Vaig llegir al Plural que Iñaqui Gabilondo està meditant retirar el seu videoblog que té al diari digital del País, per culpa dels “trolls”. Vaig tenir que recórrer a Internet per a poder “desxifrar” de què s’estava parlant, encara que ho vaig intuir.
Hi ha que veure la quantitat de paraules noves o de segones definicions que s’han creat des de l’existència de la “xarxa de xarxes”: virus, troià, buscador, xat, fòrums, correu electrònic, webs, blogs, links, i moltíssimes més.
Tornant a la paraula “troll”, es refereix a la persona que busca la polèmica sense aportar res al debat. No vaig poder de deixar de pensar amb el grapat de “trolls” que m’he trobat amb els 4 anys que fa que em vaig obrir la Via Augusta.
El primer de tots, sempre el recordaré, va ser un de Campredó que tenia (m’imagino que encara té) fòbia als socialistes i ho vaig tenir que pagar jo. També una de Tortosa (bé, crec que només hi viu i treballa –o hi vivia i treballava, perquè fa temps que no en sento parlar-) i em va passar una cosa semblant. N’hi ha d’altres com per exemple un que viu a Barcelona que es dedica a crear polèmica deixant comentaris tipus “No saps de que parles” i veure les reaccions de la gent als qui ha deixat el missatge. Una vegada jo me’n vaig trobar un així i al cap de pocs dies li vaig sentir dir a ell mateix que “s’ho passava molt bé fent aquesta mena de coses”. Però els “trolls” més perillosos són els que pertanyen a la que jo anomeno “secta dels mitja llegua” (*) o “palmeros” (**) i que s’ubiquen a Amposta. Aquests usen identitats falses i poden arribar a la desqualificació personal per tal de quedar bé davant de la “superioritat local”.
De tots, els que més em va sorprendre va ser un al que fins llavors considerava amic i que va començar a polemitzar pel sol motiu de fer-ho. Com deia al principi, “no aporten res nou al debat” i així era. Simplement es dedicava a portar-me la contraria en tot, només perquè ell tenia un punt de vista diferent al meu. Li vaig fer saber que no li publicaria cap més comentari i el vaig “esborrar” de la meva llista d’amics de Facebook. Al cap d’un temps, de sobte, utilitzant una falsa identitat, va tornar-me a deixar comentaris del mateix estil fins que, finalment, vaig sospitar d’ell. Mai m’hauria pensat que pogués adoptar una falsa identitat per a deixar comentaris al meu blog. Abans de demostrar-li que sabia qui era, vaig tenir un intercanvi de comentaris i li vaig dir que “jugava en avantatge, ja que ell sabia qui era jo i en canvi jo, no sabia res d’ell”. Em va respondre que no tenia perquè explicar-me res personal. Només us diré que fa un temps mai hauria pensat que aquest individu pogués actuar d’aquesta manera. De vegades he pensat que poden, fins i tot, tenir una ment malaltissa. Aquestes situacions comporten, sovint, la pèrdua d’una amistat que sol venir de lluny.
I pensar que tot va començar amb el "xino" de l'ordinador...
(*) Secta dels mitja llengua: Els que llepen sovint el cul dels que ocupen llocs importants per aconseguir-ne un benefici. També es poden qualificar com a “llepantes”.
(**) Palmeros: Significa pràcticament el mateix; son els que “els hi riuen totes les gràcies” al líder per guanyar el seu favor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada