dimecres, 15 de març de 2017

El procés va per dins

SISCU BAIGES

Què passarà? Tots ens ho preguntem davant el ritme i el to que està prenent la política catalana els darrers mesos. Ho demanis a qui ho demanis no obtens respostes clares i molt menys tranquil·litzadores.

Hi ha qui diu que l’onada independentista l’ha creat Artur Masper tal que la justícia espanyola no l’afecti quan li demanin presó per la seva implicació en les comissions del 3% pel seu partit. Hi ha qui diu que tots els processos que afecten Convergència Democràtica (i el seu successor PDECat) són un invent de l’Estat espanyol per derrotar un independentisme que neix i encapçala el poble de Catalunya.

Des de que el 28 de juny de 2010 es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que declarava il·legals part dels articles del nou Estatut han passat quasi set anys. S’han succeït manifestacions espectaculars de suport a l’independentisme i el govern de la Generalitat s’ha abocat a fons a fomentar aquesta causa. Els mitjans públics dependents de la Generalitat han caigut en el descrèdit absolut, però els independentistes defensen la seva deriva argumentant que els altres mitjans aposten fort contra la secessió catalana.

L’argot processista ha fet i desfet pantalles. Ha posat terminis per assolir la independència que després no s’han complert.Però ara dóna la sensació que alguna cosa gruixuda ha de passar. Sinó no s’entén que enxampin mentint el president i la seva portaveu i es facin els bojos, que pretenguin saltar-se el Parlament per aprovar lleis que accelerin la celebració d’un nou referèndum o que amaguin en un calaix la que se suposa que ens ha de desconnectar d’Espanya.

La CUP no pot resistir massa temps la seva ambivalència actual. No pot estar massa mesos assumint uns pressupostos que vota al Parlament però que incendia al carrer. Els joves estudiants de la CUP amenacen de mort el secretari d’Universitats d’un govern al qual no només permeten sobreviure sinó que li aproven la partida que no redueix les taxes acadèmiques.

Això no pot durar massa. És evident.

Per fora somriem i fem broma. La processó va per dins. El procésva per dins i s’escampa la sensació que algú prendrà mal.

Qui?