Periodista
S'han de pagar els salaris dels professors de la concertada, però em pregunto si no era possible fer-ho amb uns altres diners i sense passar per sobre de les guarderies
L’última escopinada llançada amb tota naturalitat des de dalt als de més avall és el desviament de 81,7 milions d’euros de les guarderies municipals cap a centres concertats de l’ensenyament privat, alguns modestos i altres no. Envoltats cada dia de detalls escandalosos sobre grans delictes perpetrats per autèntics malànimes, aquest desviament secret de fons no sembla ser cap gran afer, però retrata la cultura del faig el que vull que presideix l’actuació de massa protagonistes de la política.
Primer, els fets. Escassejaven els diners i Ensenyament, i indirectament la conselleria d’Economia, van decidir el nyap: prendre’ls a uns, que els necessitaven, per donar-los a uns altres, que també, encara que sense sospesar degudament les coses. Després, les explicacions: era prioritari pagar uns salaris, segons la consellera Rigau. Subscric que s’han d’abonar els salaris dels professors de la concertada, però em pregunto si no era possible fer-ho amb uns altres diners i sense passar per sobre de les guarderies, el manteniment de les quals és una altra obligació exclusiva de la Generalitat.
¿Van cobrar durant aquest període de dificultats econòmiques els assessors de lliure designació de les conselleries? ¿Eren les guarderies i parvularis el més superflu tenint en compte el que signifiquen tant per a l’educació dels nens com per a la conciliació de les altres obligacions dels pares? ¿Totes les escoles concertades són igual de prioritàries o n’hi ha algunes, com les de l’Opus Dei, que en temps d’estretors poden aconseguir altres recursos o demanar a les famílies algun esforç suplementari com a compensació al fet que mantenen la segregació de gènere a les seves aules?
MALA FIXACIÓ PRESSUPOSTÀRIA
El discurs oficial de la Generalitat inclou una veritat però té un punt fluix. La culpa d’aquesta estretor pressupostària són les retallades imposades des de Madrid a través d’impagaments injustificats. Però a partir d’aquí hi ha una mala fixació, ja a Barcelona, de les prioritats. Que ningú entengui aquest comentari com un atac a l’escola concertada, encara que discrepo de la ideologia convergent de considerar-la més intocable que l’àrea pública. Segons dades recollides per aquest mateix diari, aquí, amb l’arribada de les penúries la inversió pública en educació del sector públic s’ha retallat un 16,7%, i la del concertat, un 11,6%.
Ofenen també els embolics dialèctics. «El que vam fer no va ser desviar els diners, sinó administrar-los d’una altra manera», afirma la consellera Rigau, parapetada darrere de la idea que, com que la partida era genèrica, podia modificar-ne lliurement el destí. ¿Per què es dedica llavors tant de temps a elaborar, discutir, esmenar i decidir els pressupostos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada