trencat els vidres de la porta i dels aparadors. No sé si va arribar a ser ocupada, crec que no. L'ajuntament, com ha fet amb d'altres naus de la zona, va decidir tapar portes i aparadors amb maons. 

LES INVERSIONS PER AL 2012 A AMPOSTA



El pressupost d’inversions de l’ajuntament d’Amposta per al 2012 està al voltant dels 2 milions d’euros.
Com sé que la memòria falla moltes vegades, us donaré uns exemples del que es pressupostava durant l’època de vaques magres: 5,6 milions (2004), 5,7 milions (2008) 9 milions (2009)
Com es veu, menys de la meitat de la majoria dels anys i pràcticament ¼ part del pressupost de 2009 que va ser el més alt.
Evidentment estem en època de crisi i al nostre ajuntament, l’actual conjuntura econòmica també li passa factura.
Però és que, a sobre, Amposta té un problema afegit. L’ajuntament no estalvia i les inversions sempre s’han fet gràcies a les transferències (subvencions) que arriben de la Generalitat de Catalunya i del govern central.
En fons propis (les que es farien gràcies a l’estalvi i la bona salut econòmica), recordo que un any van ser de 6 euros (no me deixat de posar milions ni tant sols mils, tal com sona 6 EUROS) i un altre any (sempre parlo de memòria) crec que van ser de 10 o 12. Això si, entre mig hi va haver un anys que van ser 200.000 euros (!) tota una proesa.
Però segons la llei actual, els ajuntament no poden invertir més enllà del capital que amortitzen durant l’any a les diferents entitats financeres i com aquesta quantitat ronda els 2 milions d’euros (l’endeutament del nostre ajuntament sempre ha estat molt alt), per al 2012 podran invertir aquesta quantitat.
I en que s’invertirà? Sembla ser que amb la compra d’uns terrenys necessaris per a la nostra ciutat i arranjant carrers.
“Eso es todo amigos”.  

      

dijous, 22 de desembre del 2011

MALES FORMES



Sembla ser que els pressupostos que prepara l’ajuntament d’Amposta per al proper any s’han fet d'esquena de la interventora municipal.
Durant molts d’anys, en l’època que el senador espanyol n’era alcalde, tant el secretari com l’interventor, quan signaven havien de posar “accidental”, ja que cap dels dos gaudia del nomenament oficial. Més d’un cop hi van haver que van sol·licitar la plaça, però com se’ls hi dia que “no necessitaven els seus serveis”, automàticament hi renunciaven.
Finalment, primer, al començar el primer “regnat” del “sinyó” metge, hi va arribar una secretària i a les acaballes de la legislatura una interventora.
Però les formes sembla que no han canviat gaire.
Mentre la regidora de Hisenda presentava als portaveus de l’oposició els pressupostos, sembla que la interventora no en sabia res de res i així ho va comunicar a algun d’aquests portaveus.
Després d’assessorar-se, la interventora sembla que li farà saber al “sinyó” metge (a hores d’ara m’imagino que ja li ha comunicat) que si no sé la té en compte a l’hora d’elaborar els pressupostos, no els validarà.
Personalment em sembla molt fort, però del tot creïble saben com s’actua amb l’aval (i la impunitat) de la majoria absoluta.  

INDIGNACIÓ AMB EL GOVERN DE MAS




Com a treballador que sóc i compromès amb la classe obrera, no puc alegrar-me del que està fent el nostre govern amb els seus treballadors, però els hi ha que s’ho mereixen. I si algú creu que no ho hauria de dir, ho sento, quan hi havia el govern d'Entesa en vaig haver de sentir moltes de crítiques... I no sempre agradables.  
No ens enganyem, molts treballadors de la Generalitat (siguin o no siguin funcionaris) són a fins a CiU. Bona part d’aquest van entrar en les èpoques de Jordi Pujol quan es van posar en marxa la administració catalana.
Dit això, passo a comentar (tal com ja vaig anunciar ahir al meu Facebook) el tema de les retencions a les nòmines.
El conseller d’Economia i Finances, Mas Colell, ja va fer públic la setmana passada que els treballadors en nòmina de la Generalitat no cobrarien ahir la paga extraordinària de desembre i que ho farien el dia 28, si bé només un 80 % del total. Ara bé, la segona part, encara molt més polèmica que la primera, sé la va guardar. Ahir la sorpresa de les treballadores i treballadors va ser veure que se’ls hi havia descomptat l’IRPF de la paga extraordinària. O sigui, una mica més i tenen que “posar diners de la seva butxaca”. In fet insòlit i inaudit. Ahir un amic em deia: “No trobo adjectius per a expressar-ho”. No li faltava raó.
El govern s’excusa en que si les retencions es fessin el dia 28 no hi hauria temps de ingressar-les i caldria fer una complementària.
Què? Com? Què potser no passa tots els mesos? La nòmina del mes de desembre (amb la paga extraordinària) és la única que s’avança al 22, la resta de l’any, els treballadors públics (els de la Generalitat, els de l’estat i m’imagino que tota la resta la cobrem a finals de mes, ja sigui el 27, el 28 o el 29, depenent del dies del mes. I les retencions es paguen fins al dia 20 del mes següent (les grans empreses les han d’ingressar mensualment)
I si malgrat això s’hagués de fer una complementària, què? És que s’ensorraria el món?
Mireu, els treballadors de la Generalitat fa anys que cobren endarreriments d’anys precedents de forma generalitzada. L’any 2010 sense anar més lluny (d’això en poden donar fe qualsevol d’ells) Això els implica (o els tindria que implicar, fer una complementaria en la seva declaració de la renda de l’exercici anterior –en aquest cas el de 2009-) I no passa res... 
A més, retenir l'IRPF de unes quantitats que no han estat abonades, és il·legal i la llei no ho permet.  
Entre els treballadors indignats, aquest matí escoltava a un que deia que s’estaven plantejant presentar una “querella criminal contra el govern de la Generalitat per ‘apropiació indeguda’” . No n’hi ha per a menys! Realment penso que el govern de la Generalitat ha “estafat” a totes les seves treballadores i treballadors i, encara que el conseller digui que no tornarà a passar, ningú pot assegurar que, en el futur, no es torni a prendre una mesura similar.
Ah! I què no posin més l’excusa dels 759 milions que els deu el govern central, ja que aquests són per a INVERSIONS. Si no paguen és perquè no ho volen fer i a aquests se’ls hi diu MALPAGADORS!!  

LES TAXES QUE VENEN I LES QUE JA EXISTIEN




Ahir el conseller d’Economia Mas Colell va anunciar una nova taxa per l’expedició de receptes sanitàries d’1 euro i les hoteleres que poden arribar als 3 euros para un hotel de 5 estrelles. Una de els millors reaccions a la mesura la vaig escoltar, crec que de la boca d’Albert Riera de Ciutadans: “Què li haurem de dir al metge que no ens recepti...”. Certament, el facultatiu és qui té la potestat de receptar i si ho fa és perquè creu que ha de fer-ho. També els hotelers han posat el crit al cel. 
Però Joan Herrera encara ha estat millor al referir-se a l'euro que gravarà les receptes sanitàries: "És tan equitatiu que, com més malalt et poses, més pagues".
Però, segurament, una de les taxes que ha pogut passar més desapercebuda, és la taxa que s’ha creat per als “judicis monitoris”. Les taxes judicials van ser creades per llei l’any 2002, però aquesta mena de judicis no en tenien.
Potser per alguns estic parlat en “xinès”, per tant, millor posar-vos un exemple de judici monitori. Quan una comunitat de propietaris demanda al propietari d’un del pisos per impagament, estaríem davant d’un judici monitori.
Com podeu suposar durant els darrers temps aquest fet ha estat força habitual a les C.P., ja que la situació econòmica ha fet que sempre hi hagi algú que no està al dia amb les seves quotes obligatòries.
Al començament del problema sol·licitaves la mediació de la policia local (al menys així es feia a Amposta) Llavor la policia de proximitat visitava al morós per a informar-lo de l’obligació que tenia de pagar la quota de la comunitat. Però és que de vegades ni pagava la de la comunitat ni la hipoteca, ni el préstec del cotxe, simplement perquè la seva primera prioritat era menjar i no els hi quedaven dines pera a res més.
Els resultats que obtenia el jutjat eren més bé nuls. La comunitat on visc varem demanda a un dels propietaris que no sé si era insolvent, però de pocavergonya n’era un bon tros.
Resulta que el jutjat ens va notificar que no el podia trobar, mentre ell s’obria un bar a Amposta. Increïble...      
 A partir d’ara les taxes per judici monitori seran de 90 euros, la qual cosa privarà a moltes comunitats de prendre unes accions que, tal vegada, no els hi reportin cap resultat positiu.

LES FOTOS DEL DIA. SORTIDES DE SOL AL BARRI DE FERRERIES





dimecres, 21 de desembre del 2011

UNA NOTÍCIA CURIOSA



Avui m'ha arribat una notícia curiosa. La va publicar el diari ABC el passat 1 de juliol. 
Resulta que Espanya té possessions a Oceania, a la zona coneguda com Micronèsia. En total són 4 petites illes sense cap tipus de valor: Guedes, Coroa, Pescadors i Ocea. 
Què, ho sabíeu?

RAJOY INVESTIT AMB ELS VOTS DEL PP I ELS SEUS SATÈL·LITS




A Mariano Rajoy li queden pocs tràmits per a ser “oficialment” el president del govern del Regne d’Espanya. De fet, només li queda jurar (no dubto que utilitzarà aquesta fórmula) el càrrec davant del Cap de l’Estat (o sigui el Rei Borbó)
El penúltim tràmit el va passar ahir al ser envestit pel Congrés dels Diputats amb 187 vots a favor ( 185 del seu propi grup + 1 del diputat de Unió del Poble Navarrès –fins fa poc la “marca blanca del PP a Navarra- + 1 del diputat del Fòrum dels Ciutadans –del díscol Álvarez Cascos-)
Els vots en contra van ser 165, la majoria del PSOE, però també hi van haver sorpreses com la de CiU que, per primer cop vota en contra en la investidura d’un president popular. A les dues investidures d’Aznar sempre hi havia votat a favor.
Aquesta va ser una de les sorpreses del dia. Encara que de les paraules de Duran Lleida es desprèn que hi poden col·laborar sempre que es donin les condicions per a fer-ho, com per exemple fer gestos de cara Catalunya (entre aquests penso que no es contemplaria el del pacte fiscal) També sembla que, finalment, el president d’Unió Democràtica de Catalunya no serà ministre. Encara que el nou gabinet es donarà a conèixer abans de que s’acabi el dia, el vot negatiu del grup de CiU fa pressuposar que Duran no serà un dels que “s’asseguin” al costat de Rajoy.
L’altra sorpresa la va donar el grup d’Amaiur que es van abstenir a la votació. Al menys així ho va considerar la majoria de la premsa, encara que, de les paraules del seu portaveu, Xabier Mikel Errekondo, l ’alcalde d’Usurbil (que va ser la nostra destinació durant uns dies a cavall dels mesos de setembre i octubre) jo hi vaig fer una interpretació diferent.
Com sé sap, l’objectiu més immediat d’Amaiur era aconseguir grup parlamentari propi i no ho va aconseguir. Sembla ser que, finalment, hauran d’acudir al Tribunal Constitucional) El grup independentista basc hauria volgut absentar-se de la cambra baixa durant la votació d’investidura com a protesta a la decisió de la mesa del Congrés, però sembla ser que el mecanisme que regeix les votacions no ho permetien i llavors van decidir per la fórmula de l’abstenció. Per tant l’abstenció d’Amaiur s’ha de considerar com una acció de protesta o potser millor “d’impotència”.  

LA FOTO DEL DIA. S'HAN ACABAT LES RETENCIONS?


Evidentment la foto és de primera hora del matí, quan encara no eren les 8. 
A la tornada no m'han retingut a cap lloc. Aquesta tarda no podaven els arbres, però tranquils, que continuaran, només ha estat un fet passatger. 
En canvi al pont de Vinallop, si que potser que hagin acabat d'arranjar les juntes de dilatació. 


“ELS BITXOS D’INTERNET”



Vaig llegir al Plural que Iñaqui Gabilondo està meditant retirar el seu videoblog que té al diari digital del País, per culpa dels “trolls”. Vaig tenir que recórrer a Internet per a poder “desxifrar” de què s’estava parlant, encara que ho vaig intuir.
Hi ha que veure la quantitat de paraules noves o de segones definicions que s’han creat des de l’existència de la “xarxa de xarxes”: virus, troià, buscador, xat, fòrums, correu electrònic, webs, blogs, links, i moltíssimes més.
Tornant a la paraula “troll”, es refereix a la persona que busca la polèmica sense aportar res al debat. No vaig poder de deixar de pensar amb el grapat de “trolls” que m’he trobat amb els 4 anys que fa que em vaig obrir la Via Augusta.
El primer de tots, sempre el recordaré, va ser un de Campredó que tenia (m’imagino que encara té) fòbia als socialistes i ho vaig tenir que pagar jo. També una de Tortosa (bé, crec que només hi viu i treballa –o hi vivia i treballava, perquè fa temps que no en sento parlar-) i em va passar una cosa semblant. N’hi ha d’altres com per exemple un que viu a Barcelona que es dedica a crear polèmica deixant comentaris tipus “No saps de que parles” i veure les reaccions de la gent als qui ha deixat el missatge. Una vegada jo me’n vaig trobar un així i al cap de pocs dies li vaig sentir dir a ell mateix que “s’ho passava molt bé fent aquesta mena de coses”. Però els “trolls” més perillosos són els que pertanyen a la que jo anomeno “secta dels mitja llegua” (*) o “palmeros” (**) i que s’ubiquen a Amposta. Aquests usen identitats falses i poden arribar a la desqualificació personal per tal de quedar bé davant de la “superioritat local”.
De tots, els que més em va sorprendre va ser un al que fins llavors considerava amic i que va començar a polemitzar pel sol motiu de fer-ho. Com deia al principi, “no aporten res nou al debat” i així era. Simplement es dedicava a portar-me la contraria en tot, només perquè ell tenia un punt de vista diferent al meu. Li vaig fer saber que no li publicaria cap més comentari i el vaig “esborrar” de la meva llista d’amics de Facebook. Al cap d’un temps, de sobte, utilitzant una falsa identitat, va tornar-me a deixar comentaris del mateix estil fins que, finalment, vaig sospitar d’ell. Mai m’hauria pensat que pogués adoptar una falsa identitat per a deixar comentaris al meu blog. Abans de demostrar-li que sabia qui era, vaig tenir un intercanvi de comentaris i li vaig dir que “jugava en avantatge, ja que ell sabia qui era jo i en canvi jo, no sabia res d’ell”. Em va respondre que no tenia perquè explicar-me res personal.
Només us diré que fa un temps mai hauria pensat que aquest individu pogués actuar d’aquesta manera. De vegades he pensat que poden, fins i tot, tenir una ment malaltissa. Aquestes situacions comporten, sovint, la pèrdua d’una amistat que sol venir de lluny.
I pensar que tot va començar amb el "xino" de l'ordinador... 



(*) Secta dels mitja llengua: Els que llepen sovint el cul dels que ocupen llocs importants per aconseguir-ne un benefici. També es poden qualificar com a “llepantes”.
(**) Palmeros: Significa pràcticament el mateix; son els que “els hi riuen totes les gràcies” al líder per guanyar el seu favor.  

dimarts, 20 de desembre del 2011

LES FOTOS DEL DIA. LES RETENCIONS A LA C-12




EL “LA, LA, LA” DE RAYOY


Aquest matí Francino a la SER ha dit que l’editorial del diari econòmic  “5 Dias”, resumia molt bé el discurs d’investidura de Rajoy: “La música sona bé, però li manca lletra”.
Jo encara diria més, la lletra, pràcticament només té tonada. El discurs del candidat m’ha recordat al tema “La, la, la” que va representar a Espanya a Eurovisió i el va interpretar Massiel en substitució de Joan Manuel Serrat que el pretenia cantar en català.
La majora de portaveus van criticar la manca de concreció del discurs de Rajoy. Certament el futur president, pràcticament no va donar a conèixer cap mesura de les que pensa prendre en el futur proper. Res de nou. Ni quan era cap de l’oposició va aportar res per a intentar sortir de la crisi, ni el seu programa electoral parlava de mesures concretes, ni, finalment ahir, que era quan “ja tocava”, les va enumerar. Sembla ser que els millors parats seran els jubilats i pensionistes a qui garanteix que conservaran el poder adquisitiu. Ja em sembla molt! Ja que a d’altres països com Itàlia també s’han retallat les pensions.
Des de les principals autonomies es va valorar el discurs de Rajoy com de “centralista”, es a dir, es sospita que es volen treure competències a les autonomies que, evidentment, acabaria assumint l’estat central (i centralista)
Des de Catalunya també es tem que pugui mirar de canviar un tema tant delicat com la immersió lingüística, es a dir, que vulgui donar més hores de castellà a l’ensenyament de l’escola catalana.
Sobre els impostos va dir que “ara no era el moment de pujar-los” . I sobre les altres mesures que “no es pot descartar res”.
Sembla ser que Rajoy s’ha fixat un termini de 3 mesos per adoptar les mesures que consideri més adients i dependrà molt del dèficit púbic que tingui l’estat quan es tanqui l’any. Potser llavors serà quan surti la “gran tisora” i comenci a retallar a tort i dret.
Potser l’única cosa positiva que es va saber ahir (no ho va dir el candidat), a part de que no es retallaran ni congelaran les pensions, és que, possiblement, no s’apujarà el rebut de la llum, perquè d’altres coses com el transport públic de Barcelona s’apujaran de forma considerable.  
I sobre els funcionaris? De moment Rajoy no ha dit ni “mu”, només “la, la, la”, però per si de cas, a aquells que sou funcionaris i em llegiu, os recomano no moure’s molt, no sigui que se’n adoni que existim.  

 

POSTES DE SOL




dilluns, 19 de desembre del 2011

SI NO EN VOLS UNA TASSA... PREN-NE TASSA I MITJA


Us en recordeu que us parlava de que a l’entrada de Tortosa s’estaven podant els plataners i s’havia de donar pas de forma alternativa als cotxes?
Potser també us en recordareu que fa més temps també s’estaven arranjant les juntes de dilatació del pont sobre l’antiga via fèrria a Vinallop, direcció Amposta...
Les obres de poda encara duren i les altres les han reprès avui, per tant, amb una mica de mala sort, et retenien dues vegades... O tres.
Només passar la rotonda “dels nusos” m’he hagut de parar. Poc després, per la poda, m’han tornat a parar. I com estan podant els arbres de l’altre costat, s’ha inutilitzat el carril bici, per tant, si et trobes amb la sortida de PADESA, mentre no passen les bicicletes de les xineses, t’hi pots estar una bona estona.
Afortunadament en arribar al pont i veure que hi havia cotxes circulant a una velocitat molt baixa, he tornat a pensar el pitjor. Afortunadament aquí no he tingut que parar. 

