Diumenge, 7:00 AM. Sona el despertador…
Ei! A votar... A veure si amb tantes coses que he de fer avui, al final no tindré temps d’anar-hi...
No. No va per aquí... El que passa és que després d’escoltar els debats i llegir les declaracions de Ferré, he arribat a una conclusió: Ferre desperta passions...
Passions contraposades, però passions a la fi... Diu (Ferré) que mai ha viscut una campanya tan bruta com aquesta... Potser perquè ell sé ho ha buscat, no?
Em crida l’atenció la campanya que està fent Trias a Barcelona. Diu que vol ser l’alcalde de tots. L’objectiu és difícil, molt difícil. Impossible! Podràs governar per a molts, però per a tots? Mai es podrà assolir un 100%.
Mireu, hi ha hagut alcaldes carismàtics que han aconseguit un gran suport popular. Sovint ha estat l’única candidatura del poble, però, tret de pobles molt petits, però molt!, què potser sí, potser tot el poble ha votar per ell, no recordo cap cas que hagi passat una cosa així.
I és que una cosa és voler i l’altra és poder. Trias ho vol, Ferré ni ho intenta... Ni té carisma ni el que s’ha de tenir per a ser, ja no un bon alcalde, deixem-ho simplement en alcalde...
Ho és, està clar que ho és, però després de mobilitzar a tots aquells que es deixen (sovint sense un criteri definit), prometent-los la Lluna i el que faci falta...
Anem a concretar. Hi ho dic perquè en tinc constància fefaent. Un dels col·lectius que el solen votar són els gitanos, sobre tot els que professen la religió evangelista.
Encara estava jo a l’ajuntament, quan es va dir que l’altell d’on està el Centre de Rehabilitació se’ls hi cediria per a local social. No és de propietat municipal, però com que a Arayo li paguen pel conjunt (encara que una part no s’utilitzi)
-Aquest any no el votarem –Em va assegurar fa uns dies una membre d’aquest col·lectiu- Ens van oferir aquell local, però no hi havia ni lavabo... Al final varem dir que no el volíem.
Companys de partit que han fet d’apoderats a les meses on hi voten més gent d’aquesta ètnia, en han explicat en alguna ocasió que arriben preguntat:
-¿Dónde están las papeletas para votar al alcalde?
Uns altres que, tradicionalment han votat per l’alcalde han estat els avis de les residències. Els de CiU no ha tingut mai cap problema en portar-los a votar. A Amposta ho tenen molt fàcil, ja que per anar de la residència al col·legi electoral, només cal creuar el carrer. Després els hi donen un trosset de coc i tots contents.
Fa anys companys del meu partit van anar a parlar amb la directora i li van demanar que, al menys als que estiguin lúcids, els hi preguntessin si volien anar a votar i a qui. Però a l’hora de la veritat dubto que ho fessin.
He arribat a sentir que, en alguns casos, quan algun dels avis té clar el color pel que votar i, no és CiU precisament, li han amagat el DNI per a que no ho pugui fer.
El que passava a Santa Bàrbara fa anys clamava al cel. Margarita, la germana fadrina de l’alcalde (D. Pepe el farmacèutic), es col·locava els guants de conduir i no parava de fer viatges a Jesús portant iaios a votar pel seu germà. Segurament no hauria calgut, ja que a Santa Bàrbara, CiU sempre ha guanyat amb majoria absolutíssima, però si allò suposava esgarrapar regidor més, molt millor.
Ferre a Amposta (igual com el seu antecessor), sovint ha sembrat vents i per tant, ha d’esperarrecollir tempestats. Què no esperi una altra cosa!
Per cert... JA HEU ANAT A VOTAR? A què espereu? O és que voleu que a Amposta ens segueixidespertant el mateix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada