Per motius personals i familiars… Això és el que va al·legar Manel Ferré per abandonar la primera línia política...
Però bé, qui s’ho creu? Hauria fet el mateix si hagués pogut seguir al front de l’alcaldia d’Amposta? Segur que no; llavors no haurien hagut ni motius personals ni familiars que valguessin, llavors només hauria comptat el seu ego.
Jo entenc que ha de ser molt dur perdre com va perdre CiU a Amposta la nit del 24 de maig... Però que es produís la desbandada general que s’està produint és un fet insòlit.
Recordeu que sempre us parlo de la coherència que han de tenir els polítics? El grup municipal de CiU a Amposta ha estat víctima de els seves pròpies paraules, tal i com publicava l’altre dia el diari digital Aguatia.cat. Resulta ser a l’espai que els reservava la Revista Amposta, van criticar la renuncia com a regidor de Jesús Auré que ho va fer per motius laborals, ja que havia de marxar a treballar a l’estranger.
En canvi ara, no és que marxi el cap de files de CiU, sinó que a més ho fan al menys 3 integrants més de la seva llista (Pau Cecilia, Júlia Calvet i Josep Roda), tots tres candidats novells.
Aquest fet crida enormement l’atenció. Sé pressuposa que quan entres a formar part d’una llista ho fas amb més il·lusió que mai i més si saps que tens moltes probabilitats de sortir regidor. Però si el fet de no sortir es converteix en el detonant per plegar veles, malament anem.
Com a regidor que vaig ser durant 8 anys, no m’entra al cap. Vaig formar part de la candidatura del PSC perquè, primer, sentia els colors i segon, m’agradava la política. La prova és que pràcticament tots els dies faig algun comentari. Sinó m’agradés, segurament ja faria 4 anys que no en parlaria.
De totes formes s’especula que igual les renuncies (tret de la de Ferré) no han estat voluntàries, sinó que s’haurien forçat des del si del partit per a que altres integrants de la candidatura tinguessin un modus vivendi.
Només fer públiques les candidatures que concorrerien a les eleccions del passat 24 de maig, vaig comentar alguns aspectes que observava de la candidatura de CiU d’Amposta. A l’amic Antoni Espanya (com jo, un altre animal polític), li va semblar un anàlisi molt encertat. Però em va dir una cosa: “És una candidatura per estar a l’oposició”. Efectivament es tractava d’una candidatura d’un perfil molt baix, sobre tot si la comparem amb la d’EA-AM.
La derrota electoral de CiU evidenciava la renuncia de Ferré. Érem molts els que ho havíem pronosticat. De no ser alcalde, Ferré no suportaria estar a l’oposició. I així ha estat.
De totes formes, tothom veia a Manolita Cid com a portaveu del grup municipal i ferma candidata a substituir a Ferré per a dintre de 4 anys. Però la renuncia (forçada o voluntària) de la resta de candidats, va propiciar l’entrada de Isabel Ferré, relegada incomprensiblement al lloc número 9 i també de Marimar Panisello (10) Aquesta situació ha portat implícit el fet de que, finalment, serà Isabel Ferré qui farà de portaveu del grup, un fet que, sense cap mena de dubte no haurà agradat gens a la Directora dels Serveis Territorials de Benestar i Família.
Davant d’això, tampoc ens hauríem d’estranyar tant si s’acabessin confirmant noves renuncies, com per exemple la que anava de número 2.
I ja per acabar un darrer anàlisi. Convergència va buscar renovar la seva imatge amb l’entrada de sàvia nova ocupant llocs destacats. Gent que fins ara sembla que no estaven vinculats políticament a cap partit i que fins i tot, va causar sorpresa a persones molt properes (tal i com em van manifestar en un dels casos) En quina situació ha quedat aquesta gent? Tornaran a formar part de la llista dintre de 4 anys? Jo estic al seu lloc i, a part de sortir criticant el que m’hauria semblat una manca total de consideració, segurament no els votaria mai més.
Però CiU, tots ho sabem, és com una gran família a l’entorn d’un líder. Aquest líder, encara que a l’ombra, ara mateix es deu de sentir més important que mai. Mentre ell estigui, segur que seguiràaportant gent de la seva confiança per a continuar conservant el seu pes específic dintre del partit.
Per cert, des del meu punt de vista, el que ha fet CiU a Amposta és un frau als seus electors, més si cal que als propis integrants de la candidatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada