ALS CRÈDULS D’AMPOSTA

Divendres es va saber la notícia i ràpidament va córrer com la pólvora per les xarxes socials: l’anterior alcalde d’Amposta Manel Ferré havia estat imputat per fer-se una casa il·legal al Delta.

La notícia pot sorprendre a alguns, però no a qui, com jo, varem compartir saló de plens durant 8 anys (4 com a regidor de l’equip de govern i 4 com alcalde)  No obstant això, cal dir que la imputació no s’ha fet per corrupció com ve sent tan habitual amb els polítics d’aquest país.

Dit això però, cal remuntar-nos a 10 anys enrere (concretament 10 anys i mig), quasi el mateix temps que té la nostra gosseta Electra.

Era divendres de Setmana Santa i estàvem a Bronchales, en plena serra d’Albarracín passant uns dies, tal i com fa molta gent quan arriben aquest dies. Vaig rebre una trucada de Toni Espanya anunciant-me que dissabte farien una roda de premsa contra els atacs soferts per Convergència d’Amposta. Li vaig dir que estava molt lluny i que no hi podria assistir.

Toni, com Lluïsa Lizárraga i com jo mateix només portàvem dos anys a l’ajuntament i, juntament amb Josep Maria Montfort, ens varem atrevir a fer una d’aqueles coses que en aquells moments a Amposta estava quasi que considerada com a delicte: denunciar uns fets que per a nosaltres eren molt greus i que afectaven de ple a regidors de l’equip de Joan Maria Roig i Grau.

Per un part, Daniel Rius, regidor de governació feia a les vegades de promotor immobiliari a Amposta i per l’altra Manel Ferré, primer tinent d’Alcalde i regidor de Governació i Sanitat s’estava construint una casa (alguns la van anomenat picadero) a una zona protegida dintre del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

En la part que corresponia a Daniel Rius, varem demanar un informe als serveix jurídics de la Diputació de Tarragona que ens van respondre que, si bé era lícit, èticament era reprovable que el regidor de governació actués de promotor immobiliari a la seva mateixa població.

La segona notícia (la de la casa de Manel Ferré) va ser portada del setmanari l’Ebre, però el periodista que va anar a fer la foto (què segurament no tenia GPS o no el sabia fer anar) es va equivocar i va fotografia una caseta dels voltants que va ser la que es va publicar.

El departament de premsa i propaganda de l’Ajuntament d’Amposta es van agafar a l’error del periodista com si fos un clau roent i ràpidament van girar la notícia en contra nostra: d’acusadors, passàvem a ser acusats amb el consentiment dels crèduls. d’Amposta que, per aquell temps es creien tot allò que sortia de la boca de Roig. 
El que va haver d'aguantar el portaveu socialista Toni Espanya aquells dies només ho sap ells i la seva família... Un altre hauria abandonat la política, però Toni es va refer i va continuar lluitant en contra dels cacics d'Amposta. 

En la seva defensa, Ferré va dir que només es tractava d’un magatzem agrícola, ja que el temps que tenia lliure el volia dedicar a fer de pagès. No sé vosaltres, però jo maig li vaig veure nafres al palmells de la ma i que segurament sé li haurien fet si hagués agafat una aixada per a cavar els que cultivava a l’hort...

Us he de dir que a hores d’ara encara no sé on està exactament aquesta caseta. Més o menys la situo per l’entorn dels Ullals de Baltasar, però si he passat alguna vegada per davant, no l’he sabut identificar. Però per si tenia cap dubte sobre el particular (podia creurem o no la versió de Manolito), la sentència definitiva me la va donar un cusi meu que un camió formigonera.

-Digui el que digui, allò és una casa per a viure, no un magatzem agrícola. El sòl és molt inestable i si hi vols entrar amb el camió, es mou molt, així que tenim que deixar el camió al camí i entrar el formigó amb carretons.     

Quan divendres es va saber la notícia de que agents del SEPRONA (unitat especial de la Guardia Civil en temes de Medi Ambient) havia denunciat a Manel Ferré, va haver qui va dir que ara encara faltava el de SAGESA, ja que sembla que el tema encara s’està investigant i fa poc es van registrar diversos ajuntaments més.

I això encara no és tot. Un veí de l’àtic on viu l’ha denunciat per haver fet unes obres il·legals a la terrassa del seu habitatge...

I aquest senyor ens donava lliçons d’ètica i moral.

I sempre treballant pel bé d’Amposta i dels seus habitants...

I els crèduls s’ho empassaven tot i la culpa sempre la donaven a l’oposició que eren els dolents de la pel·lícula...

Amb molts d’anys de retard, però finalment una bona part dels crèduls sembla que van acabar per obrir els ulls i es van adonar que a Amposta també s’hi feien coses brutes. Però d’altres crèduls encara pensen que es tracta d’una campanya en contra d’aquells que durant 28 anys van estar al capdavant dels destins de la nostra ciutat. Pobrets! Realment em feu pena...    


Per cert, una de les definicions que dóna el diccionari de l'Institut d'Estudis catalans del mot crèdul és: Que creu fàcilment en les coses sobrenaturals. 
Potser si que es pensaven que Roig i companyia eren sers superiors o extraterrestres!  

CEMENTIRI D’ELEFANTS

No us ho agafeu literalment. Vulgarment, quan es parla d’un cementiri d’elefants, es fa referència a un lloc on van a parar aquells que un dia han estat prohoms, però que en el pas del temps han perdut l’estatus que havien tingut. En aquest cas, el cementiri d’elefants al que em refereixo és el Senat, la segona cambra legislativa espanyola.

Segurament heu sentit a parlar que després de perdre la condició de president de la Generalitat Valenciana i alcaldessa de València, respectivament, Alberto Fabra i Rita Barberà passaran a ocupar un escó de la Cambra Alta. Un fet que trobo lamentable i inadmissible.

Però no són els únics. Dimecres, el diari el Mundo portava a la portada de paper el top ten dels elefants, encara que en realitat només en siguin 9 (però si incloguéssim a la Rita, ja tindríem els 10), així com el sou anual que cobra cadascú d’ells:

-Juan José Lucas (PP):  108.672 €.

-José Montilla (PSOE): 105.830 €.

-Joan Lerma (PSOE):  82.192 €.  

-Marcelino Iglesias (PSOE):  73.820 €.

-Francesc Antich (PSOE): 73.820 €.

-Alberto Fabra (PP): 61.262 €.

-Luisa Fernanda Rudi: 61.262 €.

-José Ramón Bauzá (PP): 61.262 €.

-Pedro Sanz (PP): 61.262 €.  

No sé si us heu fixat en el detall, dels 9 de la llista, 7 són dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó: Catalunya, València, Aragó i Mallorca. Si més no, curiós. A part d’això, tots han estat presidents de les seves respectives comunitats autònomes.

Bé, dit això quines conclusions hi traieu? Creieu què és el lloc més adequat on pot anar a parar un polític quan sé li ha acabat la vida útil? Sé li estaran pagant els serveis prestats al partit?

Sempre es diu que el Senat espanyol necessita una reforma profunda i, fins i tot, hi ha qui demana la supressió, així, directament i més en aquests anys que hem passat durant els qual hi havia molta gent que, directament, passava gana. Quans mils d’euros s’hauria pogut estalviar l’Estat si s’hagués abolit el Senat? Perquè, encara que ses senyories haguessin passat a formar part de les llistes d’atur, veritat que no haurien cobrat tant?

Potser en algun cas, no tenen una professió concreta, però n’hi ha d’altres que sí... Per què no van retornar al seu antic lloc de treball? Ah! Perquè haurien cobrat menys? Així, que són, servidors públics o servidors dels seus interessos?

Va, i ara anem a especular un ratet (ja que m’acusen de fer-ho, al menys que tinguin raó) Us imagineu a Manel Ferré formant part de la llista del Senat les properes eleccions generals que, segurament, es faran el mes de desembre?

Mireu, fins el que jo sé, Manel Ferré està intentant desesperadament seguir ocupant alguna de els poltrones que havia ocupat durant els 4 darrers anys. Una d’elles és la de la presidència  del Consorci de Salut i Social de Catalunya, però com que ha deixat de formar par dels consells d’administració de l’Hospital comarcal (segur) i de SAGESSA (possiblement), malaguanyadament (per a ell), no podrà seguir fent-ho. I no serà que no ho ha intentat, ja que li va demanar a l’alcalde d’Amposta poder seguir formant-hi part. Però Adam Tomàs li va dir una cosa així com: Se siente...!  I es clar, és que Manolito ara ja no és ni regidor. Va renunciar a ser-ho quan va perdre les eleccions per motius personals i familiars (recordeu?) Per tant, què busca ara? Pàpules?

Tornat a la llista per al Senat. La idea tampoc és que sigui tan descabellada. CDC li hauria d’agrair els serveis prestats i no deixar-lo tirat a una cuneta. Una cosa així ja es va fer amb Roig, no?Senador Español... No seria un orgull per a Ferré poder formar part d’un estament tant espanyol com el Senat representant Catalunya? I, a sobre, tindria un gran avantatge: Aprofitant que el Manzanares passa per Madrid, poder anar a veure al Real Madrid dels seus amors.

Tot seria perfecte! 

Llegeix l'editorial del Mundo de 8-07-2015.

EL SOU D’ADAM TOMÀS O LA PRIMERA INTOXICACIÓ POLÍTICA

Tal com ha passat en altres governs sorgits de els urnes del passat 24 de maig, on no s’ha respectat els 100 dies de gràcia que, per cortesia, es dóna als nous governs, a Amposta, abans de celebrar el primer ple (va tenir lloc anit a les 8), els perdedors de les passades eleccions, ja van començar a intoxicar l’opinió pública amb falses notícies que afecten molt directament al primer edil municipal: Adam Tomàs.

Dissabte em va arribar la següent notícia: L’alcalde s’apujarà el sou. En els temps que corren, l’alcalde que hagi pres una mesura  així (més d’un n’hi ha hagut d’haver) o és que no té oposició al seu poble o que té una miopia política severa.

Què passa amb el sou que cobrarà Adam Tomàs?

Per començar us he de dir que es tracta d’una situació complexa i que no es pot explicar amb una sola frase. L’actual sistema de sous i compensacions vigent fins la passada legislatura a Amposta deriva d'un acord de ple que es va prendre a finals de la legislatura 2003-2007, quan encara estava Roig d'alcalde. En aquell ple es va establir un sistema de sous i compensacions per mirar de racionalitzar els sous dels membres de l’equip de govern amb les compensacions per assistència que rebien els regidors de l’oposició i alguns de l’equip de govern que no tenien dedicació parcial (a la pràctica eren dedicacions exclusives encobertes) Aquest nou sistema significava, a priori, un augment generalitzat de sous i retribucions de tots els membres del consistori, però a la pràctica, els únics que realment es van veure afectats van ser els de l’equip de govern, ja que al reduir el nombre de comissions informatives per part dels regidors responsables de cada àrea, l’oposició es va quedar més o menys com estava gràcies a la pujada de la compensació pel Ple.

Quan el govern de Zapatero va aprovar abaixar el sous als funcionaris, en solidaritat, el regidors d’Amposta també ens el varem reduir (no recordo ara si amb el mateix percentatge)

A partir del començament de la legislatura 2007-2011, l’alcalde Manel Ferré, va passar a cobrar 55.000 euros bruts a l’any, un dels més elevats entre els alcaldes de poblacions amb un nombre d’habitants semblant a Amposta. Ferré va estar cobrant aquest sou durant els primers 4 anys d’alcalde.

Què va passar a partir de 2011? Què Ferré va ser nomenat president del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), la patronal de la salut privada. El càrrec comportava sou i cotxe (d’aquí el flamant Range Rover de color roig que va passar a portar) El sou de CSSC feia incompatible poder cobrar un sou de l’Ajuntament d’Amposta i, per tant, Ferré, com els regidors de l’oposició, va passar a cobrar per assistències. Ep! Però no us enganyeu, entre tots els que cobraven per assistències Ferré era qui cobrava més. Ferré, a part de ser el president del ple (càrrec reservat a l’alcalde o persona qui els pugui substituir en un determinat moment), també era el president de la Junta de Govern Municipal i president de la Junta de portaveus que, com el primer, també estan reservats a l’alcalde. Comptant només aquestes 3 remuneracions, Ferré cobrava al voltant de 2.300 euros al mes bruts que per 12 mesos (si bé l’agost era, a la pràctica inhàbil, sempre sé li han de sumar els plens extraordinaris que es fan al llarg de l’any) ascendeix a uns 15.600 euros/any. En aquest cas, com veieu, la quantitat és molt inferior a la que s’ha assignat el nou alcalde i que és de 47.000 euros/any (segons informacions del propi Adam Tomás)

Partir de 15.600 euros és del tot enganyós, ja que com he dit anteriorment, Ferré cobrava de CSSC, però també rebia retribucions de l’Hospital d’Amposta (del que era president), de SAGESSA (en qualitat de vicepresident) i de molts d’altres consells d’administració, dels quals Ferré, recordem-ho, mai ha volgut informar.

Per tant, Tot hi haver passat 8 anys, Adam Tomàs cobrarà 7.000 euros/any menys que el sou que va cobrar Ferré durant la seva primera legislatura.

Ha quedat clar?        

M’ACUSEN DE ESPECULAR I FER DEMAGÒGIA

Quan vaig obrir la Via Augusta (finals de juliol de 2007) em vaig proposar escriure cada dia un comentari, normalment de temàtica política, però sense descartar altres temes com actualitat, esportius, vivències personals, etc. Al cap de pocs mesos (setembre) em va fitxar Emili Fonollosa que em va donar una columna quinzenal a Vinaròs News.

La veritat és que no resulta fàcil escriure cada dia sobre alguna cosa, però al final t’hi acabes acostumant i fins i tot hi ha dies que et sobren temes. Explicar sobre fets que t’han passat és relativament fàcil, però no per això deixa de ser interessant, ja que refresques la memòria dels de la teva generació, però també, i més important, deixes plasmat com es vivia diverses dècades enrere.

El què és més complicat és opinar sobre fets que creus que s’acabaran produint o mirar d’esbrinar el perquè han passat. L’opinió no és una ciència exacta i sovint et pots equivocar en els teus prediccions. M’ha passat més d’una vegada. Recordo per exemple quan vaig vaticinar que Ciutadans només duraria una legislatura al Parlament de Catalunya o quan qualificava de president interí a Ferran Bel en l’època en que va ser president del Consell Comarcal, abans de ser elegit alcalde de Tortosa, ja que no el veia fent carrera política... Com veieu no me’n avergonyeixo de reconèixer els meus errors. A més, reivindico el meu dret a equivocar-me... I per molts d’anys!

Després d’aquest preàmbul us passo a explicar de que va el tema. Els que em segui segurament vareu llegir la setmana passada un post que vaig titular Desbandada general referint-me a la renúncia de Manel Ferré i altres regidors de CiU. Sembla ser que a un d’aquests regidors que va renunciar, no li va agradar i em va enviar un privat on em deia que especulava molt i que si volia m’explicaria la seva versió, al·ludint a la nostra amistat. Jo diria més bé coneguts i prou, ja que recordi mai hem compartit taula ni tan sols barra de bar, si bé és cert que ens saludàvem (per la meva part ho continuaré fent) i havíem parlat alguna vegada.

Com que no li vaig mostrar interès per saber la seva versió, em va tornar a enviar un privat on em deia precisament això, que veia que no m’interessava. Vaig continuar sense respondre. Però ell hi va insistir i a part de desitjar-me bon estiu, em va acusar d’especular i fer demagògia.  També em va dir que ja l’havia etiquetat. Anem a pams...

Especular? Sí, evidentment que sí. Un té el dret de fer la seva pròpia pel·lícula encara que no sigui el protagonista. Què el guió pot estar equivocat? Per suposat, però és tal i com es veuen els fets des de fora.

Què faig demagògia? M’hauria de posar exemples. Potser alguna vegada n’he fet, no ho recordo, però normalment pretenc ser objectiu, això si, sempre des del meu punt de vista que no és precisament neutral.

Què l’he etiquetat? Naturalment. Potser ell dirà que tot i que ha anat a una llista de CiU, no és convergent (torno a estar especulant) Llavors que és? El primer acte polític al que vaig assistir va ser un dinar a l’ermita de la Pietat d’Ulldecona l’any 1980, en portes de els eleccions autonòmiques amb la presència de Josep Subirats i Pep Jai. Des de llavors les he vist de tots colors i m’han explicat mil històries. Algunes d’elles certes, però d’altres han estat versions totalment partidistes dels fets. Normalment em deixo guiar per la meva intuïció.  

Si algú va en una llista és que alguna cosa en comú hi tindrà, dic jo. L’any 1995 em vaig presentar en una llista d’ICV i ni mai me’n he penedit ni m’he excusat per haver-ho fet. No m’he considerat mai comunista (em vaig afiliar al PSC l’any 1983), però estic més prop dels comunistes que elssocialdemòcrates. Tampoc ningú em pot acusar de fer-ho per interessos personals i/o econòmics, ja que el pes polític que han tingut a Amposta i fins i tot a Catalunya (tret de l’etapa 2003-2010), ha estat més aviat insignificant, a diferència d’altres formacions que han remenat sempre les cireres, fins i tot estant a l’oposició del govern de la Generalitat.      

Durant 28 anys a Amposta CiU ha estat com un gran arbre que ha donat ombra a tots aquells que sé li han apropat. Alguns van començar molt joves i hi ha anat escalant posicions. D’altres ho han fet de molt més grans, després de que els hi passés com a Sant Pau, que va caure del cavall, va veure Déu i es va convertir.

Alguns d’aquests conversos, fa uns anys, van ser cridats per altres formacions polítiques d’Amposta i es van excusar. Tampoc els hi demano cap explicació. A la vida cadascú ha de ser responsable dels seus propis actes i pels mateixos podrem ser jutjats pels altres.

Un darrer advertiment. Quan s’entra en política es fan molts d’amics, però també enemics i un no sempre és conscient d’aquest fet.

Per cert, ja tinc un altre dia cobert.

LA MALA EDUCACIÓ

Les darreres eleccions municipals del 24 de maig han posat de manifest la mala educació que tenen alguns polítics quan van resultar perdedors.

Segurament els dos exemples més clars les personifiquen Esperanza Aguirre per una part i Rita Barberá per l’altra.

Esperanza Aguirre va estar durant tota al campanya fustigant Manuela Carmena, la candidata deAhora Madrid, llista vinculada a Podemos. Però quan l’evidència es fa realitat, s’haurien de guardar els formes i l’Espe no ho va fer.

Durant la campanya era evident que la llista de Manuela Carmena trauria un grans resultats, però potser ningú esperava que tan bons, fins el punt de quedar-se a només un regidor del PP. A partir d’aquí, l’Espe, va començar a moure els seus tentacles, esperant que algú s’hi deixés enredar. Però ningú va caure al seu parany que no era un altre que, primer, ser l’alcaldessa electa de Madrid i, segon, en el cas de no poder-ho ser, si, al menys, formar part de l’equip de govern.

Durant el ple d’investidura és habitual que puguin intervenir els portaveus de la resta de partits que, en el seu discurs, solen traçar les línies mestres de com es pensa actuar durant els 4 anys de legislatura. Solen ser discursos políticament correctes, carregats de bones intencions i, sovint de ma estesa cap a l’alcalde i del seu equip. El de l’Espe, no. Esperanza Aguirre va aprofitar el seu torn para tornar a carregar contra Manuela Carmena. Deplorable.

Però com amb això no en tenia prou, sembla que els becaris de l’Aguirre van remenar per les xarxes socials esperant algun drap brut en el passat dels candidats de Ahora Madrid. I els van trobar. Van haver de retrocedir 4 anys fins el 2011, per a trobar uns tuïts comprometedors en el compte del Regidor de Cultura Guillermo Zapata i fins i tot el de Participació Ciutadana i Transparència Pablo Soto. La pregunta és: No ho podrien haver dit abans? Segurament ho van fer en el moment que més mal podia causar.

A Rita Barberá també sé la coneixia el suficient com per a que no ens estranyéssim massa de la seva actitud. Només cal recordar les Falles d’aquest anys quan va fer befes als familiars de les víctimes del Metro de València. Falta d’elegància, però sobre tot una falta d’educació monumental. Però tal vegada no era el que semblava, coneixen com es coneixia per tota València la seva addicció per la ginebra, igual aquell dia anava una mica més carregada del que hi solia anar normalment.

Rita, a diferència de l’Espe, ja ni es va presentar a la presa de possessió del nou alcalde de Compromís Joan Ribó. Va renunciar a l’acta per a no haver de veure com sé li entregava la vara d’alcalde.

Hi ha qui diu que la vara d’alcalde l’entrega el sortint. No té perquè. També la pot lliurar el president de la mesa d’edat i que és el més gran d’edat entre tots els regidors electes.

Així va passar a Amposta. Mentre José Tomás Reverté va ser el president de la mesa, Miquel Subirats com a regidor més jove, va exercir de vocal. Va ser el primer qui va fer entrega de la vara al nou alcalde Adam Tomàs.

Mentre, a primera fila, els dos anteriors alcaldes Joan Maria Roig i Manel Joaquim Ferré, acompanyats de els seves respectives esposes i Josep Gil, que va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura de Franco.

Potser el protocol de l’Ajuntament així ho tenia previst, però no veig el motiu del perquè les esposes dels exalcaldes havien de tenir un lloc de més privilegi que altres exregidors relegats a les fileres posteriors.

No obstant, la polèmica de la jornada va tenir com a protagonistes a Manel Ferré i la seva esposa que se’ls va poder veure riure de forma molt distesa.

Aquesta actitud contrasta i molt amb la que va protagonitzar el mateix Ferré hores abans de l’acte durant la recepció d’un grup d’empresaris xinesos a la seu del Consell Comarcal on va mostrar un semblant trist i abatut.

De que reien? No sé si ho sabre mai del segur, però és un comportament lleig que també demostra la seva mala educació.  

EL DARRER ACTE OFICIAL DE MANEL FERRÉ

Dissabte pel matí, poques hores abans de la constitució dels nous ajuntaments, Manel Ferré assistia al darrer acte oficial com alcalde en funcions. Va ser a la recepció que el consell comarcal va donar a una delegació d’empresaris xinesos.

No sé si per manca de previsió d’aquells que van fixar el dia o bé, perquè estava programada des de feia temps i ningú se’n va recordar de les eleccions municipals, sigui com sigui, dissabte una delegació d’empresaris xinesos van ser rebuts al Consell Comarcal del Montsià per l’alcalde en funcions Manel Ferré i per un tècnic del mateix consell.

Segons el tècnic, a Manel Ferré el va veure consternat i amb el semblant trist. També em va explicar que va aprofitar l’ocasió per a lamentar la dura campanya que sé li ha via fet i que no entenia els motius pels quals sé li havia fet. Una vegada més (i ja ho he dit en més d’una ocasió) poca o gens autocrítica.

Tal com diu una dita, cria corbs i et trauran els ulls. I això és el que va fer Ferré durant els 8 anys d’alcalde. El 4 anys que vaig coincidir amb ell a l’ajuntament quan l’alcalde era Roig, semblava una altra cosa. Les meves confrontacions primer amb Roig i més tard amb Ferré tenen, en tots dos casos, un origen clar.

En el cas de Roig, va ser com a conseqüència d’una reunió que varem tenir l’any 1999 a petició seva. El motiu va ser una carta que vaig adreçar a la revista Amposta proposant una sèrie de millores al pla de circulació que tot just s’estava enllestint. Després de fer-me esperar durant una llarga estona, durant la qual vaig trobar a Ferré que em va dir que aquella era la forma de fer les coses, finalment Roig em va fer entrar al seu despatx. En aquella època a mi se’m identificava amb ICV, ja que l’any 1995 m’havia presentat de número dos per darrere d’Anselmo Cano. No recordo exactament la duració de la reunió, però va ser força llarga, al menys ½ hora, durant la qual, el 95% del temps, va estar parlant Roig i només al final em va dir unes poques coses. Quan vaig sortir d’allí vaig pensar: El que m’ha fet Roig ha estat pegar-me una esbroncada perquè no li ha agradat gens el contingut del meu escrit. També vaig pensar que l’interès de Roig per conèixer-me era sobre tot, per avaluar la meva capacitat com a possible rival. Suposo després de la reunió va quedar tranquil en veure que no li significava cap competència.  

A partir d’aquell moment la meva relació amb Roig va ser molt tensa, fins i tot durant el 4 anys de regidor amb ell d’alcalde. L’evitava tot el que podia i quan tenia ocasió, no dubtava en criticar les seves formes.

Amb el relleu de Ferré vaig pensar que la situació canviaria. Ferré tenia una carrera universitària mentre que Roig només era simple un botiguer sense pràcticament estudis. Però aviat es van diluir les meves esperances de canvi.

La gota que va fer vesar el got va ser un dilluns de festa major durant un acte del programa. A la saleta que hi ha a l’entrada del Museu de les Terres de l’Ebre, es feia el lliurament de regals als vellets de la residència d’avis per haver participat al concurs de pintura. Aquell dia em vaig sentir menyspreat com mai m’hi havia sentit. Entre l’alcalde, la regidora de Serveis Socials i la resta de regidors presents de l’equip de govern, em van obviar totalment, com si jo no fos un regidor de l’Ajuntament d’Amposta.

Imagino que no he estat l’únic cas que ha rebut un tracte degradant dels nostres edils. Personalment en conec algun més, però la majoria ni han transcendit ni transcendiran mai, al menys dels cercles més íntims dels afectats.

Ja ho anuncio, quan pugui parlar més clar, ho faré i llavors sé sabrà del tot el que són capaços de fer. Tot al seu temps.

DESBANDADA GENERAL…

Per motius personals i familiars… Això és el que va al·legar Manel Ferré per abandonar la primera línia política...

Però bé, qui s’ho creu? Hauria fet el mateix si hagués pogut seguir al front de l’alcaldia d’Amposta? Segur que no; llavors no haurien hagut ni motius personals ni familiars que valguessin, llavors només hauria comptat el seu ego.

Jo entenc que ha de ser molt dur perdre com va perdre CiU a Amposta la nit del 24 de maig... Però que es produís la desbandada general que s’està produint és un fet insòlit.

Recordeu que sempre us parlo de la coherència que han de tenir els polítics? El grup municipal de CiU a Amposta ha estat víctima de els seves pròpies paraules, tal i com publicava l’altre dia el diari digital Aguatia.cat. Resulta ser a l’espai que els reservava la Revista Amposta, van criticar la renuncia com a regidor de Jesús Auré que ho va fer per motius laborals, ja que havia de marxar a treballar a l’estranger.

En canvi ara, no és que marxi el cap de files de CiU, sinó que a més ho fan al menys 3 integrants més de la seva llista (Pau Cecilia, Júlia Calvet i Josep Roda), tots tres candidats novells.

Aquest fet crida enormement l’atenció. Sé pressuposa que quan entres a formar part d’una llista ho fas amb més il·lusió que mai i més si saps que tens moltes probabilitats de sortir regidor. Però si el fet de no sortir es converteix en el detonant per plegar veles, malament anem.

Com a regidor que vaig ser durant 8 anys, no m’entra al cap. Vaig formar part de la candidatura del PSC perquè, primer, sentia els colors i segon, m’agradava la política. La prova és que pràcticament tots els dies faig algun comentari. Sinó m’agradés, segurament ja faria 4 anys que no en parlaria.  

De totes formes s’especula que igual les renuncies (tret de la de Ferré) no han estat voluntàries, sinó que s’haurien forçat des del si del partit per a que altres integrants de la candidatura tinguessin un modus vivendi.  

Només fer públiques les candidatures que concorrerien a les eleccions del passat 24 de maig, vaig comentar alguns aspectes que observava de la candidatura de CiU d’Amposta. A l’amic Antoni Espanya (com jo, un altre animal polític), li va semblar un anàlisi molt encertat. Però em va dir una cosa: “És una candidatura per estar a l’oposició”. Efectivament es tractava d’una candidatura d’un perfil molt baix, sobre tot si la comparem amb la d’EA-AM.

La derrota electoral de CiU evidenciava la renuncia de Ferré. Érem molts els que ho havíem pronosticat. De no ser alcalde, Ferré no suportaria estar a l’oposició. I així ha estat.

De totes formes, tothom veia a Manolita Cid com a portaveu del grup municipal i ferma candidata a substituir a Ferré per a dintre de 4 anys. Però la renuncia (forçada o voluntària) de la resta de candidats, va propiciar l’entrada de Isabel Ferré, relegada incomprensiblement al lloc número 9 i també de Marimar Panisello (10) Aquesta situació ha portat implícit el fet de que, finalment, serà Isabel Ferré qui farà de portaveu del grup, un fet que, sense cap mena de dubte no haurà agradat gens a la Directora dels Serveis Territorials de Benestar i Família.

Davant d’això, tampoc ens hauríem d’estranyar tant si s’acabessin confirmant noves renuncies, com per exemple la que anava de número 2.

I ja per acabar un darrer anàlisi. Convergència va buscar renovar la seva imatge amb l’entrada de sàvia nova ocupant llocs destacats. Gent que fins ara sembla que no estaven vinculats políticament a cap partit i que fins i tot, va causar sorpresa a persones molt properes (tal i com em van manifestar en un dels casos) En quina situació ha quedat aquesta gent? Tornaran a formar part de la llista dintre de 4 anys? Jo estic al seu lloc i, a part de sortir criticant el que m’hauria semblat una manca total de consideració, segurament no els votaria mai més.

Però CiU, tots ho sabem, és com una gran família a l’entorn d’un líder. Aquest líder, encara que a l’ombra, ara mateix es deu de sentir més important que mai. Mentre ell estigui, segur que seguiràaportant gent de la seva confiança per a continuar conservant el seu pes específic dintre del partit.

Per cert, des del meu punt de vista, el que ha fet CiU a Amposta és un frau als seus electors, més si cal que als propis integrants de la candidatura.

POCA AUTOCRÍTICA

Acudit del Ferreres publicat aquesta setmana al Periódico de Catalunya.

L’alcalde en funcions d’Amposta, Manel Ferré, en una entrevista a la ràdio, va culpar de la derrota patida per CiU després de 28 anys de majories, a, per una part, el registre de la Guardia Civil a les seus de l’Hospital Comarcal i de l’Ajuntament i per l’altra a l’aglutinament de partits que es van presentar sota la denominació d’Esquerra d’Amposta-Acord Municipal.

Segons Ferré, la candidatura d’EA-AM estava integrada per ERC, ICV-EUA, les CUP i fins i tot Podem... La veritat, no sé que hauran pensat els integrants d’aquestes dues formacions després d’escoltar les declaracions de l’exalcalde.

L’assemblea local de les CUP va declarar mesos enrere que, a part de no presentar-se a les eleccions, no donaria suport a cap altra candidatura. Tampoc Podem va recolzar explícitament ningú. De totes formes, això no treu que a títol totalment individual, algun del membres d’aquests partits poguessin recolzar la candidatura d’Adam Tomàs, com per exemple Oriol Fuster, ex membre de les CUP d’Amposta.

He notat molt poca autocrítica per part de Manel Ferré i els seus. De fet, sembla ser que no són responsables de tots els fracassos que hi ha hagut a Amposta durant els seus mandats: la zona lúdica de Tosses, el centre comercial Futuro Ciudad Amposta, l’aparcament soterrat del mercat, el projecte d’Amposta Ciutat Digital i l’escorxador nou serien els més remarcables.

Però a part d’aquests estrepitosos fracassos hi ha hagut altres actuacions urbanístiques que han deixat molt que desitjar: la plaça del Mercat en el seu conjunt, el carrer del Grau, laterals de l’avinguda de Santa Bàrbara, senyalització vertical, etc. En totes aquestes actuacions, bàsicament, no es va tenir en compte l’opinió dels partits de l’oposició. En alguns casos, com la plaça del mercat o l’ascensor de l’edifici de l’ajuntament van tranquil·litzar als regidors de l’oposició dient que quedaria molt bé. L’ascensor havia de ser panoràmic, es a dir, amb els laterals de vidre (actualment el custodien Isabel i Fernando per a dissimular el nyap) i sobre la plaça del mercat es va demanar que la majoria dels seus elements fossin retràctils, es a dir, que es poguessin retirar en cas necessari.

Vull dir amb això, que durant molt de temps, els de CiU s’han cregut amos i senyors d’Amposta i per tant, els que ells fan ho fan bé i no accepten ni consells ni crítiques a la seva gestió. Això és el mateix que dir que s’ha actuat en prepotència i, sovint, amb desconsideració cap a la resta dels regidors, sobre tot per part de Manel Ferré que era qui tenia la veu cantant durant els plens.  

Aquestes actituds no passaven desapercebudes pels pocs assistents que solien acudir als plens (entre els pocs que hi anaven, el president de la Federació d’Associació de Veïns d’Amposta i president de l’Associació de Veïns de l’Acollidora), que després s’encarregaven de divulgar-ho a través de les xarxes socials. Potser per això, els dos exalcaldes de CiU sempre es van negar a que els plens fossin retransmesos per Amposta Ràdio. Per això van posar mil i una excusa, com per exemple que una de les aranyes del saló de plens dificultaven la gravació. Quan s’estava portant a terme el projecte d’Amposta Ciutat Digital, recordo que el regidor de Noves Tecnologies, Sisco Fosch va dir que havia trobat una solució a les dificultats tècniques que impedien la retransmissió radiofònica dels plens... D’això ha fa aproximadament 10 anys. Per cert, també es va demanar que si no podia ser en directe que s’enregistrés i que es passés posteriorment i tampoc.  

Es vulgui o no, aquests comportament no passen desapercebuts a una part dels ciutadans. Es clar que sempre hi haurà que els hi donarà suport incondicionalment com per exemple una família que, segons el meu pare, treballen per a l’ajuntament el matrimoni i els seus dos fills. Però per la resta, es vulgui o no, s’estaven cansant de tanta prepotència i manipulació (com a la Revista Amposta) i, fruit d’aquesta frustració acumulada al llarg dels anys (gota a gota es fa forat) i, sí, també perquè per primera vegada semblava que hi havia una candidatura alternativa que podia aspirar a governar Amposta, una part important de l’electorat va decidir concentrar el vot en EA-AM.

Fa uns dies em comentava un veí que si una part dels tradicionals votats de CiU s’havien abstingut i l’increment del vot d’EA-AM havia estat gràcies als habituals abstencionistes. Ell es mostrava escèptic i jo tampoc hi estic d’acord.

Tot i que la participació es va incrementar en uns pocs punts percentuals, l’increment de vots, de per si, hagués estat insuficient per a fer guanyar a la llista d’EA-AM. Per tant s’havien de donar més factors i un d’ells, sense dubte, va ser el traspàs de vots de CiU a EA-AM.

És més fàcil que es donés aquesta situació que no que una gran part dels abstencionistes decidissin fer una excepció i anar a votar. Normalment, qui s’absté ho fa sempre.      

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. ELS DUBTES

Després de la inesperada i brillant victòria d’EA-AM a Amposta, arrabassant la majoria absoluta que tenia CiU, es de suposar que moltes coses canviaran tan al poble, com al sí de l’ajuntament.

El govern de Manel Ferré havia apostat molt fort per la residència d’avis. Una residència sobredimensionada segons molts i amb seriosos dubtes sobre la concertació de places. Evidentment no es pot deixar de banda una cosa que està començada, però, es continuarà endavant o es deixarà com està ara? (Ho dic perquè crec que no està totalment acabada)

Sovint he insistit sobre el CAP que va entrar en escena durant la campanya electoral de 2011 i del que mai més se’n havia sentit a parlar fins la campanya d’aquest anys, 4 anys després. Per la qual cosa, sembla (ja sabeu que del dit al fet...) que Ferré tenia aparaulada amb el departament de Salut la construcció d’aquest nou cap. Mantindrà la Generalitat els seus compromisos? O amb el canvi de govern posaran excuses per a no fer-se?

Però no tots els projectes iniciats per CiU durant el seu mandat passaran a millor vida. Els encerts en la gestió, com són el Centre de Tecnificació (ERC hi va apostar fort quan estaven al govern de la Generalitat), la Festa del Mercat a la Plaça entre d’altres, es previsible que rebin un impuls important, així com la Festa Major. Però, disminuiran el nombre d’espectacles taurins? Des d’aquí els encoratjo a que els redueixin de forma dràstica en detriment d’actes alternatius culturals, esportius, etc. de gran format per a que la ciutadania d’Amposta en pugui gaudir.  

Però els dubtes més grans que tinc, és que passarà amb la gent col·locada a dit pels anteriors alcaldes. Ah! Què es diuen càrrecs de confiança? D’aquests mateixos... El més lògic és que se’n aniran fora i, cal esperar que Adam en redueixi el número en pro de l’estalvi.

Sobre l’estalvi, li vaig escoltar dir a Adam que s’havia de canviar l’enllumenat actual per leds. Seguiran fent d’intermediaris Roig i Santiago? O es mirarà de trobar alguna empresa que no tingui intermediaris i, per tant, es podrà reduir el preu de cost?

I amb la Revista Amposta, què passarà? Es mirarà de donar-se un nou impuls amb un contingut molt més plural i informatius de temes que puguin interessar al poble? O bé s’optarà per fer-la desaparèixer? I encara una tercera possibilitat: Fer-la exclusivament digital.

És evident que no pot seguir sent un pamflet al servei del grup que governa Amposta, què és en el que s’havia convertit des de fa molts anys a les mans de CiU. Feu memòria. Quantes revistes pròpies ha tret CiU durant la darrera legislatura? Jo no en recordo cap! Per a què? Tenint la Revista Amposta on l’alcalde era present a tots els actes, no els hi feia cap falta. Crec recordar que va ser a la revista del mes de febrer que va sortir a 36 fotos, tantes com pàgines té la revista. Per algú aliè que no conegui la realitat de la ciutat i les ocupacions del fins ara alcalde, pensaria que es passava les 24 hores del dia a Amposta i, la majoria d’aquestes passejant pel poble i assistint a tota mena d’actes. Res més lluny de la realitat. Al menys passejar, passejava poc; ell, com el seu predecessor, eren més d’agafar el cotxe.

De Tots els temes que poden sorgir, el que més em preocupa (suposo que ja ho sabeu), és l’estat de la via pública i això inclou tant la circulació com la neteja.

El tema de circulació, sobre tot a l’hora d’aparcar (o simplement deixar el cotxe –hi ha qui ni es molesta en aparcar-lo-) significa un autèntic caos. Així de contundent. L’anarquia que hi ha a Amposta ha arribat a límits difícilment superables. Vull pensar que el relaxament de la policia local es deu a la manca d’interès dels seus caps en voler solucionar la situació. I què l’alcalde tragués les multes als seus companys de partit, amics i coneguts, tampoc no ajudava gens per a motivar a la policia a l’hora de posar una mica d’ordre.

El mateix passa amb brutícia que es troba per tot arreu. Amposta és un poble brut. Segurament, una part de la culpa és per la manca de papereres. Hi ha carrers importants d’Amposta, com l’avinguda de Catalunya que no tenen uns sola paperera. Però la principal causa és la manca de civisme de la ciutadania. Hi ha negocis (sobre tot bars) que dipositen les seves deixalles en grans bosses o les ampolles de vidre en caixes al costat de les bústies dels contenidors, quan estan obligats per les ordenances municipals a gestionar-los, es a dir, portar-los a la deixalleria o utilitzar el servei municipal de recollida al propi establiment.

Dintre de 4 anys, per a quan acabi la legislatura, notarem canvis significatius a la nostra ciutat? Esperem que sí. Esperem que Adam i el seu equip tinguin els encerts necessaris per a millorar totes les mancances dels anteriors equips de govern de CiU.

EPISODIS ELECTORALS. LA RESSACA

Abans de fer valoracions sobre les eleccions d’ahir, encara vull explicar-vos algunes coses que van passar durant la campanya electoral.

Els darrers dies de campanya, les CUP d’Amposta encara es preguntaven quins eren els sous de Manel Ferré, tot i que no es presentaven a la capital del Montsià. Prop de casa meva, i sobre cartells enganxats pel PCPC, van enganxar-ne uns quants d’aquells que apareix Ferré com lagallina dels ous d’or. Com sabeu, a part de ser alcalde d’Amposta, Ferré està presenta a diversos consells d’administració, com per exemple el de l’Hospital Comarcal d’Amposta o el del Consorci de Salut i Social de Catalunya (per cert, a tots dos n’és el president)

Ferré sempre s’ha negat a fer públics els seus ingressos, la qual cosa diu molt poc de la seva transparència com a polític. Molt de parlar, però a l’hora de la veritat incomplia els seus deures més bàsics.

Seguint amb el tema d’ingressos, qui també s’havia negat a ensenyar la declaració de la renda tot i que també sé li havia requerit que ho fes, era Esperanza Aguirre, la lideressa de Madrid. Finalment es va filtrar la darrera declaració de la renda (la del 2013), tot i que, fins ara, no s’ha esbrinat qui ho va fer. Mentre ella culpa a Montoro, bé podria haver estat filtrada del seu entorn més proper. Però qui estima tan poc a la lideressa? Potser el seu home perquè intueix que li ha estat infidel i és una forma de revenja? Què cadascú pensi el que vulgui, però a mi em van dir fa anys que freqüentava Cal Naudí, un hotelet que hi ha prop de les cases d’Alcanar encara que és terme d’Ulldecona...

Dijous vaig anar a la Galera i vaig aprofitar per veure les obres del barranc. Vaig parlar amb alguns veïns i també amb l’alcalde Ramón Muñoz (que per cert, tornarà a ser-ho ja que ha revalidat la majoria absoluta) Va sortir el tema de l’entrevista que va emetre Canal 21 Ebre a la seva contrincant Ester Martí:

-Si no s’equivoca, no diu cap veritat.

Així de contundent. Martí havia denunciat que s’havia perdut una subvenció precisament per a construir el mur que evitaria que caiguessin més cases quan hi ha grans avingudes al barranc.

-També es diu que a partir de dilluns s’aturaran les obres. Sóc capaç de fer passejar tot el dia les màquines pel poble per a que la gent vegin que no és així.

Al pobles menuts, de vegades les relacions entre els candidats poden arribar a ser molt tenses.

A Amposta, i concretament al col·legi electoral del Miquel Granell es denunciava que hi havia sobres on, prèviament, s’havia introduït la papereta de CiU. No és la primera vegada que passa, encara que mai ho he pogut constatar. En canvi, segons les informacions que tinc, sembla ser que el fet és totalment verídic. A mig matí ho va publicar l’Aguaita.

Quines conseqüències pot tenir aquest fet? Imagineu la situació. El votant acudeix a la cabina i agafa un sobre en el que hi ha una papereta de CiU. Si introdueix una altra papereta de CiU, és vot vàlid, però si l’opció triada és una altra, al haver-hi dos paperetes de diferent partit, el vol és nul. A l’anul·lar un vot que anava per a una candidatura diferent a CiU, aquesta formació hi surt beneficiada.

Finalment una anècdota que es va produir (o millor dit, no passarà) al Mas de Barberans. Allí, la victòria socialista ha estat incontestable: 6 PSC, 1 CiU. L’anècdota té que veure amb el resultat i sé li podria aplicar allò de no diguis blat fins a que estigui al sac i ben lligat.

Resulta ser que qui anava de número dos de CiU es va comprometre amb una parella que els casaria aquest estiu. Els regidors poden casar per delegació de l’alcalde (jo mateix ho vaig fer en dos cops) Per tant, el regidor en qüestió sembla que ho tenia molt clar: primer que sortiria regidor i segon que CiU seria la llista més votada, ja que si no era així, com sabia ell que l’alcalde (d’un altre partit) l’autoritzaria a fer-ho? Jo li dic imprudència, no sé vosaltres.      

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. EL DESPERTADOR

Diumenge, 7:00 AM. Sona el despertador…

Ei! A votar... A veure si amb tantes coses que he de fer avui, al final no tindré temps d’anar-hi...

No. No va per aquí... El que passa és que després d’escoltar els debats i llegir les declaracions de Ferré, he arribat a una conclusió: Ferre desperta passions...

Passions contraposades, però passions a la fi... Diu (Ferré) que mai ha viscut una campanya tan bruta com aquesta... Potser perquè ell sé ho ha buscat, no?

Em crida l’atenció la campanya que està fent Trias a Barcelona. Diu que vol ser l’alcalde de tots. L’objectiu és difícil, molt difícil. Impossible! Podràs governar per a molts, però per a tots? Mai es podrà assolir un 100%.

Mireu, hi ha hagut alcaldes carismàtics que han aconseguit un gran suport popular. Sovint ha estat l’única candidatura del poble, però, tret de pobles molt petits, però molt!, què potser sí, potser tot el poble ha votar per ell, no recordo cap cas que hagi passat una cosa així.

I és que una cosa és voler i l’altra és poder. Trias ho vol, Ferré ni ho intenta... Ni té carisma ni el que s’ha de tenir per a ser, ja no un bon alcalde, deixem-ho simplement en alcalde...

Ho és, està clar que ho és, però després de mobilitzar a tots aquells que es deixen (sovint sense un criteri definit), prometent-los la Lluna i el que faci falta...

Anem a concretar. Hi ho dic perquè en tinc constància fefaent. Un dels col·lectius que el solen votar són els gitanos, sobre tot els que professen la religió evangelista.

Encara estava jo a l’ajuntament, quan es va dir que l’altell d’on està el Centre de Rehabilitació se’ls hi cediria per a local social. No és de propietat municipal, però com que a Arayo li paguen pel conjunt (encara que una part no s’utilitzi)

-Aquest any no el votarem –Em va assegurar fa uns dies una membre d’aquest col·lectiu- Ens van oferir aquell local, però no hi havia ni lavabo... Al final varem dir que no el volíem.

Companys de partit que han fet d’apoderats a les meses on hi voten més gent d’aquesta ètnia, en han explicat en alguna ocasió que arriben preguntat:

-¿Dónde están las papeletas para votar al alcalde?

Uns altres que, tradicionalment han votat per l’alcalde han estat els avis de les residències. Els de CiU no ha tingut mai cap problema en portar-los a votar. A Amposta ho tenen molt fàcil, ja que per anar de la residència al col·legi electoral, només cal creuar el carrer. Després els hi donen un trosset de coc i tots contents.