DIMISSIONS I NOMENAMENTS A AMPOSTA



Divendres em vaig assabentar que la “tota poderosa” Tere Reche, responsable de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Amposta havia dimitit del seu càrrec que va ocupar durant diverses legislatures (al menys 4)
Sense concretar-me els motius, sembla ser que el motiu va ser per desavinences amb l’alcalde. No m’estranya...
Així com moltes persones guanyen com més prop estan, a l’alcalde li passa just a l’inrevés: amb les distàncies curtes perd molt.
Quan em van donar la notícia vaig recordar un fet que es va produir durant la primera legislatura en la que vaig ser regidor. Llavors ell era, a part del primer tinent d’alcalde, regidor responsable de les àrees de Sanitat i Governació.
Precisament teníem una comissió informativa de Governació a la saleta que hi ha al costat de la sala de plens, just en front del despatx de l’alcalde i, com era habitual, l’ara alcalde, feia tard. El secretari de la comissió ens va dir: “Ja us anireu acostumant, ell sempre sol fer tard”. Quan va arribar, el secretari, mostrant-li el rellotge, li va fer saber que ja portàvem una estona esperant-lo. La reacció de l’ara alcalde, em va deixar perplex: “Què vols tu ara, vols que t’obri un expedient?”.
Jo mateix fa ja 3 anys que evito dir-li res. Els darrers temps en que vaig estar a l’ajuntament, de tant en tant, s’adreçava a mi i em deia: “Hola, home, mira que et costa saludar!”. Ell sabia el perquè no el saludava i trobo que continuaré així durant mol de temps. No és una persona del meu grat.
Precisament aquest matí m’han dit que el “senador espanyol” continuaria durant la propera legislatura sent membre de la cambra alta. I m’ho ha dit una font fiable que, a la vegada li havia dit una altra font fiable que se’n havia assabentat per boca d’ell mateix. Segons la primera font, li hauria dit: “Mira, no m’ho esperava, però tornaré a ser senador”.
Ràpidament he corregut a consultar-ho al el meu “proveïdor d’informació”, el qual m’ho ha desmentit rotundament: “Continuarà fins la propera primavera quan serà substituït per Maldonado; sembla ser que els senadors per designació del Parlament de Catalunya, de moment continuen els que ja havien fins ara”.
Però Montilla va prendre possessió l’altre dia... No sé que pensar, però el cert és que no m’importa gaire qui sigui un o l’altre.    

TEMPLERS A LES TERRES DE L'EBRE JA ES TROBA A INTERNET




Segons m’acaba d’anunciar l’autor i amic Jesús Ávila Granados, el seu llibre Templers a les Terres de l’Ebre ja es pot descarregar d’Internet (edició en castellà): “Me han comunicado esta mañana que mi libro: "Templarios en las tierras del Ebro" (lectio Ed.), ya puede descolgarse en Internet, en formato e-Books”

Si algú està interessat en “baixar-se’l”, pot fer-ho a la següent adreça:


I si voleu donat una cop d’ull a la seva renovada web.

JO PECADOR



Ahir vaig cometre un gran pecat. Durant unes dos hores vaig estar veient Tele 5, un canal de televisió que tinc vetat veure. Sovint he rebut missatges per Internet on es demanava no veure’l per la seva catalanofòbia, però també per temes relacionats amb la desaparició de Marta del Castillo.
Però cal dir a favor meu que l’ocasió s’ho mereixia. Així és que ahir, entre 2/4 de 12 i 2/4 de 2 aproximadament, vaig estar veient la final de la Copa del Món de clubs de futbol entre el Barça i el Santos brasiler.
El resultat final de 4-0 a favor del Barça reflecteix la superioritat del nostre equip. La possessió de pilota va ser superior al 70 %, la qual cosa diu molt del domini territorial durant tot el partit. Què el Santos es va poder merèixer algun gol? Tal vegada, però el Barça també, ja que entra d’altres ocasions, va tirar dos xuts al pal. I tot això amb un equip titular amb 9 JUGADORS FETS A CASA... Qui en dóna més??
Els gols del Barça el van marcar, per ordre, Messi, Xavi, Cesc i Messi. L’estel argentí, un cop més va ser una de les peces importants de l’equip. Al final del partit el van escollir el millor jugador de la final, seguit per Xavi i tercer el brasiler Neymar (per no donar els tres trofeus als blaugranes) Un locutor de TV3 va dir que la millor imatge que es va emportar Neymar cap al Brasil va ser la foto amb els 2 que són els millors del món (ara mateix sé sap que estan entre els 3 finalistes a la Pilota d’or) A més, Messi, va igualar a Pedro en haver marcat el mateix any a 6 competicions diferents: Lliga, Copa del Rei, Champions, supercopa espanyola, supercopa d’Europa i, finalment, el mundialet de clubs.  
Les declaracions que va fer Neymar al final del partit són força eloqüents: “Avui hem aprés a jugar a futbol, el Barça ens ha ensenyat”. Pretén el brasiler aplanar el camí per a fitxar amb el Barça? Després de donar carbasses al Madrid, probablement.
L’equip de Guardiola aquest any no va repetir la proesa de fa dos anys, però hi va estar prop. Només se’ls hi va escapar la Copa del Rei que va guanyar el Madrid de Mourinho.
L’entrenador portuguès va dir fa uns dies que es posava “quasi que un 10” pels resultats obtinguts en el que va d’any. Si Mourinho guanyant només la Copa del Rei es posa “quasi un 10”, quina nota li hauríem de posar al Barça de Guardiola. Si un 10 és la perfecció, evidentment no li podríem posar ja que no ha guanyat ni tots els títols ni tampoc tots els partits. O potser era un “quasi 10” sobre 100?
Bé, després de tot el recital de futbol (mai ningú havia guanyat per tants gols de diferència), crec que va valer la pena “pecar”. Això sí, sense que sigui un precedent.

FOTOS D'AMPOSTA. LA PLAÇA RAMON BERENGUER IV











diumenge, 18 de desembre del 2011

LO CARRILET: JORNADA DE PORTES OBERTES



El proper divendres 23 de desembre, a partir de les 12 del migdia tindrà lloc la “II jornada de portes obertes” del centre d’acollida "lo Carrilet de Tortosa". El centre està ubicat a la Rambla de Catalunya núm. 83, cantonada amb el carrer Juan Sebastián El Cano del barri de Ferreries de Tortosa.
Com a preparatiu d’aquest esdeveniment, divendres passat un equip de TV3 amb Víctor Sorribes al front, van anar a fer una gravació que s’emetrà al programa Comarques un dia a determinar de la setmana que comença demà.
Les primeres imatges van ser captades al hort ecològic que està al càrrec dels xiquets més grans del centre (entre 4 i 5), estant al front de l’equip Miquel. Aquest hort, dintre d’un terreny particular, està molt prop del centre educatiu i per la zona del darrere de l’Hiper Sympli. Allí es cultiven els productes normal d’un hort: enciams, seves, cols, tomàquets, carxofes, etc. Allí, al mig de l’hort, van entrevistar a Núria, la directora.
Després tot l’equip va retornar cap al centre on es van filmar unes imatges representant a una família col·laboradora quan va a buscar un xiquet. El fet d’estar l’equip de TV3 va crear gran expectació entre els veïnat de la zona i van ser molts els qui van sortir al carrer a veure com es feia la gravació.
Mes tard, i ja dintre del centre que ocupa pràcticament tot un petit bloc, l’equip va entrevistar al matrimoni que, amb anterioritat, havia simulat anar a buscar l’infant.
La gravació va acabar agafant unes imatges de les diferents zones del centre.
Els que seguiu el meu blog heu pogut endevinar que la parella que va col·laborar “desinteressadament” érem la meva dona i jo mateix.
Per a finalitzar voldria animar a tota la gent que pugui a col·laborar també amb lo Carrilet, segur que, si ho fan, m’acabaran donant les gràcies per l’experiència.