dijous, 23 de març del 2017

VINO, GUITARRA Y UNA CANCIÓN...

Els que sou de la meva generació segur que recordareu la cançó del grup ampostí Los Sherpas Vino, guitarra y una canción. Jo me’n recordo perfectament ja que era una de les que més sonava l’any en el que vam ser quintos. Tan és així que va ser un dels conjunts que vam contractar juntament amb el planer E1J4.
Per tant, quan algú com el ministre holandés i president de l’Eurogrup, de nom impronunciable, Dijsselbloem, digui  en referència als països del Sud que tot ens ho gastem amb copes i dones, tampoc cal que posem el crit al cel, al menys que hi hagi algú que tingui la pell tan fina i no li agradi escoltar les veritats.
El caràcter de la gent ve determinat en gran part per la climatologia. Als països càlids, als que plou poc, és lògic que a la gent els agradi sortir de casa i gaudir del bon temps. En canvi quan la climatologia és adversa, la gent se queda a casa en detriment de les relacions socials. No obstant, hi ha excepcions. A qui no li ve la imatge d’un pub anglès ple de gent bevent i xalant? Ah! Què aviat la Gran Bretanya ja no formarà part d’Europa? I això té algun significat especial quan parlem d’europeus del nord i del Sud?
Debatre sobre qui són més treballadors ho trobo, senzillament una bajanada... Com diria un castellà: en todas partes cuecen habas...
Només cal fixar-nos una mica quan arriba l’estiu. L’èxode dels ciutadans den Nord cap a les terres càlides del Sud és molt gran. I Espanya és, sense cap mena de dubte, un dels seus destins preferits. I què venen buscant? Precisament el que està predicant l’holandès de nom impronunciable...  
Vehicles de tota mena amb els distintiu d’Holanda (NL) se’n veuen molts. El país té uns 17 milions d’habitants, més o menys la tercera part d’Espanya, amb un territori molt més petit. La sensació d’opressió deu de ser molt gran i, entre unes coses i d’altres, no és estrany que, ni que sigui per uns dies, volen sortir del país. Més d’una vegada m’he preguntat qui deu de quedar a Holanda a l’estiu...
I si voleu, parlem de bordells. L’any 2010 va obrir a la Jonquera (comarca de l’Alt Empordà) el bordell més gran d’Europa. I per què a la Jonquera? Per què la zona té una gran densitat d’habitants? No. Per què és una destinació turística de primer orde? Tampoc... Així per què? Senzillament perquè és una població que està molt prop de França i, per tant d’Europa. Pregunteu sinó als seus habitants quines matrícules de cotxe predominen...
Per tant Espanya ofereix el que demanden els europeus: dones, alcohol, bona gastronomia i tot amb preus assequibles. Penseu que als països del Nord d’Europa la vida és molt més cara i, per tant, aquí els hi sembla tot més barat.
El ministre holandès de nom impronunciable es va negar dimarts a demanar disculpes. Ni falta que ens fa... Té tota la raó i quan un la té, la té i prou. Ara bé, m’agradaria saber quantes vegades ha vingut ell a Espanya buscant dones i alcohol... O algú molt proper a ell, perquè si s’ho coneix tan bé, deu de ser perquè ho ha experimentat o li ha explicat algú...
Per cert, a la Jonquera el deuen de conèixer? (Que consti que només pregunto...)