Fa anys companys del meu partit van anar a parlar amb la directora i li van demanar que, al menys als que estiguin lúcids, els hi preguntessin si volien anar a votar i a qui. Però a l’hora de la veritat dubto que ho fessin.

He arribat a sentir que, en alguns casos, quan algun dels avis té clar el color pel que votar i, no és CiU precisament, li han amagat el DNI per a que no ho pugui fer.

El que passava a Santa Bàrbara fa anys clamava al cel. Margarita, la germana fadrina de l’alcalde (D. Pepe el farmacèutic), es col·locava els guants de conduir i no parava de fer viatges a Jesús portant iaios a votar pel seu germà. Segurament no hauria calgut, ja que a Santa Bàrbara, CiU sempre ha guanyat amb majoria absolutíssima, però si allò suposava esgarrapar regidor més, molt millor.

Ferre a Amposta (igual com el seu antecessor), sovint ha sembrat vents i per tant, ha d’esperarrecollir tempestats. Què no esperi una altra cosa!

Per cert... JA HEU ANAT A VOTAR? A què espereu? O és que voleu que a Amposta ens segueixidespertant el mateix?    

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. L’ACCIÓ DE GOVERN

Quan hi ha un debat entre candidats, ja sigui un cara a cara amb Adam Tomàs o a quatre com dimarts a Canal 21 Ebre amb el mateix Adam Tomás, Francesc Miró o Germán Ciscar, Manel Ferré sempre té un lleuger avantatge sobre els seus rivals polítics: l’acció de govern.

L’acció de govern és un argument que usa bastant per a certificar la feina feta durant el seu mandat de 8 anys on, segons el propi Ferré, fins i tot l’oposició li reconeix.

Quan els debats són tan encaixonats i on, desgraciadament, estan marcats pels límits de temps de la programació televisiva, sovint no es diu tot el que s’hauria o es podria dir.

L’oposició, a part de voler el canvi pel canvi com diu Manolito, li hauria de recordar moltes coses que han passat durant, ja no els 8 anys del seu govern (què també), sinó dels 28 anys ininterromputs de governs de CiU, perquè aquest període amb dos alcaldes ha estat més del mateix, mai hi ha hagut un trencament, sinó una continuïtat.

Començaré pels primers anys de Roig (‘el venedor de bombilles’) Quan va accedir al govern municipal l’any 1987, es va trobar amb una gran herència. El seu antecessor, Josep Maria Simó, havia marcat les línies mestres del que havia de ser l’Amposta del futur.

Va ser durant el mandat de Simó quan es va comprar el recinte del castell, amb el molí de Cercós, seu del que és avui la biblioteca i de la que recentment s’han complit 25 anys, l’edifici de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI) i altres edificis de menys interès. Parlant d’aquests edificis. Durant anys alguns d’ells van ser seu del Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat fins que es va construir el nou al costat del Col·legi Consol Ferré, al Lligallo. Aquestes cases, que havien estat habitatges, avui en dia diu no tenen cap ús. Per què no s’han tirat per terra i s’ha obert la plaça al riu remodelant tot aquell entorn? Per cert, heu vist com està la part del darrere de la biblioteca? Dóna pena!

Segur que un dels edificis dels que Ferré sé sent més orgullós és el de l’auditori, que fins i tot va rebre un premi d’arquitectura. A part d’aquest edifici on s’havia d’ubicar ESARDI i es va acabar instal·lant EUSES, una escola universitària (privada) de salut i de l’esport, hi ha tot un conjunt d’equipaments esportius, educatius, firals i de lleure: pavelló esportiu, pistes annexes cobertes, piscina municipal, institut de tecnificació, col·legi de l’Àngel, pavelló firal, parc dels Xiribecs (el més gran de les Terres de l’Ebre segons el propi Manel Ferré), etc. Sabeu qui era l’alcalde d’Amposta quan es va planificar tota aquella zona i es van construir els primers edificis (pavelló esportiu i col·legi de l’Àngel)? Roig? No! Josep Maria Simó.

I sabeu a qui es deu el primer POUM (Planificació i Ordenació Urbanística Municipal), es a dir, la planificació del casc urbà d’Amposta (Valletes, Lligallos...)? A l’alcalde socialista Josep Maria Simó. Només va governar durant 4 anys, però va saber planificar les bases de l’Amposta del futur. També es van fer altres obres menors, però que han perdurat i després de 30 anys encara fan la seva funció: les passarel·les que uneixen el Pla d’Ampúries i el Grau i la que hi ha a l’avinguda de Santa Bàrbara unint l’avinguda de Catalunya i la prolongació de l’avinguda de Catalunya. Encara ningú ha sabut trobar (i si la té no l’ha fet) una solució millor.

L’obra de govern de Simó era impecable. Tot i això, ja se’n va encarregar Roig i els seus de fer-lo fora i començar així el seu període de 28 anys ininterromputs.

Roig va viure molts anys de rèdit de tot el que Simó va projectar. Us imagineu Amposta sense tots aquests equipaments? Bé, segur que algú ho hauria acabat fent, però va ser Simó.

Evidentment durant els 28 anys de governs de CiU (els 8 darrers amb Manolito com alcalde), s’han fet altres coses. Algunes bé (suposo que són les que li alava l’oposició), però d’altres han significat estrepitosos fracassos: la zona lúdica de Tosses i el tracte de favor amb l’empresa dels multi-cinemes, la zona comercial de Futuro Ciudad de Amposta i el tracte de favor amb l’empresa constructora, el nou escorxador del darrere de la zona del Caprabo i tot els que es va consentir amb les empreses que el van explotar, l’institut Pere Mata, sobredimensionat i que té una discutible ubicació i, fins i tot, l’edifici Espai Km 0, inaugurat recentment per Mas a la seu de l’antic escorxador, a l’avinguda de Sant Jaume... Quantes remodelacions es van fer i quants hipotètics usos sé li van donar abans de convertir-lo en el que ara és?

D’obra de govern només en poden mostrar aquells que governen, però això no vol dir que els membres de l’oposició no han tingut res a veure, ja que, normalment, sempre hi presenten aportacions, ja sigui en format d’al·legacions o d’altres formes (comissions informatives, ple...) El que passa és que no sempre es tenen en compte, com per exemple quan es va posar la senyalització informativa (serveis, equipaments, edificis públics, etc.) sent regidor de governació Manolito i que no les va ni considerar o quan es va remodelar la plaça del Mercat que, davant els nostres suggeriments ens deien: no patiu que quedarà bé...

I és que els convergents tot ho fan bé i sinó ho fan, s’aplica la primera part de la frase.

Podria seguir, però crec que s’entén el que vull dir, no?