 |
| De Ferreres, al Periódico. |
Com tots sabeu, dimarts va visitar Barcelona el President del Govern d’Espanya Mariano Rajoy i es va reunir amb la classe empresarial del nostre país. Rajoy anava acompanyat entre d’altres per Florentino Pérez, el totpoderós president del Real Madrid. Després de la seva intervenció es pot deduir que aquest any els Reis han passat del 6 de gener al 28 d’octubre.
No obstant hi ha diferències significatives. Els xiquets i les xiquetes escriuen la carta als Reis Mags uns dies abans de la commemoració de la festa i la dipositen a les bústies reials o la porten personalment als patges. Després els Reis té porten el que et porten que quasi mai és tot el que els hi ha demanat la criatura. Rajoy en canvi, va usar un procediment diferent: Va ser ell mateix qui va escriure la carta i, d’aquí, ja veurem que acabarà arribant.
Des de que no té majoria absoluta, a Rajoy no li ha quedat més remei que canviar d’estratègia i baixar a l’arena de la plaça i lidiar el toro per molt gran i difícil que sigui. I està clar que el més gran, difícil i lleig de tots els toros té un nom: Catalunya.
Per això Rajoy va prometre inversions per un muntant de 4.200 milions d’euros fins el 2020... Alegreu-vos fills meus, la crisi ja s’ha acabat, comença una nova era plena d’esplendor...
Però... Hi ha gat amagat, no? Per suposat... Estan Rajoy i el PP pel mig com no voleu que hi hagi gat amagat? Algunes d’aquestes inversions venen prometent-se des de l’època en que Pepe Blanco era Ministre de Foment... I d’això ja ha plogut.
És evident que el nacionalisme espanyol ja no sap per on pegar-la... Els uns (els socialistes) parlen de recuperar l’Estatut de Miravet, el que va promoure el President Maragall i que entre Zapatero, Mas i el Tribunal Constitucional es van encarregar de triturar, mentre que els altres (el PP) prometen els que tantes vegades han negat o incomplit: inversions multimilionàries que al final sé solen quedar en gran part reduïdes i que, de tant en tant, van recuperant perquè no tenen idees noves que oferir i, està clar, no volen acceptar les peticions que fan una gran part dels catalans.
Hi ha una dita castellana que diu: Obras son amores y no buenas razones. Per molt que l’escenificació de Rajoy estigués plena de bones paraules, no sé si també hi estaven de bones intencions, ja que no estic a la seva pell i no sé fins a quin punt té la intenció de complir les promeses. I això que no estem en època electoral... O sí?
I quin paper representava su Florentineza? Segur que espera que ACS pugui obtenir una gran part del suculent pastís. I després criticaran Piqué per dir que des de la llotja del Bernabeu sé mouen els fils del país. Quina sorpresa!
I a sobre ens estranyem de que hi hagi tanta corrupció al país? Mentre hi hagi empresaris sense escrúpols amb l’objectiu de fer-se més i més rics i polítics que fixin una quantitat a partir de la qual es deixaran comprar, la corrupció no s’acabarà.
I ara què? A esperar que es compleixin les promeses de Mariano? I sinó s’acaben complint, dintre d’un temps tornarà a venir ell o qui sigui a fer-nos escoltar la mateixa música?
Solucions, ja! I eficaces... No pedaços que no porten en lloc i que només creen més desconfiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada